dissabte, 20 de novembre de 2010

Vivències a la MoodleMoot 2010

Una mica tard, però no massa, faig un resum de les meves vivències en aquesta darrera Moodlemoot 10 celebrada a Logronyo del dijous11 al dissabte 13 de novembre. Com sempre és una visió totalment personal, parcial i gens objectiva: és com vaig sentir la meva moot.

El plaer va començar amb el viatge perquè anava acompanyat de dos molt bons amics: @catinabv i David Pinyol, a qui finalment vam convèncer (espero) d'obrir un blog on expliqui les seves troballes, que no són poques i que mereixen ser divulgades. Mai oblidarem el pas pel Meridià de Greenwich!




Vam arribar a Logronyo a l'hora de dinar, de manera que ens vàrem perdre la sessió inaugural, les xerrades d'en Marc Alier i en Martin Langhoff i les sàvies paraules d'en Martin Dougiamas. Llàstima! Però només arribar ja ens vàrem submergir en la voràgine de la trobada i vinga xerrar amb un i amb altre. A qui primer vaig conèixer va ser a l'Antonio Soto de Vigo amb qui vàrem parlar de cmpetències. El divendres a la tarda vaig assistir al seu Taller i la veritat és que va ser molt aclaridor i inspirador.

La tarda de dijous va començar amb el Taller 10 módulos de Moodle que no puedes dejar de conocer d'en David Sáez de la USAL. Força interessant, sobretot el fet de descobrir que, amb la pràctica, tots convergim cap als més útils: 5 ja els tenim instal·lats al campus. I una reflexió que se'm va acudir sentint-lo: Moodle no és un cementiri de PDFs, tot i que algú així s'ho pugui pensar.

Després vaig assistir a la miniconferència sobre l'associació "Moodle España". Certament és un tema sobre el que no tinc una posició clara: el meu cap diu que sí, que aniria força bé, però el meu cor, que n'ha passat de tots clors, diu que potser no. Veig avantatges i inconvenients i no trobo que els uns pesin més que els altres. Sóc un cagadubtes.

En acabat, soparet social de tapes pel carrer del Laurel. Impressionant la qualitat/preu de les tapes i el rioja.

L'endemà teníem la primera edició del Taller Módulo autoinscripción a grupos
Hi presentàvem el mòdul de Moodle que han creat l'@albertgasset i en Marc Català per donar forma a l'idea d'en David Pinyol. Molt resumit: volem treballar amb grups petits en un curs molt nombrós, o volem que un curs tingui agrupaments però que siguin els estudiants que triïn a quin es volen afegir i no pas el profe (que altra feina té, el pobre). El profe crea i posa nom als grups i agrupaments i afegeix una activitat "Tria grup" en la qual els estudiant veuen quins grups hi ha, si hi ha places lliures, [si es vol: qui hi ha, etc.] i tria grup amb un clic. Automàticament aquest estudiant queda inscrit al grup. Fàcil, oi? Si el voleu només cal que feu clic aquí.

Si heu estat prou atrevits o curiosos haureu vist que heu anat a parar a github, un lloc on compartir programari i on es poden trobar els projectes més punters (us he parlat de Mahara, oi?). Doncs bé després de molt pregar, i per facilitar-nos la presentació a la Moot, finalment es va començar a publicar programari desenvolupat a la casa i que penso s'ha de difondre al màxim. En primer lloc perquè és molt útil, està provat i dóna resultats; en segon, perquè està molt ben programat i té garantia de qualitat i tercer, perquè està pagat amb diner públic i ha de retornar a la comunitat. Estic molt content que arran d'aquesta Moot s'iniciï un procés de publicació de cosetes que s'han fet i que poden tenir força utilitat en altres llocs que utilitzen el mateix programari que nosaltres: Moodle, Mahara, Dokuwuki, etc.



El Taller va ser molt satisfactori pels assistents (jo només veia 5s als fulls de satisfacció que es passaven als assistents al final dels tallers), un parell d'administradors de sistemes ja ens el demanaven i nosaltres ponents ens ho vam passar molt bé.

Després vaig assistir a la presentació de l'Eva Gea de l'EAPC sobre bones pràctiques. Un altre cop em vaig sentir reconfortat: la majoria de bones pràctiques ja les estem duent a terme. Sembla que els usuaris avançats seguim camins paral·lels que parteixen de problemes similars per arribar a les solucions òptimes. Hauríem de parlar més entre nosaltres.

A la tarda Taller Competencias (resultados) amb l'Antonio Soto. Molt ben preparat i organitzat, hi vaig aprndre força coses sobre el mòdul Competències per al final concloure que promet molt, però malauradament està poc desenvolupat: s'hauries de poder categoritzar les competències i associar-les-hi subcompeteǹcies i indicadors per anar bé. Sembla, a més, que no són prioritàries per al Moodle 2.0, llàstima!


Sopar immillorable a la bodega amb Ainhoa @ainhoaeus i l'acabada de desvirtualitzar  Maite Goñi @euskaljakintza:


Dissabte vam fer la segona edició del Taller Módulo autoinscripción a grupos
Potser perquè molta gent ja havia marxat o perquè no ens vam saber "vendre" bé, no hi havia mssa gent i tot i par atenció no va ser una edició tan rodona com la primera. Tot i això vam poder despertar l'interès dels assistents i varen sorgir força preguntes i intervencions.

La moot va acabar amb la presentació de les conclusions per part dels organitzadors i el suggeriment per la propera edició: algun lloc d'Andalusia. Ja veurem com es concreta. En Jordi Adell va fer una intervenció en la qual va dir que muntar una Moot és cada cop més difícil i complicat perquè hostatjar 400 moodlers no és gens fàcil. Que potser caldria pensar en fer-ne més i de format més petit. Una idea força interessant i atractiva.




Si un dels plaers del viatge és tornar a casa en aquest cas es multiplicà. Quan tornàvem vàrem parar a dinar i ensopegàrem amb en Jordi Adell @jordi_a amb qui compartirem taula i conversa apassionant.

Ha estat una moot interessant i plena d'idees i retrobaments. Destaco els companys del CEAD Mercedes Pinto de Santa Cruz de Tenerife que van quedar tan encantats amb el taller de l'any passat que enguany han vingut  la moot i l'han disfrutat tant com jo.

M'hauria agradat poder assistir a altres tallers també, com ara el d'instal·lació de Mahara, que feia l'Iñaki Arenaza, o el de Moodle 2.0, o el d'audita el teu curs o molts altres, però el temps no dóna per més. Potser millor: així tinc l'oportunitat de mirar-m'ho ara amb més calma.

Conclusió: quan hi tornem? :-)

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Primeres impressions sobre Mahara 1.3

Hi ha qui diu que Mahara és un programa un xic complex i que costa d'entrar-hi. A mi no m'ho sembla, potser perquè fa temps que el conec i m'hi moc amb facilitat i comoditat. El que he de reconèixer, però, és que més que el programa en sí el que pot costar d'assimilar són els conceptes subjacents, perquè Mahara en fa servir dos per a mi molt importants. Un és el concepte de Vista: una vista permet mostrar a qui jo desitgi allò que vull. Però no necessàriament tot el contingut del meu ePortafolis, hi pot haver una part significativa que únicament la pugui veure  jo. El segon concepte té a veure amb la llibertat i la responsabilitat dels usuaris. L'usuari és lliure de mostrar el que vulgui a qui vulgui. I el límit el posa, lògicament, la seva responsabilitat: ell és responsable del que mostra perquè l'eportafolis és seu.

Bé, ja m'he distret i estic divagant. Jo el que volia era explicar aquí les meves primeres impressions sobre la darrera versió de Mahara, la 1.3, que ja avanço són bones, molt bones.

Què hi ha de nou? El més cridaner és l'existència d'un Tauler de control, una pàgina d'inici  on a base de quadres i icones se'ns permet l'accés directe a les diferents característiques del programa. Alguns usuaris havíem arribat a una solució similar en versions anteriors tot modificant la pàgina d'inici del lloc, però ara ja no caldrà. A més, aquest Tauler reuneix informació útil per l'usuari: novetats en la missatgeria o en els fòrums, les vistes pròpies i les darreres que ha creat.



Més coses. Ara la pestanya  El meu portafolis, que ha millorat força, té dues pestanyetes més: Les meves col·leccions i Els meus plans. Què és una col·lecció? És una vista que agrupa diferents vistes i fa, així, de pàgina índex per navegar per les altres vistes a través de pestanyes que s'hi afegeixen automàticament. El mateix control que tenim per a les vistes individuals podem tenir-lo per una col·lecció, de manera que podem fer-la pública o simplement mostrar-la a un grup. Molt útil per tant per ordenar les vistes i presentar-les ben agrupades i ordenades. Per exemple, imaginem que un usuari presenta a un professor la vista A, a un altre la vista B i a un tercer la C. Quan arriba el final de curs podrà mostrar a la seva tutoria una vista que permeti accedir fàcilment a les 3 vistes A, B i C  simplement clicant la pestanya corresponent: això és una col·lecció.

L'altra novetat és la pestanya Els meus plans. Es tracta d'una eina de gestió de projectes molt senzilla: quan creem un nou Pla li assignem diferents Tasques amb data de finalització. Així, quan s'han fet, les marcarem com a fetes i apareixeran a la llista però  amb la marca de compleció.

De blogs ara per defecte només n'hi ha un i amb el nom de l'usuari. Si se'n volen més cal anar a al configuració i marcar-ho. Això està bé perquè molts usuaris confonien el fet de fer un post amb la creació d'un nou blog amb el resultat de tenir molts blogs amb un únic post cadascun.

Una millora substancial la trobem en la pestanya de Les meves vistes. Ara és més fàcil controlar el contingut i disposició dels elements de la Vista així com qui hi té accés. També es pot veure ràpidament si una vista pertany a una col·lecció i a quina. Encara he de mirar la novetat de les vistes del lloc que poden ser copiades per qualsevol usuari, penso que pot ser força interessant donar aquest tipus de plantilles per facilitar la creació de vistes pels usuaris.

La pestanya del perfil s'ha simplificat i ara només hi ha 3 submenús: Edita el perfil, les Icones i El meu CV. La pestanya de grups no ha variat respecte a versions anteriors, o si més no no es veuen grans canvis.

Ja veieu, canvis significatius en la part més important de l'eportafolis: les vistes, potser perquè cada cop més té importància allò que hi enllacem per sobre d'allò que hi tenim.

Per acabar, sembla que Moodle 2.0 s'integra de sèrie amb Mahara. Perfecte, pot ser el principi d'una nova manera d'entendre l'elearning.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

L'avaluació contínua punitiva

L'altre dia en @jrfern feia un RT d'un aforisme d'en @alfonsoem (Alfonso de Cala)  on, en un joc de paraules força divertit deia: Teorema de Von Zitoh: cualquier decision sin una explicacion, termina siendo mal interpretada. Jo vaig afegir-hi: CorolarioDeJQ: Y aún con explicación. 

I és que malgrat que un intenti transmetre les seves idees ben explicades i fonamentades,  moltes vegades són percebudes com a imposicions burocràtiques que poden ser tergiversades, malinterpretades o, fins i tot, vistes com a resultat d'una voluntad malèvola que només busca excuses per donar feina al professorat.

Un exemple de malinterpretació? El concepte d'avaluació contínua punitiva que entronca amb un altre del que ja vaig parlar fa un temps: l'avaluació punitiva.

Partim de la base que l'avaluació ha de ser contínua, que com a profes hem de fer un seguiment del procés d'aprenentatge de l'estudiant i, si no va com hauria d'anar, proporcionar les indicacions per redreçar-lo. És cert que és molt difícil fer això cada dia, tot i que mentalment n'anem prenent nota. Per això establim uns punts del calendari on concretar-ho: l'estudiant lliura el resultat del seu treball, en fa una valoració i el professorat una altra. Com a conseqüència es dóna una retroacció, uns missatges d'alè i/o una proposta de millora, si fos el cas. L'estudiant revisa el seu treball a la llum de les noves indicacions i pot tornar a lliurar aquest treball que, finalment, és qualificat. I així una vegada rere l'altra. Senzill, oi?

Bé, senzill si combreguem amb aquest concepte d'avalaució com a revisió per partida doble (estudiant i professor) amb voluntad de millorar l'aprenentatge.

Però, què passa si som partidaris de l'avaluació punitiva? Recordem que en aquest cas l'únic que hem de fer és qualificar el treball sense possibilitat d'esmena. És allò de l'Ah! Se siente! Si ens veiem obligats/abocats a fer avaluació contínua, el que farem és traduir l'examen final a microexàmens, tants com punts d'avaluació contínua s'hagin establert, però amb la mateixa filosofia. No hi ha retroacció o aquesta es limita a dir He rebut el teu treball, espera a què publiqui les solucions. Però en cap cas hauríem de fer propostes de millora perquè els partidaris de l'avaluació punitiva pensen que els responsables que l'aprenentatge no s'hagi produït com ells esperaven és sempre l'estudiant, aquest ésser mesquí, que només fuig de la feina i se les empesca totes per aprovar amb el mínim esforç, copiant el treball d'altres si cal.

Si som partidaris de l'avaluació punitiva, arxivarem missatges com aquest:
He fet l'exercici  per primera vegada, he tret de nota un tres, li he escrit al professor un missatge perquè hem deixi repetir l'activitat perquè encara queden 12 dies per dur a termini les activitats i hem diu que aixo no és possible.

M'he desanimat molt, perquè no puc repetir l'activitat tots estem aprenent, perquè no hem dona unaltre oportunitat?

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Mahara a Todo Linux #118

Al número 118 de la revista en paper Todo LInux es pot trobar un excel·lent article  de Arturo Fernández titulat Mahara: un gestor de e-portfolios.

L'article comença responent a la pregunta Què és un portafolis? i exposa els diferents tipus de portafolis que hi ha. Naturalment acaba la introducció presentant els e-portafolis, els portafolis digitals, com a complement de l'aprenentatge a distància, de l'elearning.

A continuació passa a explicar les característiques de Mahara: la seva curta però intensa història, l'arquitectura modular que permet afegir-li connectors, el seu creixement al costat de potents entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge, com ara Moodle, el seu funcionament sobre una base de dades i, finalment, l'ajustament a estàndards, com el Leap2A que permet l'exportació dels continguts.

Com que es tracta d'una revista de caràcter eminentment tècnic les dues seccions següents expliquen amb tota mena de detalls els processos d'instal·lació i configuració del programa. Molt recomanables per administradors de sistema o, simplement, d'aquelles persones que se'l vulguin instal·lar en local per provar-ne les possibilitats.

La secció A vista de pájaro explica breument però clara què ens trobarem la primera vegada que entrem a Mahara. Parla de la gestió dels usuaris del lloc i de les pestanyes que configuren l'eportafolis personals (els fitxers, els blocs i les vistes) i acaba parlant de la seva intgració amb Moodle.

L'article finalitza parlant de la possibilitats de Mahara com a base per al treball col·laboratiu i remetent a l'extensa bibliografia web per a trobar més informació sobre temes més particulars.

En resum, un bon treball tècnic que dóna a conèixer Mahara als no iniciats en el tema dels e-portafolis.

diumenge, 12 de setembre de 2010

¿Llibres de text? No, revistes de text

La meva relació amb els llibres de text no ha estat mai bona. Només vaig poder heretar del meu germà 3 anys més gran els de Primària, però ni els de Batxillerat elemental ni els del superior no em van servir perquè jo ja vaig ser del "Pla del 64", sí, aquell de les Matemàtiques "modernes" (algun dia n'he de parlar, s'ho prometo).

Amb els llibres de text dels meus fills ha passat una cosa similar, però encara més exagerada: es porten 2 anys i per a la petita cada any hem hagut de comprar llibres nous. I no perquè canviessin de pla d'estudis, canviava l'editorial, o l'edició o jo-què-sé. Els resultat, tanmateix, ha estat una despesa anual d'uns 200€ que, sincerament, crec que ens haguéssim pogut estalviar.

Ara ens trobem a casa amb una gran acumulació de llibres de text que hem de treure'ns de sobre. La pregunta, però, és què en fem. A la meva filla,  ben educada com la tenim, li reca de llençar-los i busca una solució alternativa: donar-los. D'acord, però a qui? qui vol uns llibres de la ESO de fa 3 anys? Alguna onegé recollia material escolar per enviar-lo a països pobres, però el que no accepten en cap cas són llibres català (s'ha perdut molt el català fora d'aquí). Bé, doncs potser alguna biblioteca. Em parlava l'altre dia en @xbelanch sobre què fer dels llibres sobre tecnologia i la impossibilitat de donar-los a una biblioteca pública. Es veu que la política de la casa els ho impedeix i ja tenen preparat un paperet amb adreces de biblioteques de centres socials,  d'avis  o penitenciaris que sí n'accepten. No farem cap brometa sobre el tema, però n'hi ha per pensar-hi. La solució que ha trobat, lògicament, és la que proposa en el seu post Liberando.

Tornem als llibres de text. No es poden guardar perquè caduquen. No es poden donar perquè ningú no els vol. La única manera de desfer-nos-en és llençar-los al contenidor del paper.

Igual que les revistes. Molt ben presentades, però amb data de caducitat. En guardem ben poques de revistes, si de cas algun número que ens va agradar especialment. Doncs amb els llibres de text el mateix, no són llibres en el sentit clàssic del terme  perquè un llibre no caduca, es guarda, es presta, es reaprofita, es torna a llegir tantes vegades com es vol.

Per tant, prou de parlar de llibres de text, parlem de revistes de text i no ens doldrà llençar-les un cop hagi passat el curs acadèmic pel qual van ser impreses. 

dilluns, 30 d’agost de 2010

Un editor de text senzill: leafpad

Estava una mica cansat de veure com un document de només text (txt, html, xml, tex,...) trigava força en obrir-se amb el esditors de text corrents. Ja sabeu que estic enamorat de gedit, l'editor de text per defecte de l'escritori Gnome, però no sé si a causa de la quantitat de connectors que li tinc posats o què, però triga bastant en obrir-se. A més, per alguna barrabassada que dec haver fet, alguns fitxers de text  se m'obren automàticament amb el kile, un altre excel·lent programa d'edició de text però que és nadiu de l'escriptori Kde i lent de carregar des d'Gnome.

També em trobava que al notebook (altrament dit minijo) quan volia escriure una nota curta trigava més en obrir l'editor de text que en fer l'anotació. I quan això ho has de fer en una xerrada o conferència et fa perdre el fil.

Així que vaig estar cercant algun programa molt senzill i ràpid d'obrir que em permetés fer allò que necessito: obrir ràpidament un document de text per veure què hi ha i, si convé, editar-lo més endavant amb algun programa més complet.

Leafpaf és la solució: és un editor minimalista. Fa el que ha de fer: seleccionar, copiar, enganxar, cercar i substituir. Però ni té corrector ni destaca la sintaxi, i encara menys dóna format. Però el que fa ho fa bé: és molt ràpid d'obrir; obre, edita  i desa qualsevol tipus de format de text, numera les línies, permet escollir el tipus de lletra de l'àrea de treball i està traduït al català, què més es pot demanar?

diumenge, 11 de juliol de 2010

Llibres de text, materials d'estudi i altres herbes remeieres.

L'Aníbal de la Torre fa un excel·lent anàlisi sobre el previsible futur dels llibres de text en el context actual d'Escola 2.0 en el seu post La administración ante el libro de texto digital . Poca cosa a afegir-hi, és impecable, només vull aprofitar l'avinentesa d'aquest post per recollir idees soltes que tinc al cap i d'altres que he anat escoltant en converses aquests dies a la Conferència PLE.

La situació a Catalunya és aquesta:
  • Crec que s'ha pres una decisió massa ràpida i poc meditada que ha estat tirar pel dret i emprendre el projecte 1x1 peti qui peti. Aprofitant la massa crítica de professorat innovador i a favor de la idea, s'ha volgut fer una fugida endavant amb el desig d'arrossegar amb aquesta empenta als més reticents. Però ningú no està segur que segueixin, si més no al mateix ritme.
  • Catalunya és la única comunitat on els pares paguen la meitat de l'ordinador (150€) i als polítics, a un parell de mesos d'unes eleccions, els fa por que al setembre aquests "clients" es queixin si la cosa no funciona. Per tant han d'assegurar sigui com sigui que res no fallarà.
  • Des del propi Departament s'estava treballant per preparar la infraestructura que donés servei a un projecte com l'1x1. Hi havia plans per dimensionar el servei àgora de manera que els centres disposessin del seu moodle per a tots els estudiants. Quan arribés al límit de capacitat ja hi havia un pla B per contactar més espai al núvol. Per tant, res s'interposava en el camí de sortida.
  • Per altra banda en el nostre país s'ha apostat per un model de llibre de text electrònic que, si cal, es paga entre tots. Sembla que si un profe el primer dia de curs no té un llibre a les mans (o a la pantalla) el món s'enfonsa. Em recorda un episodi dels Simpson en què en Bart amaga el llibre solucionari dels profes i l'escola s'enfonsa: ningú sap les solucions ni als càlculs ni a les preguntes més bàsiques. I és cert que hi ha un tipus de professorat que perquè canvia freqüentment de plaça o, perquè no s'ha preocupat massa per la feina, necessita aquesta bastida per poder fer la seva feina. No és el meu cas en què, com que mai no han existit materials prou adients per a formació d'adults, me'ls he hagut d'anar fent i refent any rere any. I no ha passat res.
  • Les editorials estan fent esprints de producció i comercialització dels seus productes. N'hi ha de tota mena: des del llibre de text que no és altra cosa que un PDF+Flaix del llibre en paper fins a productes un xic més dignes. Però tots en la seva pròpia plataforma. Caldrà entrar una per una per accedir al llibre de torn, a no ser que el centre, enllaminit per una substanciosa oferta, es quedi tot el paquet de llibres de la mateixa editorial. A més, l'administració dóna diners (em sembla que són 30€/any) per ajuda a llibres electrònics i algunes editorials ja estan fent "packs" de Tot a 30. Alguns centres agafen 2 packs d'aquests i tenen així tots els llibres de 2 editorials per "només" 30€. I per gestionar-ho tenim un programa de targeta-moneder que costarà entre 3 i 4M€ a les malmeses arques de l'administració. La de coses interessants que es podrien fer amb aquests diners!
  • I ara és on entra la por i el dubte al polític: què passarà si a l'inici del curs 2010-11 es col·lapsa l'accés a àgora? I si no es pot accedir als materials? Solució: parem àgora, donem diners per a què els centres marxin a hostings comercials (aprofitant la beneïda autonomia de centre) i que els nens que marxen deixin els llibres en paper "per un si de cas". Sobretot: que no sortim als diaris. Penós.
Preguntes:

Calen tants llibres de text en un moment on a la xarxa hi ha cada cop més continguts ? (sí, d'acord, s'han de triar, hi ha molta morralla també, com n'hi ha entre els llibres en paper). Com a pare he hagut de pagar (aprox 200€/any) en llibres que a final de curs he comprovat que, en alguns casos, ni s'havien obert. Tampoc s'havien aprofitat: els meus fills es porten 2 anys i sempre hem hagut de comprar llibres nous. Tant ha canviat tot com per haver de fer un llibre nou cada any?

Per què no s'han tingut en compte els protagonistes reals d'aquest procés? Vull dir profes i nens. Sembla que estem parlant de mercaderies, diners i tractes comercials quan en realitat estem parlant d'educació. El que (i el com) aprenen  ara els nens i joves és important de cara al que passarà d'aquí a uns vint anys. Si els donem tot fet, mastegat, on ells no tenen altre protagonisme que seguir el camí traçat, això els marcarà personalment i laboralment. He llegit no sé on que l'escola té una estructura rígida i molt jerarquitzada per preparar els estudiants cap a la feina de la fábrica. Però és que ara ja no n'hi ha de fàbriques, el món laboral ha canviat moltíssim i encara canviarà més. Quin sentit té fer ciutadans sense inciativa en un món on, per sobreviure, se'n necessita?.

Per això penso que s'ha deixat escapar una oportunitat històrica consistent en aprofitar el gran potencial de materials, experiències, activitats i seqüències didàctiques que una bona part del professorat ha anat preparant durant aquests darrers temps i potenciar-ho. Donar suport i recolzar aquesta feina, que moltes vegades és a més a més de la docència directa, de manera que s'engresqués a fer-ne més, a publicar, sobretot. Però això s'ha perdut. Recorda una mica allò del despotisme il·lustrat: tot per a l'educació, però sense comptar amb el món de l'educació.

En eLearning els materials han tingut històricament un paper central. Semblava que sense materials no se'n podia fer d'eLearnign. Però va arribar el dia en què els grans van obrir, regalar, per dir-ho així, els seus materials. Per què? Perquè ara tothom coincideix que els materials per si sols no formen, no eduquen. Hi ha d'haver la interacció, la socialització, el contacte virtual per a què hi hagi aprenentatge. Un tema recurrent a la meva feina és la manca de materials. L'any passat vam fer un inventari sobre quins materials fèiem servir en el GES per a adults i quin valor els donàvem. Va resultar que amb poqueta cosa passem (tampoc els rebutjo uns bons materials, jo) però el que es veia més necessari era tenir una bona metologia, unes seqüències d'ensenyament- aprenentatge on inserir, quan calgués, aquests materials.

Per això crec que, en el nostre cas del GES en eLearning, uns materials elaborats pel propi professorat, flexibles, que permetin modificacions ràpides, però que tinguin un molt bon format i qualitat, poden ajudar a què la seqüència didàctica que impulsa cada curs permeti assolir els objectius.

divendres, 9 de juliol de 2010

PLE Conference (i 2)

Segon dia de la Conferència PLE 2010 al Citilab de Cornellà que ha començat ben d'horeta amb la sessió plenària d'en Jordi Adell (@jordi_a) i l'Ismael Peña-Lopez (@ictlogist) on ens han fet votar a peu dret sobre determinats temes seguint 2 eixos. Per exemple: Qui ha de marcar el currículum de l'estudiant? La institució o l'estudiant (eix1) i qui certifica i valida els estudis? La institució o l'estudiant (eix2). No he tingut massa temps de pensar en les meves opcions, així que seguint el cor he anat posant-me en el quadrant que creia en cada cas. Però hi ha tot un seguit de preguntes que em neguiteja i que lliguen, per exemple, amb un tema que ha sortit a darrera hora de la tarda: si els estudiants creen el seu PLE amb eines 2.0, que ja sabem el poc temps que algunes duren, pot passar que en perdin elements valuosos.



Després d'aquesta sessió he anat a una presentació de tres ponències. Totes eren molt generals i d'alguna manera exemplifiquen el fet que sota el paraigua del concepte PLE tot hi cap, des d'una petit aplicatiu de missatgeria, etiquetatge, widgets, etc. fins a una presentació generalista sobre el que fan a la Universitat d'Auckland (on jo, innocent de mi, creia que només feien servir Mahara i resulta que fan anar no-sé-què de cal Uindous ;-) En algun moment d'aquests dos dies de conferència m'ha semblat que algú hi venia a presentar coses perquè havia de presentar-les, però que ho hagués pogut fer en un altre lloc i sota un altre tema.

Afortunadament, després del cafè he encertat el taller: he anat a un que feien uns nois alemanys que han desenvolupat una extensió del google Wave per facilitar la feina amb el PLE (sí!, Wave és viu i cada cop té més coses per treballar en grup!). Molt interessant, un taller en viu i una extensió en desenvelupament però amb força possibilitats. Realment en Mostapha Akbari @mosworld i els seus nois s'ho han treballat força.

Després d'un dinar força interessant amb en @carlesbellver i en Toni hem tornat a la feina. En aquest ocasió la sessió de pechakucha on diferents ponents ens han exposat les seves idees en aquest format: 20 diapos amb 20 segons cadascuna- Genial: totohom s'ajusta al temps i no hi ha diferències. Això, a més, dóna temps al públic per participar. A tenir en compte.

Coses que m'han cridat l'atenció d'aquesta conferència (algunes potser són velles, però com que "surto poc"):
  • Tothom anava amb el seu mac o netbook i estava connectat durant els actes. No sé si contestaven correu, avançaven feina o, com jo tuitejaven. Espero això darrer.
  • Hi ha hagut uns 5000 tuits amb l'etiqueta #ple_bcn. Per durar només 2 dies, déu-n'hi do. A vegades eren més interessants els tuits que el que es deia.
  • He desvirtualitzat força gent: @pgsimoes, @lindacq, @MonVall, @lernys i moltes altres persones que ara no recordo (perdoneu, és l'estrés de la cosa).
  • Hi havia presentacions on hi assistia molt poca gent. On eren la resta d'assistents?
  • Em temia que seriem els de sempre, però no, hi havia molta gent de fora i això dóna un nou i més ric enfocament.
  • Em queda molta feina per posar-me al dia de tot el que m'ha passat aquests dos dies, veure materials, llegir, seguir,...
  • M'ho he passat molt bé i ho necessitava. Després de tanta realitat, està bé una mica de ficció.
Per cert, si algú encara no sap què és això del PLE:

PLE Conference BCN 2010 (1)

Avui ha estat el primer dia de la Conferència 2010 sobre els PLE: Personal Learning Environtments (Entorns Personals d'Aprenentatge). Si algú, a aquestes alçades, encara no en sap res de PLEs, podrà trobar les millors definicions i aclariments sobre PLEs a la web e-aprendizaje del mestre David Alvarez.

Bé, la conferència ha començat precisament al revés, amb una un-conference, perfectament guiada i portada pel duet Alec Couros & Graham Attwell. A la Moodlemoot de Bcn (2008) vam provar de fer-ne una, però res a veure amb el que hem vist aquest matí: una pluja d'idees procedents dels propis participants que han omplert de sobres el temps assignat. Entre l'anglès i l'espessor dels temes se'm feia difícil de seguir en directe i obria la gana de fer-ho amb calma i tranquil·litat.

Després he seguit una presentació en castellà de diferents experiències. M'han agradat totes, la del Dept. de Justícia de gencat que m'ha sorprès, la d'en Fernando Santamaria,@lernys, que m'ha agradat força, i la ràpida d'Anhoia Ezeiza, @ainhoaeus, i de Juan José Calderon Amador, @eraser, amb conclusions sorprenents (per a alguns): no tratamos los estudiantes como personas, solo como estudiantes . No estamos cambiando nada.

Després del cafè he anat a la presentació que no volia: m'he equivocat de sala i he escoltat una comparació teòrica entre els eportafolis i la teoria de l'evolució d'en Darwin.

Com sempre les estones de cafè i dinar són les més interessants. He aprofitat per xerrar pels descosits sobre la situació educativa actual amb en @JordiFortuny i en @xsune.

Després de dinar, speakers corner amb opinions obertes dels participants i, en acabat, presentació de l'aplicatiu #talkingabout, una eina que permet pujar vídeos, comentar-los, etiquetar-los, votar-los i crear opinió. Molt interessant.

Espero que la sessió de demà sigui tant interessant com la d'avui. aquesta PLE Conference és un cau d'idees totes interessants que hauré d'anar paint amb una mica més de temps. a més, una oportunitat de desvirtualitzar una pila de gent interessant a la que segueixo.

dijous, 1 de juliol de 2010

4a jornada IOC + Innovem

 Per a Mi, que per a mi tampoc l'hagués fet. I pel Xavi, que s'ho mereix tot.

Enguany m'havia fet el propòsit de no fer cap comentari sobre les jornades Innovem (aka IOC+formació d'adults) però veient que ho he fet altres anys, ara no quedaré malament amb mi mateix. Tot i això, i per economia de paraules,  només parlaré del que m'ha impressionat.

Em va impressionar la xerrada de l'ex-alcalde de Mataró i ex-ministre del govern de Felipe González, en Joan Majó. Ens va venir a dir que la crisi a España no és la crisi financera que hi ha a la resta del món, que la d'aquí és la del totxo i que s'han construÍt vivendes per a 8 anys, que no es vendran, vaja. La conclusió és que la recuperació no ha de passar per restituir els llocs de treball a la construcció sinó a crear-los en altres sectors: cal inventar-se com a un milió i mig de llocs de treball nous, que mai no han exisitit. No sé si ens en sortirem.

Em va impressionar el que va dir l'Emilio Iguaz, el Director general de Educación permanente y FP d'Andalusia. Un discurs molt lògic i ben estructurat defensant l'ensenyament públic, dedicant recursos a l'educació d'adults, a fer materials sobre la plataforma Moodle i a  compartir-los amb qui vulgui descarregar-se'ls. En fi, un discurs clarament d'esquerres quan sembla que fins i tot en governs on n'hi ha 3 d'esquerres, cap d'elles té els pebrots de defensar allò públic i on un en concret es dedica a beneficiar descaradament l'empresa privada. Ja s'ho trobaran.

Em va impressionar la presentació dels wikis d'en Xavier Belanche per lo clara, novedosa i polida que era. En una paraula: impecable. Tant de bo en trobessin més d'aquest calibre perquè de l'altre, del groller, de la diapositiva plena de lletra petita i colors estridents que et fa posar cara de xinès, ja en tenim el pap ben ple. I els representants de la UOC ens van deixar ben servits.

Em va impressionar la xerrada de l'ex-conseller Joan Manuel del Pozo no tant pel que va dir o com ho va dir, que era força interessant, sinó perquè em va fer pensar en com hagués anat tota al Dept. d'Educació si en lloc del Tete hagués estat ell el conseller durant tot aquest temps. Es pot fer molt mal en 4 anys i després se'n triguen molts més en redreçar-ho.

Em va saber greu no haver assistit a la xerrada d'en Jesús Vicente sobre Acollida i orientació de l'alumnat a distància. En lloc de sentir un sermó apocalíptic d'un jesuïta hagués estat més útil que un representant de l'IOC, com ara jo, s'hagués assegut a escoltar en Jesús.

Totes les jornades tenen llums i ombres. En aquesta ocasió he volgut destacar les llums. Les ombres que retornin al costat fosc.

Per cert. Vet aquí la meva presentació:

diumenge, 16 de maig de 2010

Bones experiències en eLearning

Aquest darrer trimestre al centre estem fent un seminari sobre allò que estem fent en els diferents mòduls i està donant bon resultat. Bones pràctiques que se'n diuen. Ha estat una cosa una xic improvisada a causa del retard amb què hem hagut d'acabar de planificar-lo i organitzar-lo (gràcies al treball d' @tallerbea), però està sortint prou bé i enganxa al professorat potser perquè es tracta d'experiències molt properes i que poden tenir una traducció immediata en la nostra tasca diària.

Vam començar amb una primera sessió, a càrrec d' @tinoserra i meva, sobre les novetats de l'ePortafolis i vàrem veure les possibilitats dels nous connectors de Mahara:
  • MyLearning (=El meu aprenentatge) que permet esbrinar i publicar l'espectre del nostre aprenentatge o les intel·ligències múltiples a través de les respostes  a un senzill qüestionari.
  • Europass: un connector que permet construir el Currículum Vitae europeu en format estàndard.
  • GoogleApps, un tipus de bloc que permet incrustar aplicacions de Google (calendaris o documents) en les vistes de l'ePortafolis.
La següent sessió un xic accidentada, a càrrec d'@abelcaldera i l'ajut de @dpinol1, va tractar sobre les línies temporals i les possibilitats dels mapes de Google i el GoogleEarth. Massa curta per les coses que hom pot fer, però un bon començament per descobrir-ho.

La tercera sessió va ser monogràfica sobre el treball en grup en l'àrea de mates i va anar a càrrec d'dpinol1. Ens mostrà el mòdul d'activitat Moodle "Tria grup" fet a mida per @albertgasset tot seguint les seves indicacions i desitjos. Es tracta d'una activitat des de la qual els estudiants trien el grup de treball on volen incorporar-se. Un cop tenim els estudiants en grups ja els podem plantejar treballs col·laboratius, en equip, competicions o recursos i/o activitats específiques amb l'ajut dels agrupaments. Tot això amanit amb l'entusiasme que dpinol1 posa en tot allò que fa va transformar una sessió de 2 hores en un sospir.

Anem per la quarta, una sessió coral a càrrec de @marionalinares, @mireia_m, @carmeduran,  @tinoserra i  @tallerbea on vam veure la importància del disseny  de les seqüències didàctiques i no tant dels materials, que queden en segon terme i en funció de les SD. També vàrem veure diferents formes de treball col·laboratiu per crear un revista, per exemple, o de com de satisfets queden els estudiants quan es publiquen les seves produccions orals o escrites.

Ens queda una sessió dedicada al tractament del vídeo i la imatge a càrrec d'@ialmazan i la de cloenda on, espero, sorgeixin idees força interessants per aplicar i generalitzar el trimestre que ve.

Dóna gust treballar amb gent així.

diumenge, 9 de maig de 2010

Moodle 2.0 release notes

A can Moodle han fet els deures i després de publicar la versió beta Pre Release 1 han tret les notes de la versió amb la llista de característiques de la versió. La podeu llegir clicant aquí.

Per part meva ja me l'he instal·lada i he estat fent alguna incursió. En concret volia veure algunes coses:
  • L'etiquetatge de les entrades o fils del fòrums que, pel poc que he vist, encara no està implementat.
  • El funcionament de la nova wiki desenvolupada pel Marc Alier & boys. Funciona força bé però, com diu ell, molt capadeta, sembla que les característiques avançades les aniran afegint a poc a poc. El que no m'ha agradat massa ha estat que l'edició dels continguts d'una pàgina es fa amb l'editor TinyMCE i a mi m'agrada escriure el codi net. Potser més endavant es podrà triar el tipus d'edició.
  • L'exportació a Mahara, part en la que em queda força feina per fer perquè no és immediat configurar el nou Moodle (i la part contrària, Mahara, que també té la seva cosa). No sé veure la branca de Xarxa (=Networking) en el menú d'administració i em sembla que és perquè tracta Mahara com un servei extern més. Cal repassar la documentació i veure com es farà.
Fa bona pinta, però em manca encara la instal·lació de la traducció catalana i veure com van els nous Temes, ara per ara en tinc un de ben llampant ;-)

Seguirem informant.

dilluns, 3 de maig de 2010

Moodle 2.0

Sí, ha trigat però avui (si no tornen a caure els servidors) es publicarà la beta del tan esperat Moodle 2.0. Esperat perquè tot i anar evolucionant poquet a poquet en les diferents subversions de la 1.9, ara, amb el salt a la 2.0, es farà certa la teoria evolutiva de l'equilibri puntuat segons la qual davant d'un potent desafiament extern (la web 2.0) l'evolució fa un gran salt i apareixen nous organismes més ben adaptats (el Moodle 2.0), mentre que en èpoques de pocs canvis externs l'evolució va molt més lenta.

Bé, deixem una de les meves teories preferides i anem al gra. Què hi ha en aquest Moodle 2.0? En el vídeo següent podeu veure'n els trets més distingits:



Anem a pams:
  • Re-disseny de la navegació: desapareix la barra de navegació superior  que és substituïda per blocs en els quals apareixen les opcions i que permeten fer aparèixer una petita pestanya a l'esquerra o la dreta i que centra la visió en el contingut del curs. En un curs apareix en el bloc de navegació la llista de temes que té, cosa que dóna una visió global i permet accedir fàcilment al tema que sigui sense tocar massa la barra de desplaçament vertical del navegador. Hi ha un bloc de configuració del perfil que facilita l'accés a les dades personals del perfil d'usuari.
  • Nou editor: el TinyMCE que ja coneixem de Mahara o d'eXeLearnig ha estat l'editor triat per aquesta versió. A més de les característiques clàssiques ara facilita l'accés a imatges del nostre compte de Flickr o dels vídeos de YouTube.
  • Simplificació del llista de recursos: ara hi haurà Fitxer (per pujar fitxers des del nostre ordinador, assignar-los una llicència de publicació (CC) i enllaçar-los), Directori, Paquet de contingut IMS, Etiqueta, Pàgina (que pot ser de text o HTML) i URL per enllaçar webs externes.
  • A la llista d'activitats també hi ha canvis. El més destacable per a mi potser és el fet que l'estudiant podrà enviar a un ePortafoli extern (Mahara o Googledocs) els fitxers que lliura en una Tasca.
  • Els qüestionaris i Tallers han estat també re-dissenyats per fer-los més senzills de crear i configurar; sembla que el Taller ha estat refet des de zero.
  • Un bon punt a favor de la nova versió és la millora dels blogs. Ara es podran associar entrades a cursos i afegir comentaris, una reivindicació molt antiga.
  • Serà molt fàcil crear activitats condicionals: un estudiant no podrà realitzar una activitat B si abans no ha fet la A o no hi ha aconseguit una determinada puntuació. Es pot fer que l'activitat B, en aquests casos, resti oculta a aquests estudiants que no han fet (prou bé) l'activitat A. Hi haurà la possibilitat que les feines fetes apareguin marcades bé pel propi estudiant bé automàticament quan s'assoleixi una determinada condició.
  • Bé, què dir de la nova wiki que preparava en Marc Alier and his boys? Que han arribat a la data de lliurament a corre-cuita, però hi han arribat tot i que encara queden "serrells" per acabar: migració dels vells wikis a la nova versió, integració de les qualificacions i valoracions amb Moodle 2.0, millora de la navegació, exportació dels continguts  i còpia de seguretat entre d'altres.
El que encara no sé és com han evolucionat els fòrums o si ho han fet. Recordo que hi havia una vella queixa que venia a dir que els fòrums, el cervell reptilià de Moodle, no havien evolucionat en la mateixa mesura que altres parts de l'organisme i que els mancaven actualitzacions tals com la possibilitat d'etiquetar posts o d'exportar fils o tot un fòrum (què passa si el curs té lloc bàsicament al voltant d'un fòrum on s'aprèn a través del diàleg?) . Veurem com ha quedat.

Aquest tema no queda tancat. Així que conegui més coses de Moodle 2.0 les aniré comentant. Però en tot cas: benvingut nadó! ;-)

divendres, 30 d’abril de 2010

Ensenyament aerostàtic

Un company de mates m'ensenyava l'altre dia una activitat del seu curs on l'estudiant podia triar entre dues opcions (les dades són inventades, no en feu cas):
  • Opció A: Dos observadors A i B estan situats a 1600 m l'un de l'altre.  Just en la vertical d’un punt D situat entre tots dos roman immòbil un globus aerostàtic C. La visual dirigida del punt A al globus, C, forma un angle de  30º amb el terra, mentre que la visual dirigida del punt B al globus forma un angle de 45º amb el terra.  Es demana:a) Trobar raonadament a quina altura, = DC, es troba el globus.
    b) Un cop trobada l’altura del globus, h, i les distàncies = AD i 1600-x = DB (que haureu fet servir en el plantejament anterior), utilitzeu-les per calcular les distàncies de cada observador al globus (Distàncies AC i BC)
  • Opció B: D'acord: ni s'està cremant, ni s'hi ha enfilat un gat. Però, ¿no creieu que igualment els bombers ens podrien deixar una escala per mesurar l'altura d'aquesta escultura? Doncs no. No ens la deixen. Com ho podríem fer?  Observeu aquesta fotografia d'un monument del Passeig de Colom de Bcn treta del Google Street view de la que volem esbrinar l'altura. Amb l'ajuda del Geogebra podem mesurar l'angle que formen els peus amb el punt més alt i que és de 25 i 30º respectivament. Acudim a GoogleEarth i amb l'ajut de la vista per satèl·lit mesurem la distància entre els peus del monument, que és de 16 m. ¿Em podríeu dir quant fa l'altura de l'escultura i quins passos heu seguit per calcular-ho? Feu un dibuix a escala d'aquesta situació. Comenteu el procediment i el resultat que heu obtingut (Feu servir el terme precisió).
Diferències entre opcions? Home, se me n'acuden algunes. En primer lloc la B contextualitza la situació i dóna sentit a allò que volem fer, utilitza les mates com a eina per resoldre casos autèntics i fa un ús intensiu i extensiu de les noves tecnologies. Resoldre-la permetrà aprendre matemàtiques i com treure més profit a les noves eines, però sobre tot donarà peu a què l'estudiant de forma autònoma torni a provar de fer un raonament i càlcul similars en altres situacions semblants de la seva vida, fet que interioritzarà el coneixement i permetrà l'aprenentatge real.

I què dir de l'opció A? Doncs això, que està a l'aire i és estàtica: és aerostàtica.

dissabte, 24 d’abril de 2010

Avaluació punitiva

Segur que els que sou del ram més d'un cop heu vist amb vergonya i impotència com algun company de professió feia una avaluació punitiva. És a dir, utilitzava l'avaluació com un instrument de venjança contra un estudiant que, per la raó que sigui, no encaixava dins dels seus esquemes.

Exemples? Un de recent: una mestra i mare a la que segueixo a twitter explicava que els seu fill tenia qualificacions molt baixes amb "comentaris" del seu profe d'anglès i quan va anar en un intercanvi amb estudiants d'altres països va tornar amb el primer premi al domini de l'idioma.La mare, evidentment, blasmava d'un tal "professor".

Un altre cas? No se sap per quina estranya raó la meva filla va obtenir una nota molt baixa de la seva "tutora" en el Treball de Recerca de Batxillerat. Tan estrany va ser el cas que fins i tot el professorat es preguntava si hi havia algun error. Vam reclamar perquè teníem una anotació del mes anterior en què la "tutora" deia que seguia el treball amb normalitat i el director hagué de demanar a inspecció com resoldre-ho perquè mai s'havien trobat amb un cas semblant. La decisió salomònica seguí essent en contra l'estudiant sense ni esmentar que "potser" la professora s'havia equivocat. No s'havia equivocat, ho va fer expressament: la va castigar.

El que no entendré mai és què en treu un profe castigador d'una avaluació d'aquest tipus. Segurament els psicòlegs o els psiquiatres en podrien donar raó, però jo no ho entenc. Potser aquest acte d'autoritarisme fa sentir als mediocres més importants? menys mediocres?

Quines possibilitats de rectificació dóna una avaluació punitiva? Cap, és simplement un càstig per una acció passada que moltes vegades l'estudiant ni pot identificar. I quan es reben càstigs per causes desconegudes la reacció és protegir-se, retreure's, tancar-se per no rebre'n més perquè no saps perquè et castiguen. I si la cosa continua pot arribar a causar una deixadesa com a resposta a la pregunta Què faig malament perquè se'm castigui?

Jo crec en una avaluació que ajudi a l'aprenentatge, que destaqui els avenços,  que engresqui a continuar, que indiqui els punts on cal insistir i millorar i que serveixi per a continuar l'aprenetatge i ajudi a crèixer com a persona. No que castigui.

Jo crec en una educació com la que descrivia no fa massa en Pedro Villarrúbia al twitter:

La vieja educación es un viejo dragón que no sabe volar. Sólo sabe echar fuego y asustar a los niños. Cada día.

A veces le pintamos el lomo, lo ponemos brillante, incluso limpiamos sus alas. Pero no sabe volar. Sólo pide su ración diaria y escupe fuego.

Porque para volar el dragón educativo ha de saber mirar hacia delante, ha de soltar el peso de muchos siglos.Y no sabe, no quiere o no puede.

Quizás, aunque volase, ese dragón educativo viejo y feo no nos sirve ya. Quizás necesitemos una educación ligera, brillante, como un pájaro.

Y quizás no sólo uno, sino miles de pájaros educativos diferentes, capaces de volar en todas las direcciones de cantar y buscar conocimiento.

diumenge, 4 d’abril de 2010

Dècades

A vegades em sembla que la meva vida professional ha transcorregut en cicles de, aproximadament, deu anys:
  • els seixanta: la infantesa en blanc i negre (ai! aquelles setmanessantes tan dures!)
  • els setanta: la primera feina de "botones" en plena adolescència, la lluita antifranquista, l'avorriment de la feina d'oficina, fer la carrera.
  • els vuitanta: l'entrada a la Casa, treball i materials en alfabetització i neolectors, primers contactes amb la informàtica.
  • els noranta: introducció de la informàtica (encara no se'n deien TIC ni TAC ni TUC) a l'aula de neolectors, treball professional cada cop més orientat a l'ordinador.
  • els dos-mil: entrada de ple a Internet, molta formació de professorat i, finalment, aterratge a l'eLearning en el projecte que havíem presentat al 99: què més podia demanar?. Cerca i troballa de Moodle i immersió en ell: participació a la comunitat, creació de tutorials i, sobretot, evangelització a partir de la pràctica quotidiana. Cap al final, i sense buscar-ho, troballa de Mahara.
En aquesta dècada que comença penso que hi haurà un altre cicle, que el darrer s'està acabant però que el proper no sé cap on tirarà. Les coses que li passen a un tenen dues components: una d'atzar, d'estar al lloc adient en el moment oportú, i una altra de voluntat: posar-se al lloc adient en el moment oportú. No sé l'atzar cap on em durà, però no estic segur de quin serà ni el meu lloc ni el meu moment. Potser ja he tocat sostre i ara ja toca començar a relaxar-se i deixar pas als més joves.

dissabte, 20 de març de 2010

123 nens de P3 de Sant Andreu sense escola de proximitat

Vet aquí que una vegada hi havia un poblet molt bonic, diguem-li per dir un nom Sant Andreu de Palomar, que vivia bàsicament de l'agricultura i la indústria. Però el temps passà i passà i els pagesos varen anar desapareixent a mesura que els camps eren ocupats per cases i vies ràpides. Més tard desapareixeren també els obrers quan els solars que ocupaven les fàbriques adquiriren més valor pels burgesos que no pas els productes que ells fabricaven.

Dues grans zones industrials s'han convertit darrerament en espais construïts: la Maquinista i la zona de la fàbrica de Colorants, ambdues a les ribes de les vies del tren.

Però, ai las! Quan es van fer les requalificacions dels terrenys i es donaren les llicències d'obres per construir l'enorme quantitat de pisos que s'hi han fet, algú es va oblidar d'un petit detall. Aquells pisos eren per a què hi visqués gent i ja sabem com són: els agrada tenir canalla. Ningú no va preveure que al mateix ritme a què s'habitaven els pisos caldria tenir preparats els mínims servis per atendre als habitants, per exemple: escoles.

L'any passat ja ens hi vam trobar: no hi havia escoles per als nens que havien d'iniciar l'escolaritat a Sant Andreu. Aleshores, correm-hi tots, es van arrenglerar quatre containers i, au, ja tenim, escola en barracons!

Enguany ha tornat a passar: hi ha 123 nens de P3 que no tenen escola de proximitat. Vol dir que, en el cas que es compleixin les optimistes previsions de l'ajuntament, els nens i les nens de 3 anys hauran d'anar d'una punta a l'altra del poble.

No m'estranya gens que en la darrera reunió d'afectats hi figuressin: pares, mares i avis de Sant Andreu. Són els avis els que hauran de dur els petitons a cole.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Evolució del nombre de posts publicats

Ara que quasi estreno bitàcola estic fent alguna modificació en la plantilla. He vist, pro, que em surt una estadística del nombre d'entrades publicades des del naixement d'aquest blog, dades que he representat en aquest gràfic:
Intentaré analitzar els trets més destacables. En primer lloc trobem una cert estabilitat durant els 4 primers anys. Però al 2007 hi ha una caiguda considerable, coincidint amb la meva incorporació a l'IOC. Sembla  que en lloc d'obrir-me a noves possibilitats i idees la feina diària m'hagués impedit fer res més. Això, però, arriba a nivells preocupants l'any 2009 amb una caiguda del  nombre de publicacions realment important. Aquesta caiguda del 2009 és paral·lela a la caiguda en el nombre d'articles en el lloc germà cataLaTeX on en tot l'any només hi vaig fer 8 articles, dels quals 3 foren escrits i publicats durant les vacances de nadal.

Quina conclusió n'hem de treure? Doncs que no ens hem de deixar ofuscar per la feina, que hem de treballar per viure però no viure per treballar. I que no hem de deixar que allò urgent ens impedeixi fer allò important. 

Propòsit pel 2010: recuperar els bons costums i seguir publicant entrades a la bitàcola i a cataLaTeX.

diumenge, 21 de febrer de 2010

7 anys

Al febrer del 2003 arrencava la marxa aquest blog. Tot i que havia fet proves una mica abans, el blog en sí, amb entrades amb sentit, començà al febrer de 2003 tal i com podeu veure en l'arxiu. Des del primer moment me'l gestiona blogger però vaig aprofitar la possibilitat que brindava de tenir-lo desat en el meu propi espai web. El que feia, doncs, era escriure els posts des de blogger i, quan els volia publicar, aquest enviava al meu espai web d'xtec els fitxers necessaris per FTP. Molt bé, la cosa ha durat 7 anys.

Ara bé, a causa d'un atac hacker, a xtec han decidit canviar el port a través del qual es fa FTP. Cap problema si utilitzes un client, com ara Filezilla, on només cal canviar el número de port. Però, què passa si qui ho fa és blogger? Doncs que com diuen a la seva pàgina d'ajuda ells només ho envien pel port 21. Conclusió: blogger no m'actualitzarà més el blog a Xtec.

La solució és la que veieu: me n'he anat, amb un sol clic, a blogspot, l'espai de blogs del propi blogger. He triat un nom lliure (no és que m'agradi massa, però m'és ben igual) i he traspassat el contingut del blog. Automàticament ha publicat una entrada que tenia retenida en esborrany i tot funciona perfectament.

Em preocupa aquesta "alegria" amb què xtec tracta la seva "clientela". Cada setmana rebo al meu correu un parell de publicacions oficials no demanades. Però encara és hora que rebi un missatget amb una mínima explicació i propostes de soluciona a aquest canvi en el FTP. Que no ho fa servir ningú? Que és per a frikis? M'és ben igual, crec que els usuaris d'xtec tenim dret a rebre de primera mà aquest tipus d'informació.

I com que crec que això és un símptoma d'alguna cosa més greu, ja estic pensant en com migrar cataLaTeX i On se colga el dimoni, que ara viuen a phobos.xtec.cat, a un altre servidor. Molt em temo que les ments pensants deuen estar tramant el desmantellament de phobos. I com acostumen a fer, no avisaran fins l'endemà, quan no funcioni i sigui impossible recuperar res. Vull estar preparat.

Si hi ha ningú que em segueixi, si us plau, que actualitzi els marcadors i canviï la font dels RSS.

dissabte, 20 de febrer de 2010

Googledependent

Acabo d'obrir el panell de control de Blogger per fer aquest post i m'he trobat, després de quasi bé 10 anys de veure el mateix, amb una sèrie de novetats que fins ara no existien. Tota una sèrie d'opcions per a la publicació de l'entrada, la seva geolocalització o l'editor de text totalment renovat. Simplement és un exemple més de l'estratègia o política de Google de millora i actualització envers els seus serveis més clàssics.

Quan vaig començar amb tot això de la informàtica, finals del 90 i principis dels 2000, la tendència era tenir força programes a l'ordinador i treballar el millor possible en local. Recordo que em va caure a les mans la suite ofimàtica de uindous, amb tots els seus productes, i me'n vaig fer fan aferrissat. Hi havia de tot i podies obtenir uns resultats excel·lents creuant i reusant els resultats d'un programa en un altre.

Més endavant, però, cap a mitjans dècada dels 2000 va irrompre amb força la idea del programari lliure, i va xopar-me. Suposo que fins que no va haver-hi suficient massa crítica de programadors, traductors i divulgadors aquest pas no s'havia pogut donar als nivells en què es donà, i es dóna ara mateix. Primer vaig començar usant programes de codi lliure sota uindous (com ara Firefox) i, una mica més endavant, usant directament un sistema operatiu lliure, Linux en forma de la distro Ubuntu, i tots els programes que s'hi poden fer córrer.

Però "la informàtica" ha evolucionat cap a una altra direcció: la web, la connexió a servidors remots que ens alliberen de la nostra pròpia màquina. Ara mateix confio els meus fitxers més apreciats, els que no voldria perdre de cap manera, a servidors d'internet. Estic segur que abans fallarà la meva màquina que, per exemple, plegarà sense avisar el meu servidor de cataLaTeX. Encara estic provant diferents opcions per veure, finalment, on confiaré i sincronitzaré els meus fitxers de treball: Ubuntuone, Dropbox o Googledocs i no m'acabo de decidir, però algun pensament he de fer per trobar i conservar allò que m'interessa.

I en aquest pas a la web, al núvol de servidors en xarxa, on sempre podem trobar-ho tot i recuperar-ho si cal, és on entra Google com l'elefant a la botiga de porcellana. Primer va començar com un bon buscador, crec que no n'he fet servir d'altre i sempre he trobat el que volia, si existia, clar. Cap al 2004 obriren per invitació el servei de correu Gmail, després van anar adquirint altres serveis i empreses, com ara aquest mateix Blogger, els donaren un nou impuls i, sobretot, els integraren amb els altres serveis que oferien.

La llista de serveis que ara mateix arriba a oferir Google acabaria avorrint-nos. Alguns se'ns han fet imprescindibles, d'altres totalment inútils. Estem en un punt en què en el precís moment en què Google llança un nou servei, coma ara el recent buzz, tothom n'està pendent, li va al darrere i, en especial, els educadors ja li estan buscant l'aplicació educativa. Quasi bé fa riure que el primer dia que n'apareix una de nova tothom pensa en una d'aquelles típiques llistes del tipus "Les 10 millors aplicacions educatives de..." Però, i si no en té? I si acaba morint perquè no dóna el servei desitjat, com el Notebook, o té una competència massa gran per sobreviure, com el microbloging Jaiku?

Estem (estic) entrant en una dependència absoluta dels serveis de Google. Si em veiés en Richard Stallman, ell que és tan purista amb la privacitat i el dret a mantenir les dades! Llegeixo els 2 comptes de correu amb Gmail perquè m'elimina l'spam i em permet ordenar-los i accedir-hi des de qualsevol ordinador del món. Hi tinc un enllaç als meus Googledocs des d'on fa poc ja puc pujar fitxers de qualsevol extensió (ara hi provo els .tex). Alguns documents els comparteixo amb companys i els editem i modifiquem entre tots. Tinc un enllaç als meus àlbums de fotos, als mapes (hi trobo de tot en qualsevol punt del planeta), puc twitejar des d'una finestreta, puc llegir (o no, que n'hi ha massa) els buzz que m'arriben, puc... No m'ho acabo, massa coses. Però totes del mateix Google.

Què passaria si Google plegués? Ho veig difícil, abans posaran una quota de pagament que, n'estic segur, acabaria pagant amb gust per no perdre tots els serveis que ara mateix tinc gratuïtament.

Però el tema no és aquest, el tema és que Google, com un gran germà, ho sap tot sobre mi (oi que sí, Richard?) i espero i confio que no em faci cap mala passada.

Ah! M'oblidava: he escrit aquest post des del navegador chromium de can Google.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Entorn personal d'aprenentatge: PLE

Arran de la lectura del post Diseña tu propio PLE del blog d'en David Álvarez E-Aprendizaje m'he animat a provar de rumiar-hi i dibuixar-lo. Als comentaris hi ha força bons exemples de com pot ser un EPA (o PLE, Personal Learning Environment, en anglès) així que m'he posat a pensar una mica en com funciono jo ara mateix.



M'adono que literalment visc a Moodle, és el lloc web on passo més hores al dia. Primerament per qüestions de feina: el campus IOC, del que en sóc un dels admins, corre sobre moodle (alguna cosa hi dec tenir a veure) i m'hi passo les meves bones horetes treballant-hi. A més, faig formació de professorat per a Xtec sobre moodle al curs D204; sóc facilitador del curs Moodle en català de moodle.org i, per postres, tinc dos moodles de proves, un a ioclabs.xtec.cat, on vaig fent provatures que després passen al campus IOC, i eformacio.edumood.com, un moodle a KeyToSchool que administro per a una bona amiga.

De retruc del treball amb Moodle ha arribat l'ús de Mahara, el sistema d'ePortafolis i xarxa social de codi lliure, walled-garden i moodle-friend. Ara mateix m'encarrego de coordinar la traducció catalana i mantenir la petita comunitat catalana.

Però d'on trec informació fresca, nova, és de twitter. En poc temps he passat a estar completament enganxat a twitter. Les raons, però, les tinc ben clares: hi ha la gent amb qui m'agrada estar i sento les coses que vull sentir. Twitter em permet un grau de filtració de la informació entrant molt gran. Sí, potser em perdo coses, ja ho sé, però no importa, el que m'arriba ja em satisfà. I amb twitter tinc relacions socials amb qui vull i alhora que rebo informació de qualitat.

Aquesta informació o allò que em diuen els altres tuiters (o tuitaires o vés-a-saber-com-se'n-diuen) em proposen em porta, moltes vegades a fer cerques a la web. Cerques que faig amb google i que normalment em donen el resultat esperat. En un proper post espero poder tractar el tema Google, serveis i dependència.

Altres serveis web que utilitzo? Depèn del moment i del temps que tingui. Ara per ara el que més faig servir és, sens dubte , el correu electrònic de gmail, on concentro els dos comptes que tinc i que em facilita enormement la gestió. Potser amb el temps m'acostumaré a les waves, però de moment la cosa està un xic aturada.

Altres serveis que he utilitzat tradicionalment ara mateix els tinc al ralentí. Per exemple, la manca de temps em dificulta enormement la publicació d'entrades en aquesta bitàcola. He de tenir un tema important per posar-m'hi. El mateix em passa  al vell i estimat wiki On se colga el dimoni on amb prou feines hi faig cap entrada. En canvi m'he forçat a anar publicant coses a cataLaTeX on he estat gairebé sis mesos sense fer cap entrada. Ara, però vaig publicant-hi articles cada deu dies aproximadament perquè tinc material de sobres per fer-ho i em sap greu tenir-lo desat.

divendres, 22 de gener de 2010

Novel·la negra

Els nadals sempre els aprofito per posar-me al dia en lectures. I enguany, a més, se m'ha ajuntat amb una ciàtica, fet que m'ha donat encara una mica més de temps lliure extra per llegir. I què llegeixo? Tret de les coses serioses de la feina, novel·la negra per desintoxicar. M'agrada tota mena de novel·la policíaca.

Algú va dir que són l'equivalent a les de cavalleria que llegia en Quixote i que tant el van trasbalsar (a mi no m'afecte, tranquils) i d'altres que reflecteixin millor que cap altre (sub)gènere la realitat actual. jo estic per la segona. La Barcelona del Vàzquez Montalbán o els EEUU d'en Marlowe són potser més fidels a la realitat que no pas novel·les més "literàries".

Ara he descobert la novel·la negra escandinava, potser arran de l'enorme tirada que ha tingut en Mankell o la trilogia Millenium de l'Stieg Larsson i que he devorat amb plaer. Aquest darrer va saber trobar la justa mesura entre les actituds humanes més baixes (en els homes que no estimen ni les dones ni a sí mateixos), que podrien en mans de segons quin escriptor fins i tot acabar morbosament massa publicitades, i l'ètica i moral dels protagonistes (no solament del noi, la Lisbeth és un caràcter ben dibuixat i molt humà).

De la mà d'en Larsson, he continuat amb l'Asa Larsson i la seva Aurora boreal, tota una lliçó d'enginy en un ambient tancat per un paisatge hivernal nevat. I després he continuat amb l'islandès Indriasson amb La dona de verd o Les maresmes que, potser a causa del meu vitge a l'illa l'any 2008, l'he trobat particularment interessant i motivador.

Res a veure aquestes novel·les escandinaves o europees, serioses, reals, representatives d'una època i una societat, amb les novel·les americanes. M'he acabat Caso abierto d'en Brian Freeman i res a veure, m'ha decebut força. Un totxo de 400 pàgines on tot acaba passant en les 100 darreres: escenes trepidants que més recorden una guió de pel·lícula d'acció que no pas una novel·la.

Un llibre té el seu propi ritme, a vegades més lent a vegades més ràpid, com una pel·lícula, però no podem barrejar les coses. El resultat sol ser infumable.

Conclusió: torno a la novel·la negra escandinava, ara em toca en Jo Nesbo i el seu Pit-roig.

dimarts, 5 de gener de 2010

Ubuntu Karmic Koala

Sempre em costa una mica decidir-me a actualitzar el SO del meu ordinador perquè com que m'hi passo tantes hores ja sé on ho tinc tot i faig les accions d'esma, sense pensar-m'hi massa, com quan condueixes que instintivament toques el pedal que correspon. En canvi, quan actualitzes encara que sembli que no, sempre hi ha petits canvis que et donen més d'un ensurt. Per això vaig començar per actualitzar a Karmic Koala en el netbook (el mini-jo que li dic, perquè sempre va amb mi): cap problema, tot va funcionar a al primera. Després ho vaig provar amb el portàtil de la feina: aquí la cosa s'ha complicat una mica perquè em dóna un missatge inicial segons el qual no pot muntar un disc virtual, però al cap d'uns segons continua la carrega i, al final, tot funciona perfectament.

Vaig deixar, doncs, per aquestes vacances l'actualització de l'ordinador d'escriptori perquè hi tinc massa coses que no vull perdre. Però la veritat és que tot va anar com una seda i funciona com un rellotge suís. Fins i tot coses que no me n'anaven, com una webcam que tinc, ara funcionen, només cal que el Sr.Google es decideixi a fer videoconferències per gtalk amb linux.

Coses interessants que hi tinc instal·lades:
  • docky és un bonic i ràpid llançador d'aplicacions que se situa en la part inferior de la pantalla amb un aspecte que recorda escriptoris dels macs però de codi lliure, esclar. Havia tingut instal·lat el seu predecessor, gnome-do, però no m'acabava de convèncer. En canvi Docky és tan senzill de configurar les aplicacions que hi volen tenir, el resultat és tan espectacular i el funcionament tan àgil que val la pena tenir-lo:


    Un afegitó per acabar d'adobar el docky: gconf-editor >apps >metacity >general > marcar "Compositing_manager"
  • Dolphin és un gestor de fitxers de l'escriptori KDE que, no sé per què, s'ha inclòs en la versió Karmic. Jo sóc més d'Gnome que no pas de KDE, tot i que utilitzo un parell d'eines molt valuoses per a mi d'aquest altre escriptori. Em refereixo a Kile, el meu editor de LaTeX per excel·lència que només em dóna que satisfaccions, i Okular, el visor de documents de què vaig parlar al gener del 2009. Dolphin és molt visual, fa unes previsualitzacions dels continguts i unes representacions de l'arbre de fitxers impressionants, especialment si es tracta d'imatges, però encara no hi estic massa familiaritzat i hi trobo a faltar una sèrie d'accions que faig amb un toc de ratolí a Nautilus.
  • gEdit cada dia m'agrada més. És un editor de text potentíssim i senzillíssim de fer anar. A més, permet afegir-hi connectors (com ara el compilador de LaTeX o el que obre plantilles de documents) que faciliten enormement la feina.
  • sobre Ubuntu One ja n'he parlat en altres posts del juliol 2009 i deia que estava molt verd. Doncs bé, ara, després d'una infinitud d'actualitzacions, sembla que comença a funcionar bé i s'hi pot començar a confiar els fitxers més delicats. Per a mi l'avantatge que té és que no solament sincronitza el contingut del directori local ubuntu one sinó que, si es treballa des d'un ordinador sense el programari, es pot accedir als fitxers a través de la web. Vaig provar DropBox, un servei similar, però no vaig aconseguir que em funcionés, estava tot molt tendre per a ubuntu; ara potser ha millorat, però ja no tinc ganes de provar-ho. A més, ara amb Ubuntu es poden sincronitzar també entre diferents ordinadors els contactes i les notes del Tomboy.
  • lectors d'ebooks: un bon lector és FBreader: senzill de fer anar, llegeix diferents formats (txt, epub, html,...), molt configurable i que permet crear biblioteques i navegar pels ebooks àgilment. Però jo buscava alguna cosa més, un programa que creés epubs a partir de d'altres formats. Vaig estar buscant per la xarxa i el que vaig trobar, i que tinc instal·lat és Calibre. Calibre no solament és un lector d'ebooks, que n'inclou un, sinó que a més gestiona biblioteques, edita metadades, mostra índexos i converteix ebooks d'un format a un altre, per exemple de PDF a epub o d'HTML a epub. A més, i pels que tenen lector, els permet carregar i sincronitzar llibres des de i cap l'ordinador. Aviat trobarem ebooks per tot arreu i val la pena estar preparats.

diumenge, 3 de gener de 2010

Aplicacions d'AdobeAir

Ja sé perquè escric al blog o faig entrades a cataLàTeX: és per no oblidar-me de les coses que he fet, em serveix de recordatori. Estic segur que consulto jo més els meus propis articles de cataLàTeX i em descarrego els fitxers fonts que no pas el públic en general. Però em va molt bé.

Ho dic perquè avui m'he volgut reinstal·lar l'AdobeAir al netbook i no em recordava de com ho havia fet. He hagut de tornar a començar des del principi per fer-ho. Així que, per a posteriors instal·lacions, m'ho apunto aquí.

AdobeAir és una mena de programa de base, tipus Java, sobre el qual els programadors poden dissenyar-hi aplicacions multiplataforma enriquides, amb força potència. És un producte gratuït que es pot descarregar de la web i, en el cas de Linux, consisteix en un instal·lador:
wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/adobeAIRInstaller.bin
li donem permisos d'execució
sudo chmod +x AdobeAIRInstaller.bin
i ja procedim a la instal·lació:
sudo ./AdobeAIRInstaller.bin

Molt bé, i ara què? Doncs ara podrem instal·lar aplicacions que corren sobre l'Air. En concret en tinc dues de les que estic força satisfet:
  • TweetDeck és el meu client d'escriptori de tweeter. Es descarrega de la web l'instal·lador i l'AdobeAir s'encarrega d'instal·lar-lo i fer-lo córrer. És molt ràpid, actualitza ràpidament els tuits, permet veure en una sola pantalla molt configurable i en diferents columnes tots els tuits, les mencions, els grups, les llistes, els missatges directes, etc. Molt útil i agradable d'usar, permet carregar imatges, escurça urls automàticament, una joia, vaja.
  • Doit.im és un gestor de tasques, de GTD (getting things done). Per sobreviure a les mil i una coses que he de fer buscava un gestor a la xarxa al que em pogués connectar des de qualsevol màquina des d'on treballi. Remember the milk semblava una bona solució, però va estar donant problemes d'accés durant una sèrie de dies en què el necessitava i vaig cercar una alternativa. Doit.im corre sobre Air i se sincronitza amb un servidor remot de manera que les tasques que creo en una màquina les puc recuperar des d'una altra on també hi tinc el programet; a més se sincronitza amb el calendari de google i me'nvia cada dia un correu amb les feines que m'esperen (quina alegria :-(). No és res de l'altre món, però de moment no peta i fa el fet.