dissabte, 20 de febrer de 2010

Googledependent

Acabo d'obrir el panell de control de Blogger per fer aquest post i m'he trobat, després de quasi bé 10 anys de veure el mateix, amb una sèrie de novetats que fins ara no existien. Tota una sèrie d'opcions per a la publicació de l'entrada, la seva geolocalització o l'editor de text totalment renovat. Simplement és un exemple més de l'estratègia o política de Google de millora i actualització envers els seus serveis més clàssics.

Quan vaig començar amb tot això de la informàtica, finals del 90 i principis dels 2000, la tendència era tenir força programes a l'ordinador i treballar el millor possible en local. Recordo que em va caure a les mans la suite ofimàtica de uindous, amb tots els seus productes, i me'n vaig fer fan aferrissat. Hi havia de tot i podies obtenir uns resultats excel·lents creuant i reusant els resultats d'un programa en un altre.

Més endavant, però, cap a mitjans dècada dels 2000 va irrompre amb força la idea del programari lliure, i va xopar-me. Suposo que fins que no va haver-hi suficient massa crítica de programadors, traductors i divulgadors aquest pas no s'havia pogut donar als nivells en què es donà, i es dóna ara mateix. Primer vaig començar usant programes de codi lliure sota uindous (com ara Firefox) i, una mica més endavant, usant directament un sistema operatiu lliure, Linux en forma de la distro Ubuntu, i tots els programes que s'hi poden fer córrer.

Però "la informàtica" ha evolucionat cap a una altra direcció: la web, la connexió a servidors remots que ens alliberen de la nostra pròpia màquina. Ara mateix confio els meus fitxers més apreciats, els que no voldria perdre de cap manera, a servidors d'internet. Estic segur que abans fallarà la meva màquina que, per exemple, plegarà sense avisar el meu servidor de cataLaTeX. Encara estic provant diferents opcions per veure, finalment, on confiaré i sincronitzaré els meus fitxers de treball: Ubuntuone, Dropbox o Googledocs i no m'acabo de decidir, però algun pensament he de fer per trobar i conservar allò que m'interessa.

I en aquest pas a la web, al núvol de servidors en xarxa, on sempre podem trobar-ho tot i recuperar-ho si cal, és on entra Google com l'elefant a la botiga de porcellana. Primer va començar com un bon buscador, crec que no n'he fet servir d'altre i sempre he trobat el que volia, si existia, clar. Cap al 2004 obriren per invitació el servei de correu Gmail, després van anar adquirint altres serveis i empreses, com ara aquest mateix Blogger, els donaren un nou impuls i, sobretot, els integraren amb els altres serveis que oferien.

La llista de serveis que ara mateix arriba a oferir Google acabaria avorrint-nos. Alguns se'ns han fet imprescindibles, d'altres totalment inútils. Estem en un punt en què en el precís moment en què Google llança un nou servei, coma ara el recent buzz, tothom n'està pendent, li va al darrere i, en especial, els educadors ja li estan buscant l'aplicació educativa. Quasi bé fa riure que el primer dia que n'apareix una de nova tothom pensa en una d'aquelles típiques llistes del tipus "Les 10 millors aplicacions educatives de..." Però, i si no en té? I si acaba morint perquè no dóna el servei desitjat, com el Notebook, o té una competència massa gran per sobreviure, com el microbloging Jaiku?

Estem (estic) entrant en una dependència absoluta dels serveis de Google. Si em veiés en Richard Stallman, ell que és tan purista amb la privacitat i el dret a mantenir les dades! Llegeixo els 2 comptes de correu amb Gmail perquè m'elimina l'spam i em permet ordenar-los i accedir-hi des de qualsevol ordinador del món. Hi tinc un enllaç als meus Googledocs des d'on fa poc ja puc pujar fitxers de qualsevol extensió (ara hi provo els .tex). Alguns documents els comparteixo amb companys i els editem i modifiquem entre tots. Tinc un enllaç als meus àlbums de fotos, als mapes (hi trobo de tot en qualsevol punt del planeta), puc twitejar des d'una finestreta, puc llegir (o no, que n'hi ha massa) els buzz que m'arriben, puc... No m'ho acabo, massa coses. Però totes del mateix Google.

Què passaria si Google plegués? Ho veig difícil, abans posaran una quota de pagament que, n'estic segur, acabaria pagant amb gust per no perdre tots els serveis que ara mateix tinc gratuïtament.

Però el tema no és aquest, el tema és que Google, com un gran germà, ho sap tot sobre mi (oi que sí, Richard?) i espero i confio que no em faci cap mala passada.

Ah! M'oblidava: he escrit aquest post des del navegador chromium de can Google.
Publica un comentari a l'entrada