dissabte, 24 de desembre del 2011

Moodlemoot 11

Enguany, i després d'una atzarosa situació que quasi ens deixa sense, s'ha celebrat la Moodlemoot Spain 2011 a Donosti els dies 14 i 15 de desembre.

En aquesta ocasió sí que hi vaig presentar una proposta de Taller, que es va fer el dimecres 14 després de l'acte inaugural, sobre la Tasca amb revisió per parells. L'organització havia instal·lat el mòdul en un Moodle 1.9, però sembla ser que els diferents mòduls instal·lats interaccionaven negativament entre ells de manera que no acabaven de funcionar del tot bé. El mateix els va passar als companys d'Xtec que presentaven el mòdul per geogebra (@raulf, @davidobrador, @sara_arjona,...). En resum, que el taller va funcionar fins a l'entrada com a profes per veure què hi ha de fer. Llàstima, perquè anava força bé i les valoracions dels assistents van ser, malgrat tot, força positives. Una activitat de coavaluació senzilla com aquesta sempre atrau força. Tanmateix tinc les meves reserves sobre la continuïtat a Moodle 2.0. El desenvelupador té ara més feina (és el coordinador de programadors de moodle.org) i no ho deu tenir en les seves prioritats. Bé, llàstima, però és només una eina i si cal en trobarem una altra (el taller?) que faci coses semblants.


El company David Pinyol @davidpi9  va tenir el seu temps dins la presentació genèrica anomenada Encuentro de PBL: Aprendizaje basado en problemas... amb gran èxit de públic i crítica. Encara ressonen els crits d'alegria de l'audiència quan va explicar com fer els condicionals a les fórmules de qualificació (substituint a l'IF...THEN) i els oh! i ah! en veure com es poden lligar treballs en grups amb fòrums i qüestionaris.





Bé, anem per ordre, comencem per l'acte inaugural a càrrec de Juan José Calderon (@eraser). Va començar molt fort amb una presentació original que va agafar a l'audiència freda i desprevinguda. Llàstima perquè feta de calent amb calent hagués estat molt més productiva. Tot i això se'n va sortir prou bé. La idea era presentar diferents maneres d'entendre el futur de l'aprenentatge a través de la tecnologia amb els nous dispositius (tablets, smartfons,...).

Després de dinar vaig assistir El portafolio electrònico en el aula de secundària (Qué aporta Mahara a Moodle) una presentació d'en Juan Ezeiza on explicava com fan el treballs en grups a Mahara al seu institut. Juan Ezeiza és traductor de Mahara a l'euskera i té una visió del futur d'aquest programa força interessant. Molt interessant i viu va ser també el debat que es produí després de la presentació on els participants presentaven pros i contres dels portafolis (és una feina extra, no està centrada en l'estudiant perquè aquest es busca eines alternatives, és el profe que s'ho pensa, Mahara és lleig i poc amigable, etc).

L'endemà, després d'assistir a un taller sense massa interès, vam anar a la videoconferència d'en Martin Dougiamas on ens explicà els seus plans per Moodle. Sembla que ha trobat un soci que li injectarà prou recursos com per poder treure una subversió de la 2 cada 6 mesos. Ara acaba de sortir la 2.2, al juny del 2012 sortirà la 2.3 i així successivament. Les novetats ja no seran tan radicals com en el canvi de 1.9 a 2 sinó que seran millores ens les diferents activitats i el propi funcionament.

En acabat del cafè, on la vaig poder saludar personalment, vingué la conferència de la Joyce Seltzinger (@catspyjamasnz) anomenada Moodle & us: incorporating social presence into your course design. Va presentar la idea que als cursos de moodle cal incorporar-hi la nostra petjada digital, en nostre PLE. Va presentar la seva feina i com anar introduint altres espais digitals on ens movem (blogs, fòrums, twitter, fb,...) a l'entorn d'aprenetatge. Una sala d'actes només mig plena per escoltar les idees més novedoses que es van sentir en tota la moot. Una llàstima, suposo que hi deuria haver problemes per quadrar agendes, però valia la pena escoltar el que la Joyce ens explicava. Va faltar temps, tot i que encara vaig poder plantejar-li una pregunta sobre la content curation, la darrera novetat en el tema.

La darrera presentació a la que vaig poder assistir va ser la dels companys i homòlegs andalusos de l'IEDA on en @pekechis en directe i l'Anna des de Sevilla  presentaven el treball fet en tutoria i el que aconsegueixen que facin els seus estudiants. Va ser força interessant perquè després de conèixer el que tenien al febrer d'enguany quan en Luisra Villalta  @luisra78 ens ho explicà a l'IOC, ara vaig constatar que segueixen un camí força productiu, de millora del servei cap a l'estudiant i que en molts punts convergeix amb el que seguim nosaltres. Una feina excel·lent de l'equip que des de la Consejería coordina l'Anibal de la Torre (@anibaldelatorre ) i dirigeix sobre el terreny en Manuel P. Báñez  (@ManuElpielRoja).

Abans d'agafar el tren, però, en Josi Sierra va fer una sèrie de vídeos amb entrevistes als assistents per al seu lloc conocity.eu, una de les quals va ser la que em va fer en Jordi Adell (@jordi_a) parlant sobre Mahara i portafolis. Aquest projecte d'en Josi,  conocity.eu, és força interessant perquè amb vídeos molt curtets presenta un panorama del que s'està fent ara mateix en educació força interessant. Un gran descobriment!

Si em demanéssiu que resumís en poques paraules aquestes hores tan intenses diria que, per una banda, Moodle està més viu que mai, que som nosaltres, les institucions que el fem servir, les que anem endarrerides (ben bé un any) sobre el que ens proposa i que Moodle pot anar perfectament acompanyat amb altres programes (Mahara) i mòduls (goegebra, peer review task serien exemples). I tot això per a què? Perquè els estudiants facin uns aprenentatges reals, treballant individualment o en grup, relacionant-se entre ells i amb altres que formen part de les seves xarxes socials. En resum, que Moodle està més viu que mai i que li queda encara molta feina per endavant.

No vull acabar sense parlar de l'organització. La Mertxe Badiola (, l'Ainhoa Ezeiza (@ainhoaeus) i l'Iñaki Arenaza (@iarenaza), entre d'altres, han fet un treball enorme perquè aquesta Moot tirés endavant. Estic segur que s'han endut més d'un disgust, però ningú pot posar en dubte que al final se n'han sortit i han muntat un esdeveniment per sobre de l'alçada d'altres amb més mitjans. Eskerrik asko!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

L'especialització del professorat

Acabo de llegir l'article Los profesores que no existen que tracta sobre com el professorat dels instituts de la comunitat de Madrid ha de impartir assignatures d'especialitats que no són la seva. La causa són les retallades de professorat i l'augment d'hores lectives imposades per la consejera del ram, seguint les ordres del seu govern, i que no són més que el tast del que se'ns acosta.

Al voltant d'això hi ha una qüestió que m'ha fet pensar. A veure si em sé explicar perquè no vull ferir cap sensibilitat, al contrari. Per una banda estem veient que el professor de mates ha de fer la visual i plàstica perquè li encanta la fotografia. Lògicament no podrà fer unes activitats tan enriquidores en aquesta àrea com les faria un especialista, però permeteu-me que deixi anar un pensament: Cal estar molt especialitzat en un àrea per impartir-la a la ESO? En aquest exemple potser el salt és molt gran, però que el professorat d'anglès faci llengua potser no ho és tant. O que un professor de ciències faci mates o química no ho veig tan complicat.

Afortunadament en el meu ram, la formació d'adults, no tenim tanta compartimentació d'especialitats i hi ha 3 àmbits: el de la Comunicació (que inclou totes les llengües) el Científic (amb les mates, totes les ciències i la tecnologia) i el Social (amb les diferents àrees de ciències socials i visual i plàstica). Un professor ha de poder impartir tot un àmbit, i així succeeix en la pràctica. Estic segur que en l'especialitat del professorat és on més profit se'n treu, però no dubto de la suficiència dels seus estudiants en les altres àrees de l'àmbit.

A més, hi ha el tema de les competències. En les reunions del meu centre està emergint constantment no tant la paraula com el concepte. Una professora de química està més preocupada perquè els seus estudiants acabin expressant-se bé i entenent el que llegeixen que no pas en què sàpiguen les fórmules dels compostos. I ho comparteixo plenament, crec que pels nostres estudiants adults assolir la competència en expressió i comprensió escrites els serà més útil que llegir H2SO4.

Potser, per sobreviure a aquestes retallades tan bèsties, el professorat dels centres ens replantegem què podem fer i com ho podem fer. Una de les conclusions que segur que en traurem serà aquesta que avanço: no hem estat formats en com ensenyar sinó en què ensenyar. I en aquest nou context als profes ens calen més recursos per ensenyar que no pas coneixements. Moltes vegades ho he dit: si tingués més recursos per crear activitats motivadores no tindria cap inconvenient en fer cap àrea de la ESO (llengua, socials, música...) tot i que la meva formació és científica. Al cap i a la fi el nivell final de la ESO és el mínim que es necessita  per sobreviure en el nostre temps, oi? I bé que sobrevivim.

Una altra conclusió a la que probablement arribem és que cal un canvi en el que ensenyem. Potser diguem prou als compartiments estancs, potser podem començar a plantejar-nos fer treballs més transversals, més basats en projectes, estudiant casos, fent activitats reals i avaluant l'adquisició de les competències (adéu 4'8!!). Estem parlant de la ESO, un nivell que només ha de formar bons ciutadans i no especialistes en enginyeria genètica inversa.

divendres, 23 de setembre del 2011

Il·lusió òptica

He aconseguit un Galaxy Tab 10.1, sí aquell que no es pot vendre a Alemanya:



Per uns és un telèfon amb connexió a Internet, de fet porta un targeta SIM d'una coneguda companyia telefònica. Per altres és un tablet amb multitud de prestacions, entre elles wifi, 3G i trucades de telèfon.

Qui té raó? Tothom. Aquest aparell és com aquelles il·lusions òptiques que no saps si és la cara d'una noia o un ikebana:

El sistema operatiu és l'Android Honeycomb i és notablement més ràpid i potent que el que tinc al meu telèfon.

L'aparell és còmode de llegir i fer anar, encertes sempre a la primera la tecla o el lloc de la pantalla on vols picar (amb els meus dits com botifarrons a vegades se'm fa difícil encertar amb mòbil). La pantalla és gran (7 polzades), no és pesat (mig quilo) i té les mides i pes d'un lector de llibres electrònics (m'hi instal·laré Aldiko).

Només necessito una mica de temps per anar-li trobant el punt, però em sembla que té poca cosa a envejar al parent un xic més gran de la casa de la poma ;-)

dijous, 8 de setembre del 2011

Com reiniciar un curs de Moodle amb profes però sense estudiants

Avui m'han plantejat aquesta pregunta: s'ha acabat el curs i volem que el facin estudiants nous. Però és un curs on entren molts profes no editors i no tenim ganes de tornar-los a introduir un a un.

La solució que he donat (ni bona ni dolenta, però que funciona) és aquesta:
  1. Fem còpia de seguretat completa (amb usuaris però sense fitxers d'usuari) del curs antic.
  2. Un cop fet restaurem el backup en un curs nou però desmarcant les dades d'usuari en les activitats. Clar, qui fa les activitats? els estudiants, per tant no apareixeran al curs restaurat. En canvi els profes, que no han realitzat les tasques ni han respost els qüestionaris, són restaurats i amb el rol que tenien en un principi.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Un llarg viatge en l'educació de persones adultes

Arran de la meva visita llampec al IEDA de Sevilla aquest febrer passat l'Aníbal de la Torre en va encarregar la redacció d'un article sobre formació d'adults a distancia. Així que aprofitant que al març va fer 30 anys de professió vaig redactar-lo i ara, finalment, ha estat publicat en la secció En clave personal del nº 72 de la revista digital Andalucía Educativa sota el títol de Un largo viaje en la educación de personas adultas.

Espero que us agradi perquè és el guió de les meves memòries ;-)


dissabte, 6 d’agost del 2011

Impressions de la visita a Holanda

  • Hi ha molta gent jove treballant tant com a dependents, cambrers, etc. com a oficis més clàssics: lampistes, mecànics,...
  • A tots els tramvies hi ha cobrador/a que ven bitllets i bonus.
  • Tothom, és a dir, tothom, parla amb fluïdesa un anglès correctíssim. Potser hi ajuda que moltes pelis o sèries de tv són parlades en anglès i subtitulades en holandès.
  • Hi ha carrils bici a tots els carrers (si cal per la voravia) i un carril fora de les carreteres. Així tothom pot fer és de la bici, el cotxe no té preferència.
  • Consideren les motos petites com bicis i poden circular pels carrils bici sense casc.
  • Molts ifons. QR codes per tot arreu.
  • Hi ha grans fàbriques químiques al costat d'espais naturals no contaminats.
  • Les autopistes (laberíntiques) són amples, et duen a tot arreu i són lliures de peatge. El que s'ha de pagar és l'aparcament, fins i tot al racó de poble més petit.
  • Amsterdam és una ciutat enorme i habitable. Moltes persones amb discapacitat hi circulen amb cadires de rodes motoritzades (pel carril bici, és clar).
  • Hi ha flors per tot arreu, els agraden força.
  • La restauració és molt cara, el menjar en sí no tant.
  • El cost de la vida supera força el nostre. Però els guanyem en clima ;-)

dilluns, 1 d’agost del 2011

El futur de Moodle

S'està parlant força del futur de Moodle i quin paper, si n'ha de tenir algun, serà el de Moodle en tot això que tant es parla i que és la web 2.0, el futur de la web.

Alguns visionaris casolans diuen, tot cofois, que Moodle és mort i que el seu lloc l'ocuparan no-sé-quantes aplicacions web que faran per separat el que Moodle fa de cop. Altres, defugint les seves atribucions,  el voldrien veure mort per no haver de tenir feina a mantenir servidors on allotjar-lo. Però, quina visió es té fora d'aquest nostre petit cul de món que ens en sembla el melic?

Fa uns dies s'ha celebrat la Moodlemoot 11 de Nova Zelanda i l'irlandès Gavin Henrik hi va fer la presentació  Global Landscape of Moodle, El panorama global de Moodle, on parla de la seva visió  sobre el paper de Moodle en el futur més immediat.


Observa que amb el pas del temps hi ha hagut un canvi en la posició de Moodle: des d'una instal·lació perifèrica, per a quatre frikis, s'ha passat a instal·lacions institucionals [vegeu l'article Què ens passa amb Moodle quan ens l'oficialitzen?]. Poques institucions educatives es poden permetre ara mateix el luxe  de no tenir un Moodle.

Però precisament l'aparició de noves eines amb el pas del temps ha fet que Moodle deixi d'estar al centre per passar a formar part de tot un divers ecosistema d'eines interrelacionades on cadascuna fa el que millor sap fer: Moodle gestiona els cursos i altres sistemes s'encarreguen del Portafolis, de la gestió de fitxers, del multimèdia, etc.

Resumint, podem dir que hem passat per diferents fases: des de l'experimental i voluntarista, fins a la institucional centrada en Moodle per donar ara pas a una on molt probablement Moodle trobarà el seu lloc formant part d'un ecosistema de diferents aplicacions on cadascuna farà bé allò pel que ha estat pensada. I el que Moodle fa molt bé és crear espais per l'ensenyament i l'aprenentatge.

divendres, 1 de juliol del 2011

Extreure el so d'un vídeo

A Ubuntu partim d'un vídeo en format avi i volem extreure-li la banda sonora en format mp3.

Primer executem l'extractor de so ffmpeg:

ffmpeg -i video.avi fitxerdeso.mp3
Si no funciona la sortida a mp3 potser per manca d'algun codec podem passar-lo a wav:
ffmpeg -i video.avi fitxerdeso.wav
I a continuació transformar el wav en mp3 amb  lame:

lame -m s fitxerdeso.wav
que dóna com  a resultat fitxerdeso.wav.mp3

Ara si volem editar la informació de les pistes podem fer-ho amb Kid3-qt, per exemple.

dissabte, 14 de maig del 2011

Novetats a Mahara 1.4

Mahara s'està convertint en "el" programa d'eportafolis de la mateixa manera que Moodle s'ha convertit en "el" programa per l'elearning. Mahara avança a una velocitat considerable, els seus provadors, traductors i desenvolupadors el fan millorar a cada nova versió que apareix. I això va fent que cada cop sigui un programa més estable, que inspira confiança i, sobretot, amigable i fàcil d'utilitzar. La versió 1.4 no defrauda.

Les millores més que tècniques, són potser de concepte, d'usabilitat. Aquesta versió recull les novetats tècniques de la 1.3 (els plans, les col·leccions, la consola,etc) i va un xic més enllà en provar de fer-ho tot més lògic i compacte. Veiem-ho.

Ara tenim només 4 pestanyes superiors: Inici, Contingut, Portafolis i Grups.
  • Inici visiualitza la pàgina consola, una pàgina configurable per l'usuari on queda, o pot quedar reflectida la darrera activitat de l'eportafolis.
  • Contingut inclou ara: la pàgina del Perfil, les Imatges del perfil, els Fitxers, el Diari (antic Blog) que ara permet comentaris, un CV completament remodelat i compactat i els Plans.

  • Portafolis que es centra en les Pàgines (antigues Vistes) i queda desglossada en 4 pestanyes: Pàgines, amb la llista de títols i descripcions, Col·leccions també amb la llista de col·leccions, Comparteix una pàgina amb la llista de Pàgines i des d'on es donen o canvien els permisos d'accés i finalment Exporta des d'on exportar el contingut de l'eportafolis.



    La creació i edició de les Pàgines és ara més fàcil perquè tenim totes les accions necessàries disposades en pestanyes: Edita el contingut, Edita el Títol i la descripció, Edita la disposició (molt senzill i visual canviar el nombre o disposició de les columnes), Mostra la pàgina (la previsualitza) i Comparteix, pestanya des d'on editar els permisos.



  • Grups és la part on menys novetats hi ha, potser perquè ja estava prou desenvolupada. Només citar dues pestanyes, la de Pàgines compartides, on queden reflectits els comentaris apareguts en pàgines compartides amb l'usuari, i Temes, una altra pestanya des d'on es monitoritzen els fòrums dels diferents grups a què pertanyem:

En voleu veure una col·lecció?

dimecres, 27 d’abril del 2011

El propòsit de l'educació (segons jo)

Continuació de l'entrada Quin és el propòsit de l'educació?

El meu tuit quan vaig veure la pregunta va ser aquest: El propósito de la educación es el mismo que el del juego: crear simulaciones para después poder responder acertadamente . Ara que tinc temps i espai vull explicar-me una mica millor.

Per afició i per formació tinc un punt de vista de biòleg amb el qual analitzo i interpreto situacions des de la vessant de la història natural. Així per mi els éssers humans som primats que, generació rere generació, hem d'aprendre individualment els comportaments  que ens faran reeixir en el nostre temps i el nostre entorn, és a dir, les conductes que ens faran sobreviure i deixar descendència perquè sembla que el nostre comportament instintiu és molt bàsic. Hi ha molts animals que tenen incorporats aquests comportaments als seus gens i no cal que aprenguin res, simplement han de desenvolupar la conducta en el moment adient i prou, però no és el nostre cas. Tots els individus de la espècies humana estem condemnats a aprendre. Però no ho fem sols, ho fem jugant al si d'un grup.

El sentit i la necessitat del joc, molt desenvolupats en els mamífers, és crear simulacions, crear situacions fictícies on un individu pugui posar a prova la seva conducta per tal que, sense fer ni fer-se mal, vegi quin és el comportament més adient. Si heu tingut mai un cadell recordareu com juga a mossegar la mare o als germans fins que aquests li fan entendre que prou, fins aquí has arribat, atura't. Així el cadell aprèn els límits de les seves accions sense fer mal als altres i sense que aquests li'n facin a ell i quan sigui gran, enfrontat a una situació real, estarà preparat per respondre.

Crec que el sentit de l'educació és el mateix: crear espais de joc, de prova, simulacions de situacions futures, on poder practicar les conductes sense sortir-ne escaldat. Els límits òbviament els posa el grup on té lloc aquesta educació i són els altres el que d'alguna manera els van posant: fins aquí pots arribar en aquesta situació, en aquesta altra pots arribar un xic més lluny. Així l'individu es va fent una representació mental dels seus límits i els dels altres perquè, repeteixo, crec que l'educació només té sentit al si del grup. No hi pot haver educació individual, com s'adona un que està envaint els límits dels altres? Un altre tema diferent és la formació: hi pot haver formació individual (puc entendre per mi mateix el teorema de Pitàgores i saber-lo aplicar més endavant) però no educació, que és l'aprenentatge del comportament social.

En aquest post vull ser positiu i pensant en el futur crec que l'educació, si de veritat vol preparar als nois i noies per sobreviure en una societat de la que no tenim ni idea de com serà, ha de crear simulacions prou àmplies, diverses, prou lliures com perquè les solucions que els estudiants hi trobin els siguin realment útils. Ja que no podem entreveure amb què es trobaran, donem-los eines perquè s'hi puguin moure amb comoditat, obrim-los el pensament, donem-los responsabilitats i preparem-los perquè siguin ells qui trobin les seves pròpies solucions.

divendres, 22 d’abril del 2011

Què ens passa amb Moodle quan ens l'oficialitzen?

Abans d'aquesta setmanasanta va venir a Barcelona en Pedro Villarrubia i ens va convocar a uns quants vells moodlers que coincidirem a la Moodlemoot del 2008 a fer una Moritz, a una pedromoot.


foto d'en Jordi Jubany

Una pregunta que va sorgir molt aviat va ser: I què feu ara amb Moodle? I la resposta va ser una mica decebedora. En aquests 3 anys les coses han anat per un camí que ha creat un cert desencís. Resulta que molts vells moodlers han quedat bandejats de la innovació perquè els seu Moodle s'ha institucionalitzat.

Vol dir que Moodle ha passat de les barricades, del petit servidor  on nosaltres n'erem administradors, creadors de cursos, professors i la resta de rols, als grans servidors de les institucions per les quals treballem. Això és bo a grans trets perquè universalitza l'ús d'aquest gran programa i certifica el que veníem dient des de fa molt de temps: calia utilitzar la tecnologia en qualsevol tipus d'ensenyament i aprenentatge i Moodle facilita enormement a tots els participant aquest ús.

Però per altra banda ens l'han tret de les mans. Ja no podem fer les proves que hi fèiem, ja no podem posar a prova nous mòduls, fer-hi modificacions, millores, canvis. Em deia un dels assistents: A nosaltres, que amb molt d'esforç vàrem introduir Moodle en la nostra universitat, ara ens han tret el servidor i ens fan passar a tots per la mateixa instal·lació capada, uniforme i sense gràcia. Clar, ara s'entén que hi hagi nous usuaris que no li vegin cap gràcia a Moodle i pensin que només és allò que jo sempre blasmo: un cementiri de PDFs.

Per la meva situació privilegiada encara em trobo en una fase en què, tot i tenir un moodle institucionalitzat, en tinc un altre on disfruto del dret de fer les meves proves, instal·lar-hi mòduls o blocs i, en definitiva, fer allò que en diuen I+D i que és el que fa avançar les coses.

Tanmateix la pregunta que em faig és: quan em durarà?

dissabte, 26 de març del 2011

Idees sobre avaluació i eportafolis

Abans no m'oblidi del que vam parlar:
  • Si el que volem és avaluar competències hem de canviar el centre d'atenció a l'hora d'avaluar. Hem de mirar l'eportafolis perquè ha de ser el lloc on hi ha d'haver les evidències de l'aprenentatge.
  • Naturalment que l'expedient acadèmic, les qualificacions obtingudes en els diferents cursos, forma part d'aquest eportafolis. Però n'és una part, no ha de ser l'únic que hem de mirar (que és el que estem fent ara mateix).
  • Què hi ha d'haver a l'eportafolis? No solament una col·lecció de treballs, entrades de blog, enllaços o altres artefactes. Hi ha d'haver un fil conductor que lligui tot plegat. I aquest fil conductor l'ha de crear l'estudiant en la mesura que va reflexionant sobre el que ha fet i decideixi mostrar una cosa o altra.
  • Una bona manera de propiciar la reflexió i la creació de l'eportafolis podria ser que entre el final d'un trimestre i el principi del següent des de cada curs s'encomanés una feina que s'hauria de fer a l'eportafolis (el campus és tancat). Aquest feina podria consistir, per exemple, en penjar un treball que un considera més reeixit (ara es perden milers de treballs en els reinicis dels cursos) explicant el procés de creació: un redacció, la resposta a un pregunta complexa, una fotografia, el meu primer full de càlcul, una imatge retocada, etc. També es podria demanar escriure o gravar la veu o la pròpia imatge fent una reflexió sobre el que s'ha après en aquell curs, ... Algun encàrrec que impedeixi que es faci de forma mecànica i que realment permeti l'estudiant pensar en el que està fent.

diumenge, 13 de març del 2011

es mejor el libro de papel. no hay nada como comprar y leer un libro de papel.

No vull comentar la notícia de La Vanguàrdia Una encuesta a alumnos de ESO que trabajan con portátil destaca que a la mayoría no le gusta el libro digital
perquè ja ho ha fet en Jordi Adell al seu blog al post Libros de texto digitales, la opinión de los alumnos. El que vull és comentar els comentaris a la notícia en el propi diari, un dels quals dóna títol a aquest post (quina joia!).

Em sembla que estem barrejant dues coses diferents, o no. A veure si em sé explicar. Una cosa és l'opinió que tots tenim sobre com s'ha d'ensenyar; aquí tothom té la seva i és la bona. Sembla que l'educació és un d'aquells temes sobre el que tothom pot opinar i sentar càtedra per molt forassenyada que sigui. Així, repassant els comentaris esmentats, hi ha qui es queixa que els nens el que han de fer és aprendre a llegir, escriure i les taules de multiplicar i deixar-se de rucades informàtiques. [Em recorda aquell paio que després d'exposar què és un eportafolis va deixar anar: El que han de fer els estudiants és estudiar i deixar-se de tonteries d'aquestes]. Un altre, que per edat segur que no va estudiar amb l'1x1, fa el comentari del títol. Tanmateix no deuria aprendre gaire amb el seu enyorat sistema, perquè ni capitalitza les frases ni les puntua (i dubto que sàpiga de què estic parlant).

L'altre concepte que barregem és l'aparent dicotomia entre el llibre digital i el llibre en paper (analògic?). Els nostàlgics diuen que enyoraran l'aroma i el tacte del paper imprès i que els costa llegir en pantalla. Els partidaris del format digital diuen que aquests llibres són encara els grans desconeguts i que quan entrin amb força (quan ens els venguin amb ganes, diria jo) descobrirem una nova manera de llegir, per tant, de pensar.

L'estudi que publica La Vanguàrdia és interessant perquè planteja una realitat desconeguda, l'opinió dels protagonistes, dels lectors (o no-lectors) de demà. Però per mi que barreja els dos conceptes. Què volem saber? Si els nens aprenen millor amb tecnologia? (m'esgarrifa pensar que puguin aprendre amb PDFs: és el mateix que fer-ho amb aquells apunts ciclostil·lats que jo preparava als 80). O volem saber quin format (digital/paper) és el preferit per nois i noies?

I un altre tema que no té res a veure amb tot plegat, però que regalima de l'article, és preguntar-se perquè es connecten els estudiants a Facebooks i companyies a les hores de classe. No serà per la mateixa raó que els adults ens connectem a internet en mig d'un acte públic, tipus reunió internacional? Que ens cansem i avorrim, vaja.

I això sí que ens ho hauríem de fer mirar: estem avorrint els estudiants tal com ens van avorrir a nosaltres. I si jo feia dibuixets a la part de darrera del llibre en papers (sí, aquell amb què s'aprèn tant), el jovent d'ara fa facesbooks i messengers.

dissabte, 12 de març del 2011

quin és el propòsit de l'educació?

purpos/ed és un moviment ciutadà [darrere del qual no hi ha institucions, associacions, partits ni governs, només persones] que pretén generar un entorn de debat per promoure el canvi en els sistemes educatius partint d'una senzilla i inofensiva pregunta: quin és el propòsit de l'educació?

Aquest projecte sorgeix en el Regne Unit a iniciativa d'en Doug Belshaw i de l'Andy Stewart. A Espanya purpos/ed ES neix gràcies a la col.laboració entre Isabel Gutiérrez, Diego García, Francesc Llorens i Jaume Olmos.

La proposta de purpos/ed és iniciar el debat, fer créixer la comunitat i informar els que decideixen sobre la nostra educació sobre el resultat d'aquest moviment per millorar-la. És un pla de treball de 3 anys, durant el qual s'aniran actualitzant els objectius i els mecanismes tal com el moviment vagi avançant.

Ens proposen diverses vies de col·laboració, unes regles bàsiques de treball i un hashtag únic per a identificar les activitats a la xarxa d'aquest projecte: #purposedEs.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Tasca amb revisió per parells 2

La publicació del post ‘Peer review’: a powerful peer assessment tool for Moodle al blog I teach with Moodle d'en Frederic Nevers, m'ha animat a continuar explicant coses sobre aquest mòdul. Des del post anterior  hi he continuat treballant.

Per una banda ja està acabada i lliurada a l'autor del mòdul la traducció catalana. M'ha dit que la inclourà així que faci algun canvi més. Li vaig demanar si tenia plans per fer-ne l'actualització a Moodle 2.0 i em va dir: I do intend to create Moodle 2.0 version of the assignment type, but I'm not sure when (some time in the next few months).

Més coses. Vaig plantejar la possibilitat de posar-lo a prova a un grup d'examics (abans ho eren, ara ja em temen i defugen ;- ). Són: @oanglada, @catinabv, @abelcaldera, @tallerbea, @marionalinares @dpinol i @tinoserra. Vam muntar un curs de moodle on cadascun de nosaltres, amb el rol de profe, creava una tasca amb revisió per parells i també amb un usuari diferent amb el rol d'estudiant entrava  a fer les taques dels altres companys. Teníem un calendari per anar fent les diferents fases (lliurament de la tramesa, revisió i obtenció de la qualificació final) i ens hi vam cenyir força, cosa que ha facilitat la superació de la prova i , així, poder-ne veure el funcionament, què va bé i què es pot millorar i les possibilitats educatives. Realment ha estat una experiència força interessant veure què ens proposaven els "profes" i fer les feines. Un s'adona en aquests casos de les dificultats amb què de ben segur es troben els nostres estudiants reals quan els demanem alguna feina.

Hem estat parlant força d'aquest tipus de tasca i vet aquí algunes conclusions a què hem arribat:
  • és una tasca a utilitzar en dosis homeopàtiques. Potser se n'hi podria posar una per trimestre, no gaire més. També pot ser interessant veure en l'itinerari formatiu de l'estudiant en quin curs se li presenta,  perquè seria possible que en algun curs no n'hi hagués cap perquè ja la faria en un altre.
  • és una activitat de consolidació. Vol dir que només seria apta quan s'ha treballat algun concepte amb altres activitats, mai d'entrada. A més cal que ja existeixi un cert "esperit" de grup entre els estudiants per a què acceptin fer-ho de bon grat.
  • és recomanable fer-la cap al final del curs, quan tant els coneixements com el grup estan ben assentats i és interessant fer una coavaluació.
  • cal pautar molt bé el calendari d'execució. Aquest mòdul, a diferència del Taller, no permet marcar el calendari de les diferents fases, de manera que ha de ser el professorat qui ho faci.
  • és molt important que els criteris d'avaluació estiguin ben redactats. No s'hi val a dir: "Està ben escrit" perquè això l'estudiant no ho pot apreciar i menys valorar. Millor seria: "S'ha passat el corrector ortogràfic" o "El text té un paràgraf introductori, un de desenvolupament i un de conclusions". Però és molt i molt difícil fer-ho bé! La manca de criteris bons i clars és el que més hem detectat en la prova i tots hi hem estat d'acord: és la part més difícil.
  • s'hi han de posar pocs  criteris, hem vist que amb un màxim de 5 ja és suficient per
La conclusió ha estat que és una bona eina, que ens pot fer servei i que pot ajudar als estudiants a millorar el seu aprenentatge. L'hem passat als informàtics per a la revisió tècnica i posterior pujada al servidor de producció.

Coincideixo plenament amb la idea d'en Frederic Nevers: I strongly believe formative assessment is key to quality learning. (Crec fermament que l'avaluació formativa és la clau de l'aprenentatge de qualitat) i aquesta activitat ens hi pot ajudar força.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Post des de l'android

Aquest és un post de prova des de l'android
Published with Blogger-droid v1.6.7

diumenge, 23 de gener del 2011

Tasca amb revisió per parells

Darrerament un dels temes que més em preocupa és el de l'avaluació. No hi ha pitjor moment per a mi que el de l'avaluació dels meus estudiants. Sempre em queda el dubte de si ho hauré fet bé, si realment la qualificació que acabo posant és la justa. D'aquí que l'eportafolis sigui una de les eines que crec pot contribuir força a fer una avaluació més encertada de l'aprenentatge.

Per això em va interessar un tuit d'en @daibarnes on parlava de la Tasca amb revisió per parells. Vaig anar a moodle.org per descarregar-me el mòdul i el vaig instal·lar en un moodle de proves per posar-m'hi a conèixer-lo de seguida. La cosa funcionava i el concepte és interessant, de manera que el vaig traduir al català i ara he demanat a alguns companys que m'ajudin a provar-lo per acabar de veure com funciona, especialment des del punt de vista de l'estudiant. Si tot va bé molt aviat estarà al moodle de producció.

En què consisteix aquest nou tipus de Tasca? Ja coneixeu els tipus estàndard: en línia, enviament d'un fitxer i enviament de diversos fitxers; doncs ara hi podem afegir amb revisió per parells.

La idea és que quan es fa l'encàrrec de feina es presenten als estudiants els criteris amb què serà avaluat. D'aquesta manera l'estudiant ja sap què se li demana i què ha de fer per assolir la màxima puntuació. Bé, l'estudiant fa la feina i la tramet per ser avaluada.
 
Però aquí és on rau la gràcia de la Tasca amb revisió per parells: són els parells, els altres estudiants (en concret 2) i no pas el professorat els que anònimament revisaran el seu lliurament. I com ho fan? Doncs marcant quins criteris d'avaluació conté el treball i fent-li comentaris positius que l'encoratgin a seguir. Per exemple, si la feina és fer una frase completa, un criteri podria ser Comença amb majúscules i un altre Acaba amb un punt. Si un estudiant que revisa la frase  veu que comença en majúscula només ha de fer clic al criteri. I el mateix si acaba en punt. Però si no acabés, simplement no marca el criteri,  li pot explicar en els comentaris una solució al problema (Posa-hi punt!) i aleshores lliura la seva revisió.

Hi ha un sistema automàtic d'assignació de revisors a cada tramesa de manera que un estudiant rep 2 revisions i, al mateix temps, ha de fer 2 revisions a companys, a parells, per les que, a més, rep una puntuació que li atorga el professor.

Això vol dir que:
  • són els parells, els companys, qui revisen i no pas el professorat.
  • la puntuació de la tramesa d'un estudiant és el resultat de sumar la puntuació que obté per fer 2 revisions (si només en fa 1 té menys punts) més la puntuació aconseguida de les revisions dels seus companys.
  • un estudiant no sap quins són els seus revisors ni tampoc de qui són els treballs que revisa i comenta.
Què ha de fer el profe? La feina més difícil de totes: redactar criteris d'avaluació que els seus estudiants siguin capaços d'aplicar en el seu treball i en les dues revisions que faran als seus companys. No és gens fàcil, ja us ho avanço.

També té una altre feina: resoldre conflictes. Què passa si un treball no s'ajusta als mateixos criteris segons els dos revisors. Seguint l'exemple: un revisor diu que la frase comença amb majúscula, però l'altre revisor diu que no. En aquest cas hi ha un conflicte que el profe ha de resoldre simplement entrant a la tramesa, marcant els criteris i fent un comentari.


El professorat també ha d'intervenir si un estudiant no està d'acord amb la revisió i comentaris dels parells perquè fa una marca. El profe ha de veure la tramesa i revisar i comentar el treball per aclarir-li a l'estudiant si la marca té raó de ser o no.

Finalment, el sistema ofereix la possiblitat al profe de traslladar les qualificacions provisionals a definitivas i publicar-les a l'estudiant.

Què us sembla la idea? A mi m'agrada molt. Com diu al seu blog en Dai Barnes la Tasca amb revisió per parells és com un Taller de moodle però més senzill. Algú dirà que 2 revisions són poques. Potser sí, però menys és res.

Tan aviat com acabi la traducció de les ajudes enviaré la versió catalana del paquet d'idioma ca_utf8 a l'autor per a què l'afegeixi al repositori. Però si de moment algú el vol (està quasi acabat) que faci clic aquí.

dimecres, 5 de gener del 2011

Android al mòbil

M'estava fallant el mòbil i davant la disjuntiva continuar amb les mateixes condicions i un telèfon nou o bé canviar a un telèfon més recent vaig optar per la segona. M'he passat a un sonyericsson Xperia 8 que corre sobre Android, un SO currat per Google sobre el nucli de Linux: quina meravella!

És com un micro-ordinador de butxaca perquè no solament telefona sinó que es connecta a internet. I amb això està tot dit, qui viu a la xarxa només tenint una connexió té accés a navegar, al correu gmail, a twitejar, marcar tasques al calendari de google,... A més, té ràdio FM, reprodueix mp3 i mp4, accedeix a mapes de google, et geolocalitza i pots marcar llocs amb el 4square, fa de GPS i em queda per descobrir això del bluetooth, l'intercanvi de fitxers per proximitat.

Porta força aplicacions de sèrie, però a més Android té un Market, un repositori "oficial" amb moltes aplicacions gratuïtes (i de pagament) que s'instal·len amb un parell de clics. Me n'he instal·lat algunes que són les que penso que utilitzaré més sovint:
  • Tweetdeck: el conegut lector de tuits que permet organitzar-los per columnes de cerques, etiquetes, llistes,...Imprescindible per sobreviure.
  • 4square: per marcar geolocalitzacions. Encara no li he trobat massa la utilitat, però de tant en tant fa gràcia saber on és determinat amic.
  • Weather forecast et diu el temps de 3 localitzacions. Jo hi tinc Barcelona, (Arrecife de) Lanzarote i Reykjavik, els 3 llocs del món on m'agrada viure.
  • Moon phase, un gadget que indica la fase en què es troba la lluna, els dies que falten per la nova i quants ne fa de la plena.
  • Google sky map: conforme vas movent el telèfon i apuntant parts del cl et mostra els astres que s'hi troben: genial.
  • Barcode scanner: una eina que hauria de venir de sèrie perquè reconeix codis QR en pantalla i permet descarregar gadgets, visitar pàgines web, etc.
  • eFile, un gestor dels fitxers del telèfon. Encara no li he trobat el truc, però amb el temps em pot ser força útil.
  • evernote: el gadget oficial del marcador web del mateix nom. Permet crear i sincronitzar via web notes, enllaços, pàgines web senceres, etc.
  • Jorte: sincronitzat amb google calendar i tasques permet mantenir l'agenda sempre actualitzada i no deixar-te res.
  • Notebook(free): un de molt elegant amb un tipus de lletra clàssic. Maco de veure, no sé si serà massa útil, l'he de provar.
  • Aldiko: un lector de llibres electrònics: epub, pdf, etc. No sé si en llegiré gaires, tot dependrà del nivell de diòptries amb que em quedi.
  • Voice Recorder: per usar el telèfon com si fos un gravador de memos. Ho des en format mp3 que pots desar, enviar per correu, adjuntar a un post...
De moment m'hi estic fent, suposo que així que el faci servir més m'adonaré de què em falta i de què em sobra. Seguirem informant en la nova etiqueta android.

Darreres aplicacions instal·lades:

  • Edició 28/gener: GDocs: ja ho diu el nom: els documents de Google doc al mòbil. Impressionant.