dimecres, 27 d’abril del 2011

El propòsit de l'educació (segons jo)

Continuació de l'entrada Quin és el propòsit de l'educació?

El meu tuit quan vaig veure la pregunta va ser aquest: El propósito de la educación es el mismo que el del juego: crear simulaciones para después poder responder acertadamente . Ara que tinc temps i espai vull explicar-me una mica millor.

Per afició i per formació tinc un punt de vista de biòleg amb el qual analitzo i interpreto situacions des de la vessant de la història natural. Així per mi els éssers humans som primats que, generació rere generació, hem d'aprendre individualment els comportaments  que ens faran reeixir en el nostre temps i el nostre entorn, és a dir, les conductes que ens faran sobreviure i deixar descendència perquè sembla que el nostre comportament instintiu és molt bàsic. Hi ha molts animals que tenen incorporats aquests comportaments als seus gens i no cal que aprenguin res, simplement han de desenvolupar la conducta en el moment adient i prou, però no és el nostre cas. Tots els individus de la espècies humana estem condemnats a aprendre. Però no ho fem sols, ho fem jugant al si d'un grup.

El sentit i la necessitat del joc, molt desenvolupats en els mamífers, és crear simulacions, crear situacions fictícies on un individu pugui posar a prova la seva conducta per tal que, sense fer ni fer-se mal, vegi quin és el comportament més adient. Si heu tingut mai un cadell recordareu com juga a mossegar la mare o als germans fins que aquests li fan entendre que prou, fins aquí has arribat, atura't. Així el cadell aprèn els límits de les seves accions sense fer mal als altres i sense que aquests li'n facin a ell i quan sigui gran, enfrontat a una situació real, estarà preparat per respondre.

Crec que el sentit de l'educació és el mateix: crear espais de joc, de prova, simulacions de situacions futures, on poder practicar les conductes sense sortir-ne escaldat. Els límits òbviament els posa el grup on té lloc aquesta educació i són els altres el que d'alguna manera els van posant: fins aquí pots arribar en aquesta situació, en aquesta altra pots arribar un xic més lluny. Així l'individu es va fent una representació mental dels seus límits i els dels altres perquè, repeteixo, crec que l'educació només té sentit al si del grup. No hi pot haver educació individual, com s'adona un que està envaint els límits dels altres? Un altre tema diferent és la formació: hi pot haver formació individual (puc entendre per mi mateix el teorema de Pitàgores i saber-lo aplicar més endavant) però no educació, que és l'aprenentatge del comportament social.

En aquest post vull ser positiu i pensant en el futur crec que l'educació, si de veritat vol preparar als nois i noies per sobreviure en una societat de la que no tenim ni idea de com serà, ha de crear simulacions prou àmplies, diverses, prou lliures com perquè les solucions que els estudiants hi trobin els siguin realment útils. Ja que no podem entreveure amb què es trobaran, donem-los eines perquè s'hi puguin moure amb comoditat, obrim-los el pensament, donem-los responsabilitats i preparem-los perquè siguin ells qui trobin les seves pròpies solucions.

divendres, 22 d’abril del 2011

Què ens passa amb Moodle quan ens l'oficialitzen?

Abans d'aquesta setmanasanta va venir a Barcelona en Pedro Villarrubia i ens va convocar a uns quants vells moodlers que coincidirem a la Moodlemoot del 2008 a fer una Moritz, a una pedromoot.


foto d'en Jordi Jubany

Una pregunta que va sorgir molt aviat va ser: I què feu ara amb Moodle? I la resposta va ser una mica decebedora. En aquests 3 anys les coses han anat per un camí que ha creat un cert desencís. Resulta que molts vells moodlers han quedat bandejats de la innovació perquè els seu Moodle s'ha institucionalitzat.

Vol dir que Moodle ha passat de les barricades, del petit servidor  on nosaltres n'erem administradors, creadors de cursos, professors i la resta de rols, als grans servidors de les institucions per les quals treballem. Això és bo a grans trets perquè universalitza l'ús d'aquest gran programa i certifica el que veníem dient des de fa molt de temps: calia utilitzar la tecnologia en qualsevol tipus d'ensenyament i aprenentatge i Moodle facilita enormement a tots els participant aquest ús.

Però per altra banda ens l'han tret de les mans. Ja no podem fer les proves que hi fèiem, ja no podem posar a prova nous mòduls, fer-hi modificacions, millores, canvis. Em deia un dels assistents: A nosaltres, que amb molt d'esforç vàrem introduir Moodle en la nostra universitat, ara ens han tret el servidor i ens fan passar a tots per la mateixa instal·lació capada, uniforme i sense gràcia. Clar, ara s'entén que hi hagi nous usuaris que no li vegin cap gràcia a Moodle i pensin que només és allò que jo sempre blasmo: un cementiri de PDFs.

Per la meva situació privilegiada encara em trobo en una fase en què, tot i tenir un moodle institucionalitzat, en tinc un altre on disfruto del dret de fer les meves proves, instal·lar-hi mòduls o blocs i, en definitiva, fer allò que en diuen I+D i que és el que fa avançar les coses.

Tanmateix la pregunta que em faig és: quan em durarà?