Què fer després d'actualitzar Ubuntu

Vet aquí la llista de programes que m'he d'instal·lar després d'actualitzar la versió d'Ubuntu:

• synaptic: per instal·lar fàcilment els programes i paquets que calgui
• dropbox: per sincronitzar amb el servidor remot i altres ordinadors
• java: per fer anar LibreOffice
• calibre: per la gestió de la biblioteca de llibres electrònics
• shutter: per capturar imatges i editar-les
• vlc: per reporduir vídeo i música de qualsevol format
• LaTeX: per editar textos de qualitat
• kile: possiblement un dels millors editors de LaTeX (i més) del món.
• filezilla: per gestionar per FTP i SSH fitxers en servidors remots
• leafpad: l'editor de text mínim en recursos i màxim en servei
• radiotray: per sentir la ràdio mentre treballem
• gtkipod: per gestionar el contingut de l'ipod, que com tot a can apple fot el que li dóna la gana i no obeeix les lleis humanes.
• carpetes de colors a nautilus: http://foldercolor.tuxfamily.org/
• sphinx: el fabricant de documentació de qualitat amb python

Hasta per pensar-hi!

Sphinx, una eina per crear documentació

Què tenen en comú el Manual de l'usuari de Mahara i la Documentació no oficial de Sublime Text, l'excel·lent editor de codi i text? Si visiteu ambdós llocs us trobareu amb un espai web molt ben estructurat i organitzat, amb informació rica i fàcil de trobar gràcies al formatatge del contingut. És a dir, són llocs que tots voldríem tenir per a mostrar la nostra documentació.

Doncs ho podem tenir perquè el programa que construeix aquests llocs és Sphinx, una eina de codi lliure que corre sobre Python. Sphinx treballa amb fitxers de text pla escrits en el format reStructuredText, una variant del llenguatge de marques markdown sobre el qual ja hem parlat en alguns articles d'aquest blog. Sphinx processa la informació d'aquests fitxers rst i el resultat entre d'altres característiques és:

• Una gran varietat de formats de sortida: HTML, LaTeX, PDF, epub, text pla,...
• Ús extensiu de referències creuades amb enllaços automàtics.
• Estructura jeràrquica de la informació amb la creació d'un arbre del seccionat del document.
• Generació automàtica d'índexs

Per obtenir un resultat ben organitzat cal que tinguem la documentació original també ben organitzada. 

D'entrada necessitem un document inicial, anomenat index.rst o inici.rst, on consti quins fitxers s'inclouran en l'arbre de la documentació i en quin ordre. També hi podem dir com volem les seccions del document i si necessitem una pàgina amb un índex i una altra de cerca. Típicament aquest fitxer té aquest contingut:

Títol de la documentació  

========================

.. toctree::

   :numbered:

   :maxdepth: 2

   introduccio

   cos

   conclusio

:ref:`genindex`

:ref:`search`

Veiem que les seccions i subseccions seran numerades i que la profunditat de l'índex és de 2, és a dir, a l'índex apareixeran seccions i subseccions (tot i que al document hi poden haver unitats d'ordre inferior). La documentació —que té com a títol Títol de la documentació— inclourà tot allò que hi hagi en 3 fitxers de tipus rst: introduccio.rst, cos.rst i conclusio.rst. A més, quan es generi la sortida en HTML s'inclourà una pàgina d'índex (amb les entrades que hi haguem marcat) i una altra molt potent de cerca.

La instal·lació de Sphinx és molt senzilla si al nostre Ubuntu ja hi tenim instal·lat el Python, només cal obrir una finestra de terminal i escriure: easy_install -U Sphinx

Això instal·larà la darrera versió d' Sphinx al nostre ordinador. Aleshores podem crear un directori de treball on crear la documentació, entrar-hi i deixar que  Sphinx creï el sistema de fitxers i subdirectoris.

Tot això es fa amb l'ajut de l'script

sphinx-quickstart

que executem en la mateixa terminal. Simplement responent les senzilles preguntes que ens va plantejant l'script finalment crea tota l'estructura necessària per crear els diferents formats de sortida de la documentació. Aquesta informació queda emmagatzemada en un fitxer anomenat conf.py que sempre podrem editar i canviar al nostre gust, però si més no ens ajuda a començar.

El següent pas és editar el fitxer inici.rst i crear els fitxers també de tipus rst on inclourem la documentació. Per editar el llenguatge rst ho podem fer amb qualsevol editor de text, especialment amb algun que tingui una extensió que ens acoloreixi la sintaxi, però si no ens hi volem trencar el cap hi ha editors en línia, com ara l'Online reStructuredText editor que ens facilita l'escriptura de la sintaxi alhora que ens permet visualitzar el resultat en format HTML, molt útil.

Bé, ja ho tenim tot, tenim Sphinx instal·lat i funcionant, tenim la configuració preparada al nostre gust, tenim la informació de la documentació organitzada en diferents fitxers font, només queda fer que Sphinx ens produeixi la sortida desitjada, com ho fem?

Obrim una terminal en el directori on hi ha la documentació i escrivim alguna d'aquestes ordres:

• make html per obtenir la sortida en format HTML
• make latex per tenir un fitxer font tex que podem editar al nostre gust i passar-lo quan vulguem a PDF.
• make pdflatex per obtenir directament un fitxer PDF però que prèviament haurà passat per LaTeX. També editable.
• make epub  per obtenir la sortida en format epub. Mol t potent i útil.

Per acabar: una eina potentíssima per obtenir documentació de gran qualitat. Vinga, a escriure!

Canvi d'escriptori a Xcfe pel netbook

Estic una mica cansat de l'unity de l'ubuntu, especialment al netbook. Als portàtils o pc's de pantalla més gran m'hi he instal·lat el gnome3 i n'estic prou satisfet, però al netbook no m'acabava de convèncer. A més, el pobre cada cop que ha d'arrencar cap aplicació veus que sua.

Per això vaig pensar que potser si li posava un escriptori lleuger l'ajudaria en la seva feixuga feina. I vaig triar xcfe, el del ratolinet.

La instal·lació a ubuntu és molt senzilla:

1. afegim el repositori: sudo add-apt-repository ppa:xubuntu-dev/xfce-4.10
2. ctualitzem: sudo apt-get update 
3. instal·lem el nou escriptori i les aplicacions que calgui: sudo apt-get install xfce4 

Ara podem reiniciar la màquina o canviar de sessió. Per utilitzar-lo simplement a la pantalla on ubuntu ens demana la contrasenya hem de triar amb quin escriptori voldrem treballar: l'unity (ubuntu per defecte) o el nou xcfe. Triem aquest i ja està:

Ara només cal que m'hi entretingui una mica per personalitzar-lo al meu gust aprofitant els diversos temes i icones que es poden trobar a http://xfce-look.org/. Però de moment ja he vist que el netbook em va més de pressa que amb l'unity i és el que volia.

Editors de text sense distraccions

Sí, ja sé que em direu que si no volem distraccions quan estem escrivint un document amb el LibreOffice només cal que premem la combinació de tecles Ctrl+Majúscula+J. Però tot i això encara estem veient la disposició de la pàgina amb els marges i com apareixerà finalment el document. Encara hi ha distraccions.

Focuswriter és un editor de text sense distraccions per a Ubuntu i altres sistemes operatius. N'hi ha molts més i per a altres sistemes (el vaig trobar arran d'un tuit d'en @carlesbellver)  però al Centre de programari de l'Ubuntu no n'he sabut trobar més. I tampoc em cal perquè Focuswriter fa bé tot  el que fa.

D'entrada el programa s'obre en pantalla completa de color gris i sense cap icona ni menú, preparada per escriure. És quan ens posem sobre la zona superior quan apareixen els menús i les opcions d'edició, tan completes i configurables com les de qualsevol altre editor de text.

És capaç d'obrir tot tipus de fitxer de text (txt, tex, sty, csv, html i -des de la darrera versió- el format obert odt. Especialment indicat per escriure documents llargs amb LaTeX o markdown (ja sabeu, després el passem pel pandoc i en traiem el que vulguem: HTML, PDF, ePub,...)

Si ens situem a la part inferior de la pantalla ens apareixen els comptadors de paraules, paràgrafs, pàgines i caràcters així com els nom dels diferents documents oberts per poder moure'ns de l'un a l'altre.

Però potser una de les coses que més s'agraeixen quan un escriu un document llarg durant molta estona davant la pantalla és la possibilitat de canviar l'aparença del que està veient (no el format de text com ens passaria en un editor clàssic). Amb Focuswriter podem crear "temes" on personalitzar el fons (amb color o amb una imatge), la zona d'escriptura (de color més o menys transparent) i el tipus i mida de la lletra. Aquests temes es desen i es poden canviar quan i les vegades que es vulgui.

Pegues? Només una: no hi ha traducció al català de la interfície. M'hi hauré de posar ;-)

Idiomes a Mahara: el català

Fins ara la traducció de Mahara era un xic rudimentària i artesanal. Agafava les carpetes d'idioma anglès en.utf8 del codi font, les copiava al mateix directori on eren i a la còpia li canviava el nom a ca.utf8. Aleshores entrava als fitxers php on hi ha les cadenes amb el contingut en anglès i directament traduïa aquests continguts al català.

Era un niu de problemes. Cada cop que escrivia un apòstrof havia de posar-li la contrabarra davant perquè PHP no es pensés que tancava la cadena. Per això m'ajudava d'algun editor que ressaltés la sintaxi de manera que amb les coloraines ja sabia si m'havia equivocat o no. L'ortografia també la revisava amb l'ajut d'algun corrector i tot i això alguna cosa d'ortotipografia s'ha escapat.

Però el més complicat era pujar les fitxers al repositori de Mahara perquè la nombrosíssima comunitat catalana els pogués descarregar fàcilment i instal·lar-los als seus servidors. El darrer sistema estava basat en el git de manera que t'havies de connectar al servidor git i fer un push (o un commit, mai no ho sabré) des de local. Massa complicat per a mi (ja sabeu que em vaig fent gran i això del git ho haguessin hagut d'inventar fa temps perquè jo ho acabés d'assimilar). Sort que el company Albert Gasset (@albertgasset) ho feia per mi: jo li passava el fitxer comprimit amb el directori ca.utf8 i ell s'encarregava de pujar-lo al git.

Afortunadament els de can Mahara han simplificat la feina i han passat la traducció de les cadenes a launchpad, lloc web on s'hi torben traduccions  de moltes altres aplicacions, com ara la d'Ubuntu. Bé, només cal registrar-se a https://launchpad.net/ i demanar pertànyer al grup de traductors al català. Un cop acceptat pots adreçar-te a https://translations.launchpad.net/mahara-lang/trunk/+pots/mahara/ca/, triar les cadenes per traduir i anar fent.

La interfície és molt còmoda i facilita molt el treball:

• Hi ha un botonet que permet copiar la cadena original a la casella de la traducció i anar-hi fent modificacions directament a sobre (molt útil per les cadenes amb HTML com ara els missatges del sistema). 
• Si resulta que la cadena ja ha estat traduïda en algun altre punt de launchpad per un altre aplicació la presenta, amb el nom de l'autor, i permet reaprofitar-la. 
• Com que es tradueix en una finestreta de formulari si tenim activada la correcció ortogràfica al navegador a mesura que escrivim ens ho va corregint. 
• Finalment, podem copiar una cadena en anglès, portar-la a una pestanya on tinguem un traductor anglès català i que ens la tradueixi; el que utilitzo jo em dóna unes traduccions de pena, però ben ordenades i col·locades m'estalvien cops de tecla.

El problema que persisteix, i que és comú a l'hora de traduir programari, és que traduïm descontextualitzadament i com que l'anglès no és tan ric com el català (hehe) sense el context no saps si Open és una ordre al sistema (=Obre) o una petició del sistema a l'usuari (=Obriu).

Bé, i com es recuperen els fitxers php traduïts? Cal anar a la pàgina de descàrrega dels paquets d'idioma de Mahara a http://langpacks.mahara.org/ i cercar el de la nostra versió, descarregar-lo en format tar.gz i, quan el descomprimim es regenera tot l'arbre de directoris. Aquests paquets tar.gz no es generen automàticament de manera que ens podem trobar que si acabem de traduir alguna cadena aquesta no estigui inclosa al paquet fins al cap d'un parell de dies, però al final hi serà, no patiu.

Espero que us sigui útil aquest post, si més no a mi m'ho serà perquè mai no trobo l'enllaç per a la descàrrega de paquets i ara ja el tinc localitzat. L'he trobat llegint el refotut manual, clar ;-)

Un editor de text senzill: leafpad

Estava una mica cansat de veure com un document de només text (txt, html, xml, tex,...) trigava força en obrir-se amb el esditors de text corrents. Ja sabeu que estic enamorat de gedit, l'editor de text per defecte de l'escritori Gnome, però no sé si a causa de la quantitat de connectors que li tinc posats o què, però triga bastant en obrir-se. A més, per alguna barrabassada que dec haver fet, alguns fitxers de text  se m'obren automàticament amb el kile, un altre excel·lent programa d'edició de text però que és nadiu de l'escriptori Kde i lent de carregar des d'Gnome.

També em trobava que al notebook (altrament dit minijo) quan volia escriure una nota curta trigava més en obrir l'editor de text que en fer l'anotació. I quan això ho has de fer en una xerrada o conferència et fa perdre el fil.

Així que vaig estar cercant algun programa molt senzill i ràpid d'obrir que em permetés fer allò que necessito: obrir ràpidament un document de text per veure què hi ha i, si convé, editar-lo més endavant amb algun programa més complet.

Leafpaf és la solució: és un editor minimalista. Fa el que ha de fer: seleccionar, copiar, enganxar, cercar i substituir. Però ni té corrector ni destaca la sintaxi, i encara menys dóna format. Però el que fa ho fa bé: és molt ràpid d'obrir; obre, edita  i desa qualsevol tipus de format de text, numera les línies, permet escollir el tipus de lletra de l'àrea de treball i està traduït al català, què més es pot demanar?

Googledependent

Acabo d'obrir el panell de control de Blogger per fer aquest post i m'he trobat, després de quasi bé 10 anys de veure el mateix, amb una sèrie de novetats que fins ara no existien. Tota una sèrie d'opcions per a la publicació de l'entrada, la seva geolocalització o l'editor de text totalment renovat. Simplement és un exemple més de l'estratègia o política de Google de millora i actualització envers els seus serveis més clàssics.

Quan vaig començar amb tot això de la informàtica, finals del 90 i principis dels 2000, la tendència era tenir força programes a l'ordinador i treballar el millor possible en local. Recordo que em va caure a les mans la suite ofimàtica de uindous, amb tots els seus productes, i me'n vaig fer fan aferrissat. Hi havia de tot i podies obtenir uns resultats excel·lents creuant i reusant els resultats d'un programa en un altre.

Més endavant, però, cap a mitjans dècada dels 2000 va irrompre amb força la idea del programari lliure, i va xopar-me. Suposo que fins que no va haver-hi suficient massa crítica de programadors, traductors i divulgadors aquest pas no s'havia pogut donar als nivells en què es donà, i es dóna ara mateix. Primer vaig començar usant programes de codi lliure sota uindous (com ara Firefox) i, una mica més endavant, usant directament un sistema operatiu lliure, Linux en forma de la distro Ubuntu, i tots els programes que s'hi poden fer córrer.

Però "la informàtica" ha evolucionat cap a una altra direcció: la web, la connexió a servidors remots que ens alliberen de la nostra pròpia màquina. Ara mateix confio els meus fitxers més apreciats, els que no voldria perdre de cap manera, a servidors d'internet. Estic segur que abans fallarà la meva màquina que, per exemple, plegarà sense avisar el meu servidor de cataLaTeX. Encara estic provant diferents opcions per veure, finalment, on confiaré i sincronitzaré els meus fitxers de treball: Ubuntuone, Dropbox o Googledocs i no m'acabo de decidir, però algun pensament he de fer per trobar i conservar allò que m'interessa.

I en aquest pas a la web, al núvol de servidors en xarxa, on sempre podem trobar-ho tot i recuperar-ho si cal, és on entra Google com l'elefant a la botiga de porcellana. Primer va començar com un bon buscador, crec que no n'he fet servir d'altre i sempre he trobat el que volia, si existia, clar. Cap al 2004 obriren per invitació el servei de correu Gmail, després van anar adquirint altres serveis i empreses, com ara aquest mateix Blogger, els donaren un nou impuls i, sobretot, els integraren amb els altres serveis que oferien.

La llista de serveis que ara mateix arriba a oferir Google acabaria avorrint-nos. Alguns se'ns han fet imprescindibles, d'altres totalment inútils. Estem en un punt en què en el precís moment en què Google llança un nou servei, coma ara el recent buzz, tothom n'està pendent, li va al darrere i, en especial, els educadors ja li estan buscant l'aplicació educativa. Quasi bé fa riure que el primer dia que n'apareix una de nova tothom pensa en una d'aquelles típiques llistes del tipus "Les 10 millors aplicacions educatives de..." Però, i si no en té? I si acaba morint perquè no dóna el servei desitjat, com el Notebook, o té una competència massa gran per sobreviure, com el microbloging Jaiku?

Estem (estic) entrant en una dependència absoluta dels serveis de Google. Si em veiés en Richard Stallman, ell que és tan purista amb la privacitat i el dret a mantenir les dades! Llegeixo els 2 comptes de correu amb Gmail perquè m'elimina l'spam i em permet ordenar-los i accedir-hi des de qualsevol ordinador del món. Hi tinc un enllaç als meus Googledocs des d'on fa poc ja puc pujar fitxers de qualsevol extensió (ara hi provo els .tex). Alguns documents els comparteixo amb companys i els editem i modifiquem entre tots. Tinc un enllaç als meus àlbums de fotos, als mapes (hi trobo de tot en qualsevol punt del planeta), puc twitejar des d'una finestreta, puc llegir (o no, que n'hi ha massa) els buzz que m'arriben, puc... No m'ho acabo, massa coses. Però totes del mateix Google.

Què passaria si Google plegués? Ho veig difícil, abans posaran una quota de pagament que, n'estic segur, acabaria pagant amb gust per no perdre tots els serveis que ara mateix tinc gratuïtament.

Però el tema no és aquest, el tema és que Google, com un gran germà, ho sap tot sobre mi (oi que sí, Richard?) i espero i confio que no em faci cap mala passada.

Ah! M'oblidava: he escrit aquest post des del navegador chromium de can Google.

Ubuntu Karmic Koala

Sempre em costa una mica decidir-me a actualitzar el SO del meu ordinador perquè com que m'hi passo tantes hores ja sé on ho tinc tot i faig les accions d'esma, sense pensar-m'hi massa, com quan condueixes que instintivament toques el pedal que correspon. En canvi, quan actualitzes encara que sembli que no, sempre hi ha petits canvis que et donen més d'un ensurt. Per això vaig començar per actualitzar a Karmic Koala en el netbook (el mini-jo que li dic, perquè sempre va amb mi): cap problema, tot va funcionar a al primera. Després ho vaig provar amb el portàtil de la feina: aquí la cosa s'ha complicat una mica perquè em dóna un missatge inicial segons el qual no pot muntar un disc virtual, però al cap d'uns segons continua la carrega i, al final, tot funciona perfectament.

Vaig deixar, doncs, per aquestes vacances l'actualització de l'ordinador d'escriptori perquè hi tinc massa coses que no vull perdre. Però la veritat és que tot va anar com una seda i funciona com un rellotge suís. Fins i tot coses que no me n'anaven, com una webcam que tinc, ara funcionen, només cal que el Sr.Google es decideixi a fer videoconferències per gtalk amb linux.

Coses interessants que hi tinc instal·lades:

• docky és un bonic i ràpid llançador d'aplicacions que se situa en la part inferior de la pantalla amb un aspecte que recorda escriptoris dels macs però de codi lliure, esclar. Havia tingut instal·lat el seu predecessor, gnome-do, però no m'acabava de convèncer. En canvi Docky és tan senzill de configurar les aplicacions que hi volen tenir, el resultat és tan espectacular i el funcionament tan àgil que val la pena tenir-lo:
  
  
  Un afegitó per acabar d'adobar el docky: gconf-editor >apps >metacity >general > marcar "Compositing_manager"
• Dolphin és un gestor de fitxers de l'escriptori KDE que, no sé per què, s'ha inclòs en la versió Karmic. Jo sóc més d'Gnome que no pas de KDE, tot i que utilitzo un parell d'eines molt valuoses per a mi d'aquest altre escriptori. Em refereixo a Kile, el meu editor de LaTeX per excel·lència que només em dóna que satisfaccions, i Okular, el visor de documents de què vaig parlar al gener del 2009. Dolphin és molt visual, fa unes previsualitzacions dels continguts i unes representacions de l'arbre de fitxers impressionants, especialment si es tracta d'imatges, però encara no hi estic massa familiaritzat i hi trobo a faltar una sèrie d'accions que faig amb un toc de ratolí a Nautilus.
• gEdit cada dia m'agrada més. És un editor de text potentíssim i senzillíssim de fer anar. A més, permet afegir-hi connectors (com ara el compilador de LaTeX o el que obre plantilles de documents) que faciliten enormement la feina.
• sobre Ubuntu One ja n'he parlat en altres posts del juliol 2009 i deia que estava molt verd. Doncs bé, ara, després d'una infinitud d'actualitzacions, sembla que comença a funcionar bé i s'hi pot començar a confiar els fitxers més delicats. Per a mi l'avantatge que té és que no solament sincronitza el contingut del directori local ubuntu one sinó que, si es treballa des d'un ordinador sense el programari, es pot accedir als fitxers a través de la web. Vaig provar DropBox, un servei similar, però no vaig aconseguir que em funcionés, estava tot molt tendre per a ubuntu; ara potser ha millorat, però ja no tinc ganes de provar-ho. A més, ara amb Ubuntu es poden sincronitzar també entre diferents ordinadors els contactes i les notes del Tomboy.
• lectors d'ebooks: un bon lector és FBreader: senzill de fer anar, llegeix diferents formats (txt, epub, html,...), molt configurable i que permet crear biblioteques i navegar pels ebooks àgilment. Però jo buscava alguna cosa més, un programa que creés epubs a partir de d'altres formats. Vaig estar buscant per la xarxa i el que vaig trobar, i que tinc instal·lat és Calibre. Calibre no solament és un lector d'ebooks, que n'inclou un, sinó que a més gestiona biblioteques, edita metadades, mostra índexos i converteix ebooks d'un format a un altre, per exemple de PDF a epub o d'HTML a epub. A més, i pels que tenen lector, els permet carregar i sincronitzar llibres des de i cap l'ordinador. Aviat trobarem ebooks per tot arreu i val la pena estar preparats.
  

Ubuntu One

Ubuntu One és un nou servei d'Ubuntu que consisteix en la sincronització de fitxers, en la computació en el núvol. Parteix d'un repositori web, al que es pot accedir a través del navegador web, i pujar, descarregar i gestionar fitxers. Però aquest servei web, a més, es complementa amb un client a l'ordinador (o millor encara, als ordinadors en plural) de l'usuari. D'aquesta manera, un cop instal·lat el client podem treballar amb una màquina, editar un fitxer localment i, en acabat, sincronitzar-lo amb el nostre repositori remot. Si després -i des d'una altra màquina- sincronitzem, el fitxer ara es trobarà en 3 llocs: el primer ordinador, el servidor web d'Ubuntu One i, finalment, en el segon ordinador. L'avantatge és que cada cop que sincronitzem un ordinador amb el servidor remot tenim 2 còpies idèntiques, que s'escampen a mesura que anem connectant la resta dels nostres ordinadors.


Però la cosa no acaba aquí. Es poden compartir fitxers amb altres usuaris que són invitats a fer-ho a través d'un simple correu electrònic) i la història es repeteix: un fitxer en l'ordinador de casa de la persona A, quan es modifica, es replica al servidor d'UbuntuOne i quan la persona B, que el comparteix, sincronitza el seu ordinador de la feina, el fitxer s'hi actualitza.

La idea és bona, molt bona. Tant que Canonical ofereix el serveix gratuït només fins a 2 gigues, a partir d'aquí el servei és de pagament.

La mala notícia és que és un servei beta que encara està molt verd. No acaben de funcionar massa bé ni el client ni la sincronització. De moment no s'hi poden confiar documents importants perquè els podem perdre amb excessiva facilitat. Com?: treballo a la feina sobre un fitxer, el sincronitzo amb el servidor però té un problema, arribo a casa, obro el meu ordinador i sincronitzo, amb la qual cosa em trobo un fitxer malmès. L'endemà a la feina m'oblido de guardar una còpia del fitxer correcte i sincronitzo: la versió malmesa aixafa la correcta i perdem la feina feta.

Pandoc

Navegant pels diferents llenguatges de marques s'acaba anat a parar, es vulgui o no, a pandoc.

Pandoc és un programa que permet passar d'un llenguatge de marques a un altre amb una dificultat mínima. Una de les principals característiques és que, a partir d'un document de text pla amb les quatre marques del llenguatge markdown (que el propi pandoc expandeix) podem arribar a obtenir el document en diferents formats: HTML, S5 HTML (presentacions), LaTeX, ConTeXt, PDF, RTF, DocBook XML, OpenDocument XML, ODT, i el codi editable de MediaWiki, per citar els més populars.

L'edició del document font en text pla es pot fer amb qualsevol editor de text pla, com ara gEdit per Linux o Notepad++ per uindous. Amb gEdit comptem amb l'ajut d'un ressaltador de sintaxi que es pot descarregar i instal·lar al programa amb la qual cosa se'ns facilita l'edició:


La senzilla sintaxi de markdown la trobarem a la pàgina syntax de la web del projecte i la sintaxi ampliada que pot utilitzar pandoc a la seva web.

Pandoc afegeix les següents millores a markdown:

• metadades al document (títol, autor, data).
• notes al peu, taules i llistes de definició.
• superíndexs, subíndexs i tatxadures.
• codificació matemàtica de LaTeX i comandaments de LaTeX que permeten millorar taules, per posar un exemple.
  
• Markdown dins de blocs d'HTML.
• millores a les llistes ordenades: el número d'inici i l'estil de numeració són importants.
• i d'altres

Podem descarregar pandoc per a qualsevol sistema operatiu, tot i que l'autor l'ha descarregat des del repositori d'Ubuntu amb l'eina Synaptic que li evita maldecaps (prou feina té amb les altres tonteries a les que dedica el poc temps de què disposa). La instal·lació es fa amb un parell de clics i ja tenim la bèstia preparada per actuar.

Què pot fer pandoc? Una llarga llista de canvis de format de documents que podeu trobar en la web del projecte. Però pels casos més comuns, i depenent del tipus de sortida en què vulguem el producte, hauríem de preparar abans algun fitxer que millorarà enormement el resultat que obtindrem.

• si volem un PDF no està de més preparar un fitxer preambul.tex on escriure els paquets i opcions que vulguem perquè pandoc l'utilitzarà quan convertim el fitxer markdown a PDF amb el comandament markdown2pdf. Feu clic aquí per veure el resultat PDF obtingut a partir del fitxer markdown mostra.txt.
• si volem un HTML caldrà preparar un senzill fitxer que faci de peu de pàgina i, sobretot, un full d'estils que personalitzi i millori el codi resultant. Feu clic aquí per veure el resultat HTML obtingut a partir del mateix fitxer mostra.txt amb l'ajut del full d'estils pandoc.css.

Tot i la potència cada cop més gran dels ordinadors i dels programes, la senzillesa de programes com aquest, que potencien l'intercanvi de fitxers amb codis oberts, acabaran conquerint el cor de molts usuaris, com han guanyat el meu.

Ai! Se m'oblidava afegir que no cal descarregar-se res per provar (o utilitzar) pandoc. Podeu anar a la pàgina Try pandoc i jugar una mica amb les possibilitats de transformació i generació de formats.

Impressora PDF a Ubuntu

No sé per quina estranya raó la impressora PDF que tenia l'Ubuntu fa un parell d'actualitzacions que m'havia desaparegut. Però com que des de LaTeX com des de l'exportador de l'OO.o podia crear els PDFs no m'hi havia preocupat més.

Però avui, que volia imprimir només unes pàgines d'un document en PDF m'hi he entretingut una mica. Primer he fet una cerca a can Google per veure què hi havia i he trobat una pila de llocs on ho explicaven, he seguit el procés i ara ja tinc la impressora virtual de PDF en marxa un altre cop.

Primer cal instal·lar el driver de la impressora PDF. Podem anar a una consola i escriure:

sudo apt-get install cups-pdf

A continuació, per configurar-la, obrim una finestra del navegador i escrivim aquesta URL: http://localhost:631 Això obre la interfície gràfica de configuració del cups on veurem que hi ha una nova impressora anomenada PDF, la configurem al nostre gust (mida de la pàgina A4, resolució 600dpi) i desem.





A partir d'ara ja podrem imprimir els PDFs des de qualsevol aplicació des del menú d'impressió.

Ubuntu 9.04 - the Jaunty Jackalope

El passat pont de l'1 de maig em vaig dedicar a actualitzar l'Ubuntu dels diferents ordinadors que utilitzo. Primer el portàtil, perquè és on no guardo documents i si petés no passaria res. Un cop comprovo com va la instal·lació ho faig en el meu, el desktop de tota la vida i on tinc l'arxiu dels documents d'ús freqüent. I ja per acabar, el de la feina, que aprofito quan tinc alguna reunió llarga per deixar-lo treballant sol. El resultat és un sistema operatiu actualitzat i amb menys problemes a cada versió que passa.

Hi he fet algunes personalitzacions, però, per millorar la meva relació amb ell:

1. per aclarir-me amb els twits m'he instal·lat el TweetDeck, una aplicació que corre sobre Adobe Air. Segur que l'Stallman em fotria un calbot perquè faig servir programari propietari, però jo volia prover les excel·lències d'aquestes aplicacions. Tampoc n'hi ha per tant, però vaja, ha estat interessant.
   Per instal·lar l'Adobe Air només cal obrir una terminal i escriure-hi: wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/AdobeAIRInstaller.bin && chmod +x AdobeAIRInstaller.bin && ./AdobeAIRInstaller.bin
   La resta és com sempre: sí a tot. Un cop instal·lat li toca el torn a TweetDeck, anem a la seva pàgina fem clic al botó de descàrrega i quan tenim el fitxer baixat s'obre l'instal·lador de l'air que ens facilita la feina. El resultat és l'aplicació instal·lada amb icones d'arrencada al menú d'aplicacions i a l'escriptori.
   Què fa TweetDeck? Llegeix i endreça els twits en un pantalla amb defirents columnes on es poden veure tots els twits, els que s'adrecen a un mateix, els missatges interns i, aquí ve la gràcia, es poden crear grups d'usuaris als que seguim i llegir els twits grup a grup. L'escriptura d'entrades és molt còmodo i em temo que ja m'hi estic acostumant.
2. Gràcies a uns articles de genbeta he descobert diferents truquets i millores a introduir, com ara el fet de configurar la còpia i enganxament de text a la consola amb les conegudes combinadions Ctrl+C i Ctrl+V: m'estalviarà força feina.
3. També hi he descobert un lloc amb temes de gnome força interessants. Ara mateix me n'he instal·at un força tranquilitzador:
4. més coses: Back-in-time, un programet per a gnome que fa còpies de seguretat dels directoris que vulguem. No se sap mai què ens pot passar al disc dur i val la pena tenir reserves.

Cafè de codi lliure

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de cafè, Noesespresso per més senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu cafè, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar cafè tan o més bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llençar les càpsules d'aquest cafè un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o bé al de la matèria orgànica, ja que contenen cafè. La resposta era al de rebuig, allà on va parar el que no es pot reciclar i la lògica era aquesta: no hi ha envàs perquè un envàs es pot separar del contingut i no és aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i cafè. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, però, que "els fabricants" (em sembla que només és un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parlàvem un dia amb un company sobre aquest tipus de cafè i el comparàvem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. És impossible fer servir altre tipus de càpsules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que és qui et ven també el cafè. Les càpsules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llençar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer càpsules per a aquestes màquines, ho prohibeix la patent. I ara només faltava això, que ecològicament són un desastre.

El cafè, com els programes, han de ser de codi lliure, així un pot triar el que més ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegemòniques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrairà.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versió, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ningú ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva és una de clàssica i el marro el llenço a l'orgànica. Al comentari d'en Raül i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:

• vídeo 1
• vídeo 2

Tots dos casos, però, recorden allò de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".

Treballant amb marques de text

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perquè els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i també en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I és que cada cop m'agrada més escriure en text pla amb un editor de text i, si convé, posar-li les marques adients perquè després, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida més adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballaré més) amb dokuwiki, em parlà d'una extensió de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensió permet editar el text de les àrees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).



Així, quan es té instal·lada l'extensió i a la pàgina web hi ha un àrea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edició que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la potència de l'editor (revisió ortogràfica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edició, premem el botó Desa. Això fa que el text de l'editor s'enganxi a l'àrea de text de la pàgina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text conté marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edició. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relació al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs bé, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Així que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal·lació i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc és tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant bé com m'agradaria, però déu-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit només cal que seguiu aquests senzills passos:

1. descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
2. copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
3. obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opció doku que us ha d'apareixer:

El resultat final és aquest: podem treballar còmodament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edició del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensió It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.

SAGA i Autonòmix als Fiasco Awards 2009

Els fòrums en van plens, els correus i els missatges se succeeixen, fins i tot la prestigiosa llista de distribució DIM-EDULIST se'n fa ressó: el SAGA i les distribucions Linux propiciades des de les administracions públiques autonòmiques (Autonòmix) han estat nominats per als Fiasco Awards 2009.

Molta gent m'ha demanat que en parli en aquest blog, però com ja deveu saber, vaig prometre'm no publicar més articles d'opinió i, de moment, em mantinc ferm. A més, encara que vulgués no en podria parlar amb propietat perquè no he estat usuari de SAGA i el meu sistema operatiu és Ubuntu

Okular, més que un visor de PDFs

La veritat és que des que em vaig instal·lar l'Ubuntu 8.10, l'Intrèpid Ibex, que no havia tingut l'oportunitat de mirar gran cosa ni veure massa les novetats. Però una aplicació em cridà l'atenció dins el grup de Gràfics i fou Okular. En principi semblava un lector de PDFs més, però m'estranyà que, per defecte, quedés instal·lat en la nova Ubuntu. Ara, però, amb una mica més de temps, he descobert una petita joia que em farà oblidar l'adobereader per sempre més.

Okular no solament és un visor de PDFs, també pot obrir una pila de documents més, pràcticament tots els formats d'imatge, els PS i els DjVu (una alternativa a PDF? el futur de PDF?). Però a mi m'interessa la part dels PDF.

Hi ha molta gent que per edat o per formació ens costa llegir documents llargs en pantalla, preferim el paper. Per altra banda, és cert que una bona manera de transportar per la web documents complexos i ben formatats és el format PDF que no tinc massa clar que sigui del tot lliure però sí que es pot fabricar amb eines totalment lliures, com ara LaTeX.

Amb Okular és possible llegir documents amb pantalla i tractar-los com si estiguessin en paper: posar-hi punts i marcadors, fer-hi anotacions, subratllar amb "fosforito", ... Mireu aquesta captura:

A més, es pot desar el document comentat per a posteriors lectures i revisions. Okular no modifica els PDFs sinó que guarda les anotacions en un fitxer XML a la carpeta /home/usuari/.kde/share/apps/okular/docdata associat a cada PDF de forma que, quan tornem a obrir el PDF comentat, ens apareixen les anotacions i comentaris de la revisió anterior.

Però no acaba aquí la cosa. Com que cada cop més s'està utilitzant PDFs per fer presentacions, com ara amb beamer de LaTeX, hi ha la possibilitat d'editar una "diapositiva" de PDF directament en pantalla, de forma que si estem fent la presentació en un projector o canó, podriem fer dibuixos o anotacions sobre les diapositives però sense afectar el PDF, només sobre la pantalla. Una solució molt útil i elegant que cap altre visor de PDFs de moment presenta.

Actualització a Ubuntu 8.10 Intrepid Ibex

Com que des d'ahir a les 15 h torno a ser persona, he aprofitat els primers moments d'humanitat per fer una cosa que tenia aparcada de feia temps: actualitzar el meu Ubuntu 8.4 a 8.10. En les versions d'Ubuntu la primera xifra indica l'any (8 per 2008) i la segona el mes (10 per octubre), això vol dir que portava un parell de mesos de "retard". No eś que passi res, però m'agrada no deixar passar massa temps entre la darrera versió estable d'una aplicació i la que tinc instal·lada, cosa que també és vàlida per a Moodle. Tampoc cal exagerar i córrer a instal·lar una nova versió el mateix dia de la publicació, com els estofats, les versions cal deixar-les refredar una mica per a què millorin el sabor/estabilitat.

M'estranyava que el propi sistema no m'avisés de l'actualització, així que vaig remenar una mica per l'ordinador i a can google i de seguida vaig trobar la paraula màgica: Alt+F2 obre un programet per executar aplicacions, una interfície humana de la línia de comandaments, vaja, on només cal escriure update-manager -d i dir a tot els que ens demana que sí, que endavant. Ara bé, cal tenir molta paciència o anar-se'n a fer una altra feina (jo me n'he anat a la plaça, a comprar) perquè tot i que l'instal·lador anuncia que trigarà un 40 minuts la realitat supera a la ficció i se'n va tranquil·lament al parell d'horetes. Ahir a la nit ho vaig començar i en vista que no acabaria, vaig plegar i me'n vaig abnar a dormir, però avui, amb l'avís ben present, m'ho he pres amb calma i he deixat la màquina soleta i treballant.

Els resultats encara no els tinc tots presents, però el que és segur és que ara ja em puc plantejar la instal·lació de l'OpenOffice 3 de qui tothom en diu meravelles. Seguirem informant.

Retornant a Kile

Kile és un potent editor de LaTeX que funciona molt bé amb l'escriptori KDE (i per tant a Kubuntu) però també és capaç de fer-ho (instal·lant les dependències que cal) amb Gnome, l'escriptori per defecte d'Ubuntu.

Jo me l'havia instal·lat i funcionava bé amb un parell de problemes: el primer era que no tots els menús em sortien en català: hi havia una barreja entre anglès i català. Però el més greu era que no podia escriure vocals accentuades: si obria un document tex amb vocals accentuades les veia perfectament i podia compilar el PDF sense cap problema, però no en podia escriure de noves, només em sortia la vocal però sense accent.

Vaig plantejar el fet a la llista catala-tex (no confondre amb el meu raconet cataLàTeX), una llista amb no massa activitat però funcional. La solució que em van donar era canviar el locale de ca_ES.UTF-8@euro a ca_ES.UTF-8 a seques. I m'hi he posat.

Primer he mirat quin locale tenia i em sortia LANG=ca_ES.UTF-8@valencian, així que he anat per canviar l'idioma que a la Ubuntu 7.10 veig que està separat del GDM i ara es troba a Sistema -> Administració -> Suport d'idioma.

Com que ja tenia marcat l'idioma català com idioma suportat, només podia canviar l'idioma per defecte que deia Catalan (Spain) i l'he canviat per Catalan (Andorra). He reiniciat i he mirat quin locale tenia, ara era ca-AN.UTF-8 i he pensat que potser em funcionaria, però he anat al Kile i només em sortien els accents oberts i abans de la vocal, els accents tancats no apareixien.

He repetit l'operació per al català de França (Catalan (France)) pensant que potser milloraria el tema dels accents, però tot i que el locale era ca_FR.UTF-8 tornava a passar el mateix que amb el català d'Andorra. Així que ja no he provat l'altre català que quedava (Catalan (Italy) i he tornat a l'opció primera: Catalan (Spain).

Quan he reiniciat i he anat a veure el locale m'he trobat amb la sorpresa que deia, que diu, locale= ca_ES.UTF-8, sense res més. així que he arrencat el Kile i, eh voilà: funciona!

Mai entendré perquè si ara torno a tenir la mateixa configuració que al principi, ja no apareix el ca_ES.UTF-8@valencian sinó ca.ES.UTF-8. M'és igual, però, perquè ara funciona que és el que volia.

A més, com per art de màgia, ara tots els menús estan completament traduïts al català. Sembla que el locale era el qeu impedia que funcionés al 100%. Bé, ara ja el tinc afinat i podré gaudir d'aquesta excel·lent eina.

GoogleEarth (i GoogleSky) a Ubuntu

Avui que tenia una estoneta (per a això són les vacances) m'he dedicat a llegir els RSS als que estic subscrit. I en alguns d'ells es reportava l'aparició de GoogleSky dins de GoogleEarth. GoogleEarth és el programa que ens podem instal·lar per veure el món per un forat, pel forat de la pantalla de l'ordinador. No solament presenta tota la superfície de la Terra sinó que permet moure-s'hi amb tota comoditat seguint els punts de la brúixola i a diferents alçades; també permet tenir vistes en 3D de determinats espais (tothom recordarà aquella famosa fota d'un dona baixant de la camioneta que donà la volta a internet quan aparegué l'aplicació).

Doncs bé, ara apareix una variant que consisteix en aixecar la vista al cel, al cel nocturn sobre qualsevol punt de la Terra i veure el cel i l'espai. Hi ha un munt de punts sobre els quals fer clic i obtenir-ne, així, informació: galàxies, nebuloses, etc. També podem veure la situació de diferents coses celestes al lllarg del temps perquè tenim un comandament amb el qual podem fer córrer el temps i veure, per cada data, la posició dels astres. Molt interessant.

Per curiositat he anat a la web del projecte a veure si hi havia versió per a Linux. I, efectivament, n'hi ha. Així que he provat a descarregar-la: ha baixat un fitxer binari d'unes 20Mb que he desat al directori de descàrregues. I ara ve la pregunta: com s'instal·la un binari? Perquè Ubuntu dóna moltes facilitats per instal·lar paquets propis i de Debian, però, què en sabem dels binaris?

Una primera cerca a Internet ja m'ha donat la pista per seguir:

1. anem al directori on hi ha el fitxer binari GoogleEarthLinux.bin i hi entrem com a superusuari (sudo).
2. canviem els permisos al fitxer: chmod +x GoogleEarthLinux.bin
3. i ara a instal·lar: ./GoogleEarthLinux.bin
4. apareix una finestreta demanant on instal·lar, amb les títpiques opcions per defecte, que acceptem sense dubtar (sens dubte en sap més ell que no pas nosaltres) i, al final s'obre l'aplicació preparada per a funcionar. Un goig.
5. a partir d'ara, i quan no tingui feina i vulgui viatjar, només caldrà anar a Aplicacions -> Internet -> Google Earth
   
   

Wubi

eXe eLearning no corre amb uindousBista. Així que aquest matí volíem fer una instal·lació d'Ubuntu en un portàtil. Jo era la primera vegada que tocava un Bista i la veritat és que no trobava res, al final, però me n'he sortit una mica amb l'ajut de l'Albert (amb qui, si no). Però resulta que aquest Bista no s'acaba de tancar completyament, sembla que el que fa és congelar l'ordinador i no deixava instal·lar el DVD de l'Ubuntu. Ho hem provat amb el CD i la cosa ha millorat, però quan hem arribat al particionador ha paregut una partició fantasma que feia mala pinta.

Aleshores l'Albert ha proposat instal·lar Wubi. Què és Wubi? Un instal·lador d'Ubuntu a Uindous: des d'aquest SO et descarregues el programa i arrenques la instal·lació. És senzillíssim, només et demana 4 cosetes:

1. la unitat on s'instal·larà Wubi (C, per defecte)
2. la mida de la instal·lació (recomana uns 8 Gb)
3. l'idioma: trieu català
4. una clau per a root, proposa l'usuari i només cal introduir la contrasenya.

La instal·lació dura un cert temps i, quan acaba, demana per reiniciar (som a win, recordeu?). Aixíq ue reiniciem la màquina i a la primera arrencada ja veiem una pantalleta del propi uindous que demana què fer, arrencar el Bista o el Wubi, triem la segona opció i aleshores es crea l'espai al disc pèr a Ubuntu i s'instal·la el Linux, quan acaba ens demana la clau d'usuari i ja hi som.

Al fer la descàrrega ens ha baixat la versió 7.4, que és la penúltima a hores d'ara, però funciona perfectament. Fa una mica estrany que no ho tinguin preparat per a la 7.10, però la cosa funciona de perles.

Una bona manera de provar Ubuntu sense desinstal·lar Uindous.