diumenge, 28 d’octubre de 2012

Blogs i twitter

Aquest matí —mentre cremava triglicèrids al Passeig del Colesterol— he aprofitat per escoltar un parell de podcasts d'educacontic, el d'en Juan Rafael Fernández sobre Software lliure i educació i el del Jordi Adell sobre la seva visió de les TIC educatives.

M'ha cridat l'atenció que en les dues xerrades en David Álvarez (@balhisay) ha constatat amb cada convidat que, tot i tenir un conegut blog de fa força temps, darrerament no hi sovintejaven les entrades. Una cosa semblant al que li passa  a aquest meu.


Això m'ha fet pensar en el per què. Per què vells blogaires darrerament hem deixat una mica de banda els nostres blogs. Que potser no tenim massa coses noves a dir (que en part és el meu cas)?

Crec que hi ha una hipòtesi que ho explicaria, si més no parlant de mi. Al principi dels blogs (aquest va començar al 2003) qualsevol cosa que se m'acudia anava de pet al blog perquè no hi havia altre lloc on deixar-la d'una manera tan fàcil i senzilla. Però des que hi ha twitter i dispositius mòbils, amb els que puc escriure des de qualsevol lloc en qualsevol moment, aquestes idees curtes, fugisseres, que vols deixar escrites abans no et marxin del cap, se'n van directament a twitter.

Quin espai, doncs, li queda al blog? Per mi, ara mateix, el de  l'opinió reposada, raonada i llarga, la que necessita temps per madurar i espai per explicar-se. La que ocupa més de 140 caràcters, vaja.



dimarts, 25 de setembre de 2012

In memoriam Josep Queralt Gil (1953-2012)

En Josep es podria definir com a una bona persona.

Què és una bona persona? Algú que mesura prou els seus actes com perquè faci el que faci ningú en surti perjudicat de cap manera. Una bona persona és capaç de deixar de fer coses, coses que li agraden, per tal de no ferir o perjudicar algú altre.

No és fàcil ser bona persona, exigeix un esforç i una dedicació constant. Exigeix pensar més en altres que en un mateix i, sincerament, és un esforç tan esgotador que molts de nosaltres no fem.

Però en Josep el feia, s'hi dedicava. Era prou tossut com per mesurar mili-mètricament els seus actes de manera que no ferissin ningú, al contrari, si podia afavorir-los encara hi posava més interès.

El seu pensament era racional, científic, allunyat del misticisme i tocava de peus a terra. Amb això no vull dir que no tingués somnis ni li agradés fer plans, tot el contrari. Però els analitzava i decidia finalment fins on podia arribar i què havia de deixar per més endavant.

Per exemple, tot i ser enginyer de professió i vocació quan se li presentà l'oportunitat inicià els estudis de Geografia. Per què —podria pensar algú— posar-se a estudiar una disciplina tan allunyada de tot el que havia fet fins ara? Quin rendiment en trauria? Doncs el simple plaer de dedicar-se allò que volia en aquell moment i que res impedia que aconseguís. S'hi va dedicar en la mesura dels seus desitjos, sense presses, però sense deixar-ho. I se'n va sortir.

Era tenaç en la consecució d'allò que emprenia i no abandonava el que havia començat. Tenia, a més, una traça innata que feia que els treballs més complicats semblessin senzills i quedessin perfectament acabats.

Però el destí ha volgut que aquesta vida plena i amb un futur per disfrutar-la s'hagi estroncat. Han quedat per fer molts plans, molts projectes, molts dies per ser viscuts intensament. Ell no els podrà acomplir, haurem de ser nosaltres que els fem realitat tenint-lo sempre al pensament.



dijous, 13 de setembre de 2012

epubs al navegador

Hi ha un parell d'eines que permeten generar i llegir epubs al navegador. Amb aquestes dues eines podrem fer tot allò relacionat amb aquest nou format que permet llegir qualsevol document electrònic en un dispositiu electrònic (ordinador, tauleta, lector de llibres electrònic). Els que en saben dieun que el futur de l'aprenentatge (i de la lectura, afegiria jo) és mòbil. Sembla que les tauletes s'ho menjaran tot en molt poc temps. Esperem i veurem què passa.

La primera eina de la que volia parlar és un lector d'epubs en pantalla, una extensió del Firefox anomenada ePubReader. Aneu al Gestor de complements del vostre Firefox i cerqueu-lo. així que us aparegui no dubteu en instal·lar-lo. És lleuger, fàcil de fer anar (podeu cercar epubs al vostre ordinador o obrir automàticament els que us baixeu de la xarxa) i força configurable (colors de fons i de lletra, mida de la lletra, llegir en 1 o 2 columnes, veure la Taula de Continguts,...). Ah! A més la interfície està totalment traduïda al català. He provat altres extensions per llegir epubs però em quedo sens dubte amb aquesta.

L'altra eina és un generador d'epubs (i de llibres en el format privatiu mobi del Kindel) a partir d'una pàgina web. Es tracta de dotEPUB, que el seu autor, en Xavier Badosa (@badosa) defineix com un programari en el núvol que et permet convertir qualsevol pàgina web en un e-book. La instal·lació és ben senzilla: només cal arrossegar el logo de dotEPUB des de la pàgina web fins la barra de marcadors del navegador. Fàcil, oi? A més es pot incrustar codi en qualsevol pàgina perquè el lector, amb un clic, la transformi en epub. Ho voleu provar?, vinga cliqueu el botó:

diumenge, 17 de juny de 2012

MOOCs i Moodle

Al torn de paraules al final de la presentació El adiestrador de Moodles que vàrem fer en David Pinyol (@davidpi9) i jo divendres 15 de juny a la sessió inaugural de la Moodlemoot Euskadi 2012 va arribar una pregunta que no va haver temps de fer, però que en llegir-la m'ha fet pensar. Miraré de contestar-la en aquest post.


Què en penso dels MOOC en l'educació a distància? 

Crec que és un concepte força interessant i que pot donar molt de joc. Pels qui com jo fins fa ben poc no saben què és un MOOC dir-los que és un Curs Obert Massiu i en Línia (Massive open online course). La idea és que un conjunt de persones disperses a la xarxa es connecten en un curs on els materials també estan dispersos per la xarxa de manera que els instructors i els aprenents estan connectats i discuteixen i aprenen alhora sense que hi hagi una situació de predominança de l'instructor sobre l'aprenent. Funcionen força bé quan els participants són persones adultes amb una bona tecnològica i experiència per moure's tant per internet com per xarxes socials i els instructors són persones de vàlua reconeguda que no els "fan classes" sinó que esperonen l'aprenentatge.

No vull avançar esdeveniments però tenim al cap fer una cosa similar, que no serà un MOOC tal com queda definit, sinó una cosa més "acadèmica" però que penso que pot donar força joc. Potser coincidirà amb les inicials, però el concepte serà diferent, bàsicament pel públic al que anirà adreçat i els objectius a assolir.

Experiència en tenim per la quantitat de MCOC (massive Closed on line courses) que fem a la casa on treballo. El nombre d'estudiants s'han decuplicat en sis anys i ens ha obligat a escalar-ho tot. El que els diferencia dels MOOC és que, per una banda, són cursos tancats amb materials i activitats només accessibles als que hi estan inscrits i, per altra banda, en què donen lloc a una acreditació oficial.

Parlant d'acreditació, els Open badges, dels que hem parlat en aquest mateix blog no fa massa, crec que són el tipus d'acreditació més adient per aquests cursos oberts. He llegit que en alguns MOOC els Open Badges els atorguen els propis companys de curs quan veuen que un participant ha assolit els objectius formatius. Una bona idea que responsabilitza als participants i descarrega als facilitadors de la tasca de l'acreditació.

Com configuraria un Moodle per fer un MOOC?

Hi he donat algunes voltes i no hi ha d'haver cap problema. En primer lloc la inscripció es pot fer automàtica si permetem l'autoinscripció dels participants tant al lloc com al curs. Si el lloc de producció, per raons de seguretat o comoditat, no té activat el connector per l'autoinscripció, es pot optar per muntar un Moodle dedicat als MOOC. Res més senzill que fer una nova instal·lació d Moodle en un servidor si no volem que es barregi amb un altre de producció o més institucional. Fins i tot d'aquesta manera, amb una instal·lació pròpia, podem jugar una mica més i provar coses que en un Moodle de producció no ens atrevim a provar.

Bé, ja tenim els participants inscrits. Els materials poden estar dins el mateix curs de Moodle o, millor encara, visquent la vida lliurement per la xarxa i simplement estar enllaçats des del curs.

Moodle és bo plantejant activitats als estudiants. Per això es podrien aprofitar els fòrums per la comunicació lliure i proposar algun tipus d'activitat individual o grupal que ajudi a la consecució dels objectius. Els que no fan servir Moodle com a cementiri de PDFs i Pogüerpoins saben que Moodle està especialment indicat pel treball col·laboratiu. Per què no utilitzar les eines que té per potenciar l'aprenentatge en un MOOC?

Queda la part de l'acreditació. Moodle és exhaustiu recollint dades: qualificacions, informes d'activitat,.. Si tenim clars els criteris d'acreditació ha de ser fàcil decidir quan un participant ha assolit els objectius del curs o quan encara no els ha assolit. A més, podem demanar la col·laboració dels participants en el procés d'acreditació. si s'està treballant en un grup petit els membres saben exactament què ha aportat  cadascun d'ells i podran proposar l'acreditació quan creguin que oportú.

Bé, en contra d'aquells que creuen que Moodle és mort perquè ells no li saben treure profit i només hi pugen PDFs, els que el coneixem pensem que pot donar resposta a moltes situacions noves d'ensenyament i aprenentatge, sobretot ara que apareixerà la versió 2.3 amb noves propostes, com ara l'avaluació per rúbriques que estic desitjant provar.

Com a deures per l'estiu em queda esbrinar com funciona el programari de la Fundació Mozilla que atorga i mostra els Open badges. A veure si la calor em deixa.

diumenge, 13 de maig de 2012

Open badges

Una de les coses que més m'empipa quan faig formació presencial de professorat és aquell que arriba tard a la sessió i la seva única obsessió és signar a la llista d'assistència. La raó no és difícil d'endevinar: vol el certificat segons el qual ha fet no-sé-quantes hores per presentar-lo, més endavant, a algun concurs de mèrits, de trasllats o de qualsevol altra cosa on la formació sigui un mèrit. Les meves reserves, però, sobre el profit que n'hagi pogut treure.

Bé, però què passa quan fem una formació on no es passa llista ni física ni virtual? Al final podem haver après probablement molt més que el que corre darrera la llista, però no tenim res que ho acrediti. Més ara, en què conceptes clàssic com el de formació al llarg (i a l'ample) de la vida prenen més importància.

Amb l'esclat de la comunicació a través d'internet els usuaris estem aprenent molt, però d'una manera informal, sense certificacions oficials. Bé, hi ha un cert reconeixement per part dels iguals que si et troben sovint per les xarxes poden arribar-te a tenir en un cert concepte. A mi m'ha passat quan he desvirtualitzat algú a qui tenia molt llegit o seguit i m'he adonat que és algú com ara jo, però amb més hores de vol en un determinat camp.

Com que aquest aprenentatge informal s'està produint cada cop més algú va tenir la idea de reconèixer-lo, d'acreditar-lo a través de distincions, de badges. Per definició un badge (diguem-li insígnia?) l'atorga una institució i reconeix autoritat, identifica o reconeix un mèrit. Però si aquests badges són reconeguts per altres institucions diferents ala que l'ha lliurat poden arribar a tenir un sistema d'acreditacions paral·lel al de l'ensenyament formal però tan seriós i vàlid com aquest.

La fundació Mozilla, amb el patrocini d'altres institucions, ha emprès la tasca de promoure el lliurament d'aquests badges, millor dit, d'Open badges,  a usuaris que, en acabat, els mostren públicament a la web. Perquè estem parlant d'insígnies virtuals que porten el nom de la institució que l'ha lliurat, expliquen el que s'hi acredita i es poden incloure en qualsevol pàgina web del guanyador.

El lloc ofereix, a part de la possibilitat de guanyar els primers badges, un espai, una motxilla (backpack) on anar mostrant públicament els que anem aconseguint: voleu veure els meus badges?

 Cada cop més hi ha llocs que ofereixen espais oberts d'aprenentatge i que al final, si s'assoleixen els objectius, ofereixen un badge que acredita el que s'hi ha après. Un d'aquests llocs és P2PU que es defineix amb el lema "Aprèn de tot amb els companys", els participants treballen plegats per aprendre sobre un determinat tema tot dialogant amb els companys, fent tasques i avaluant el treball individual i del grup.

Un exemple pot ser aquest espai on s'aprèn a escriure un article de la Wikipèdia. El procés, que es comenta amb la resta de companys, inclou la realització de 2 tasques: crear un compte a la wikipèdia i trobar un article millorable. El resultat final, l'article, pot ser vist i avaluat pels companys i si s'assoleixen els objectius del grup es guanya un badge que es pot afegir a la nostra web, pàgina de twitter, facebook, wordpress,... o simplement mostrar-lo a la nostra motxilla de badges.


En resum, una idea molt interessant sobretot pels qui estan pensant en oferir aprenentatges no-formals o pels que volen mostrar les habilitats adquirides en aquest tipus de formació.

dissabte, 5 de maig de 2012

Editors de text sense distraccions

Sí, ja sé que em direu que si no volem distraccions quan estem escrivint un document amb el LibreOffice només cal que premem la combinació de tecles Ctrl+Majúscula+J. Però tot i això encara estem veient la disposició de la pàgina amb els marges i com apareixerà finalment el document. Encara hi ha distraccions.

Focuswriter és un editor de text sense distraccions per a Ubuntu i altres sistemes operatius. N'hi ha molts més i per a altres sistemes (el vaig trobar arran d'un tuit d'en @carlesbellver)  però al Centre de programari de l'Ubuntu no n'he sabut trobar més. I tampoc em cal perquè Focuswriter fa bé tot  el que fa.

D'entrada el programa s'obre en pantalla completa de color gris i sense cap icona ni menú, preparada per escriure. És quan ens posem sobre la zona superior quan apareixen els menús i les opcions d'edició, tan completes i configurables com les de qualsevol altre editor de text.

És capaç d'obrir tot tipus de fitxer de text (txt, tex, sty, csv, html i -des de la darrera versió- el format obert odt. Especialment indicat per escriure documents llargs amb LaTeX o markdown (ja sabeu, després el passem pel pandoc i en traiem el que vulguem: HTML, PDF, ePub,...)

Si ens situem a la part inferior de la pantalla ens apareixen els comptadors de paraules, paràgrafs, pàgines i caràcters així com els nom dels diferents documents oberts per poder moure'ns de l'un a l'altre.



Però potser una de les coses que més s'agraeixen quan un escriu un document llarg durant molta estona davant la pantalla és la possibilitat de canviar l'aparença del que està veient (no el format de text com ens passaria en un editor clàssic). Amb Focuswriter podem crear "temes" on personalitzar el fons (amb color o amb una imatge), la zona d'escriptura (de color més o menys transparent) i el tipus i mida de la lletra. Aquests temes es desen i es poden canviar quan i les vegades que es vulgui.

Pegues? Només una: no hi ha traducció al català de la interfície. M'hi hauré de posar ;-)



dijous, 26 d’abril de 2012

Idiomes a Mahara: el català

Fins ara la traducció de Mahara era un xic rudimentària i artesanal. Agafava les carpetes d'idioma anglès en.utf8 del codi font, les copiava al mateix directori on eren i a la còpia li canviava el nom a ca.utf8. Aleshores entrava als fitxers php on hi ha les cadenes amb el contingut en anglès i directament traduïa aquests continguts al català.



Era un niu de problemes. Cada cop que escrivia un apòstrof havia de posar-li la contrabarra davant perquè PHP no es pensés que tancava la cadena. Per això m'ajudava d'algun editor que ressaltés la sintaxi de manera que amb les coloraines ja sabia si m'havia equivocat o no. L'ortografia també la revisava amb l'ajut d'algun corrector i tot i això alguna cosa d'ortotipografia s'ha escapat.

Però el més complicat era pujar les fitxers al repositori de Mahara perquè la nombrosíssima comunitat catalana els pogués descarregar fàcilment i instal·lar-los als seus servidors. El darrer sistema estava basat en el git de manera que t'havies de connectar al servidor git i fer un push (o un commit, mai no ho sabré) des de local. Massa complicat per a mi (ja sabeu que em vaig fent gran i això del git ho haguessin hagut d'inventar fa temps perquè jo ho acabés d'assimilar). Sort que el company Albert Gasset (@albertgasset) ho feia per mi: jo li passava el fitxer comprimit amb el directori ca.utf8 i ell s'encarregava de pujar-lo al git.

Afortunadament els de can Mahara han simplificat la feina i han passat la traducció de les cadenes a launchpad, lloc web on s'hi torben traduccions  de moltes altres aplicacions, com ara la d'Ubuntu. Bé, només cal registrar-se a https://launchpad.net/ i demanar pertànyer al grup de traductors al català. Un cop acceptat pots adreçar-te a https://translations.launchpad.net/mahara-lang/trunk/+pots/mahara/ca/, triar les cadenes per traduir i anar fent.

La interfície és molt còmoda i facilita molt el treball:
  • Hi ha un botonet que permet copiar la cadena original a la casella de la traducció i anar-hi fent modificacions directament a sobre (molt útil per les cadenes amb HTML com ara els missatges del sistema). 
  • Si resulta que la cadena ja ha estat traduïda en algun altre punt de launchpad per un altre aplicació la presenta, amb el nom de l'autor, i permet reaprofitar-la. 
  • Com que es tradueix en una finestreta de formulari si tenim activada la correcció ortogràfica al navegador a mesura que escrivim ens ho va corregint. 
  • Finalment, podem copiar una cadena en anglès, portar-la a una pestanya on tinguem un traductor anglès català i que ens la tradueixi; el que utilitzo jo em dóna unes traduccions de pena, però ben ordenades i col·locades m'estalvien cops de tecla.
El problema que persisteix, i que és comú a l'hora de traduir programari, és que traduïm descontextualitzadament i com que l'anglès no és tan ric com el català (hehe) sense el context no saps si Open és una ordre al sistema (=Obre) o una petició del sistema a l'usuari (=Obriu).

Bé, i com es recuperen els fitxers php traduïts? Cal anar a la pàgina de descàrrega dels paquets d'idioma de Mahara a http://langpacks.mahara.org/ i cercar el de la nostra versió, descarregar-lo en format tar.gz i, quan el descomprimim es regenera tot l'arbre de directoris. Aquests paquets tar.gz no es generen automàticament de manera que ens podem trobar que si acabem de traduir alguna cadena aquesta no estigui inclosa al paquet fins al cap d'un parell de dies, però al final hi serà, no patiu.

Espero que us sigui útil aquest post, si més no a mi m'ho serà perquè mai no trobo l'enllaç per a la descàrrega de paquets i ara ja el tinc localitzat. L'he trobat llegint el refotut manual, clar ;-)

dimecres, 21 de març de 2012

Mahara 1.5: un primer cop d'ull

Ja es pot provar la nova versió 1.5 de Mahara al lloc de desenvolupament http://master.dev.mahara.org/ i vet aquí les meves primeres impressions sobre algunes de les novetats que ens aportarà aquesta nova versió:
  • Menús verticals a la barra de navegació. Ara, per exemple, deixant el ratolí sobre la pestanya Contingut se'ns despleguen les opcions Perfil, Fitxers, Diari,...
  • Grups: més fàcil triar el tipus de pertinença dels grups que crearem incloent la possibilitat de fer recomanacions, amb un botó que envia un missatge de recomanació per unir-s'hi als amics.
  • La possibilitat d'ampliar el cercle d'editors de les pàgines dels grups més enllà del propi grup.
  • La existència de categories de grups: Pedagogia, Escola primària, Pares i mestres,...
  • Trobo a faltar la possibilitat que els grups tinguin les seves pròpies Col·leccions (hi haurà col·leccions de pàgines del lloc?).
  • Consola: apareix una My Inbox (La meva safata d'entrada) que mostra si hi ha missatges entrants. També apareix una secció (configurable con les altres) sobre els Temes que segueixo i l'activitat dels meus grups i amics. Amb la Navegació es poden llistar les diferents pàgines d'una col·lecció. També es poden afegir les pàgines de la Llista de seguiment (watchlist) o Les meves pàgines que podrà veure qui visiti el meu perfil/pàgina.
  • Blocs de text a les pàgines: un tipus de bloc molt útil que permet inserir text a una pàgina i tractar-lo com si fos un artefacte reutilitzable en d'altres pàgines. Aquests bloc de text estan llistats (d'on es poden recollir) a la pestanya Notes de Contingut. És a dir, podem crear una Nota que després farem servir com a bloc de text en una o més d'una pàgina. I a l'inrevés, podem crear blocs de text que resideixen a Notes per a llur posterior edició o reaprofitament. Força interessant aquesta opció.
  • El contingut extern que pot mostrar incrustat una pàgina queda més concretat en 3 aspectes: RSS externs, Media extern (Youtube, Teachertube, SciiVi, Google video, Glogster, Slideshare, VoiceThread, WikiEducator, Prezi, Vimeo i Voki) i Googleapps (Books, Calendar, Docs i Maps). I amb la facilitat de sempre per incrustar-ho.
  • Finalment, la creació de pàgines segueix ara un ordre més lògic: primer donar nom, després editar la disposició, afegir-hi contingut, previsualitzar i al final compartir.
Podeu veure una mostra de les noves pàgines de Mahara seguint aquest enllaç.

dissabte, 3 de març de 2012

De Writer a ePub: Writer2ePub

L'avantatge que té utilitzar formats oberts és que sempre hi ha algú que s'entreté en fer allò que vols. I ara mateix una de les coses que em volta pel cap és la creació d'ePubs, publicacions electròniques en format obert, a partir de qualsevol altra font (LaTeX, text, HTML,...).

Navegant navegant he tornat a una extensió per a LibreOffice (i OO.org) que transforma un document de text ben formatat -amb estils de paràgraf Encapçalament 1, 2 i 3- a un excel·lent llibre electrònic. Es tracta de Writer2ePub.

És molt senzill d'instal·lar: només cal anar a la pàgina web del projecte i descarregar el fitxer writer2epub.oxt que podem desar al nostre ordinador. Aleshores o bé fem un doble clic sobnre el nom del fitxer o l'obrim amb el LibreOffice (o OO.org). El mateix programa s'encarrega d'obrir-lo i instal·lar-lo. Com a resultat de la instal·lació trobarem 3 noves icones a la barra d'eines:

La icona de la i en blau permet editar el fitxer de metades de l'ePub (Títol, Autor, ISBN, etc). La de la P en vermell permet triar les Preferències, per exemple, quan tallar les pàgines amb els estils  Encapçalament o cada certa extensió. I finalment la icona de l'esquerra és que que transforma el fitxer .odt en epub.

Hem fet una prova amb un document formatat amb estils d'encapçalament, una imatge inclosa, llistes numerades i de pics i formatatge bàsic de text (negreta i cursiva). El resultat és força bo i ho podeu comprovar en els fitxers adjunts:



[Si no teniu cap lector d'ePubs i useu el Firefox podeu instal·lar-vos-hi l'extensió ePubReader]

Si necessiteu més informació sobre l'extensió Writer2ePub podeu visitar l'excel·lent documentació que l'autor ha redactat.

dissabte, 28 de gener de 2012

El món després dels LMS

Ara "és molta moda" carregar-se els LMS, els sistemes de gestió d'aprenentatge, el més conegut dels quals segurament és Moodle. La gent que mai havia donat accés als seus cursos de Moodle perquè probablement només hi penjava uords i pouerpoins són els que ara diuen que ha mort i que visca les eines 2.0 (i quan mires el seu número de tuits només té dues xifres).

Per trencar aquesta malsana tendència en Lou Pugliese, president de moodlerooms.com, el moodlepartner americà, ens explica la seva visió del futur dels LMS en l'article A Post-LMS World de la revista Educause d'aquest mes. Una visió que comparteixo en la seva major part. Anem a veure-la.




Ens diu que en el món de després dels LMS  aquests no quedaran obsolets, el que serà obsolet serà utilitzar només els LMS tradicionals per  avaluar l'adquisició d'aprenentatges. Fixeu-vos en el valor que li dóna a la paraula "només", que penso és la clau perquè ens ve a dir que cal incorporar al procés d'ensenyament i aprenentatge altres eines, altres avanços tecnològics (estem parlant d'elearning i persones adultes). I ja sabem que Moodle està en aquest camí.

Continua dient que en un món LMS 3.0 (ja veieu que no es talla ni un pèl) per obtenir millors resultats educatius caldrà transformar les "plataformes" LMS en ecosistemes d'aprenentatge, manllevant així el potent concepte biològic d'ecosistema que agrupa el conjunt d'éssers vius, el medi físic on viuen i, sobretot, les relacions de tot tipus que s'hi estableixen. En aquests ecosistemes es passarà de donar continguts a centrar-se en les demandes d'aprenentatge de l'estudiant.

Quins components tindrà aquest LMS sota demanda? Bàsicament en Lou Pugliese en cita quatre:
  • Les xarxes d'aprenentatge a la web imiten el que passa a les que s'estableixen en el món físic, tot i que donen una independència i autocontrol a l'aprenent que les xarxes físiques no aconsegueixen facilitar.  A més, els aprenentatges que s'hi fan transcendeixen els límits de l'aula combinant el coneixement personal amb el coneixement públic.
  • L'inteligència de l'elearning s'aprecia quan es passa d'un mer sistema de gestió a un altre on recollim dades significatives sobre sobre l'activitat acadèmica, el comportament de l'estudiant i el seu compromís amb allò que està aprenent. En la formació a distància el seguiment de les activitats d'aprenentatge és crucial, però en última instància els professors volem saber quins aprenentatges produeixen canvis de conducta positius reflectits en els resultats i en la seva aplicació al món real.
  • La inclusió de continguts del núvol. Aquests dipòsits digitals dispersos per la xarxa, pel núvol, permeten crear una base àmplia de continguts, la seva reutilització, distribució i integració en cursos, canviant radicalment la naturalesa del disseny del pla d'estudis per al professorat que fins ara comptava només amb els del propi curs.
  • La arquitectura oberta tant pel que fa a les plataformes com als continguts i l'accés a aquests continguts. Obert, com en el concepte de codi obert, significa que hi ha un cos de la propietat intel·lectual obert, ja sigui una plataforma tecnològica, el seu codi font, o l'accés global a continguts oberts que es poden aprofitar dins de la comunitat de persones que hi contribueixen.
Un disseny efectiu de l'aprenentatge a distància haurà de contemplar una infraestructura modular, senzilla i interoperable des de qualsevol sistema tecnològic clàssic o emergent (què passarà amb el mobile learning?) que permeti un aprenentatge actual, rellevant i, sobretot, atractiu i motivador


Em sembla que tenim Moodle per estona.