dissabte, 29 de març del 2008

OpenOCW: eduCommons i OpenID

OpenOCW, OpenOpenCourseWare, és una iniciativa que proporciona un lloc web on crear i compartir cursos de qualsevol matèria sense cap mena de restriccions.

Funciona sobre el programari eduCommons, una adaptació especial de Plone que permet fer tota la gestió d'aquest tipus de cursos: des de la creació dels propis cursos amb els seus programes i materials, l'emmagatzemament, fins la compartició amb altres usuaris. Darrera d'aquesta iniciativa hi ha una potent comunitat d'usuaris i un parell de fundacions i universitats americanes, i té el suport del Opencourseware del MIT

Ara mateix no hi ha massa cursos i suposo que tot just ha començat a funcionar, però el que volia ressaltar és un punt que crec força interessant: el login. No cal ser usuari d'aquest lloc per entrar-hi perfectament identificat. Un pot triar entre la via clàssica, registrar-s'hi o bé, la que he triat jo, identificar-se amb el OpenID.

Em sembla que de l'OpenID ja n'he parlat en algun post anterior (i si no ho he fet ha estat per manca de temps, perquè ho tenia al pensament). La idea és no haver-se de registrar en una miríada de llocs diferents, sinó tenir un únic identificador, en aquest cas contra un lloc no comercial, sinó obert. Quan un introdueix el seu identificador OpenID en un formulari de login, el lloc va a l'expenedor de l'identificador, valida si aquelles dades són correctes i, si ho són, permet l'accés. En altres paraules, el que fem és que OpenID ens validi, ens avali.

El moviment OpenID sembla que està prenent força i són molts els llocs, com ara OpenOCW, que permeten l'entrada sense cap tipus de problemes a les persones amb un openID, hi confien. També es poden deixar comentaris en molts blogs de Blogger (aquí mateix!!) o de Wordpress i la cosa va a més.

Com es pot aconseguir un OpenID? Els IDs comercials es paguen, però OpenID no. Podem anar, per exemple, al servidor en castellà d'OpenID i registrar-nos-hi amb un nom d'usuari i una contrasenya; hi podem deixar un nom o un àlies i rebrem una pàgina web pròpia d'OpenID que és contra la que ens validarem quan ens ho demanin els tercers.

Una idea força interessant que ens podrà servir cada cop més.

diumenge, 23 de març del 2008

Retornant a Kile

Kile és un potent editor de LaTeX que funciona molt bé amb l'escriptori KDE (i per tant a Kubuntu) però també és capaç de fer-ho (instal·lant les dependències que cal) amb Gnome, l'escriptori per defecte d'Ubuntu.

Jo me l'havia instal·lat i funcionava bé amb un parell de problemes: el primer era que no tots els menús em sortien en català: hi havia una barreja entre anglès i català. Però el més greu era que no podia escriure vocals accentuades: si obria un document tex amb vocals accentuades les veia perfectament i podia compilar el PDF sense cap problema, però no en podia escriure de noves, només em sortia la vocal però sense accent.

Vaig plantejar el fet a la llista catala-tex (no confondre amb el meu raconet cataLàTeX), una llista amb no massa activitat però funcional. La solució que em van donar era canviar el locale de ca_ES.UTF-8@euro a ca_ES.UTF-8 a seques. I m'hi he posat.

Primer he mirat quin locale tenia i em sortia LANG=ca_ES.UTF-8@valencian, així que he anat per canviar l'idioma que a la Ubuntu 7.10 veig que està separat del GDM i ara es troba a Sistema -> Administració -> Suport d'idioma.

Com que ja tenia marcat l'idioma català com idioma suportat, només podia canviar l'idioma per defecte que deia Catalan (Spain) i l'he canviat per Catalan (Andorra). He reiniciat i he mirat quin locale tenia, ara era ca-AN.UTF-8 i he pensat que potser em funcionaria, però he anat al Kile i només em sortien els accents oberts i abans de la vocal, els accents tancats no apareixien.

He repetit l'operació per al català de França (Catalan (France)) pensant que potser milloraria el tema dels accents, però tot i que el locale era ca_FR.UTF-8 tornava a passar el mateix que amb el català d'Andorra. Així que ja no he provat l'altre català que quedava (Catalan (Italy) i he tornat a l'opció primera: Catalan (Spain).

Quan he reiniciat i he anat a veure el locale m'he trobat amb la sorpresa que deia, que diu, locale= ca_ES.UTF-8, sense res més. així que he arrencat el Kile i, eh voilà: funciona!

Mai entendré perquè si ara torno a tenir la mateixa configuració que al principi, ja no apareix el ca_ES.UTF-8@valencian sinó ca.ES.UTF-8. M'és igual, però, perquè ara funciona que és el que volia.

A més, com per art de màgia, ara tots els menús estan completament traduïts al català. Sembla que el locale era el qeu impedia que funcionés al 100%. Bé, ara ja el tinc afinat i podré gaudir d'aquesta excel·lent eina.

dijous, 20 de març del 2008

GoogleEarth (i GoogleSky) a Ubuntu

Avui que tenia una estoneta (per a això són les vacances) m'he dedicat a llegir els RSS als que estic subscrit. I en alguns d'ells es reportava l'aparició de GoogleSky dins de GoogleEarth. GoogleEarth és el programa que ens podem instal·lar per veure el món per un forat, pel forat de la pantalla de l'ordinador. No solament presenta tota la superfície de la Terra sinó que permet moure-s'hi amb tota comoditat seguint els punts de la brúixola i a diferents alçades; també permet tenir vistes en 3D de determinats espais (tothom recordarà aquella famosa fota d'un dona baixant de la camioneta que donà la volta a internet quan aparegué l'aplicació).

Doncs bé, ara apareix una variant que consisteix en aixecar la vista al cel, al cel nocturn sobre qualsevol punt de la Terra i veure el cel i l'espai. Hi ha un munt de punts sobre els quals fer clic i obtenir-ne, així, informació: galàxies, nebuloses, etc. També podem veure la situació de diferents coses celestes al lllarg del temps perquè tenim un comandament amb el qual podem fer córrer el temps i veure, per cada data, la posició dels astres. Molt interessant.

Per curiositat he anat a la web del projecte a veure si hi havia versió per a Linux. I, efectivament, n'hi ha. Així que he provat a descarregar-la: ha baixat un fitxer binari d'unes 20Mb que he desat al directori de descàrregues. I ara ve la pregunta: com s'instal·la un binari? Perquè Ubuntu dóna moltes facilitats per instal·lar paquets propis i de Debian, però, què en sabem dels binaris?

Una primera cerca a Internet ja m'ha donat la pista per seguir:
  1. anem al directori on hi ha el fitxer binari GoogleEarthLinux.bin i hi entrem com a superusuari (sudo).
  2. canviem els permisos al fitxer: chmod +x GoogleEarthLinux.bin
  3. i ara a instal·lar: ./GoogleEarthLinux.bin
  4. apareix una finestreta demanant on instal·lar, amb les títpiques opcions per defecte, que acceptem sense dubtar (sens dubte en sap més ell que no pas nosaltres) i, al final s'obre l'aplicació preparada per a funcionar. Un goig.
  5. a partir d'ara, i quan no tingui feina i vulgui viatjar, només caldrà anar a Aplicacions -> Internet -> Google Earth

divendres, 14 de març del 2008

Wubi

eXe eLearning no corre amb uindousBista. Així que aquest matí volíem fer una instal·lació d'Ubuntu en un portàtil. Jo era la primera vegada que tocava un Bista i la veritat és que no trobava res, al final, però me n'he sortit una mica amb l'ajut de l'Albert (amb qui, si no). Però resulta que aquest Bista no s'acaba de tancar completyament, sembla que el que fa és congelar l'ordinador i no deixava instal·lar el DVD de l'Ubuntu. Ho hem provat amb el CD i la cosa ha millorat, però quan hem arribat al particionador ha paregut una partició fantasma que feia mala pinta.

Aleshores l'Albert ha proposat instal·lar Wubi. Què és Wubi? Un instal·lador d'Ubuntu a Uindous: des d'aquest SO et descarregues el programa i arrenques la instal·lació. És senzillíssim, només et demana 4 cosetes:


  1. la unitat on s'instal·larà Wubi (C, per defecte)
  2. la mida de la instal·lació (recomana uns 8 Gb)
  3. l'idioma: trieu català
  4. una clau per a root, proposa l'usuari i només cal introduir la contrasenya.
La instal·lació dura un cert temps i, quan acaba, demana per reiniciar (som a win, recordeu?). Aixíq ue reiniciem la màquina i a la primera arrencada ja veiem una pantalleta del propi uindous que demana què fer, arrencar el Bista o el Wubi, triem la segona opció i aleshores es crea l'espai al disc pèr a Ubuntu i s'instal·la el Linux, quan acaba ens demana la clau d'usuari i ja hi som.

Al fer la descàrrega ens ha baixat la versió 7.4, que és la penúltima a hores d'ara, però funciona perfectament. Fa una mica estrany que no ho tinguin preparat per a la 7.10, però la cosa funciona de perles.

Una bona manera de provar Ubuntu sense desinstal·lar Uindous.

dilluns, 3 de març del 2008

Moodle 1.9

Ja està aquí, ja ha sortit. Avui dia 3 de març a les 22:26 hora australiana (aquí encara no les són) en Martin Dougimas ha alliberat la versió 1.9 de Moodle.

Després d'estar força temps en fase beta (5 mesos) i mantenir la 1.8 durant quasi un any (amb sub-versions, tot s'ha de dir) finalment apareix i ve carregada de novetats:
  • un nou quadern de qualificacions subvencionat per la OpenUniversity que caldrà traduir de cap a peus.
  • suport integrat per a Resultats (outcomes) de manera que els objectius d'aprenentatge es poden lligar als cursos i activitats. Uau!.
  • millora en el rendiment de grans instal·lacions (mmmmm: interessant; ja no caldrà parlar de passar-se a BDs escalables, però que no lliguen amb Moodle).
  • etiquetes arreu
  • i una pila de bugs tapats. Per exemple: el reinici de cursos. En la versió 1.8 és ridícul, nomes buidava els fòrums però "s'oblidava" les tasques, qüestionaris, i la resta d'activitats. Ara sembla que va en serio.
Ja m'estan entrant ganes d'actualitzar. Però primer l'hem de provar bé en local (els experiments a la cuina i amb gasosa).