dissabte, 16 de juliol de 2016

Intent d'autobiografia -1- La nit dels temps

Vaig començar a treballar en formació d'adults potser el 76, al que després esdevindria l’Escola d’adults del Clot, a l'Associació de veïns del Clot-Camp de l'Arpa. Recordo que jo anava a estudiar a la universitat i, baixant pel carrer Muntanya a buscar el metro vaig veure un anunci que deia:  Es busquen voluntaris per fer classes d'adults. 

Jo estudiava Biologia a la UB, a la Pl. Universitat, i com tenia clar que m’acabaria dedicant al tema de l’ensenyament perquè m’agradava, doncs vaig entrar a preguntar. Es tractava d'unes classes que es feien així, amb voluntaris d’allà del barri,  i que preparaven per a la prova lliure del Graduat escolar. M'hi vaig afegir.

Aleshores ens van deixar uns locals de l’escola Dovella, que està allà a Mallorca-Muntanya, en  l'edifici d'un antic convent que abans en deien Les monges de deu, perquè jo soc del barri aquell i allò havia sigut una escola de monges, les monges de deu, perquè demanaven deu cèntims per posar una injecció, i quan les monges van morir o van marxar, no se què va passar amb les monges, allò ho va ocupar una cooperativa de mestres que en aquells moments hi havia, i van fer l’escola Dovella.

Després l’escola Dovella ha passat a ser publica també, quan van passar totes aquelles escoles catalanes del CEPEC que van passar a la Generalitat. En aquell moment del que parlo encara era cooperativa de mestres i pares, i allà al menjador fèiem les classes quan a la tarda plegava la canalla, cap a les 7, de 7 a 9 o així.

Jo hi anava un o dos dies a la setmana, i allà vaig conèixer per exemple al Salvador Claret, després a la Pegaso i vam començar tot el rotllo aquest de la pedagogia de l'alliberament i demés. Encabat vam sortir d’allà, van arribar el Juanjo i el Félix, ja com a mestres de la Generalitat, i els hi van donar els locals del col·legi que hi havia allà al Clot, al carrer del Ter, també a la nit. Era una escola molt vella, i anaven traient els nens cap a uns locals nous. Ara no recordo com es deia l’escola, l’escola de primària encara existeix allà al carrer Aragó, però allò era un edifici molt vell al carrer Ter, i allà vam començar.

Després jo me’n vaig anar a la mili, i quan vaig tornar a principis del 8,1com que no tenia feina, vaig tornar-hi a veure què feien, i també vaig donar un cop de mà. I en una d’aquestes, això deuria ser
cap al març del 81, em van dir que buscaven profes, o sigui, que la Generalitat volia agafar la gent que estava fent de col·laboradora a les escoles d'adults i que tenia la titulació, i fer-los mestres de la casa.

Van fer una mena de concurs de mèrits, i havies de portar la documentació, bé, la titulació, després un certificat de l'ajuntament conforme estaves col·laborant durant no se quant de temps.

Hi havia sis places en total. Bé, hi havia una per al Clot, i resulta que la plaça per al Clot, el dia que havien de donar les places a mi em van donar la plaça, però la del Clot havia desaparegut i l’havien
canviat per La Perona, que la Perona era allà al barri de les barraques que hi havia al que era la Ronda de Sant Marti, i ara serà l’estació de l’AVE de La Sagrera.

En aquella època continuava el conflicte amb l’Administració. Me’n recordo d’haver anat a parlar amb el Delegado del Ministerio, amb els profes i tots els alumnes, perquè ens donessin uns locals decents. Si, era la guerra.

Vaig entrar a l'Escola d'aults de La Perona el 81, i ens en vam anar d’allà perquè ja ho tiraven tot a terra el 89. Quan ens en vam anar, el curs 89-90, érem tres profes. I com que ja es desmuntava la Perona, ens en vam anar al Besos, al barri del Besos, allà a la Rambla de Prim que teníem un “xiringuito playero” de l’associació de veïns que ens deixaven els locals, i quan l’ajuntament va fer, no recordo quin any seria,
potser per les olimpíades el 92-93, que van fer el Centre Cívic del Besos, doncs ens van deixar tota un a planta del centre cívic per a l’escola d’adults Martinet de Nit.

dijous, 30 de juny de 2016

Actualització de la versió d'Sphinx

Si ja tenim instal·lat Sphinx però volem tenir la darrera versió estable podem actualitzar-la amb pip, l'instal·lador de paquets de python amb l'ordre:

sudo pip install sphinx --upgrade

Per saber quina és la versió d'sphinx instal·lada, o per comprovar que s'ha actualitzat escrivim:

sphinx-build -h
o bé
sphinx-build --version

dilluns, 9 de maig de 2016

Què fer després d'actualitzar Ubuntu

Vet aquí la llista de programes que m'he d'instal·lar després d'actualitzar la versió d'Ubuntu:

  • synaptic: per instal·lar fàcilment els programes i paquets que calgui
  • dropbox: per sincronitzar amb el servidor remot i altres ordinadors
  • java: per fer anar LibreOffice
  • calibre: per la gestió de la biblioteca de llibres electrònics
  • shutter: per capturar imatges i editar-les
  • vlc: per reporduir vídeo i música de qualsevol format
  • LaTeX: per editar textos de qualitat
  • kile: possiblement un dels millors editors de LaTeX (i més) del món.
  • filezilla: per gestionar per FTP i SSH fitxers en servidors remots
  • leafpad: l'editor de text mínim en recursos i màxim en servei
  • radiotray: per sentir la ràdio mentre treballem
  • gtkipod: per gestionar el contingut de l'ipod, que com tot a can apple fot el que li dóna la gana i no obeeix les lleis humanes.
  • carpetes de colors a nautilus: http://foldercolor.tuxfamily.org/
  • sphinx: el fabricant de documentació de qualitat amb python
Hasta per pensar-hi!