10 anys —Part II: Moodle—

En aquesta segona entrada de la sèrie del desè aniversari parlaré de Moodle. L'agost de l'any 2002 en Martin Dougiamas va presentar a la comunitat el primer moodle però jo no en vaig sentir a parlar fins l'any següent, arran d'una notícia que va publicar Octeto, la revista electrònica del CENT de la Universitat Jaume I.

En aquell primer trimestre del 2003 jo anava darrera d'un LMS de codi lliure anomenat Bazaar basat, si no recordo malament, en Perl i que feia córrer el campus virtual de la universitat canadenca d'Athabasca. Era molt potent i feia moltes coses: fòrums, xats, correu intern, presentació de recursos, seguiment dels estudiants ... Fins i tot, amb el desig de tenir un campus propi, vaig entrar en contacte amb gent de la UPC per veure quines possibilitats hi havia d'instal·lar-lo i fer-lo córrer. Malauradament el preu excedia el pressupost previst i ho vaig haver de deixar córrer.

Afortunadament aleshores va ser quan vaig conèixer moodle. La primera notícia la vaig llegir també a Octeto i quan vaig veure a moodle.org la documentació sobre instal·lació, com que tenia una certa experiència amb altres programes basats en PHP i MySQL, vaig descarregar-me'l i instal·lar-lo en local, al meu ordinador, que aleshores corria amb uindous i on hi tenia un servidor Wamp (em sembla que usava EasyPHP). Al maig de 2003 vaig fer una instal·lació de moodle en local amb èxit complet, era la versió 1.0.9.

Una instal·lació en local de moodle, com de qualsevol altre programa social, té poca emoció. Com que la màgia es veu quan s'utilitzen els diferents rols (admin, professor, estudiant) calia entrar i sortir contínuament del programa i es feia difícil apreciar les possibilitats. Per això al juny vaig intentar d'instal·lar moodle a webcindario, un lloc gratuït amb suport de php/mysql, però sense massa èxit. Hi havia problemes en la càrrega de fitxers per FTP i, un cop solucionats, d'arrencada, en local és on anava millor.

Com que hi havia bastanta feina a traduir vaig donar un cop de mà als companys de la UJI que des del principi han liderat la traducció catalana de la interfície de moodle. Després hi he tornat de tant en tant, traduint algun mòdul no estàndard i,coincidint amb l'arribada de la versió 2 de moodle, vam organitzar amb en Carles Bellver (@carlesbellver) la Marató de traducció durant els nadals de 2011. Moodle va molt de pressa en el seu desenvolupament, i sempre cal córrer una mica per no perdre el tren de les traduccions.

Per acabar amb la Prehistòria: al setembre de 2003 vam llogar un espai en un servidor comercial seriós (http://www.arsys.es/) i hi vàrem fer una instal·lació de la versió 1.1.1 per posar en producció el primer curs de Moodle dels estudis de GES a distància. Aquest primer curs el vàrem fer amb la Mariona Linares (@marionalinares) i es deia Llengua i TIC.

Aquell curs —on es treballaven els blogs, els fòrums, i altres novetats d'internet— va ser la primera pedra sobre la que s'ha bastit un campus virtual que ens ha dut, ara mateix, a tenir 5000 estudiants adults de GES estudiant completament a distància i, el que és millor, sortint se'n amb èxit. Què hagués passat si no hagués existit Moodle?

10 anys —Part I: el blog—

Aquest any 2013 celebro els 10 anys de força coses: 10 anys d'aquest blog, 10 anys amb Moodle, 10 anys dedicant-me professionalment a l'elearning,... A vegades penso en com va ser possible això. I la resposta és que gràcies a una "beca", bé, més que beca a una situació provisional que —amb força visió de futur— vaig aprofitar.

Retrocedeixo al juny del 2002: m'acomiado de l'aleshores anomenat Centre de Recursos per a la Formació d'Adults El Mil·lenari on vaig estar dos cursos fent formació pel professorat a distància i semi-presencial, però fonamentalment a distància, amb uns mitjans completament amateurs però amb moltes ganes i molta empenta. Encara ara em trobo a vegades amb professorat d'adults que em diu: "Vaig començar a treballar amb l'ordinador gràcies als cursos que fèieu al Mil·lenari", tot un orgull per mi. Bé, la cosa no va anar massa bé amb l'aleshores directora, que volia imposar un cert control que a mi no m'acabava de fer el pes, i vaig plantejar a la Directora general que me'n tornava a un centre a fer de profe. Ella em va dir que no corregués, que ja em trobaria alguna cosa i vaig estar des del setembre del 2002 fins al febrer del 2003 fent la meva jornada laboral davant un ordinador connectat a la web, investigant què és el que es coïa en aquell moment, redactant un llibret que encara es troba a les biblioteques i, sobretot, investigant què estava passant a la xarxa. Aquesta va ser la meva beca de la qual encara ara n'estic traient profit.

Pels lectors joves o pels grans i desmemoriats cal recordar que aquell moment es produïa l'esclat dels blogs i fotologs, amb una colla de llocs web que oferien allotjament gratuït com ara aquest mateix blogger, blogia i molts d'altres. De bracet amb els blogs sorgiren els RSS, la manera més senzilla de seguir-ne les novetats. També es produïa una explosió de programes web basats en PHP i MySql com ara Xoops o molts altres gestors de continguts. El programari lliure començava a guanyar terreny en front del propietari i hi havia força activitat tant de creació com de publicació, era el moment àlgid de barrapunto.es. Finalment, apareixien les primeres publicacions periòdiques electròniques i el CENT publicava (i encara publica) l'Octeto, per mi una font constant de novetats i on vaig conèixer per primer cop la paraula moodle. Va ser el moment en què començava el pas des de les aplicacions residents a l'ordinador propi a les aplicacions a la xarxa a les que  tan acostumats estem ara.

Els blogs sorgien com bolets. El primer que vaig obrir va ser en aquesta casa, a blogger, quan encara era d'una empresa independent abans no fos comprada per google i oferia gratuïtament els seus serveis. Els meus principis van ser complicats, no solament des del punt de vista tècnic (no era tan fàcil configurar-los com ho és ara) sinó també per la funció que havia de tenir. A més, vaig escollir la modalitat de publicar les entrades no a la web de blogger (com passa ara) sinó a la meva web estàtica d'xtec. Em vaig posar en contacte i vaig conèixer una altra profa que ja estava de ple explotant l'ús didàctic dels blogs, la Bea Marín (@tallerbea) i realment em va ajudar força. Ara ella fa temps que ha renunciat a mantenir el seu blog i jo vaig fent el que puc.

Certament l'ús del blogs ha canviat força en aquests 10 anys, només cal repassar els arxius d'aquest mateix per veure com eren les entrades inicials, les de mig camí i les darreres. Des de l'aparició de twitter el seu paper —si més no per a mi— ha canviat i ara els blogs ja no tenen la immediatesa que mostraven al principi sinó que s'hi fan reflexions més pausades i duradores. Utilitzant un símil periodístic podriem dir que les piulades a twitter serien les notícies d'última hora mentre que els blogs serien els articles d'opinió i els reportatges de fons.

El Taller a Moodle 2: la revisió per parells —part II—

2. Fase de tramesa

En aquesta segona fase del taller el professorat té encomanades 2 feines:

2.1 Donar als estudiants unes instruccions clares perquè siguin capaços d'avaluar els treballs dels companys. En realitat aquesta feina s'ha fet durant la primera fase quan es va editar la pàgina de configuració del Taller.

2.2 L'altra feina consisteix en determinar com es farà a un estudiant l'assignació de treballs per avaluar. L'assignació es pot fer de tres maneres diferents:

• manualment:  quan coneixem bé els integrants del curs i volem que determinats treballs siguin revisats per determinats estudiants i no per altres, haurem de assignar manualment els treballs. Una estratègia força útil pot consistir en, posem per cas, quan en un curs detectem que hi ha tres nivells. Podem fer que els estudiants de nivell més baix revisin els treballs dels de nivell més alt perquè així tenen bons exemples del que s'espera en aquest encàrrec de feina. Els de nivell alt, al seu torn, revisen els treballs dels del nivell mig —i aquests el de nivell baix— perquè en ambdós casos poden donar bons consells als que estan en un nivell per sota i ajudar-los a millorar.
• aleatòriament: els treballs s'assignen a l'atzar entre els revisors. Si triem aquesta opció haurem de tancar manualment la fase de tramesa i iniciar així la següent fase del Taller, la d'avaluació. En aquest cas caldrà determinar també quants revisors s'assignaran a cada treball perquè el sistema reparteixi aleatòriament el nombre de treballs entre els participants i els doni el nombre que hem determinat. Una altra opció interessant és permetre que els participants que no han fet cap tramesa puguin avaluar companys i, d'aquesta manera, obtenir la part de puntuació corresponent a l'avaluació.
• assignació programada: assigna automàticament i aleatòria els lliuraments al final de la fase de tramesa, és a dir, en el moment que hem determinat quan hem configurat el Taller. Per tant, és molt semblant a l'opció aleatòria amb la diferència que aquí el canvi de fase és automàtic i allà és manual.

3. Fase d'avaluació

En aquesta fase, que por durar tant com creguem necessari, els estudiant tenen l'encàrrec de revisar i avaluar  seguint els criteris d'avaluació que haguem determinat, els treballs dels companys. Dues coses a tenir en compte perquè les avaluacions siguin útils i serveixin perquè els estudiants creixin com aprenents:

• Cal que els criteris d'avaluació siguin molt clars pels estudiants, i això és realment difícil pel professorat. Tot i que el Taller permet assignar un rang de qualificacions per cada criteri, per exemple l'estudiant pot donar una puntuació entre l'1 i el 10, val la pena posar-li les coses fàcils. Potser és més interessant donar un interval molt petit, que triï entre 0 i 1 posem per cas, i simplement comprovi si es compleix o no el criteri.
• No hi ha d'haver un nombre massa gran de criteris per no distreure l'atenció dels punts més importants. Tampoc és recomanable que l'estudiant faci massa revisions. Pels meus estudiants adults (que probablement mai s'han trobat en una situació així) amb un parell de revisions —com les que es feien a la Tasca de revisió per parells— és suficient.

4. Fase de qualificació de les avaluacions

No hem de pensar que perquè els estudiants avaluïn el professorat no ha de revisar aquestes avaluacions cas per cas i, si molt convé, canviar les puntuacions atorgades si no s'ajusten prou als criteris amb què s'havien d'avaluar.

En aquesta fase el professorat té una pàgina de control com aquesta:

A la primera columna hi ha la imatge i el nom de l'estudiant, a continuació —a la columna Tramesa— el treball que ha lliurat. A la tercera columna (Qualificacions rebudes) trobem els noms dels revisors amb indicació de la puntuació que han donat al treball expressat en aquesta notació: PuntuacióDonada (QualificacióCalculada). Per exemple Laura ha qualificat el treball de David només amb 2 punts tot i que el sistema n'hi dóna 40 (vegeu aquí la manera com ho calcula). Pel mateix treball Bea ha atorgat 60 punts.

A la columna Qualificació de la tramesa apareix en vermell i ratllat la puntuació que havia calculat el sistema només tenint en compte les qualificacions dels revisors, 31 en aquest cas. Però com que el professor ha entrat a revisar les qualificacions donades ha corregit el valor original (per això està ratllat) i ha resolt la que la puntuació final  és un  2 (en verd). Aquesta, doncs és la qualificació que trobarà David en el seu llibre de Qualificacions en l'apartat corresponent a la seva tramesa. Helena, en canvi quan vagi a les qualificacions del curs veurà que ha assolit la màxima puntuació per la tramesa: 60 de 60:

Tornem a la pàgina de control del professorat. En la mateixa fila, però a la columna Qualificacions donades podem veure que David va revisar només un treball, el de Xavier, i li va donar 50 punts mentre que el sistema li havia calculat una puntuació de 40. En aquest cas no hi ha hagut modificació del professorat i li queda una puntuació de 40 punts (la màxima) a la columna Qualificació de la tasca d'avaluació com a recompensa per haver fet la revisió.

Observem que l'estudiant veu dues qualificacions en el Taller: l'aconseguida per la tramesa i l'aconseguida per fer les avaluacions dels companys. Aquestes dues qualificacions tenen al llibre de Qualificacions un identificador (un ID d'activitat) diferent de manera que, si encara volem donar-li un pes diferents dins de la puntuació global del curs, ho podrem fer.

El taller a Moodle 2: la revisió per parells —part I—

Una de les meves activitats preferides és fer que els estudiants revisin el treballs dels altres estudiants. Els beneficis són diversos:

• com que els estudiants coneixen des del principi els criteris amb què seran avaluats, els seus treballs s'ajusten més a uns criteris de qualitat i són millors.
• els estudiants veuen no solament el que ells han fet sinó també uns mostra (de dimensió variable que pels estudiants adults prefereixo petita) de feines fetes pels companys. Això és important perquè, en primer lloc, els dóna una indicació de com és el seu treball en relació amb els del conjunt. Això en la majoria d'ocasions els puja l'autoestima en veure que no ho fan tan malament com tradicionalment pensen que ho fan. I en segon lloc els permet apreciar el grau d'ajustament als criteris donats d'aquests treballs i avaluar-los segons els criteris donats.

Aquesta avaluació per parells es podia fer a moodle 1.9 amb la Tasca de revisió per parells que vàrem discutir fa un parell d'anys en aquestes mateixes pàgines (vegeu Tasca amb revisió per parells i 

Tasca amb revisió per parells 2). Malauradament aquest tipus de tasca ha deixat de tenir l'equivalent a moodle 2 i el desenvolupament ha estat abandonat. Si es volia continuar amb l'activitat calia trobar una alternativa i a moodle 2 és el Taller, que en la nova versió ha estat reprogramat des de zero, funciona perfectament i és molt configurable. Anem a veure com crear un taller per fer revisió per parells tot seguint les fases que la mateixa activitat proposa.

1. Fase de configuració

1.1 En primer lloc creem i configurem els paràmetres del Taller. Entre els més destacats citar:

• si volem utilitzar mostres, exemples fets pel professorat sobre com han de ser els treballs. Els estudiants podran veure aquests exemples i practicar l'avalaució.
• si volem que els estudiants facin la revisió dels companys.
• si volem que s'autoavaluïn
• també decidim quin pes, quina qualificació donarà la tramesa i la revisió. Per exemple, 10 punts que es poden obtenir fent el treball (6 punts) i revisant (4 punts). L'estudiant veurà al seu llibre de qualificacions les dues puntuacions separades.
• hi ha diferents estratègies de qualificació:
• Qualificació acumulativa: la clàssica on els estudiants poden atorgar una rang de puntuacions per cada criteri.
• Comentaris: els estudiants no qualifiquen quantitativament sinó mitjançant comentaris per cada criteri.
• Nombre d'errors: la qualificació de cada criteri és de tipus Sí/No i es poden fer comentaris
• Rúbrica: l'estudiant avalua seguint la graella proposada.
• donem les instruccions per fer la tramesa així com les necessàries per fer les avaluacions.
• decidim quan es fan les avaluacions dels exemples: si és voluntària, si s'ha de fer abans de fer la pròpia tramesa o si es fa després de trametre la feina però abans de començar a avaluar els companys.

Hi ha un punt, que cal decidir en aquests primers passos i és triar si els estudiants podran revisar els treballs dels companys de manera anònima o coneixent els autors. Particularment prefereixo l'anonimat, s'eliminen aspectes personals en la valoració.

Malauradament per defecte les revisions són personals i no hi ha una opció dins dels paràmetres per canviar-ho. Cal recórrer a canviar els permisos localment per l'activitat. Hem d'anar a la Configuració del Taller i clicar Permisos. Aquí haurem de treure el rol d'estudiant d'aquestes capacitats:

• Mostra els noms dels autors, mod/workshop:viewauthornames
• Mostra els noms dels revisors, mod/workshop:viewreviewernames

1.2 El següent pas és crear  i editar el formulari d'avaluació que usaran els estudiants per fer les revisions. això inclou la redacció dels criteris que s'hauran de tenir en compte i l'assignació de puntuació a cadascun d'ells.

1.3 Per acabar aquesta primera fase el darrer pas consisteix en crear els treballs de mostra que els estudiants trobaran per practicar la qualificació. 

Editors de LaTeX en línia

Quan vaig començar amb LaTeX la única manera que hi havia de compilar els fitxers era tenir una instal·lació en local del programa amb tots els paquets que necessitessis. Aquesta era, potser, una complicació afegida als nouvinguts perquè a lo millor només volien provar LaTeX però els feia mandra instal·lar el programa per tan poca cosa.

Bé, des de fa un parell d'anys aproximadament estan apareixen llocs web que permeten editar i compilar els nostres fitxers LaTeX directament en línia. Així no cal instal·lar res a l'ordinador, simplement cal anar als llocs web, registrar-s'hi o treballar anònimament —segons els serveis que vulguem utilitzar— i veure el resultat compilat en format PDF en pantalla i, qui sap, descarregar-lo en un fitxer zip. Una excel·lent idea, per tant, que pot engrescar més usuaris a conèixer i  utilitzar LaTeX per fer els seus documents de text, comunicacions i presentacions.

Ara mateix en tenim uns quants de localitzats:

• writeLaTeX
• ShareLaTeX
• SpanDeX
• ScribTeX
• Latexlab
• Verbosus

La nostra intenció és estudiar-los un per un i fer-ne un resum al lloc germà cataLàTeX. 

El primer article serà el dedicat a writeLaTeX perquè és un dels llocs gratuïts amb més prestacions pel moment. Podeu veure un avançament del que s'hi pot fer des d'aquest enllaç: https://www.writelatex.com/38905vhnvrg. Així que si us interessa el tema no deixeu de seguir-ne les novetats.

Canvi d'escriptori a Xcfe pel netbook

Estic una mica cansat de l'unity de l'ubuntu, especialment al netbook. Als portàtils o pc's de pantalla més gran m'hi he instal·lat el gnome3 i n'estic prou satisfet, però al netbook no m'acabava de convèncer. A més, el pobre cada cop que ha d'arrencar cap aplicació veus que sua.

Per això vaig pensar que potser si li posava un escriptori lleuger l'ajudaria en la seva feixuga feina. I vaig triar xcfe, el del ratolinet.

La instal·lació a ubuntu és molt senzilla:

1. afegim el repositori: sudo add-apt-repository ppa:xubuntu-dev/xfce-4.10
2. ctualitzem: sudo apt-get update 
3. instal·lem el nou escriptori i les aplicacions que calgui: sudo apt-get install xfce4 

Ara podem reiniciar la màquina o canviar de sessió. Per utilitzar-lo simplement a la pantalla on ubuntu ens demana la contrasenya hem de triar amb quin escriptori voldrem treballar: l'unity (ubuntu per defecte) o el nou xcfe. Triem aquest i ja està:

Ara només cal que m'hi entretingui una mica per personalitzar-lo al meu gust aprofitant els diversos temes i icones que es poden trobar a http://xfce-look.org/. Però de moment ja he vist que el netbook em va més de pressa que amb l'unity i és el que volia.

Blogs i twitter

Aquest matí —mentre cremava triglicèrids al Passeig del Colesterol— he aprofitat per escoltar un parell de podcasts d'educacontic, el d'en Juan Rafael Fernández sobre Software lliure i educació i el del Jordi Adell sobre la seva visió de les TIC educatives.

M'ha cridat l'atenció que en les dues xerrades en David Álvarez (@balhisay) ha constatat amb cada convidat que, tot i tenir un conegut blog de fa força temps, darrerament no hi sovintejaven les entrades. Una cosa semblant al que li passa  a aquest meu.

Això m'ha fet pensar en el per què. Per què vells blogaires darrerament hem deixat una mica de banda els nostres blogs. Que potser no tenim massa coses noves a dir (que en part és el meu cas)?

Crec que hi ha una hipòtesi que ho explicaria, si més no parlant de mi. Al principi dels blogs (aquest va començar al 2003) qualsevol cosa que se m'acudia anava de pet al blog perquè no hi havia altre lloc on deixar-la d'una manera tan fàcil i senzilla. Però des que hi ha twitter i dispositius mòbils, amb els que puc escriure des de qualsevol lloc en qualsevol moment, aquestes idees curtes, fugisseres, que vols deixar escrites abans no et marxin del cap, se'n van directament a twitter.

Quin espai, doncs, li queda al blog? Per mi, ara mateix, el de  l'opinió reposada, raonada i llarga, la que necessita temps per madurar i espai per explicar-se. La que ocupa més de 140 caràcters, vaja.