dissabte, 16 de juliol de 2016

Intent d'autobiografia -1- La nit dels temps

Vaig començar a treballar en formació d'adults potser el 76, al que després esdevindria l’Escola d’adults del Clot, a l'Associació de veïns del Clot-Camp de l'Arpa. Recordo que jo anava a estudiar a la universitat i, baixant pel carrer Muntanya a buscar el metro vaig veure un anunci que deia:  Es busquen voluntaris per fer classes d'adults. 

Jo estudiava Biologia a la UB, a la Pl. Universitat, i com tenia clar que m’acabaria dedicant al tema de l’ensenyament perquè m’agradava, doncs vaig entrar a preguntar. Es tractava d'unes classes que es feien així, amb voluntaris d’allà del barri,  i que preparaven per a la prova lliure del Graduat escolar. M'hi vaig afegir.

Aleshores ens van deixar uns locals de l’escola Dovella, que està allà a Mallorca-Muntanya, en  l'edifici d'un antic convent que abans en deien Les monges de deu, perquè jo soc del barri aquell i allò havia sigut una escola de monges, les monges de deu, perquè demanaven deu cèntims per posar una injecció, i quan les monges van morir o van marxar, no se què va passar amb les monges, allò ho va ocupar una cooperativa de mestres que en aquells moments hi havia, i van fer l’escola Dovella.

Després l’escola Dovella ha passat a ser publica també, quan van passar totes aquelles escoles catalanes del CEPEC que van passar a la Generalitat. En aquell moment del que parlo encara era cooperativa de mestres i pares, i allà al menjador fèiem les classes quan a la tarda plegava la canalla, cap a les 7, de 7 a 9 o així.

Jo hi anava un o dos dies a la setmana, i allà vaig conèixer per exemple al Salvador Claret, després a la Pegaso i vam començar tot el rotllo aquest de la pedagogia de l'alliberament i demés. Encabat vam sortir d’allà, van arribar el Juanjo i el Félix, ja com a mestres de la Generalitat, i els hi van donar els locals del col·legi que hi havia allà al Clot, al carrer del Ter, també a la nit. Era una escola molt vella, i anaven traient els nens cap a uns locals nous. Ara no recordo com es deia l’escola, l’escola de primària encara existeix allà al carrer Aragó, però allò era un edifici molt vell al carrer Ter, i allà vam començar.

Després jo me’n vaig anar a la mili, i quan vaig tornar a principis del 8,1com que no tenia feina, vaig tornar-hi a veure què feien, i també vaig donar un cop de mà. I en una d’aquestes, això deuria ser
cap al març del 81, em van dir que buscaven profes, o sigui, que la Generalitat volia agafar la gent que estava fent de col·laboradora a les escoles d'adults i que tenia la titulació, i fer-los mestres de la casa.

Van fer una mena de concurs de mèrits, i havies de portar la documentació, bé, la titulació, després un certificat de l'ajuntament conforme estaves col·laborant durant no se quant de temps.

Hi havia sis places en total. Bé, hi havia una per al Clot, i resulta que la plaça per al Clot, el dia que havien de donar les places a mi em van donar la plaça, però la del Clot havia desaparegut i l’havien
canviat per La Perona, que la Perona era allà al barri de les barraques que hi havia al que era la Ronda de Sant Marti, i ara serà l’estació de l’AVE de La Sagrera.

En aquella època continuava el conflicte amb l’Administració. Me’n recordo d’haver anat a parlar amb el Delegado del Ministerio, amb els profes i tots els alumnes, perquè ens donessin uns locals decents. Si, era la guerra.

Vaig entrar a l'Escola d'aults de La Perona el 81, i ens en vam anar d’allà perquè ja ho tiraven tot a terra el 89. Quan ens en vam anar, el curs 89-90, érem tres profes. I com que ja es desmuntava la Perona, ens en vam anar al Besos, al barri del Besos, allà a la Rambla de Prim que teníem un “xiringuito playero” de l’associació de veïns que ens deixaven els locals, i quan l’ajuntament va fer, no recordo quin any seria,
potser per les olimpíades el 92-93, que van fer el Centre Cívic del Besos, doncs ens van deixar tota un a planta del centre cívic per a l’escola d’adults Martinet de Nit.

dijous, 30 de juny de 2016

Actualització de la versió d'Sphinx

Si ja tenim instal·lat Sphinx però volem tenir la darrera versió estable podem actualitzar-la amb pip, l'instal·lador de paquets de python amb l'ordre:

sudo pip install sphinx --upgrade

Per saber quina és la versió d'sphinx instal·lada, o per comprovar que s'ha actualitzat escrivim:

sphinx-build -h
o bé
sphinx-build --version

dilluns, 9 de maig de 2016

Què fer després d'actualitzar Ubuntu

Vet aquí la llista de programes que m'he d'instal·lar després d'actualitzar la versió d'Ubuntu:

  • synaptic: per instal·lar fàcilment els programes i paquets que calgui
  • dropbox: per sincronitzar amb el servidor remot i altres ordinadors
  • java: per fer anar LibreOffice
  • calibre: per la gestió de la biblioteca de llibres electrònics
  • shutter: per capturar imatges i editar-les
  • vlc: per reporduir vídeo i música de qualsevol format
  • LaTeX: per editar textos de qualitat
  • kile: possiblement un dels millors editors de LaTeX (i més) del món.
  • filezilla: per gestionar per FTP i SSH fitxers en servidors remots
  • leafpad: l'editor de text mínim en recursos i màxim en servei
  • radiotray: per sentir la ràdio mentre treballem
  • gtkipod: per gestionar el contingut de l'ipod, que com tot a can apple fot el que li dóna la gana i no obeeix les lleis humanes.
  • carpetes de colors a nautilus: http://foldercolor.tuxfamily.org/
  • sphinx: el fabricant de documentació de qualitat amb python
Hasta per pensar-hi!

diumenge, 13 de desembre de 2015

Navegant per l'interior de la documentació creada per Sphinx

En aquest article veurem algunes de les possibilitats que ofereix el llenguatge de marques RST  i Sphinx per generar enllaços i dreceres a l'interior de la documentació que crea.

Referències internes

Una referència interna ens remet a un altre punt de la documentació on es tracta el tema del que estem parlant. La solució més habitual és un text del tipus: Tal com es pot veure a la Secció... o bé Trobareu més informació a ... En tots els casos apareix un hiperenllaç que quan cliquem a sobre ens porta a l'altre punt del document.

Per aconseguir-ho primer hem de marcar la secció-objectiu on apuntarà l'enllaç amb una etiqueta amb aquesta sintaxi:

.. _NomEtiqueta:

Títol de la secció
---------------------
Ara ja podem anar al punt on volem posar la referència i escriure, per exemple: Trobareu més informació a :ref:`NomEtiqueta`
Quan processem amb Sphinx aquest codi generarà l'enllaç de manera que podrem clicar i anar a l'objectiu on apunta la referència (la secció Cos en aquest exemple):

Generar l'índex

La Taula de continguts d'un document es genera automàticament a partir de les seccions de cada capítol o bé marcant-les manualment amb la directiva toctree, tal com vam veure a l'anterior entrada Estructura dels documents amb Sphinx.

Però l'Índex es genera automàticament a partir de les entrades que marquem manualment perquè hi surtin. Per això cal que, a mesura que anem escrivint el text i vulguem que una paraula aparegui a l'índex, la marquem amb aquesta sintaxi: 
:index:`paraulaperl'índex`

Quan generem la documentació automàticament ens apareixeran a la pàgina Índex totes les paraules que hem determinat que hi surtin sota la lletra de l'abecedari corresponent:
Observi's que a l'exemple hi apareix sota la paraula entrada la paraula índex o sota índex la paraula entrada. Això és així perquè s'ha marcat un concepte amb duess entrades d'índex amb l'ajut d'aquesta sintaxi:
:index:`entrades d'índex <pair: índex; entrada>`

A l'Índex també hi apareixen de manera automàtica tots aquells conceptes que haguem definit sota la directiva de glossari, com ara la paraula entorn:
.. glossary::

   entorn
      Una estructura on... 

Notes al peu

Finalment veurem com crear aquestes petites explicacions sobre un terme que es fan al peu de la mateixa pàgina. No tenen massa sentit en el format de pàgina web, però sí l'adquireixen quan la sortida generada per Sphinx és un document imprimible en format PDF o LaTeX (per passar-lo més endavant a PDF).

El procés és un xic manual tot i que Sphinx s'encarregarà de generar el superíndex i l'enllaç. Primer de tot escrivim aquest codi al punt on volem que aparegui la crida a la nota al peu:
[#notaalpeunúmero]_

i al capdavall del document hi posem el contingut de la nota:

.. [#nota1] Lorem ipsum

El resultat de processar amb Sphinx  és aquest:

dimarts, 1 de desembre de 2015

Estructura dels documents amb Sphinx

Quan encetem un projecte de documentació amb Sphinx només seguint les indicacions bàsiques veurem que cada fitxer es converteix en un capítol. Dins d'aquest capítol, amb la formatació RST d'encapçalaments,  podem crear seccions i subseccions. Però, com podem incloure subdocuments dins d'aquesta estructura?. En altres paraules, com dibuixem l'arbre de continguts del document? Com aconseguim una pàgina inicial com aquesta?:


La clau resideix a la directiva toctree (literalment l'arbre de la taula de continguts). Una directiva a RST i a Sphinx és un bloc genèric de marcatge explícit i serveix per indicar quan introduir una imatge, un avís, blocs HTML i altres elements al cos del document. Per exemple, per fer aparèixer una imatge en un punt del document RST escrivim la directiva image:

.. image:: foto.jpg
   :height: 100px
   :width: 200 px
   :scale: 50 %
   :alt: text alternatiu
   :align: right

En concret la directiva toctree fa que en aquell punt del document hi aparegui una taula de continguts a base de documents relacionats amb ell. Per exemple, la pàgina índex de l'exemple té una directiva toctree que inclou 3 documents principals o Capítols:

.. toctree::
   :maxdepth: 3
   #:numbered:
   #:caption: Taula de continguts

   introduccio
   cos
   conclusio


on maxdepth defineix la profunditat de la Taula de continguts (fins al nivell 3, encara que usualment és fins a 2).
numbred numerarà els capítols a la Taula
caption és el títol de la Taula, per exemple "Aquí hi trobaràs..."

Si volem que d'un capítol, com ara Cos, pengin diferents documents o subcapítols, només cal que hi tornem a posar una directiva toctree. Per exemple al document que genera el capítol Cos hi ha la directiva:

.. toctree::
   :maxdepth: 2


   cos1
   cos2
   cos3

I al document cos3 s'hi ha inclòs la directiva:

.. toctree::
   :maxdepth: 2


   cos31
   cos32
D'aquesta manera es poden anar niuant uns documents dins dels altres i construir, finalment, l'arbre de continguts.

PS:
1.- El tema d'Sphinx utilitzat a l'exemple, ITCase, es pot descarregar de https://pypi.python.org/pypi/itcase-sphinx-theme/0.2.0

2.- Per catalanitzar-ne els peus i altres detalls només cal entrar al seu directori del nostre ordinador: /home/joan/.local/lib/python2.7/site-packages/itcase_sphinx_theme/itcase

3.-+info: Restructured Text (reST) and Sphinx CheatSheet

dissabte, 25 d’octubre de 2014

Els èxits dels passats sistemes educatius

Per la meva avançada edat em va tocar cursar el Batxillerat del Pla del 64 . Es distingia de l'anterior -que va cursar mon germà i del qual no vaig poder aprofitar massa llibres, vés per on- en la introducció d'allò que en deien la "Matemàtica moderna" que consistia en explicar a nens de 10 anys la teoria de conjunts. Teoria que vaig entendre i fruir quan cursava COU amb 18, però no abans. Recordo que els títols en castellà dels llibres de mates eren  Grupo o Cuerpo i després he entès que feien referència a l'estructura dels conjunts respecte a les operacions que s'hi poden definir.

Que t'expliquessin les fraccions no com a trossets de pastís, que és el més habitual, sinó com a classes d'equivalència no ajudava massa a entendre-les, però què hi havíem de fer. Vivíem en la darrera dècada del franquisme i poc s'hi podia dir. Rectifico: vivíem en la dècada anterior a la mort del dictador, que el franquisme encara dura.



Aquell Batxillerat es caracteritzava, entre moltes altres desgràcies curriculars, per l'existència de dos exàmens anomenats de Revàlida que es feien un cop superats el 4t i el 6è curs. Així, jo tinc el 6è de Batxillerat i revàlida. Gran cosa.

Ara no faré una llista exhaustiva de les diferents lleis d'educació que han vingut després, però les que més han durat o han donat més tema de conversa han estat la Llei General d'Educació, que va introduir l'EGB i el BUP, i la LOGSE que va elevar als 16 anys l'escolaritat obligatòria amb l'ESO. La darrera, però, és la LOMQE, la llei Wert vaja, que com a màxima novetat retorna als exàmens de revàlida, a la memorització, a la religió catòlica avaluable (perquè no l'hinduisme?) i a la segregació per aptituds.

És a dir, tornem al passat. I amb quins criteris ens poden vendre aquest retorn? A veure, si els actuals dirigents del país tenen la meva edat o són un pèl més vells vol dir que van passar pel vell Batxillerat del què parlava a l'inici, el de les revàlides. Doncs si aquests senyors només poden exhibir com a èxit propi haver enfonsat caixes d'estalvi, empobrit un país, cobrir-se de corrupció i augmentar les ganes de marxar-ne, com podem dir que els seus estudis sí que formaven i els posteriors no? Que els que ells van cursar eren bons i els que van venir després espatllaven les criatures? Com poden dir-nos que amb el retorn de les revàlides els estudiants estaran més formats. Per fer què? El mateix que ells?

No vull establir una correlació directa entre exàmens de revàlida i ineptitud política, però potser algun matemàtic serà capaç de fer-ho.