UTF-8 és un estàndard en la codificació de caràcters que substituint a l'antic ASCII i a d'altres codificacions (window$, isos, etc). Com a bon estàndard, tothom ha de tendir a utilitzar-lo, però la velocitat d'introducció varia d'una camp a un altre. Per exemple, en els RSS va ser immediata, probablement perquè coincidí en el temps l'invent dels RSS i la introducció de l'utf-8. A les pàgines web, tanmateix, la cosa no va així, i normalment és el propi navegador qui s'encarrega d'esbrinar la codificació i mostrar-la correctament.
Amb LaTeX fins ara passava amb dues codificacions: Latin1 i T1, cadascuna com opció del paquet corresponent
-
\usepackage[latin1]{inputenc}
L'opció latin1 es refereix a la codificació iso 8859-1 que inclou els caràcters accentuats europeus més corrents: à, ç, ò. El paquet inputenc s'encarrega d'esbrinar en quina codificació s'ha fet el fitxer tex i "traduir-ho" al corresponent codi LaTeX. \usepackage[T1]{fontenc}
L'opció T1 diu que s'està utilitzant els caràcters TeX europeu i que es farà la separació sil·làbica seguint aquest esquema.
La solució ha estat incloure l'opció UTF-8 en lloc de la latin1 al paquet inputenc
(
\usepackage[utf-8]{inputenc}
\usepackage[T1]{fontenc}
Si aquesta opció no estigués al nostre sistema, caldrà descarregar-la primer de:
http://www.ctan.org/tex-archive/macros/latex/contrib/t2/etc/utf-8/
Ara ja puc treballar amb un document text codificat en utf-8 però produir un PDF perfecte gràcies al treball del paquet inputenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada