Sphinx, una eina per crear documentació

Què tenen en comú el Manual de l'usuari de Mahara i la Documentació no oficial de Sublime Text, l'excel·lent editor de codi i text? Si visiteu ambdós llocs us trobareu amb un espai web molt ben estructurat i organitzat, amb informació rica i fàcil de trobar gràcies al formatatge del contingut. És a dir, són llocs que tots voldríem tenir per a mostrar la nostra documentació.

Doncs ho podem tenir perquè el programa que construeix aquests llocs és Sphinx, una eina de codi lliure que corre sobre Python. Sphinx treballa amb fitxers de text pla escrits en el format reStructuredText, una variant del llenguatge de marques markdown sobre el qual ja hem parlat en alguns articles d'aquest blog. Sphinx processa la informació d'aquests fitxers rst i el resultat entre d'altres característiques és:

• Una gran varietat de formats de sortida: HTML, LaTeX, PDF, epub, text pla,...
• Ús extensiu de referències creuades amb enllaços automàtics.
• Estructura jeràrquica de la informació amb la creació d'un arbre del seccionat del document.
• Generació automàtica d'índexs

Per obtenir un resultat ben organitzat cal que tinguem la documentació original també ben organitzada. 

D'entrada necessitem un document inicial, anomenat index.rst o inici.rst, on consti quins fitxers s'inclouran en l'arbre de la documentació i en quin ordre. També hi podem dir com volem les seccions del document i si necessitem una pàgina amb un índex i una altra de cerca. Típicament aquest fitxer té aquest contingut:

Títol de la documentació  

========================

.. toctree::

   :numbered:

   :maxdepth: 2

   introduccio

   cos

   conclusio

:ref:`genindex`

:ref:`search`

Veiem que les seccions i subseccions seran numerades i que la profunditat de l'índex és de 2, és a dir, a l'índex apareixeran seccions i subseccions (tot i que al document hi poden haver unitats d'ordre inferior). La documentació —que té com a títol Títol de la documentació— inclourà tot allò que hi hagi en 3 fitxers de tipus rst: introduccio.rst, cos.rst i conclusio.rst. A més, quan es generi la sortida en HTML s'inclourà una pàgina d'índex (amb les entrades que hi haguem marcat) i una altra molt potent de cerca.

La instal·lació de Sphinx és molt senzilla si al nostre Ubuntu ja hi tenim instal·lat el Python, només cal obrir una finestra de terminal i escriure: easy_install -U Sphinx

Això instal·larà la darrera versió d' Sphinx al nostre ordinador. Aleshores podem crear un directori de treball on crear la documentació, entrar-hi i deixar que  Sphinx creï el sistema de fitxers i subdirectoris.

Tot això es fa amb l'ajut de l'script

sphinx-quickstart

que executem en la mateixa terminal. Simplement responent les senzilles preguntes que ens va plantejant l'script finalment crea tota l'estructura necessària per crear els diferents formats de sortida de la documentació. Aquesta informació queda emmagatzemada en un fitxer anomenat conf.py que sempre podrem editar i canviar al nostre gust, però si més no ens ajuda a començar.

El següent pas és editar el fitxer inici.rst i crear els fitxers també de tipus rst on inclourem la documentació. Per editar el llenguatge rst ho podem fer amb qualsevol editor de text, especialment amb algun que tingui una extensió que ens acoloreixi la sintaxi, però si no ens hi volem trencar el cap hi ha editors en línia, com ara l'Online reStructuredText editor que ens facilita l'escriptura de la sintaxi alhora que ens permet visualitzar el resultat en format HTML, molt útil.

Bé, ja ho tenim tot, tenim Sphinx instal·lat i funcionant, tenim la configuració preparada al nostre gust, tenim la informació de la documentació organitzada en diferents fitxers font, només queda fer que Sphinx ens produeixi la sortida desitjada, com ho fem?

Obrim una terminal en el directori on hi ha la documentació i escrivim alguna d'aquestes ordres:

• make html per obtenir la sortida en format HTML
• make latex per tenir un fitxer font tex que podem editar al nostre gust i passar-lo quan vulguem a PDF.
• make pdflatex per obtenir directament un fitxer PDF però que prèviament haurà passat per LaTeX. També editable.
• make epub  per obtenir la sortida en format epub. Mol t potent i útil.

Per acabar: una eina potentíssima per obtenir documentació de gran qualitat. Vinga, a escriure!

Editors de LaTeX en línia

Quan vaig començar amb LaTeX la única manera que hi havia de compilar els fitxers era tenir una instal·lació en local del programa amb tots els paquets que necessitessis. Aquesta era, potser, una complicació afegida als nouvinguts perquè a lo millor només volien provar LaTeX però els feia mandra instal·lar el programa per tan poca cosa.

Bé, des de fa un parell d'anys aproximadament estan apareixen llocs web que permeten editar i compilar els nostres fitxers LaTeX directament en línia. Així no cal instal·lar res a l'ordinador, simplement cal anar als llocs web, registrar-s'hi o treballar anònimament —segons els serveis que vulguem utilitzar— i veure el resultat compilat en format PDF en pantalla i, qui sap, descarregar-lo en un fitxer zip. Una excel·lent idea, per tant, que pot engrescar més usuaris a conèixer i  utilitzar LaTeX per fer els seus documents de text, comunicacions i presentacions.

Ara mateix en tenim uns quants de localitzats:

• writeLaTeX
• ShareLaTeX
• SpanDeX
• ScribTeX
• Latexlab
• Verbosus

La nostra intenció és estudiar-los un per un i fer-ne un resum al lloc germà cataLàTeX. 

El primer article serà el dedicat a writeLaTeX perquè és un dels llocs gratuïts amb més prestacions pel moment. Podeu veure un avançament del que s'hi pot fer des d'aquest enllaç: https://www.writelatex.com/38905vhnvrg. Així que si us interessa el tema no deixeu de seguir-ne les novetats.

Editors de text sense distraccions

Sí, ja sé que em direu que si no volem distraccions quan estem escrivint un document amb el LibreOffice només cal que premem la combinació de tecles Ctrl+Majúscula+J. Però tot i això encara estem veient la disposició de la pàgina amb els marges i com apareixerà finalment el document. Encara hi ha distraccions.

Focuswriter és un editor de text sense distraccions per a Ubuntu i altres sistemes operatius. N'hi ha molts més i per a altres sistemes (el vaig trobar arran d'un tuit d'en @carlesbellver)  però al Centre de programari de l'Ubuntu no n'he sabut trobar més. I tampoc em cal perquè Focuswriter fa bé tot  el que fa.

D'entrada el programa s'obre en pantalla completa de color gris i sense cap icona ni menú, preparada per escriure. És quan ens posem sobre la zona superior quan apareixen els menús i les opcions d'edició, tan completes i configurables com les de qualsevol altre editor de text.

És capaç d'obrir tot tipus de fitxer de text (txt, tex, sty, csv, html i -des de la darrera versió- el format obert odt. Especialment indicat per escriure documents llargs amb LaTeX o markdown (ja sabeu, després el passem pel pandoc i en traiem el que vulguem: HTML, PDF, ePub,...)

Si ens situem a la part inferior de la pantalla ens apareixen els comptadors de paraules, paràgrafs, pàgines i caràcters així com els nom dels diferents documents oberts per poder moure'ns de l'un a l'altre.

Però potser una de les coses que més s'agraeixen quan un escriu un document llarg durant molta estona davant la pantalla és la possibilitat de canviar l'aparença del que està veient (no el format de text com ens passaria en un editor clàssic). Amb Focuswriter podem crear "temes" on personalitzar el fons (amb color o amb una imatge), la zona d'escriptura (de color més o menys transparent) i el tipus i mida de la lletra. Aquests temes es desen i es poden canviar quan i les vegades que es vulgui.

Pegues? Només una: no hi ha traducció al català de la interfície. M'hi hauré de posar ;-)

Pandoc

Navegant pels diferents llenguatges de marques s'acaba anat a parar, es vulgui o no, a pandoc.

Pandoc és un programa que permet passar d'un llenguatge de marques a un altre amb una dificultat mínima. Una de les principals característiques és que, a partir d'un document de text pla amb les quatre marques del llenguatge markdown (que el propi pandoc expandeix) podem arribar a obtenir el document en diferents formats: HTML, S5 HTML (presentacions), LaTeX, ConTeXt, PDF, RTF, DocBook XML, OpenDocument XML, ODT, i el codi editable de MediaWiki, per citar els més populars.

L'edició del document font en text pla es pot fer amb qualsevol editor de text pla, com ara gEdit per Linux o Notepad++ per uindous. Amb gEdit comptem amb l'ajut d'un ressaltador de sintaxi que es pot descarregar i instal·lar al programa amb la qual cosa se'ns facilita l'edició:


La senzilla sintaxi de markdown la trobarem a la pàgina syntax de la web del projecte i la sintaxi ampliada que pot utilitzar pandoc a la seva web.

Pandoc afegeix les següents millores a markdown:

• metadades al document (títol, autor, data).
• notes al peu, taules i llistes de definició.
• superíndexs, subíndexs i tatxadures.
• codificació matemàtica de LaTeX i comandaments de LaTeX que permeten millorar taules, per posar un exemple.
  
• Markdown dins de blocs d'HTML.
• millores a les llistes ordenades: el número d'inici i l'estil de numeració són importants.
• i d'altres

Podem descarregar pandoc per a qualsevol sistema operatiu, tot i que l'autor l'ha descarregat des del repositori d'Ubuntu amb l'eina Synaptic que li evita maldecaps (prou feina té amb les altres tonteries a les que dedica el poc temps de què disposa). La instal·lació es fa amb un parell de clics i ja tenim la bèstia preparada per actuar.

Què pot fer pandoc? Una llarga llista de canvis de format de documents que podeu trobar en la web del projecte. Però pels casos més comuns, i depenent del tipus de sortida en què vulguem el producte, hauríem de preparar abans algun fitxer que millorarà enormement el resultat que obtindrem.

• si volem un PDF no està de més preparar un fitxer preambul.tex on escriure els paquets i opcions que vulguem perquè pandoc l'utilitzarà quan convertim el fitxer markdown a PDF amb el comandament markdown2pdf. Feu clic aquí per veure el resultat PDF obtingut a partir del fitxer markdown mostra.txt.
• si volem un HTML caldrà preparar un senzill fitxer que faci de peu de pàgina i, sobretot, un full d'estils que personalitzi i millori el codi resultant. Feu clic aquí per veure el resultat HTML obtingut a partir del mateix fitxer mostra.txt amb l'ajut del full d'estils pandoc.css.

Tot i la potència cada cop més gran dels ordinadors i dels programes, la senzillesa de programes com aquest, que potencien l'intercanvi de fitxers amb codis oberts, acabaran conquerint el cor de molts usuaris, com han guanyat el meu.

Ai! Se m'oblidava afegir que no cal descarregar-se res per provar (o utilitzar) pandoc. Podeu anar a la pàgina Try pandoc i jugar una mica amb les possibilitats de transformació i generació de formats.

Treballant amb marques de text

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perquè els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i també en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I és que cada cop m'agrada més escriure en text pla amb un editor de text i, si convé, posar-li les marques adients perquè després, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida més adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballaré més) amb dokuwiki, em parlà d'una extensió de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensió permet editar el text de les àrees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).



Així, quan es té instal·lada l'extensió i a la pàgina web hi ha un àrea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edició que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la potència de l'editor (revisió ortogràfica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edició, premem el botó Desa. Això fa que el text de l'editor s'enganxi a l'àrea de text de la pàgina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text conté marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edició. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relació al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs bé, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Així que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal·lació i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc és tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant bé com m'agradaria, però déu-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit només cal que seguiu aquests senzills passos:

1. descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
2. copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
3. obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opció doku que us ha d'apareixer:

El resultat final és aquest: podem treballar còmodament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edició del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensió It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.

Zotero a la xarxa

Ja he parlat un parell de cops de Zotero, l'extensió de Firefox que ens permet estudiar a la xarxa. La primera va ser en aquesta mateixa bitàcola el 7/12/2007 a l'article La nova manera d'estudiar: Zotero. I l'altra a cataLaTeX en l'article Creació de bibliografies amb Zotero.



Zotero, tal com diu la seva web, permet a l'estudiant que navega, See it. Save it. Sort it. Search it. Cite it. És a dir: Veure-ho, desar-ho, ordenar-ho, cercar-ho i citar-ho. És la nova manera d'estudiar, de tractar les pàgines web visitades com a pàgines de llibres sobre les que prendre notes, ordenar-les per diferents criteris, fer-hi anotacions i, finalment, tranformar-les en cites bibliogràfiques en diferents formats, com ara BibTeX, que es poden afegir directament a quealsevol document.

El que s'hi trobava a faltar a Zotero en versions anteriors, el fet d'accedir via web a les col·leccions pròpies independentment de l'ordinador des d'on es treballa, ha quedat solucionat en la versió 1.5 beta. En aquesta versió hi ha la possibilitat d'exportar les dades pròpies al servidor del projecte de manera que siguin accessibles des de qualsevol màquina des d'on estiguem treballant.

A més, hi ha la possibilitat (molt web 2.0) de publicar la col·lecció (podeu visitar la meva col·lecció fent clic aqui), la de cercar usuaris de zotero que comparteixin les seves col·leccions i, encara més, de seguir les aportacions d'aquests usuaris a les seves col·leccions, fet que permet crear una xarxa basada en interessos comuns en la recerca.

Per gaudir d'aquestes possibilitats només cal:

1. tenir instal·lada la versió 1.5beta de Zotero que es pot descarregar de la seva web (que, per cert, ha canviat de programa gestor i ara està basada en Dokuwiki, sí, el mateix Dokuwiki que fa córrer On se colga el dimoni).
2. crear-se un compte a zotero.org. És gratuït i permet reservar un espai al seu servidor on emmagatzemar la nostra col·lecció.
   
3. com que moltes col·leccions van associades a documents PDF adjunts, zotero permet connectar-se a un servei webDAV (com ara el gratuït ofert per mydisk.se) on tenir desats els fitxers pesants relacionats amb la informació bibliogràfica que mantrindrà zotero al seu servidor. Es pot trobar +info sobre el tema a la pàgina d'ajuda de zotero.
   

Ara, quan haguem d'estudiar, ja no ens caldrà ni llapis ni bloc de notes. A mesura que trobem pàgines i documents interessants només cal que els anem afegint a la nostra col·lecció i comentant amb zotero. És la nova manera d'estudiar a i amb la web.

Llenguatges de marques

Cada cop més tip dels anomenats editors de text WYSIWYG torno a la simplicitat dels llenguatges de marques. Per exemple, per arreglar un desastre de treball de 50 pàgines fet en dues dotzenes de documents de uord (un altre dia parlaré de les competències dels estudiants de Batxillerat), res millor que un document LaTeX on copiar i enganxar el contingut (res de format, gracies al FSM!). En acabat alguns comandaments, crides a paquets i au, un PDF que tira d'esquena.

Avui li ha tocat al Markdown un llenguatge de marques molt senzill que, un cop processat, genera un XHTML vàlid, net i polit. Recordo que al principi de treballar amb Moodle, quan traduïa documentació, vaig traduir la part corresponent al recurs Pàgina de text, apareixia el terme markdown que no sabia com traduir. Investigant una mica vaig veure que venia d'un projecte un xic antic, però que continuava actiu. Però allà es quedà, en un racó de la memòria.

Ara l'he espolsat i revifat perquè havia de fer un recurs per a un curs de Moodle i no tenia ganes de tornar a usar l'editor HTML que tantes males passades em juga. Així que vaig tirar pel dret i vaig crear un recurs Pàgina de text amb el formatat markdown. Vaig visitar la pàgina del projecte per recordar la sintaxi i en un moment vaig tenir fet el recurs.

Després m'he entretingut en fer una entrada al meu wiki On se colga el dimoni anomenada precisament així: Pàgines de text formatades amb Markdown on explico els avantatges d'aquest mètode d'inclusió de continguts en un curs Moodle. Una de les coses que proposo és que per editar el text s'utilitzi una de les opcions del projecte, la pàgina Dingus, on hi ha una xulleta amb el codi més habitual i una finestreta on escriure el text pla. Si volem veure com quedarà, només cal prémer el botó Converteix per veure el codi HTML generat i la seva visualització al navegador.

Per cert, si mai necessiteu un wiki, el més ràpid d'aconseguir és jottit que, per formatar el text, utilitza... endevineu què ;-)

todonotes.sty

Aquestes festes, com que tenia temps, he retornat a les meves afeccions, una d'elles LaTeX. Vaig revisitar els vells llocs i en vaig descobrir algun de nou, com ara TeXblog, el blog d'un divulgador de LaTeX en general i de PGF-Tikz en particular (todonote: seguir estudiant aquest potent creador de tota mena de gràfics). Vaig veure que reportava la publicació a CTAN d'un nou paquet anomenat todonotes (notes de feines per fer). Hi vaig entrar, vaig mirar un exemple i em va interessar: es tracta d'una ajuda a la redacció de documents llargs consistent a inserir al marge de la pàgina notes acolorides de coses pendents de fer, comentaris i avisos d'imatges que manquen mentre es construeix el document. No solament apareixen les notetes al marge amb una línia que apunta al cos del text, sinó que permet crear una llista de feines pendents amb enllaç a la pàgina on es troben. Molt útil, ja veieu. En vaig fer un article a cataLàTeX on podreu veure'n el resultat al PDF adjunt.

Bé, això no tindria més interés pels profans si no fos per una cosa: he contribuït al codi d'aquest paquet, comproveu-ho a l'anunci de la llista gname.comp.tex on apareixen els nous paquets publicats i les modificacions dels existents. Què hi he fet exactament? La veritat és que no massa cosa: vaig fer la traducció de les opcions d'idioma al català i al castellà i vaig millorar l'aspecte de les notes. Si haguessiu vist les notes de la primera versió les haguessiu trobat com jo les vaig trobar: lletges. Eren quadrades, amb les cantonades rectes i poc estètiques. Així que vaig tafanejar el codi i vaig veure que les notes eren en realitat gràfics de PGF, així que vaig mirar al manual com s'arrodonien les cantonades i com es posaven ombres (amb l'ajut de la biblioteca shadows).

El resultat va millorar tant l'aspecte original que, quan em vaig posar en contacte amb l'autor, en Henrik Skov Midtiby, un jove danés estudiant de bachelor (no sé a quin nivell deu correspondre en el nostre sistema escolar), el va adoptar immediatament com opció per defecte. Ell però, ha modificat el codi del paquet de manera que el que jo feia de manera artesanal es converteixi ara en unes opcions més elegants i sintàcticament més correctes. Però el treball col·laboratiu hi és, que és el que compta.

Si el coneixment és lliure, es publica, es comparteix i s'escampa és molt més fàcil que s'hi proposin millores i, així, avançar.

Okular, més que un visor de PDFs

La veritat és que des que em vaig instal·lar l'Ubuntu 8.10, l'Intrèpid Ibex, que no havia tingut l'oportunitat de mirar gran cosa ni veure massa les novetats. Però una aplicació em cridà l'atenció dins el grup de Gràfics i fou Okular. En principi semblava un lector de PDFs més, però m'estranyà que, per defecte, quedés instal·lat en la nova Ubuntu. Ara, però, amb una mica més de temps, he descobert una petita joia que em farà oblidar l'adobereader per sempre més.

Okular no solament és un visor de PDFs, també pot obrir una pila de documents més, pràcticament tots els formats d'imatge, els PS i els DjVu (una alternativa a PDF? el futur de PDF?). Però a mi m'interessa la part dels PDF.

Hi ha molta gent que per edat o per formació ens costa llegir documents llargs en pantalla, preferim el paper. Per altra banda, és cert que una bona manera de transportar per la web documents complexos i ben formatats és el format PDF que no tinc massa clar que sigui del tot lliure però sí que es pot fabricar amb eines totalment lliures, com ara LaTeX.

Amb Okular és possible llegir documents amb pantalla i tractar-los com si estiguessin en paper: posar-hi punts i marcadors, fer-hi anotacions, subratllar amb "fosforito", ... Mireu aquesta captura:

A més, es pot desar el document comentat per a posteriors lectures i revisions. Okular no modifica els PDFs sinó que guarda les anotacions en un fitxer XML a la carpeta /home/usuari/.kde/share/apps/okular/docdata associat a cada PDF de forma que, quan tornem a obrir el PDF comentat, ens apareixen les anotacions i comentaris de la revisió anterior.

Però no acaba aquí la cosa. Com que cada cop més s'està utilitzant PDFs per fer presentacions, com ara amb beamer de LaTeX, hi ha la possibilitat d'editar una "diapositiva" de PDF directament en pantalla, de forma que si estem fent la presentació en un projector o canó, podriem fer dibuixos o anotacions sobre les diapositives però sense afectar el PDF, només sobre la pantalla. Una solució molt útil i elegant que cap altre visor de PDFs de moment presenta.

Presentació sobre Mahara

Als apunts sobre la MoodleMoot explicava que la Penny Leach de Catalyst em va passar el fitxer tex font de la seva presentació amb beamer-LaTeX sobre Mahara. Li havia demanat per a traduir-la al català (i potser al castellà, si tinc l'estona).



Hi he estat treballant aquests dies i avui l'he acabada i, on millor penjar-la que al meu ePortfoli?. Aneu-hi i allà trobareu la presentació. Espero que us sigui útil per entendre i conèixer millor Mahara.

cataLàTeX en plena forma

Des del passat dia 28 de juliol el lloc cataLàTeX ha estat funcionant només gràcies al caché a causa del canvi en la denominació del servidor de base de dades de phobos. Recordeu que al post del passat 4 d'agost ja en parlava.

Sembla que van passar un script que, de forma automàtica, havia de canviar en els fitxers on calgués la bd de localhost a myphantom3. Però aquest script només s’ha aplicat mecànicament als fitxers on apareixia la paraula config o similar al nom de fitxer.

Però en realitat aquesta dada, a SPIP, el gestor documental de cataLàTeX, es desa en un fitxer anomenat /ecrire/inc_connect.php3, qui ho havia de dir, oi?

Ara, amb un xic més de temps i millor connexió a Internet per llegir la documentació d’SPIP sobre el tema, he corregit l'error i, espero, el lloc cataLaTeX tornarà a córrer tant bé com fins ara. Però he d'acabar de comprovar-ho, no me'n refio gens d'aquesta mena de canvis sobtats.

Què costava avisar amb una mica de temps perquè un es pugués fer una còpia de seguretat?. Darrera aquest lloc hi ha una feina de 3 anys (que no és poca). El primer article el vaig publicar el 12 de juny del 2005 i anunciava el canvi a phobos des d'un servidor gratuït. Ara, a la vista del maltracte i la poca consideració en què phobos ens té als seus usuaris, em pregunto si no caldrà tornar a migrar de nou a un lloc més segur.

Però com diu la frase: Never attribute to malice that which can be adequately explained by incapacity.

Moralitat: no confiïs mai en aquell que fa les coses sense pensar. Et farà veure la padrina i et donarà més feina de la que tens ganes de fer.

Estiu 08, segona part

S'ha acabat la segona part de les vacances i torno a la "normalitat". Cosetes a destacar:

• Enguany disposava d'una connexió a Internet pel portàtil, d'aquestes que anunicen a la tele: un fracàs estrepitós. Amb prou feines podia connectar-me al correu i a gmail havia de fer servir la configuració més bàsica, la HTML, sense poder aprofitar les etiquetes ni, naturalment, el xat. Això vol dir que tret de netejar el correu, poca feina en xarxa he pogut fer.
  
• Volia repassar coses de Moodle, com ara les qualificacions de la 1.9 o les enquestes, però era perdre el temps i els nervis. Segueix pendent.
  
• He redescobert Opera, el navegador escandinau que, tot i no ser de codi lliure, ara ha canviat de llicència i té versions per a Linux. A vegades va bé canviar tot i que estic viciat a la traducció catalana o la correcció ortogràfica del Fierefox.
• He trobat una extensió de Firefox que quan obres una pestanya nova et mostra miniatures de les pàgines que uses més habitualment. Es diu Fast-dial i és fàcilment configurable. Molt interessant.
  
• He treballat molt poquet amb LaTeX, poca cosa més que repassar l'article Graphics with PGF and TikZ aparegut l'any passat al PracTeXJournal. PGF és una alternativa a Metapost, molt més nova i impulsada per Till Tantau, el mateix programador de beamer, la meva classe de diapositives preferida. Aquí teniu una
  
  Permet fer tota mena de dibuixos, gràfics, diagrames, arbres i un llarg etcétera. Si voleu veure'n més exemples visiteu el lloc faukes.net d'on prové la imatge superior.
  
• També he repassat una mica la classe de documents memoir perquè fa temps que hi vaig al darrere i m'he entretingut, bàsicament, amb els estils de capítols.
• També he estat enfeinat amb les revisions i revisors de la meva línia de la MoodleMoot 08.Aviat tornarem a tenir feina.
• He acabat la presentació que farem sobre El Sistema Moodle. M'ha quedat molt esquemàtica, però es que un no té massa esma de fer res amb la calor. A més, està demostrat que quan es treballa més i millor és sota pressió. I ja comença a pujar.
  

CataLaTeX al taller

La darrera gracieta de phobos: a finals de juliol (en concret el 28) vaig rebre un missatge de correu amb tota mena d'explicacions sobre el fet que han canviat la BD de localhost a myphantom3. Això, d'entrada podria ser una bona notícia. Però la realitat és que m'ha desmuntat completament l'SPIP sobre el que corria CataLaTeX. Explicava aquest correu que per seguir fent anar les aplicacions després del canvi de servidor, havien passat un script substituint localhost per phantom3, però molt em temo que això deu poder funcionar amb Moodle o altres programes que tenen un fitxer de configuració centralitzat. Però crec que no és el cas d'SPIP, no ho sé, m'ho he de mirar amb calma i ara mateix no em ve gens de gust. M'emprenya molt que una cosa que funcona deixi de fer-ho d'un dia per l'altre.

El fet, però, és que ara mateix de cataLaTeX només es veu el que va quedar a la caché del lloc (gràcies siguin donades al MSV!) quan van fer el canvi. En aquest punt de l'estiu no tinc massa oportunitat de posar-m'hi, així que ho deixo tot tal com està i espero poder-m'hi posar al setembre. Mentretant m'entretindré en aprendre alguna coseta més de LaTeX.

O potser encara m'animi i, ni que sigui per tocar allò que no sona, em dedico a escriure als de sau a veure si són capaços de solucionar el que han espatllat.

Final de curs

L'altre dia algú em preguntava que d'on treia les energies per acabar el curs, sembla ser que estic fent encara moltes coses. Jo no ho trobo pas així, segueixo fent les "moltes" coses que faig habitualment. El que pot ser és que, com que veig la llum al final del túnel, faci l'esprint final. Vegem en què estic ficat ara mateix:

• acabant el curs i fent còpies de seguretat. Començant a preparar el següent sota la idea de les competències clau
• preparant el que vull provar: la darrera versió de Moodle, Mahara (com no) i un servidor Java que permeti des de treballar amb àudio fins a fer mapes conceptuals, passant per LAMS. No m'ho acabaré.
• preparant la MoodleMoot 08: ara que sembla que la cosa rutlla força bé val la pena seguir-hi la petja. A més, volem fer una presentació de tot el disseny del campus que pot quedar força bé. Però això ho deixarem per l'estiu.
• LaTeX per distreure'm i relaxar-me. El fet de tenir petits problemes a resoldre és tant engrescador com resoldre sudokus o mots encreuats. sobre tot quan els resolc.
  
• xerrant amb força gent. Potser sí que és cert que encara em queden energies perquè ja estic pensant en coses que vull fer el curs que ve i encara no m'he acabat aquest.

Realment, l'etapa més productiva d'una persona comença als 40.

LaTeX en línia

Fa temps que li dono voltes a la possibilitat de compilar fitxers tex directament en un lloc web, alliberant així a l’usuari d’haver-se d’instal·lar res a l’ordinador.

Arran d’un missatge a la llista ES-TEX@LISTSERV.REDIRIS.ES en què un usuari volia saber com processar LaTeX en un ordinador que no fos el seu, han anat apareixent una sèrie de llocs web que ofereixen aquesta possibilitat, i en vull destacar un perquè realment és el lloc on compilar LaTeX en línia.

Es tracta d'un compilador LaTeX allotjat a la web de la Facultad de Ciencias de la UNAMexico i va sorgir arran d’un curs de LaTex que hi van fer. Al lloc s'hi poden trobar també diferents materials al voltant de LaTeX: documentació, programari, i una classe pròpia.

El funcionament del lloc és molt senzill, però potent:

• de entrada hem de triar entre dues opcions:
  • redactar el document tex en el formulari de la web del lloc.
  • o bé pujar els fitxers tex, bib i d’imatge dins un fitxer comprimit zip
• podem triar el tipus de document font: TeX, LaTeX (sortida DVI) o PDFLatex (sortida PDF)
• també podem triar el format de sortida: DVI o PDF
• és necessari que la codificació sigui utf8 perquè el seu servidor funciona així, fet que facilita enormement la gestió de llenguatges.

El cas més interessant és el de pujar un fitxer comprimit que pot contenir tots els fitxers d'un projecte: els tex, els bib de bibliografia i les imatges. Quan s'ha carregat el comprimit a la web el propi sistema demana quin és el document tex mestre que cal compilar i a partir d'aquí amb un clic, obtenim un resultat impecable.

Cal felicitar als companys mexicans per la seva dedicació perquè tot hi haver-hi altres llocs web que fan el mateix, cap ho fa tant bé com aquest. Val la pena visitar-lo i fer-lo servir.

ConTeXt

ConTeXt és un "dialecte" de TeX, potser un dels més recents. És un conjunt de macros que transformen un fitxer tex en un bonic PDF. Va ser creat i és desenvolupat per un grup de programadors holandesos que ara mateix són bastant actius.

He tingut diverses experiències amb ConTeXt, algunes força interessants, que s'estroncaren no fa massa en no poder arrencar el compilador encara no sé massa bé per quina raó. Des que vaig instal·lar TeXLive a l'Ubuntu no l'havia provat tot i tenir-lo instal·lat, però avui, que per una d'aquelles casualitats he trobat a la xarxa un tutorialet del pas de LaTeX a ConTeXt m'he animat a provar-ho i, des de la línia de comandaments, ha funcionat a la primera: simplement cal escriure texexec fitxer.tex. He repassat les instruccions, perquè se m'havia oblidat gran part del poc que havia fet, i de seguida he refrescat i començat a obtenir resultats satisfactoris.

Això m'ha animat a reempendre un tema pendent: Kile, l'editor de TeX per a Linux del que he parlat no fa pas massa. Així que m'he entretingut una mica en veure la configuració del programa i com estaven configurades les accions típiques i m'he entossudit en crear-me una extensió del menú (amb la seva icona i tot) específica per a ConTeXt. A mesura que anava avançant ho anava provant i,com que funcionava, he tirat endavant.

Ara mateix, després de sortir-me'n, tinc una nova icona a la barra d'eines de Kile:


A veure si aquest cap de setmana puc publicar el procés a cataLaTeX

Retornant a Kile

Kile és un potent editor de LaTeX que funciona molt bé amb l'escriptori KDE (i per tant a Kubuntu) però també és capaç de fer-ho (instal·lant les dependències que cal) amb Gnome, l'escriptori per defecte d'Ubuntu.

Jo me l'havia instal·lat i funcionava bé amb un parell de problemes: el primer era que no tots els menús em sortien en català: hi havia una barreja entre anglès i català. Però el més greu era que no podia escriure vocals accentuades: si obria un document tex amb vocals accentuades les veia perfectament i podia compilar el PDF sense cap problema, però no en podia escriure de noves, només em sortia la vocal però sense accent.

Vaig plantejar el fet a la llista catala-tex (no confondre amb el meu raconet cataLàTeX), una llista amb no massa activitat però funcional. La solució que em van donar era canviar el locale de ca_ES.UTF-8@euro a ca_ES.UTF-8 a seques. I m'hi he posat.

Primer he mirat quin locale tenia i em sortia LANG=ca_ES.UTF-8@valencian, així que he anat per canviar l'idioma que a la Ubuntu 7.10 veig que està separat del GDM i ara es troba a Sistema -> Administració -> Suport d'idioma.

Com que ja tenia marcat l'idioma català com idioma suportat, només podia canviar l'idioma per defecte que deia Catalan (Spain) i l'he canviat per Catalan (Andorra). He reiniciat i he mirat quin locale tenia, ara era ca-AN.UTF-8 i he pensat que potser em funcionaria, però he anat al Kile i només em sortien els accents oberts i abans de la vocal, els accents tancats no apareixien.

He repetit l'operació per al català de França (Catalan (France)) pensant que potser milloraria el tema dels accents, però tot i que el locale era ca_FR.UTF-8 tornava a passar el mateix que amb el català d'Andorra. Així que ja no he provat l'altre català que quedava (Catalan (Italy) i he tornat a l'opció primera: Catalan (Spain).

Quan he reiniciat i he anat a veure el locale m'he trobat amb la sorpresa que deia, que diu, locale= ca_ES.UTF-8, sense res més. així que he arrencat el Kile i, eh voilà: funciona!

Mai entendré perquè si ara torno a tenir la mateixa configuració que al principi, ja no apareix el ca_ES.UTF-8@valencian sinó ca.ES.UTF-8. M'és igual, però, perquè ara funciona que és el que volia.

A més, com per art de màgia, ara tots els menús estan completament traduïts al català. Sembla que el locale era el qeu impedia que funcionés al 100%. Bé, ara ja el tinc afinat i podré gaudir d'aquesta excel·lent eina.

El mes del llop

En euskera febrer (otsail) és el mes del llop (otso) perquè durant aquest mes els llops en zel udolaven pels boscos i muntanyes d'aquell bonic/petit país. No és que estigui en zel, però sí que udolo en aquest febrer lamentant-me com un llop del temps passat.

Enguany, com el passat, he dedicat una gran quantitat d'hores i esforços al curs telemàtic sobre Moodle. Tothom sap que els cursos telemàtics solen implicar un factor de correcció en el nombre d'hores que es pot xifrar en 1'5. Vull dir que si un curs certifica 60 hores, el profe i els estudiants en dediquen, com a poc, 60x1'5= 90 hores. Doncs bé, a les alçades que som, on devem portar unes 40 hores nominals, jo ja n'hi he dedicat unes 120.

Què implica això? Doncs que mirant enrere m'adono que aquest curs ha estat com un forat negre que m'ha xuclat totes les energies, les hores lliures i que m'ha impedit fer altres coses que per a mi també són interessants i valuoses.

Per exemple:

• Anar a la piscina. He estat com 4 mesos sense poder-hi anar i així estic amb mals d'esquena diaris (un ja té una edat).
  
• No he pogut publicar quasi bé res a cataLaTeX. El ritme d'un article cada 10 o 15 dies s'ha trencat i ha passat a ser un cada quan puc. Publicar un article és fàcil, però darrera de cadascun hi ha tota una feina d'investigació i proves fins a donar-ho per publicable.
  
• Aquest mateix blog se n'ha ressentit perquè no solament ha disminuït el nombre de posts sinó també la qualitat. Quan un ha estat davant d'una pàgina en blanc esperant que es descarregui durant una infinitat de minuts, després difícilment li queda esma per investigar o provar coses noves i explicar-ho.
  
• Moodle: tinc una bonica versió 1.9 instal·lada i esperant-me a ser provada i a traduir la part de qualificacions que és tota nova. Amb prou feines me l'he mirat per sobre i el desenvolupament no s'atura ni m'esperarà.
• El wiki On se colga el dimoni on tracto de coses que vaig esbrinant sobre Moodle. Allà s'està el dimoni colgat. A més, li vull canviar la plantilla i ni temps tinc per buscar-ne una que m'agradi.
• La lectura: vaig molt endarrerit i se m'acumulen els llibres per llegir. Ara m'estic amb els salmons al Iemen i, tot i que m'agrada, no avanço.

Per tant, m'he fet el ferm propòsit de no fer cursos telemàtics l'any que ve.

Actualització a Ubuntu 7.10

Al portàtil hi tenia instal·lada la versió 7.04 (la Feisty fotre, que li deia) i ja feia dies que tenia l'avís per actualitzar-la a la darrera, la 7.10 Gutsy Gibbon (qui els posa els noms??). Però no ho feia per mandra i una mica també per respecte (no arriba a por). És molt empipador tenir un sistema ben afinadet on tot funciona i haver-lo de canviar amb la possibilitat que hi hagi coses que deixin de funcionar.

Però ahir al vespre em vaig armar de valor, vaig deixar el portàtil davant el router perquè el senyal de la wifi fos immillorable i vaig iniciar el procés d'actualització. Un avís deia que es podia trigar des d'un parell de dies amb mòdem telefònic fins a un parell d'horetes. Jo no sé el que ha trigat perquè me'n vaig anar a dormir cap a la una i només hi havia una tercera part de fitxers baixats. L'he deixat treballant tota la nit i aquest matí tenia un missatge demanant-me què fer amb els paquets obsolets; li he dit que esborrés.

Però he vist que dins els obsolets n'hi havia del texlive, lo más plus de LaTeX. Quan ha acabat amb èxit el procés d'actualització he anat a veure què passava amb el texlive i he vist que havien desaparegut alguns paquets que jo pensava estaven instal·lats. De fet hi vaig instal·lar el texlive complet i no entenc perquè ha retirat determinats paquets, com ara els tipus de lletra cm-super.

Bé, després he anat al gestor de paquets i he reinstal·lat, suposo que amb la darrere versió. Em queda provar-ho i veure què passa. Em queda pendent el tema de ConTeXt a Linux, a veure si me'n surto (a win no hi ha hagut manera)

Nou esquelet per a cataLàTeX

Al post del passat dilluns 28 de gener feia referència a l'actualització del programari de base del lloc cataLaTex, que és SPIP, un programari francès de codi lliure (logicien livre, que en diuen ells) molt potent, flexible i fàcil d'instal·ar. Vaig actualitzar el programa i vaig comprovar que la pàgina d'inici es veia bé, però els articles fatal: semblava que el full d'estils no es llegia o cosa semblant perquè la barra de navegació lateral quedava per sobre el text i el feia il·legible. Ho vaig deixar pel cap de setmana.

Ahir a la tarda m'hi vaig posar. La veritat és que feia molt de temps, quasi 2 anys, que no remenava les tripes d'SPIP i no recordava massa quins fitxers havia de tocar per obtenir un aspecte agradable. Així que m'hi vaig posar i no me'n sortia. A més, des de la versió 1.8, que tenia instal·lada, a la 1.9.2 actaul, hi ha hagut canvis substancials pel que fa als esquelets, que és com en diuen a SPIP de les plantilles, skins o templates.

Després d'una hora de remenar i no sortir-me'n vaig estar llegint un tutorials on explicava com instal·lar un nou esquelet a la nova versió, així que em vaig decidir i del mateix lloc d'SPIP me'n vaig baixar un i el vaig instal·lar. No estava malament, va funcionar a la primera, però era un xic complicat de modificar.

Vaig seguir buscant i al final en vaig trobar un que m'agradava i el vaig descarregar. És MiniGriSpip, el treball de FredoMkb un dissenyador francès, que l'ofereix sota llicència GPL des del lloc de contribucions d'SPIP.

Va ser una bona sorpresa que, un cop descomprimit, en resultés només una carpeta amb diferents fixers fàcilment identificables i modificables. El vaig pujar (s'ha de crear una carpeta squelettes a l'arrel del lloc i és on primer va el programa a buscar l'aparença) i va funcionar de seguida, així que em vaig possar a canviar el que no m'agradava (bàsicament alguna coseta de posició) i a acabar de traduir algun missatget que sortia en francès.

El resultat ha estat espectacular i ja torno a tenir cataLaTex en plena forma. Us convido a anar-hi i que el disfruteu.