todonotes.sty

Aquestes festes, com que tenia temps, he retornat a les meves afeccions, una d'elles LaTeX. Vaig revisitar els vells llocs i en vaig descobrir algun de nou, com ara TeXblog, el blog d'un divulgador de LaTeX en general i de PGF-Tikz en particular (todonote: seguir estudiant aquest potent creador de tota mena de gràfics). Vaig veure que reportava la publicació a CTAN d'un nou paquet anomenat todonotes (notes de feines per fer). Hi vaig entrar, vaig mirar un exemple i em va interessar: es tracta d'una ajuda a la redacció de documents llargs consistent a inserir al marge de la pàgina notes acolorides de coses pendents de fer, comentaris i avisos d'imatges que manquen mentre es construeix el document. No solament apareixen les notetes al marge amb una línia que apunta al cos del text, sinó que permet crear una llista de feines pendents amb enllaç a la pàgina on es troben. Molt útil, ja veieu. En vaig fer un article a cataLàTeX on podreu veure'n el resultat al PDF adjunt.

Bé, això no tindria més interés pels profans si no fos per una cosa: he contribuït al codi d'aquest paquet, comproveu-ho a l'anunci de la llista gname.comp.tex on apareixen els nous paquets publicats i les modificacions dels existents. Què hi he fet exactament? La veritat és que no massa cosa: vaig fer la traducció de les opcions d'idioma al català i al castellà i vaig millorar l'aspecte de les notes. Si haguessiu vist les notes de la primera versió les haguessiu trobat com jo les vaig trobar: lletges. Eren quadrades, amb les cantonades rectes i poc estètiques. Així que vaig tafanejar el codi i vaig veure que les notes eren en realitat gràfics de PGF, així que vaig mirar al manual com s'arrodonien les cantonades i com es posaven ombres (amb l'ajut de la biblioteca shadows).

El resultat va millorar tant l'aspecte original que, quan em vaig posar en contacte amb l'autor, en Henrik Skov Midtiby, un jove danés estudiant de bachelor (no sé a quin nivell deu correspondre en el nostre sistema escolar), el va adoptar immediatament com opció per defecte. Ell però, ha modificat el codi del paquet de manera que el que jo feia de manera artesanal es converteixi ara en unes opcions més elegants i sintàcticament més correctes. Però el treball col·laboratiu hi és, que és el que compta.

Si el coneixment és lliure, es publica, es comparteix i s'escampa és molt més fàcil que s'hi proposin millores i, així, avançar.