dimarts, 4 d’abril de 2006

Comunitats virtuals i la utopia

Avui estava pensant en com ens hem organitzat els “profes” del curs Conèixer Moodle en comunitat virtual. Si els vells anarquistes utòpics poguessin aixecar el cap es meravellarien de com un grup de persones sense contacte presencial es pot organitzar de forma espontànea al voltant d'un objectiu concret, en aquest cas construir un curs per donar a conèixer les possibilitats de Moodle.

La idea va sorgir d'algú, em sembla que d'en Jordi Perales, en la primera reunió presencial que vàrem fer per parlar de la MoodleXtecMoot. Vam acordar que obriríem un curs i ens repartiríem les feines. Així ho vaig fer i vaig crear un wiki on hi havia la llista de recursos i activitats a fer i la llista de possibles participants. Cadascú, quan hi va entrar, va triar de fer el que més li agradava i en cosa d'una setmana, deu dies a tot estirar, vam tenir bastit tot un curs.

Mireu si n'és de senzilla la recepta. Els ingredients són una sèrie de persones motivades i compartint la mateixa fita. No hi ha res a guanyar, ni diners ni fama ni res. Només la satisfacció de fer una cosa, i de fer-la ben feta.

Suposo que en altres experiments llibertaris el que potser ha faltat ha estat la preparació de les persones. En el nostre cas partim de professionals formats que no busquen altra cosa que assolir l'objectiu. Un cop assolit és possible que la comunitat es desfaci, però el que és segur és que canviarà: alguns membres en sortiran i d'altres s'hi afegiran.

En Jordi Adell estudiava el funcionament de les comunitats virtuals, en concret les que dónen suport al programari de codi lliure, i trobava que n'hi ha que funcionen al voltant d'un “dictador benèvol”, com ara Moodle i en Martin Dougiamas. D'altres funcionen en “petit comité” de savis que ho aproven tot per unanimitat i després de profundes discussions. I, finalment, n'hi ha que són absolutament espontànies, com aquesta de la que parlo o de la comunitat Moodle en català. L'avantatge és que són molt dinàmiques i productives, però l'inconvenient és que poden no tenir continuïtat en el temps. I és que tot no es pot tenir en aquest món.

Publica un comentari a l'entrada