Aprenentatge al llarg de tota la vida

Em considero un bon aprenent al llarg de tota la vida. Ho confirma el meu darrer aprenentatge.

Ara us confessaré un secret que podrà decebre a la multitud de fans que em tenen dalt d'un pòdium: no sabia nedar. Quan era petit no en vaig aprendre i després, de gran, mai he tingut temps, ni interès ni ganes de fer-ho. Però enguany, i no sé per què, vaig decidir aprendre'n. Així que al gener em vaig apuntar en la piscina del barri a un curset per a adults i des d'aleshores cada dimarts i dijous a la tarda allà em teniu, amb el meu "xurro" de color blau i aprenent a nedar.

A part de per dissipar alguna molècula de lípid i d'aprendre aquest noble art, el curset em serveix també per analitzar el meu propi procés d'aprenentatge.

Hi ha vegades que tot em surt fatal, el que el darrer dia em sortia bé no em surt i m'empasso tres petricons d'aigua. Altres dies, en canvi, noto un cert avanç -com avui, que he aconseguit propulsar-me mitja piscina només amb els peus. I aquest avanç és el que fa que hi tornis, que continuïs perquè compares el que feies el primer dia amb això que acabes de fer bé. I tu mateix t'engresques a continuar.

L'aprenent reflecteix en l'aprenentatge el seu estat d'ànim: quan està relaxat es pot concentrar més en allò que fa i amb el mateix esforç en treu un major rendiment. Ara bé, el dia que estàs capficat pel que sigui (com jo dimarts passat per la refotuda feina) t'empasses un litre i un petricó d'aigua clorada.

La figura del mestre és clau. De fet estem fent un curs a distància perquè la monitora no entra mai a l'aigua sinó que ens dóna les instruccions des de la vora, és una cosa que em sorprèn. Però funciona, vull dir que amb instruccions precises i simulacions l'aprenent posa en pràctica allò que li diuen i se'n pot sortir. Suposo que tampoc tindria massa sentit veure com ho fa una excel·lent nedadora si un amb prou feines malda per respirar i bracejar alhora.

He de reconèixer, a més, que la monitora té una actitud molt positiva envers nosaltres: sempre intenta que veiem la part positiva del que acabem de fer i no marca objectius inabastables. Ans al contrari: ens proposa exercicis que ens preparen i faciliten el camí cap a altres de més complicats. No és una transmissora de coneixements sinó una guia i facilitadora. Quants vells professionals de l'ensenyament haurien d'aprendre d'aquesta noia tan jove!

No sé si mai arribarà a ser un gran nedador, tampoc és el meu objectiu. El meu objectiu era aprendre a nedar i ara mateix ja en sé. A partir d'ara tot serà perfeccionament.