dijous, 27 d’octubre del 2005

Els orígens

Avui explicava a na Catina d'on venia la meva xaladura pels ordinadors. I ve de lluny, de principis dels anys 80 quan amb l'Imma, la Pepa, la Mercè i altres mestres d'adults formàvem el “grup de Neolectors” i ens dedicàvem, setmana rera setmana, a preparar materials per aquest nivell. Al voltant d'un tema, com podia ser “La tardor”, fèiem fitxes de treball on treballàvem bàsicament la lecto-escriptura, la comprensió lectora i també la lògica, l'observació i el raonament.

Ens ho fèiem tot: creàvem els textos, les activitats, normalitzàvem la pàgina i el formatatge del text, fèiem els dibuixos, cercàvem materials complementaris, etc. Però sobretot parlàvem. Parlàvem de la feina, de què anava més bé i què oferia més dificultat. I trobàvem solucions, casolanes potser, però molt efectives. Jo penso que molt del que sé d'educació d'adults va sortir d'aquelles converses de feina al voltant d'uns materials que anaven canviant en funció de les nostres necessitats.

Un dels problemes amb què ens trobàvem era la manca absoluta de textos adaptats al nivell. Textos, que ara se'n diuen de Lectura fàcil, amb temàtica adulta, lletra gran, línies tallades no al final de la pàgina sinó en una unitat de sentit, etc. I com que no en teníem ens els fèiem. Agafàvem materials en principi infantils i els retocàvem fins a enllestir-los. Mig en broma dèiem que ho publicava el Capità Silver (el de l'Illa del Tresor).


Perquè aquí venia el millor, la publicació. Al principi teníem multicopistes primitives on havies de picar el text (i mai millor dit) amb una màquina d'escriure sobre un clixé que, en acabat anava a un tambor ple de tinta que permetia reproduir centenars de còpies. Més endavant van aparèixer unes màquines que feien una mena de fotocòpia de l'original sobre el clixé i així s'hi podien fer aparèixer imatges. Tot molt primitiu.


Aquesta època, estic parlant potser del 1984-88, va coincidir amb els inicis de la informàtica a nivell popular (fins aleshores era cosa reservada a bancs i universitats). I una de les meravelles d'aquella eina acabada d'aterrar era el tractament de textos: els paràgrafs estaven justificats com en els llibres! I hi havia diferents tipus de lletra! Un luxe al nostre abast. M'hi hi havia de posar i obtenir materials de qualitat per als estudiants. I així va ser.


Recordo un company que feia servir un processador que per obtenir format havies de fer unes combinacions de tecles impossibles de recordar (les tenia apuntades al teclat). Jo, en canvi, vaig disfrutar amb una mena de processador, el primer WYSIWYG, anomenat “News” que feia això, pàgines de revista amb títols, columnes, diferents tipus de lletra, etc. Un luxe que no tenia accents i que jo posava tot cofoi a mà. Després vingué l'AmiPro i aquí començà la festa. Més endavant el Bord, ara l'OpenOffice i LaTeX.

Amb LaTeX estic recuperant aquells moments inicials de meravella quan, després d'estar teclejant un text l'imprimies i el veies tan ben acabat. Perquè amb LaTeX aquest acabat és professional. No m'ho acabo.