dimarts, 21 de juny de 2005

Linux a la intranet

Si heu seguit aquest blog recordareu que havia instal·lat un Mandriva en un ordinador vell de l'escola, l'havia ressuscitat amb una nova aparença i funcionament i que li anava posant cosetes, com ara el Kile (vegeu el post de dimarts, maig 31, 2005). Deia que havia aconseguit connectar-lo a Internet a través de la xarxa però que veia molt difícil poder-lo connectar a la intranet del centre de manera que es pogués treballar amb documents comuns des d'aquí.

Doncs avui he entrat amb ell a la intranet de M$, he vist les carpetes, he creat un document, l'he deixat en una carpeta de profe i aquesta l'ha recuperat després des de Win. Un èxit.

I la clau d'aquest èxit es diu smb4k. Es tracta d'un programet (pesa molt poc) que identifica els equips de la xarxa i quan accedeixes a algun d'ells t'obre un navegador (el Konqueror, p.ex) amb la qual cosa veus el contingut igual que si fos el teu propi ordinador. Genial.

I com ha arribat el nostre heroi a aquest punt?. Donant-li voltes, com sempre. Quan el vaig fer córrer per primera vegada ho vaig comentar amb un informàtic i em va dir. Per què no proves Samba? N'havia sentit a parlar de Samba, un programa de Linux que fa això: et connecta a una xarxa Win. Vaig visitar la pàgina i ho vaig veure molt complicat (no difícil, però sí llarg) de manera que ho vaig deixar per a més endavant.

Però ahir, en les meves hores vagaroses, vaig agafar un altre trasto vell i hi volia instal·la la Catix 1.1. Primera desil·lusió: arrencava en mode text, es veu que el trasto era massa trasto per a la meravella del Catix. Em vaig emprenyar i vaig posar-hi el Mandriva (val més ruc conegut que savi per conèixer) i quan tocava configurar la instal·lació m'hi vaig entretenir una mica més, sense por. I vaig trobar en un punt que es podia escollir i instal·lar programari per a xarxa. El vaig marcar i endavant. I després de 1 hora de desar coses al disc dur el vaig tenir funcionant amb l'escriptori Gnome (molt xulo).

Avui, també en hores vagaroses, l'he tornat a engegar i he estat tafanejant. Hi he trobat l'Scribus, un programa tipus Peixmèiquer que fa això, pàgines. Feia temps que me'l volia mirar i ve't-lo aquí. Ja en parlaré. Al lio: he trobat en un raconet (Xarxa i Internet) el smb4k. Com que m'ha sonat a Samba l'he arrencat i vet aquí que m'han aparegut els equips propers i la intranet. Però com que el destí de la màquina és un aula no hi he volgut entrar. L'he desmuntat i he tornat a muntar la màquina original. He mirat al gestor de paquets si tenia el smb4k, que sí que hi era, l'he instal·lat i així que ha estat l'he fet córrer. I vet aquí, de nou, la intranet. M'hi he identificat, hi he entrat i tot com una seda.

Resumint: tinc un ordinador que fa tot el que fan els altres (ofimàtica, inter i intranet) però corrent sota Linux. Què fem amb Haselfroch?

PS: Avui en Jordi Vivancos m'ha fet una proposta afalagadora i molt atractiva que no podia rebutjar. Així que li he dit de seguida que no. Que el que faig m'agrada molt i no vull deixar-ho a mitges. Que gràcies per haver pensat en mi (la veritat, és un honor) però que ara no vull deixar penjat el projecte que tinc entre mans. No perquè la gent que l'herataria no sigui prou bona (sort ne tinc d'ella, que sí que n'és de bona, molt més que no pas jo) o no se'n sortís, sinó perquè em ve de gust acabar-lo.
Tinc encara alguns reptes per superar i objectius per assolir i tinc ganes de fer-ho. Suposo que si estigués en una altra situació hagués dit que sí, però no és el cas. No crec que m'arribi a penedir (mai m'he penedit de res del que he fet).
Publica un comentari a l'entrada