dimarts, 22 de febrer del 2005

Poca seriositat

En aquest país la gent és poc seriosa. Et diuen una cosa i després fan el que volen. Un exemple?
Vaig portar a reparar l'ordinador dimecres passat i em van dir: "Això trigarà un parell de dies" Hi torno passats els dos dies i els dic: Ho tindré pel cap de setmana? "Síiiiiiii". Però Nooooo. El kefe em diu que dimarts, és a dir, avui.
Així que avui hi torno i endevineu què. Bingo! No estava arreglat. És que ni se l'han mirat. Està a la cua de reparacions. Sembla que tenen molta feina i al meu no li toca fins d'aquí un parell de dies. Així que paciència i passa com puguis.
Conseqüències? No em puc baixar el correu (tot i que el llegeixo via web), no puc provar la classe europecv de LaTeX que fa uns currículums europeus d'allò més potents, no puc tornar a TeXmacs sota Linux, no puc seguir el curs de Flash. En fi, que estic parat.
Sort que no tinc massa temps ni ànims perquè vaig cansadíssim. Però n'hi ha per emprenyar-s'hi.
I si només fos l'ordinadors. Però és que és tot. Qualsevol reparació o servei que t'hagi de fer un professional et pot fer anar pel camí de l'amargura. Quan se m'espatlla qualsevol cosa ja tremolo. No solament per la pasta que em costarà sinó pel temps que trigarà a fer-ho.
País.