Filantropia i misantropia

Podria ser que els misàntrops fossin en un principi filàntrops? Pot ser que una persona que creu en la bondat innata de l'espècie humana acabi decebuda i es transformi en algú que fuig del contacte dels seus semblants?
Em sembla que sí. A mesura que conec més les persones no em semblen ni millors ni pitjors que jo, senzillament les accepto com són (previsibles) i vaig a la meva. Com deia fa alguns dies: com més conec la gent, més m'agrada l'ordinador.

Va, ànims, i ara una nota optimista: se m'ha mort l'ordinador. Va petar la placa base i la targeta gràfica i el reparador em va dir que

1. no trobaria plaques de Pentium III (ni jo la volia)
   
2. posem-hi una placa Pentium IV, vale, però la memòria s'ha de canviar. La del III no serveix. Ah! I també la font, que no és compatible.
   

Total: que una mica més i en tinc un de nou. O sigui, que en tinc un de nou. Miraran de recuperar els docs del disc dur (sembla que tampoc és compatible, ostres!) i hi posaran la vella gravadora de cd's.

Resultat: un ordinador nou que és una bèstia parda (amb mil i pico de memòria) que no me l'acabaré ( o sí).

Però: hauré de reinstal·lar tots els programes que ja em funcionaven i, sobretot, em fa por perdre pel camí el correu, els favorits i molts altres detallets que em feien la vida tan còmoda i senzilla.

Però no hi ha res que el temps no solucioni.