Raons per l'aparició del programari lliure

L'altre dia tot redactant un escrit sobre l'aparició de Moodle vaig anar una mica més lluny i em vaig plantejar qüestions sobre l'aparició del programari lliure en general. Com és que ha aparegut ara i no abans?

Parlant-ne amb l'Olga li explicava que cap a l'any 2000 WebCT oferia un espai gratuït al seu lloc per a què hi creessis un curs. Era una mena de demo: et registraves al lloc i disposaves durant un cert temps d'un espai per anar aprenent i configurant-hi un curs. Ho vaig fer, però amb poca fe: tenia molt clar que mai tindria ( ni cap institució del meu entorn a la que em pugués adreçar) els diners necessaris per pagar tot allò. Les solucions tecnològiques, tanmateix, ja existien: tot funcionava: la missatgeria, el correu intern, els qüestionaris, la tramesa de fitxers, etc.

On era el problema si no a l'economia?

Però ha passat una cosa ben curiosa i que els savis saberuts ja s'encarreguen i encarregaran d'estudiar a fons. I és que quan tens una persona amb els coneixements i la voluntat per fer-ho pot començar a treballar en una aplicació que fa el mateix que una de comercial. La diferència, però, és que comparteix el seu coneixement amb altres persones, les quals posen a prova allò que ell fa, ho estudien, analitzen, li troben pegues però, sobretot, li proposen solucions. El resultat és sensiblement millor que l'original (oi que sona a mètode científic, això?).

I l'explicació per a què tot això funcioni té un nom: Internet. Gràcies a Internet ja no hi ha savis solitaris a la seva torre de marfil. Hi ha programadors entusiastes que obren el resultat del seu treball voluntari a la comunitat, aquesta el posa a prova i, si és prou interessant, el millora. I Internet és la clau perquè dona les eines de comunicació, transferència de fitxers i repositoris. Sense Internet, molt probablement, el codi lliure no hagués nascut o, en el millor dels casos, estaria molt endarrerit.

Estic pensant en el cas de Moodle. Moodle pot nèixer quan en Martin Dougiamas té la base sobre la qual bastir-lo: el programari PHP i la base de dades MySQL, ambdós de codi lliure. És en aquest moment que es planteja fer una alternativa a WebCT, una alternativa personalitzada perquè ell creu en el constructivisme social i troba que el programari comercial que està utilitzant no satisfà cap de les seves aspiracions. Doncs es posa mans a l'obra. I així que té un primer prototipus el dóna a conèixer. La comunitat internacional resta bocabadada del potencial de la idea i comença a col·laborar amb ell proposant millores, nous mòduls i activitats, polint bugs, tapant forats de seguretat, traduint a una infinitud d'idiomes, etc. I aquí som ara, en un punt en què una de les més prestigioses universitats a distància, la Open University britànica amb més de 80.000 estudiants, tria Moodle com entorn virtual.

I nosaltres inventant la sopa d'all (quin país)