Blogs i twitter

Aquest matí —mentre cremava triglicèrids al Passeig del Colesterol— he aprofitat per escoltar un parell de podcasts d'educacontic, el d'en Juan Rafael Fernández sobre Software lliure i educació i el del Jordi Adell sobre la seva visió de les TIC educatives.

M'ha cridat l'atenció que en les dues xerrades en David Álvarez (@balhisay) ha constatat amb cada convidat que, tot i tenir un conegut blog de fa força temps, darrerament no hi sovintejaven les entrades. Una cosa semblant al que li passa  a aquest meu.

Això m'ha fet pensar en el per què. Per què vells blogaires darrerament hem deixat una mica de banda els nostres blogs. Que potser no tenim massa coses noves a dir (que en part és el meu cas)?

Crec que hi ha una hipòtesi que ho explicaria, si més no parlant de mi. Al principi dels blogs (aquest va començar al 2003) qualsevol cosa que se m'acudia anava de pet al blog perquè no hi havia altre lloc on deixar-la d'una manera tan fàcil i senzilla. Però des que hi ha twitter i dispositius mòbils, amb els que puc escriure des de qualsevol lloc en qualsevol moment, aquestes idees curtes, fugisseres, que vols deixar escrites abans no et marxin del cap, se'n van directament a twitter.

Quin espai, doncs, li queda al blog? Per mi, ara mateix, el de  l'opinió reposada, raonada i llarga, la que necessita temps per madurar i espai per explicar-se. La que ocupa més de 140 caràcters, vaja.