dissabte, 28 de gener de 2012

El món després dels LMS

Ara "és molta moda" carregar-se els LMS, els sistemes de gestió d'aprenentatge, el més conegut dels quals segurament és Moodle. La gent que mai havia donat accés als seus cursos de Moodle perquè probablement només hi penjava uords i pouerpoins són els que ara diuen que ha mort i que visca les eines 2.0 (i quan mires el seu número de tuits només té dues xifres).

Per trencar aquesta malsana tendència en Lou Pugliese, president de moodlerooms.com, el moodlepartner americà, ens explica la seva visió del futur dels LMS en l'article A Post-LMS World de la revista Educause d'aquest mes. Una visió que comparteixo en la seva major part. Anem a veure-la.




Ens diu que en el món de després dels LMS  aquests no quedaran obsolets, el que serà obsolet serà utilitzar només els LMS tradicionals per  avaluar l'adquisició d'aprenentatges. Fixeu-vos en el valor que li dóna a la paraula "només", que penso és la clau perquè ens ve a dir que cal incorporar al procés d'ensenyament i aprenentatge altres eines, altres avanços tecnològics (estem parlant d'elearning i persones adultes). I ja sabem que Moodle està en aquest camí.

Continua dient que en un món LMS 3.0 (ja veieu que no es talla ni un pèl) per obtenir millors resultats educatius caldrà transformar les "plataformes" LMS en ecosistemes d'aprenentatge, manllevant així el potent concepte biològic d'ecosistema que agrupa el conjunt d'éssers vius, el medi físic on viuen i, sobretot, les relacions de tot tipus que s'hi estableixen. En aquests ecosistemes es passarà de donar continguts a centrar-se en les demandes d'aprenentatge de l'estudiant.

Quins components tindrà aquest LMS sota demanda? Bàsicament en Lou Pugliese en cita quatre:
  • Les xarxes d'aprenentatge a la web imiten el que passa a les que s'estableixen en el món físic, tot i que donen una independència i autocontrol a l'aprenent que les xarxes físiques no aconsegueixen facilitar.  A més, els aprenentatges que s'hi fan transcendeixen els límits de l'aula combinant el coneixement personal amb el coneixement públic.
  • L'inteligència de l'elearning s'aprecia quan es passa d'un mer sistema de gestió a un altre on recollim dades significatives sobre sobre l'activitat acadèmica, el comportament de l'estudiant i el seu compromís amb allò que està aprenent. En la formació a distància el seguiment de les activitats d'aprenentatge és crucial, però en última instància els professors volem saber quins aprenentatges produeixen canvis de conducta positius reflectits en els resultats i en la seva aplicació al món real.
  • La inclusió de continguts del núvol. Aquests dipòsits digitals dispersos per la xarxa, pel núvol, permeten crear una base àmplia de continguts, la seva reutilització, distribució i integració en cursos, canviant radicalment la naturalesa del disseny del pla d'estudis per al professorat que fins ara comptava només amb els del propi curs.
  • La arquitectura oberta tant pel que fa a les plataformes com als continguts i l'accés a aquests continguts. Obert, com en el concepte de codi obert, significa que hi ha un cos de la propietat intel·lectual obert, ja sigui una plataforma tecnològica, el seu codi font, o l'accés global a continguts oberts que es poden aprofitar dins de la comunitat de persones que hi contribueixen.
Un disseny efectiu de l'aprenentatge a distància haurà de contemplar una infraestructura modular, senzilla i interoperable des de qualsevol sistema tecnològic clàssic o emergent (què passarà amb el mobile learning?) que permeti un aprenentatge actual, rellevant i, sobretot, atractiu i motivador


Em sembla que tenim Moodle per estona.
Publica un comentari a l'entrada