diumenge, 13 de maig de 2012

Open badges

Una de les coses que més m'empipa quan faig formació presencial de professorat és aquell que arriba tard a la sessió i la seva única obsessió és signar a la llista d'assistència. La raó no és difícil d'endevinar: vol el certificat segons el qual ha fet no-sé-quantes hores per presentar-lo, més endavant, a algun concurs de mèrits, de trasllats o de qualsevol altra cosa on la formació sigui un mèrit. Les meves reserves, però, sobre el profit que n'hagi pogut treure.

Bé, però què passa quan fem una formació on no es passa llista ni física ni virtual? Al final podem haver après probablement molt més que el que corre darrera la llista, però no tenim res que ho acrediti. Més ara, en què conceptes clàssic com el de formació al llarg (i a l'ample) de la vida prenen més importància.

Amb l'esclat de la comunicació a través d'internet els usuaris estem aprenent molt, però d'una manera informal, sense certificacions oficials. Bé, hi ha un cert reconeixement per part dels iguals que si et troben sovint per les xarxes poden arribar-te a tenir en un cert concepte. A mi m'ha passat quan he desvirtualitzat algú a qui tenia molt llegit o seguit i m'he adonat que és algú com ara jo, però amb més hores de vol en un determinat camp.

Com que aquest aprenentatge informal s'està produint cada cop més algú va tenir la idea de reconèixer-lo, d'acreditar-lo a través de distincions, de badges. Per definició un badge (diguem-li insígnia?) l'atorga una institució i reconeix autoritat, identifica o reconeix un mèrit. Però si aquests badges són reconeguts per altres institucions diferents ala que l'ha lliurat poden arribar a tenir un sistema d'acreditacions paral·lel al de l'ensenyament formal però tan seriós i vàlid com aquest.

La fundació Mozilla, amb el patrocini d'altres institucions, ha emprès la tasca de promoure el lliurament d'aquests badges, millor dit, d'Open badges,  a usuaris que, en acabat, els mostren públicament a la web. Perquè estem parlant d'insígnies virtuals que porten el nom de la institució que l'ha lliurat, expliquen el que s'hi acredita i es poden incloure en qualsevol pàgina web del guanyador.

El lloc ofereix, a part de la possibilitat de guanyar els primers badges, un espai, una motxilla (backpack) on anar mostrant públicament els que anem aconseguint: voleu veure els meus badges?

 Cada cop més hi ha llocs que ofereixen espais oberts d'aprenentatge i que al final, si s'assoleixen els objectius, ofereixen un badge que acredita el que s'hi ha après. Un d'aquests llocs és P2PU que es defineix amb el lema "Aprèn de tot amb els companys", els participants treballen plegats per aprendre sobre un determinat tema tot dialogant amb els companys, fent tasques i avaluant el treball individual i del grup.

Un exemple pot ser aquest espai on s'aprèn a escriure un article de la Wikipèdia. El procés, que es comenta amb la resta de companys, inclou la realització de 2 tasques: crear un compte a la wikipèdia i trobar un article millorable. El resultat final, l'article, pot ser vist i avaluat pels companys i si s'assoleixen els objectius del grup es guanya un badge que es pot afegir a la nostra web, pàgina de twitter, facebook, wordpress,... o simplement mostrar-lo a la nostra motxilla de badges.


En resum, una idea molt interessant sobretot pels qui estan pensant en oferir aprenentatges no-formals o pels que volen mostrar les habilitats adquirides en aquest tipus de formació.

Publica un comentari a l'entrada