dijous, 9 d’octubre del 2008

No estic sol

Avui estava llegint el blog d'un company i he vist que no estic tan sol com em pensava. Fins ara em sentia com aquell ateu que ha d'anar a missa per compromís i es queda palplantat darrera de tot amb els braços creuats mentre els feligresos disfruten de la cerimònia, es donen les mans i s'alcen i agenollen quan toca. Però en llegir-lo m'he adonat que n'hi ha d'altres a la darrera fila de l'esglesia.

No coincideixo al 100% ni en la seva valoració ni, encara menys, en els comentaris. Però alguna cosa demostra: no estic sol, hi ha més gent que s'adona que alguna cosa grinyola, que hem passat de tenir un servei a pidolar engrunes. I això no és bo.