dijous, 15 de febrer de 2007

Medicaments Open source

Avui llegia al diari sobre el judici que la multinacional Novartis té amb el govern de la Índia perquè aquest es nega a patentar-li un medicament contra un determinat tipus de càncer, l'anomenat comercialment Glivec.

El principi actiu de Glivec és l'imatinib, una molècula descoberta el 1990 als laboratoris de Novartis de provada eficàcia en la lluita contra un càncer. La composició i l'estructura de la molècula està perfectament documentada, cosa que permet la fabricació de medicaments genèrics, de marca blanca per dir-ho d'una altra manera, però amb la mateixa eficàcia que els que tenen marca comercial. Sembla ser que a l'Índia hi ha diferents empreses farmacèutiques que es dediquen a la fabricació i comercialització d'aquests medicaments. Lògicament, el preu dels genèrics és molt més baix que el comercial, i un tractament que amb Glivec costaria 2600 dòlars, amb els genèrics es redueix a 200. Els principals clients són països africans i d'altres en vies de desenvolupament.

Ara Novartis ha denunciat al govern indi perquè no li deixa patentar un medicament que conté imantib. La raó adduïda pel govern, i que compta amb el recolzament de l'OMS i de Metges sense fronteres, és que el medicament no aporta res de nou perquè fa servir una molècula ja coneguda. Per tant, no els dóna la patent i permet que se segueixi fabricant com a genèric.

Què passaria si els tribunals que han de jutjar el cas dels beneficis d'una multinacional contra la llibertat d'un govern de legislar donessin la raó a Novartis? Doncs que es crearia un precedent i moltes altres empreses farien el mateix i patentarien medicaments que ara són de domini públic, amb la qual cosa els pacients que poguessin pagarien per ells els que els demanessin ,i els que no poguessin pagar, es quedarien sense. Molt humanitari tot plegat.

Podríem establir una comparació entre aquest cas i el programari lliure perquè, en el fons, en ambdós casos estem parlant del mateix: coneixement humà i diners. Hi ha dret a tancar sota pany i clau un coneixement que fa progressar l'espècie humana sota el terme "propietat"? Si en sóc l'amo en puc fer el que vull i fer-lo pagar al preu que marqui. I em puc enriquir fins a la nàusea?

O bé, puc guanyar-me la vida amb el meu esforç i facilitar la dels altres. Puc compartir, sense haver de viure en la misèria, els descobriments que faig perquè al compartir jo també puc aprofitar les descobertes dels altres.

És un canvi de filosofia. Allò que a finals del segle XIX els vells anarquistes utòpics denunciaven, ara es torna a dir per causes diferents, tot i que amb la mateixa base: les grans fortunes es fan sobre el patiment i les necessitats de les persones.
Publica un comentari a l'entrada