dijous, 6 de juliol de 2006

V Jornades de Progamari Lliure UPC

Avui estava programada la meva conferència amb el tema Moodle i el constructivisme social, un títol que algú li va posar per no dir-li La comunitat Moodle, que seria més adient. Bé, no passa res, sóc un tot terreny i sóc capaç de parlar de qualsevol tema que tingui a veure amb Moodle el temps que calgui, 45 minuts en aquest cas.

He dividit la xerrada en 3 parts per fer-la més païdora:
  1. He començat explicant un cas real de com s'aprèn. I l'exemple ha estat el procés de creació i polit del fitxer config.php de Moodle On Stick. M'ha semblat que podia interessar més que no pas un altre cas als 50 enginyers i informàtics que era, bàsicament, el públic a què m'adreçava.
  2. He continuat parlant de les diferents concepcions sobre com aprenem les persones, tot prenent com a punt de partida l'exemple inicial i portant el raonament cap al constructivisme social, que és la base sobre la que està muntat Moodle.
  3. Finalment he posat com exemple de comunitat d'aprenentage que va construint-lo la comunitat Moodle, en cocnret el curs Moodle en català. He parlat de la clau de l'èxit de Moolde: la filosofia co-co: col·laborar i compartir i he posat com exemple el funcionament voluntari de la comunitat.
Quan he acabat m'han aplaudit una miqueta, no sé si per compromís, però el que realment m'ha afalagat ha estat el torn de preguntes que s'ha estès 10 minuts més del temps i que hagués pogut durar més, però s'ha tallat per manca de temps. Després de mi venia en González Barahona! Un crac. Les preguntes eren al voltant de com Moodle pot canviar el paper del profe que, crec, és la gràcia de Moodle.

La pàgina de La Farga es fa ressó de les activitats d'avui. La trobareu aquí.

Jo he arribat a les Jornades just quan acabava la presentació del famós Projecte Campus del que es va parlar, als seus inicis, a Moodle en català. Moltes veus indignades deien que es volia inventar allò que ja està inventat, però pagant un preu exagerat. Avui he reblat la meva opinió. Un company de carrera del meu germà comentava que és una injecció que li feia falta a una institució per poder seguir endavant i que es farà amb l'excusa de la renovació del seu programari, ara ja obsolet. Però que nigú més el farà servir. Jo li he dit que sí, que algú el faria sevir des del moment en què se li imposarà per decret.

Ara les dades que poden marcar el futur. Estarà en funcionament l'octubre del 2007 i una mica abans s'alliberarà el codi. Curiosa manera de crear programari de codi lliure: primer treballem en secret i després l'alliberem. Si Moodle ho hagués fet així no estaria ni a meitat de camí d'on és ara. Però que facin el que vulguin: qui paga, mana. I nosaltres no manem gens, però al final som els que ho paguem en diners i en hores perdudes.

No s'enten gens la necessitat del projecte Campus perquè la UPC ja està utilitzant Moodle i al setembre el generalitza. La URV ja hi és des de principi de curs i avui ens deia en Xavier de Pedro que la UB també l'adoptarà. A més, sabem que a la UPF també es fa servir. Així que un es pregunta: perquè aquestes universitats inverteixen en un projecte si ja estan utilitzant un altre entorn, que és gratuït? No m'ho explico.
Publica un comentari a l'entrada