Cloenda V Jornades de Programari Lliure UPC

Dijous, després de fer la meva conferència, vaig estar rumiant sobre la possibilitat de tornar a les Jornades avui dissabte al matí perquè hi venia en Benjamí Villoslada i en Ricardo Galli, dues persones que he anat seguint força i des de fa temps, potser començant per Bulma.

En Benjamí és l'autor del blog Bitassa a lloure que llegeixo amb ganes des de fa temps per les idees que hi va reflectint. Un ferm defensor del PL però sense estridències, sinó amb calma, lògica, raó i a través de l'exemple. Com han de ser les coses. Del Ricardo Galli també havia llegit alguna coseta, especialment des que vaig descobrir Menéame i els seus successors, com pot ser docencia.es i sempre m'ha semblat una persona molt raonada.

Així que ahir em vaig dedicar a avançar la compra i aquest matí m'he arribat a l'Escola d'Enginyers a sentir-los. Primer ha fet la conferència en Benjamí. Ha seguit el fil del raonament de'n Richard Stallman sobre la importància de la llibertat usant ordinadors, també. Un raonament impecable que s'ha anat animant a base d'exemples i que s'ha acabat d'explicar en el torn de preguntes final. Idea que n'ha sortit: les empreses són les primeres interessades en deixar de pagar llicències i passar a PL.

Després hi ha hagut una Taula rodona, moderada per la periodista Mercè Molist, sobre si Linux està o no preparat pels usuaris novells. Hi havia un assitent que defensava que amb Windows hi ha programari que a Linux no exiteix i, per tant, ell seguia amb windows per la seva feina. Els altres defensaven que sí i en Benjamí ha vingut a demostrar que el que no està preparat pel usuaris novells és windows. Força interessant.

I, finalment, ha vingut la conferència de'n Galli.



Ha començat explicant d'on venia la idea de menéame. Ell, que es defineix com un lector compulsiu de blogs, l'any passat va descobrir digg al que li trobava un parell de pegues: massa lent de carregar (només cal provar-ho) i que, tot i usar PL, no n'han alliberat el codi a diferència, per exemple, d'Slashdot. Iva pensar que aviat apareixieria l'equivalent en castellà. Però el temps pasava i això no succeïa. Així que cap al novembre, i fart de fer feines que no li agraden (l'entenc perfectament) va decidir posar-se a programar. I així va sorgir el codi de menéame. Va instal·lar el programari en un servidor i tot seguit s'hi començaren a registrar usuaris, no solament els amics de bulma, sino una pila de gent. Ha explicat el sistema de votació i publicació de notícies, el karma dels usuaris, i molts detalls. Diu que hi ha trolls que fins i tot li envien correus postals! Respecte a la part econòmica la publicitat reporta uns 300$ al mes mentre que el servidor se'n menja uns 200. Cap negoci, si tenim en compte que cada dia hi dedica una mitjana de 10 hores, no solament a polir la programació i afegir-hi potencialitats, sinó simplement a llegir i seguir la vida del lloc.

La pregunta és: per què un programador es dedica a fer un programa del que no en treurà un duro, n'allibera el codi per a què els altres l'utilitzin i hi dedica tantes hores i esforços? Perquè s'ho passa bé, perquè li agrada, perquè se sent retribuït quan la gent utilitza el seu programa i li diu com de bé li va. Perquè li surt dels ..., vaja.

Un matí molt ben aprofitat.