Orques

Estava mirant un reportatge sobre orques al Canadà i m'han sobtat un parell de coses:

En primer lloc, les orques viuen en famílies i "parlen" un dialecte familiar del llenguatge d'aquests cetacis. La manera que tenen d'identificar-se és, doncs, el dialecte que parlen.

I segon: és molt important que una cria acabada de néixer aprengui on cal respirar i on cal aguantar la respiració. Això ho aconsegueix imitant la mare. Per això s'estableixen uns lligams molt forts entre les cries i les mares perquè les dues "respiren" al mateix temps.

Si a les classes de ioga no es cansen de dir-nos com n'és d'important la respiració, avui m'he adonat de com ho és encera més per aquests animals que han de fer-ho en els pocs segons en què emergeixen de l'aigua per prendre aire. I com és d'important saber sempre on s'és per fer-ho bé.

aniversari tecnològic

Dissabte passat va ser el meu 7² aniversari i em van/vaig regalar un reproductor de mp3. Al juny n'hi vaig comprar un al nano per haver aprovat el curs i em va fer gràcia la cosa. Des d'aleshores hi he estat rumiant i, al final, m'he decidit: ara vaig en metro amb les orelles tapades i sentint òpera (dec ser l'únic).

L'invent és prou potent: té una Giga de capacitat d'emmagatzematge (hi tinc 7 cd's i encara no és ple) i funciona amb una pila petita que, diuen, durarà 8 hores. Em passo els cd's de música al format mp3 amb el Real audio i no dóna cap problema; el resultat és, en canvi, de mida molt més petita i qualitat semblant (amb l'escàndol del metro tampoc arribo a apreciar massa detallets).

Internament funciona com un disc dur o unitat de memòria flash (pendrive): el connectes al port USB i hi treballes com una unitat de memòria més amb carpetes, subcarpetes, etc. Molt senzill tot plegat.

Ara el proper pas és l'ipod.

Tanta roba i tan poc sabó (i tan neta que la vull)

Una setmana de vertigen amb més feina de la que em puc acabar, i encara me'n busco més. Sort del cap de setmana llaaarg del que hem fruit els pixapins.

1. ja tinc la bèstia roncant al nou servidor. No és cap meravella de màquina ràpida, potser perquè a casa tinc connexió per mòdem, però el programari, Moodle 1.5.2, és una bèstia parda. No és el mateix mirar-te-la com a estudiant o, fins i tot, com a profe, cal entrar com administrador per apreciar la potència del canvi. Nous temes (aparences), la missatgeria que va que bufa, seguiment dels fòrums, qüestionaris amb més possibilitats, més mòduls (HotPot de sèrie). En fin, una llista de sorpreses. El que no acabo d'entendre és perquè posen els "diaris" com obsolets. A mi sempre m'han agradat molt aquest tipus d'activitats online i les trobo molt interessants tant pels estudiants com pels profes. El que no m'ha agradat mai ha estat el nom, però en anglès ja era així: journal.
2. cataLàTeX és tot un èxit, aquest mes de setembre estic batent el rècord de visites. I, cosa curiosa, la majoria provenen de Google. Gent que fa cerques (química, currículum, etc) i ve a petar a la meva web. En canvi de bitàcoles.net o catapings no en venen massa. Ara només em caldria una mica més de temps i publicar-hi articles més sovint. Aquest cap de setmana he estat llegint coses del fancyhdr i se m'han acudit un parell de cosetes. Però necessito temps per provar-les, posar-les a punt i publicar-les.
3. ja tinc l'estructura del curs de Moodle. Em queda plantejar les activitats de cada setmana, posar-ho en net i parlar-ne amb els responsables. Però no m'ha quedat malament del tot.
4. estic preparant les activitats del meu mòdul de ges i com més hi penso més m'animo. Potser serà molt complicat pels estudiants, però crec que si hi entren des d'un principi els pot anar molt bé.
5. he de fer un mini-taller d'informàtica, que en diréen un rapte d'imaginació Perdem la por de navegar per Internet, a base de 4 sessions presencials i altres tantes d'autoformació. Ja tinc l'esquema del curs, també, i em cal posar-ho en net i llestos. Pot ser una cosa força interessant: acabaran tenint una pàgina web (un blog) i un correu electrònic (a edu365.com). I tot en 10 hores.
   

A tope!

Ja tornen aquelles setmanes en què no tinc temps per res. I és que se m'acumula la feina. O en tinc massa o me'n busco massa.

A veure recapitulem, què hi ha hagut d'interessant?

• cataLàTeX he publicat un parell d'articles "difícils" perquè tracten de comandaments. Un tracta de com definir un nou comandament o macro, i l'altre de quins comandaments ens poden ser útils a l'hora de canviar les longituds en un document.
• avui en tenia un altre de preparat, però tal com em va passar diumenge passat, el servidor phobos ha caigut. Deu tenir "massa" visites i peta. No m'estranya si és cert el que m'han dit: phobos és una màquina molt senzilleta que està en un racó d'xtec on no faci nosa al passar. Els he escrit un missatge passant el "parte" per a què ho sàpiguen, a veure si així hi posen una màquina més potent i no cau. El futur de les pàgines web és al php/mysql.
• a la feina tinc joguina nova i se me n'ha girat girat força per a quinze dies, com a poc. Un nou espai per a Moodle. Però m'hi han posat la versió 1.4, la de l'any passat, i tot i que és molt estable, no té moltes de les funcionalitats que ara mateix té Moodle. A veure si m'ho canvien.
• he descobert una "revista" electrònica sobre TeX anomenada PracTeX. Va de TeX però tracta LaTeX i ConTeX, un altre sistema agermanat a LaTeX que també promet molt. Quan no tingui altra feina m'hi posaré.
• m'he baixat un joc nou per a la PDA. Es tracta d'un sudoku amb el que espero entretenir-me les moltes hores que passo a ca la dentista de la canalla. Això representarà una alternativa als cavallsforts de l'any 1990 i al fil musical estressant.
  

ordinador nou

L'altre dia tot celebrant el novè aniversari de l'ordinador vell, el que feien servir la canalla: un Pentium I a 800Mhz i 64 de memòria, va passar a millor vida. No reaccionava als cops, que és la única cosa que pot arreglar un ordinador espatllat. Total que vaig dir que els compraria un.

I ja el tinc. Tot just fa set mesos que hem vaig haver de canviar el meu i ja hi ha una pila de diferències:

1. està preparat per a 64 bits, el que diuen necessitarà el nou invent de'n Gates
2. no té disquetes de 3'5. Encara recordo aquells ordinadors flexibles de no-sé-quantes polzades que feien un pam i ara el disquet passa a la història. Ara que no m'estranya, amb els pendrives i els cds/dvds tan barats qui es limita a 1,4Mb de capacitat?
3. el cd també queda un xic bandejat perquè de sèrie porta lector/gravador de dvds. Només me n'he gravat un de dvd: va ser una prova que vaig fer i avui una imatge del disc dur.
4. altres que, espero, em deixin descobrir entre xat i xat.

els vull instal·lar el Firefox i, si aconsegueixo enganyar-los, el Gaim en lloc del Mesellger. Si em deixen.

El proper pas serà, ja ho estic veient, una ADSL. Però és que em fa mandra mirar-ho i actualitzar coses. Em faig vell.

Per cert, el dependent m'ha regalat un Ubuntu amb 2 discs: un livecd i un disc d'instal·lació. Hem estat xerrant i m'ha comentat que el més senzill de fer anar és, sens dubte Mandriva. Però que aquest Ubuntu també és molt potent. Ja m'hi entretindré.

PostScript

Ahir estava tafanejant la pàgina del paquet (més ben dit, del conjunt de paquets) pstricks que permet l'edició de gràfics en documents LaTeX. És molt potent perquè permet fer tota mena de grafisme: des de les senzilles línies rectes, curves, figures (rectangles, el·lipses), caixes de text i un llarguíssim etcétera que hom pot tastar a la pàgina d'exemples comentats

Em vaig baixar un parell de fitxers tex d'exemple per provar-los i aprendre'n una mica i avui, que tinc una mica més de temps, m'hi he entretingut.

Al principi ha estat molt decebedor perquè em donava sempre una pila d'errors. No li he sabut trobar explicació, així que he recorregut al llibre de LaTeX on he descobert, així com de passada, una veritat tan evident que, després, m'ha fet avergonyir de mi mateix: Com el seu nom indica pstricks té com a sortida un fitxer ps (PostScript) i jo estava entossudit en que fos PDF (que no pot ser).

Primer problema resolt: en lloc d'obtenir una sortida en pdf l'he fet en format dvi i ps i els he tingut sense problemes: cap error en la compilació.

Però com que tinc un curcó que no em deixa parar m'he dit: Com pot ser que d'altres més espavilats obtinguin pdfs i jo no? Que no ho soc prou d'espabilat, jo? És clar que sí.

Així que he seguit llegint i he trobat que hi ha un programet, anomenat ps2pdf of course, que transforma els fitxers ps en pdf. L'he buscat i resulta que el tenia, era amagat en un subdirectori de MiKTeX. És un tipus de programa que corre des de la línia d'ordres (uau!, que antic això sota Haselfroch, recorda el vellíssims temps del DOS pre-vindous). Però funciona i molt bé.

He anat a Inici->Programes->Accessoris->Símbol del sistema i he obert una finestreta d'aquelles totes negres amb només text. Què estrany es fa això. I fent el que he fet tantes vegades sota Linux me n'he anat fins al directori on havia generat els fitxers ps i, quan hi he estat, he escrit aquesta senzilla ordre: ps2pdf fitxer.ps i he premut Enter. No ha passat res, cap missatge, però he anat a la carpeta i allà era, arraulit i esperant-me: fitxer.pdf. L'he obert i perfecte.

Quantes hores de sana diversió m'esperen fins a dominar pstricks!

protocol

Em vaig instal·lar un paquet de LaTeX anomenat Protocol que, segons deia la descripció, permet crear protocols de reunions i grups de treball. El paquet inclou una bonica documentació en alemany i la segona desil·lusió va ser quan vaig compilar el document tex de mostra i aparegué tot també en alemany.

Tossut de mena com soc vaig obrir el fitxer d'estil protocol.sty i vaig bussejar una mica a les tripes de l'invent. En realitat la cosa és senzilla i el primer pas va consistir en traduir els textos fixos que estan en alemany (conm que no en sé ni un borrall em vaig refiar del que diu el diccionar online de l'enciclopèdia i del poc que hi havia en anglès).

El segon pas, en vista de l'èxit i que me'n vaig sortir, va ser pensar en treballar-hi una mica més i fer-lo més flexible, de manera que permeti fer una acta de reunió, una proposta a un grup de treball, etc. M'hi he de posar però la cosa promet unes hores d'autèntica i sana diversió.

Ressolució de problemes

Ahir, tot preparant un article per a cataLàTeX em va sorgir un problema. Res seriós, una cosa senzilleta: en un "llibre" que tenia 3 parts la numeració dels capítols no es reiniciava a cada nova part sinó que continuava, cosa que no volia.

Vaig recordar que a l'estiu havia llegit alguna cosa al respecte així que vaig consultar el llibre de LaTeX i, en efecte, això succeeix amb les parts i capítols.

I aquí es plantejà el problema: com fer que LaTeX tornés a començar la numeració dels capítols a cada nova part?

Vaig pensar que la solució era posar el comptador del número de capítol a 0 a cada nova part, així que vaig recórrer al tema comptadors sota LaTeX. En efecte, hi ha un comptador (chapter) que es pot fer (de forma manual i voluntària) igual a un valor donat. El vaig posar a 0 i Oh meravella! problema solucionat.

Vaig quedar molt content de mi mateix i l'autoestima em pujà 3 punts. Dóna gust trobar-se amb problemes que tenen solució, com ara els que em planteja LaTeX o, en general, l'ús de l'ordinador.

En canvi els que plantegen les persones solen ser molt més complexos i quasi bé arriben a ser paradoxes (ja sabeu, les paradoxes són una mena de situacions problemàtiques que no tenen solució).
Conclusió: com més conec les persones més m'agrada l'ordinador.