diumenge, 13 de març del 2011

es mejor el libro de papel. no hay nada como comprar y leer un libro de papel.

No vull comentar la notícia de La Vanguàrdia Una encuesta a alumnos de ESO que trabajan con portátil destaca que a la mayoría no le gusta el libro digital
perquè ja ho ha fet en Jordi Adell al seu blog al post Libros de texto digitales, la opinión de los alumnos. El que vull és comentar els comentaris a la notícia en el propi diari, un dels quals dóna títol a aquest post (quina joia!).

Em sembla que estem barrejant dues coses diferents, o no. A veure si em sé explicar. Una cosa és l'opinió que tots tenim sobre com s'ha d'ensenyar; aquí tothom té la seva i és la bona. Sembla que l'educació és un d'aquells temes sobre el que tothom pot opinar i sentar càtedra per molt forassenyada que sigui. Així, repassant els comentaris esmentats, hi ha qui es queixa que els nens el que han de fer és aprendre a llegir, escriure i les taules de multiplicar i deixar-se de rucades informàtiques. [Em recorda aquell paio que després d'exposar què és un eportafolis va deixar anar: El que han de fer els estudiants és estudiar i deixar-se de tonteries d'aquestes]. Un altre, que per edat segur que no va estudiar amb l'1x1, fa el comentari del títol. Tanmateix no deuria aprendre gaire amb el seu enyorat sistema, perquè ni capitalitza les frases ni les puntua (i dubto que sàpiga de què estic parlant).

L'altre concepte que barregem és l'aparent dicotomia entre el llibre digital i el llibre en paper (analògic?). Els nostàlgics diuen que enyoraran l'aroma i el tacte del paper imprès i que els costa llegir en pantalla. Els partidaris del format digital diuen que aquests llibres són encara els grans desconeguts i que quan entrin amb força (quan ens els venguin amb ganes, diria jo) descobrirem una nova manera de llegir, per tant, de pensar.

L'estudi que publica La Vanguàrdia és interessant perquè planteja una realitat desconeguda, l'opinió dels protagonistes, dels lectors (o no-lectors) de demà. Però per mi que barreja els dos conceptes. Què volem saber? Si els nens aprenen millor amb tecnologia? (m'esgarrifa pensar que puguin aprendre amb PDFs: és el mateix que fer-ho amb aquells apunts ciclostil·lats que jo preparava als 80). O volem saber quin format (digital/paper) és el preferit per nois i noies?

I un altre tema que no té res a veure amb tot plegat, però que regalima de l'article, és preguntar-se perquè es connecten els estudiants a Facebooks i companyies a les hores de classe. No serà per la mateixa raó que els adults ens connectem a internet en mig d'un acte públic, tipus reunió internacional? Que ens cansem i avorrim, vaja.

I això sí que ens ho hauríem de fer mirar: estem avorrint els estudiants tal com ens van avorrir a nosaltres. I si jo feia dibuixets a la part de darrera del llibre en papers (sí, aquell amb què s'aprèn tant), el jovent d'ara fa facesbooks i messengers.

4 comentaris:

Jordi Adell ha dit...

Després de tot, pareix que no han canviat massa coses a l'ensenyament... ni la "digitalització" de les aules ho està aconseguint. Tal vegada el camí és un altre.

Unknown ha dit...

(Resposta al post de Jordi Adell, crec que també és vàlida per aquest)

Benvolgut Jordi, mentre començo a escriure aquestes línies salta el tweet d'en JQueralt http://bitacolajqueralt.blogspot.com/2011/03/es-mejor-el-libro-de-papel-no-hay-nada.html que ve a explicar més o menys el que jo volia dir.

Només vull afegir, que aquesta enquesta que ha passat aquesta professora fa referència als seus alumnes del seu centre que, vulgui o no, estan condicionats per les opinions i les accions del seu professorat.

Llegint el text de l'autora de l'enquesta i el text de les preguntes de la pròpia enquesta el que jo observo és una metodologia inadequada en l'ús d'un ordinador per alumne. Cosa que mai em qüestionaria del projecte, podria qüestionar el maquinari que s'ha fet servir, sobretot per gestionar la connectivitat, com ara els Routers, Pròxys, Balancejadors de càrrega, Sistemes de QoS, etcètera.

I aquí és on els que tenim la certesa que la pedagogia hi té molt a veure HEM DE FER pedagogia, hem de donar alternatives, presentar metodologies, mostrar exemples. Ser constructius.

És molt fàcil fixar-se en què va malament i deixar-ho anar, ràpidament la societat se'n fa eco i la sensació que es dóna és que s'ha invertit una gran quantitat de recursos públics en una cosa inútil, o el que és pitjor: perniciosa pel jovent. Per contra se senten poques veus que reconeixent les greus mancances del projecte, aposten per ell i troben vies d'explotació que milloren la seva praxi docent i l'aprofitament per part de l'alumnat.

Ve a ser com si a algú que mai ha pujat en bicicleta, ni ha vist a ningú anar en bicicleta li'n donen una. Depenent del seu caràcter a la primera hòstia maleirà el dia que ho va intentar o seguirà dale que te casco hasta que un dia faça el caballito.


Gràcies per fer el caballito amb el teu bloc.

Catina ha dit...

Molt interessant, Joan, com sempre.

No estic segura que el fet que ens connectem a altres llocs mentre treballem, nosaltres i els alumnes de secundària o primària, és l'avorriment o el cansament. Sense tenir ni idea sobre teories del comportament, considero que té a veure amb una actitud o una manera de fer que ve certament marcada per l'ús intensiu d'internet i com aquest és part de la nostra vida personal, social i professional.

És per això que penso que adoptar el llibre de text digital per fer fora el llibre de text en paper és un sense sentit tan gran com optar pel PDF o el paper fent fora internet i la tecnologia de la classe.
Una altra cosa és la qualitat del llibre de text digital... no els conec, però no n'he sentit a parlar gaire bé. La meva idea és que el treball per projectes és clau per aprendre i aprendre a pensar. Si treballéssim així, la polèmica hauria acabat perquè l'ús de totes les eines al nostre abast seria imprescindible i real.

Jo mateixa ara mateix estic escrivint aquí quan tinc el campus obert amb tasques pendents, a més d'haver participat en la discussió en un fòrum amb un alumne d'anglès i de prendre'm un cafè ben real... no és avorriment, t'ho asseguro, és ser multitasca i penso que així són també els nens i els joves.

Jordi Adell ha dit...

És curiós: quasi ningú no qüestiona mai "el llibre de text". La polèmica pareix ser si digital o de paper.

:-)

Jordi.