dimarts, 27 de març de 2007

Per fi!: Internet a Ubuntu

Avui era el dia en què havíem de connectar l'Ubuntu del meu ordinador a Internet. Ha vingut en Xavi (ulleres de pasta, cabell llarg: un linuxaire d'uniforme ;-)) i abans de res ha provat el seu adaptador wifi USB linux-compatible: l'Ubuntu l'ha reconegut i ha reconegut la xarxa, però no s'ha pogut connectar.

Només quedava un camí: instal·lar una màquina virtual sota win. Hem baixat el programari de vmware, m'hi he registrat, perquè el software és gratuït però et demanen una clau, i l'hem instal·lat: funciona a la primera.

vmware crea màquines virtuals, és a dir, ordinadors "nous" amb les caracterśitiques que li diem (memòria, disc dur de determinada capacitat, USBs, etc) i en aquestes noves màquines hi podem instal·lar el sistema operatiu que vulguem.

N'hem creat una per a Ubuntu i li hem instal·lat a partir d'un CDlive que jo tenia. L'ha configurat i, a continuació, hi hem instal·lat l'Ubuntu al disc dur virtual, clar. En acabat, en Xavi li ha donat el "toc" màgic d'acceleració de pantalla, i ara mateix jo hi estic escrivint aquest post, mentre en una altra finestra hi tinc qualsevol altre programa de window$s. És a dir, tinc Ubuntu corrent sota win: una mica paradòxic, però res comparat al fet que amb vmware es poden tenir tants sistemes operatius com es vulguin instal·lats en una sola màquina física, però en altres tantes màquines virtuals.

Així, sota Linux (on també córre vmware) podem tenir una màquina virtual corrent amb winXP, una altra amb Win98 i una tercera amb Suse, per posar algun exemple.

Així que, en realitat, estic fent servir un succedani de Linux, però que resulta tan real que ni te n'adones de la diferència. I el que és millor: es connecta a Internet.

Per fi he trencat la maledicció de Linux i Internet.
Publica un comentari a l'entrada