La velocitat del temps

Sempre hem sentit a dir a la gent gran que els temps corrent molt de pressa. Ahir me'n vaig adonar en un detall nimi, però significatiu.

Al setembre del 2005 , pel meu 7^2 aniversari, em van regalar un mp3. Vaig anar amb en Pau, el meu noi, a la Maquinista i ens hi vàrem passar una bona estona comparant preus i prestacions. El límit d'emmagatzematge estava en 1 Gb i el preu als voltants dels 80€. He de dir, per acabar, que me'n vaig comprar un de marca desconeguda amb aquestes característiques que a les 8 dels matins atrona la línia I amb l'aria La mamma é morta de la Callas.

Ahir hi vam tornar, però aquest cop per substituir l'mp3 d'en Pau que se li ha mort d'esgotament, imagino. Tornem a repetir l'operació amb la diferència que allò que fa un any valia 80€ ara segueix valent-los, però amb més prestacions: ara tots són mp4, és a dir, poden reproduir vídeos en una petita pantalla.

També em vaig fixar en altres detalls indicatius: la secció de música, que ja era petita, ara és quasi bé residual i només tenien els "trunfitos" de torn. A la secció de software de "gama baixa" hi venien l'OpenOffice 2 per uns 14€: està bé que es popularitzi i es faci alternatiu a l'altre; el que em va quedar una mica de coseta a dins pensant que si la gent ha de triar entre un producte de centenars d'euros i un de 14 pensaran que el car és el bo, oi? I en aquest cas no és així (i probablement en els altres tampoc).

Per acabar: una pila de gent comprant tota mena de tecnologies avançades: GPS, TV de plasma, càmeres digitals, videojocs i jocs d'ordinador. Una sèrie de coses que no em criden l'atenció (suposo que perquè no necessito) , però que estan al nostre voltant i que la població del país accepta i absorbeix com una esponja. I després ens vindran els carques dient-nos que si obliguem a la gent a comprar-se ordinador i que bé que va el paper. Fatxacarques!