bindous bista

Avui he trobat La Vanguardia sobre la taula del cafè i he vist a la portada que ahir s'havia presentat el Bindous Bista. El lloc triat és una mica estrany per ser un esdeveniment tecnològic: el Nasdaq de la Borsa de Nova York. He anat a la pàgina 63 del diari i m'ha sobtat que fos enmig de les pàgines d'economia. Però llegint el contingut de l'article m'he adonat de la magnitud de la qüestió.

En realitat es tracta d'una notícia d'economia perquè es tracta únicament d'això: de quants en vendran, a qui, com, amb què (amb l'ofis), a quins fabricants han collat perquè venguin les seves màquines amb el bista preinstal·lat, quants programadors d'aplicacions externes hauran de refer el codi del seu software perquè segueixi funcionant amb el nou invent, etc.

Ja no es tracta d'anunciar les noves capacitats i característiques del producte. No. Es tracta de continuar venent un producte que es ven per sí mateix i per tant no cal ni que sigui bo, o millor que un altre, o que ofereixi més prestacions. Al contrari, sembla que es menja més potència de les màquines. Aquestes cada cop són més potents i mantenen el preu, però és que el SO es menja el que podrien oferir de més, amb el resultat que sempre som al mateix lloc.

Hem de trencar aquesta roda sense sentit. Hem d'anar a aplicacions senzilles, de poc pes, que es mengin pocs recursos de la nostra màquina i que, si de cas, treballin contra un servidor potent. Pensem en Google i totes les seves andròmines: no ens cal més que un SO que faci córrer un navegador lleuger per fer absolutament de tot: navegar, enviar i rebre correu, emmagatzemar fitxers (gspace), escriure documents o fer fulls de càlcul, etc. Qui necessita un nou i pesant SO? Potser som a les envistes de la mort del gegant de Seattle?