Monitor LCD i Firefox 2.0

Avui se m'ha mort el vell monitor. No recordo exactament quan el vaig comprar, però sé que era amb el vell Pentium III a 800 i el win 2000, és a dir, com a poc 6 anys. Sis anys de dura feina suportant les meves inquisitives mirades sobre la seva innocent pantalla que em mostrava, amb tot l'amor que un monitor és capaç de mostrar, aquelles pàgines web que visitava, tots els Moodles que trastejo (7 en aquest moment!), aquelles llargues llistes d'spam que rebo al meu correu d'Xtec i aquelles pantalles clares, precises, sense trampes del correu de gmail (bé, amb algun anunci, tot s'ha de dir).

Total, que avui la simbiosi home-màquina ha arribat a tal punt que es veu que el monitor ha notat que estic ben encostipat i ell que també, va, se'm posa malaltó i se'm mor. Quina pena!. I s'ha mort en mig de la feina, clar: 4 pestanyes obertes al Firefox 2.0.

Me n'he anat a veure el Shona i al Leo i m'he comprat el monitor LCD més senzill que tenien (no té ni altaveus). Torno a casa, connecto, arrenco windows sense problemes(havia tancat per la patilla desconnectant l'endoll i ni m'ha passat l'scandisk ni ha trobat nou maquinari) i quan engego el Firefox m'apareix una finestreta dient-me si volia recuperar la sessió que s'havia tancat incorrectament. Li he dit que sí i vet aquí que, com a màquina del temps que viatja al passat, em trobo exactament amb les pestanyes que tenia obertes i la connexió al Moodle exactament tot on ho havia deixat a la mort del monitor.

Descansi en pau el monitor. Llarga vida a Firefox 2.0