diumenge, 1 d’octubre de 2006

Targeta PCI-WiFi

Els avantatges de viure en una caseta unifamiliar (minifamiliar, com deia la meva tia, EPD) poden ser molts, però té un inconvenient: la connexió WiFi no arriba a tot arreu. Per exemple, al colomar, on tinc el meu cau, no hi arriba.
Tinc una ADSL de timofònica que corre per la WiFi i que hi ha dies que dóna molts problemes: he d'agafar l'adaptador USB i moure'l amb una mà mentre amb l'altra moc el ratolí o escric. La raó és que el nivell de connexio és Molt baix. Pocs dies he arribat al nivell Baix tot i que en Molt Baix la major part de vegades em puc connectar, navegar i baixar correu.

Em vaig informar i em van dir que amb una targeta PCI els problemes es reduirien perquè l'antena capta millor el senyal que no pas l'adaptador USB. A part, el fet que des de Linux (tinc l'Ubuntu instal·lat en una partició del disc dur) l'adaptador USB no és reconegut, però sí la targeta PCI. Així que,al final, me la vaig comprar i el divendres a la tarda me la vaig instal·lar sense cap problema.

Si no fos perquè en un únic moment em va reconèixer la meva xarxa, diria que la targeta no va. Però sí que deu anar, però el senyal és massa baix per a què sigui capaç de connectar-s'hi. Tot el cap de setmana he anat tirant com he pogut amb l'adaptador USB i, en les estones en què no anava, amb l'ordinador del meu fill que és més a prop del router i té millor connectivitat. Però la targeta és com si no hi fos. Un fracàs.

Demà m'arribaré a la botiga a veure què és millor, si posar un repetidor de senyal, una antena més potent o, simplement, cablejar-me la casa.
Publica un comentari a l'entrada