dissabte, 7 d’octubre de 2006

Quin ensurt!

Dijous els formadors del curs de Moodle vam rebre la comunicació oficial sobre el nostre nomenament i les primeres instruccions sobre com aniria el curs. Com que es tractava d'un correu en sèrie adreçat atots els formadors de tots els cursos deia, lògicament, que el curs telemàtic es faria sobre la plataforma educampus.

Quan ho vaig veure vaig somriure i ho vaig dir al Xavier, "hasta" per riure. Però altres persones, que no tenien tota la informació que jo tenia, s'ho van creure i van pensar: "Ostres! El curs de Moodle fet sobre educampus. Com s'entén?"

No és que li vulgui treure mèrits a educampus; ja sé que hi ha gent que diu que és una plataforma de lliurament de materials i que només té uns fòrums desèrtics i una missatgeria antediluviana. N'hi ha d'altres, més malpensats, que diuen que va néixer tard, malament i és mantinguda per força i a desgrat perquè no hi ha altra alternativa. No, jo no entro a discutir res d'això. Crec en la màxima del "viu i deixa viure". O, com deia l'avi, Al món hi ha d'haver de tot. I després triem, afegeixo.

Bé, la cosa s'acabà l'endemà quan vam rebre un altre missatge de rectificació sobre on correria el curs: sobre l'entorn Moodle.

Aprofito per fer una reflexió sobre dos conceptes que moltes vegades s'utilitzen com a sinònims, però que per a mi són diferents: plataforma i entorn.
  • Per a mi una plataforma és un programa que permet distribuir materials, enviar i recollir fitxers i que té una mínima via de comunicació: o bé uns comentaris o bé uns fòrums o una missatgeria. Exemples: BSCW o el mateix educampus.
  • En canvi un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge, i estic pensant en Moodle, que n'és el paradigma, és un món virtual on entrem i trobem tot allò necessari per ensenyar i per aprendre. És com un d'aquests móns virtuals dels video jocs on els adolescents entren i fan vida. Per a mi un entorn és una cosa semblant: hi entro, com si entrés en un centre educatiu real, i em trobo amb tot allò que hi ha a la realitat. Hi trobo els companys de feina amb qui treballo de gust i, malauradament, amb els que no m'agradaria trobar-me mai. Hi trobo els espais de gestió, de reunió, de treball i d'ensenyament i, sobretot, hi trobo els estudiants que et paren pel passadís virtual( la missatgeria) i et demanen les coses més insospitades. Entro a la meva aula (de 14 polzades, com diu la Mariona), ens hi trobem tots i, amb ganes, ens posem a treballar.
Dubto que cap saberut d'eLearning pensi com jo, però se me'n fot. Així és com ho veig i quan dic plataforma penso en una cosa i quan dic entorn penso en Moodle.

Per cert, ahir vaig fer una sessió presencial sobre Moodle a formadors i vaig tenir un "dejà vu": els profes, quan fem d'estudiants, repetim tots les tics i comportaments perversos que tant odiem i recriminem als nostres estudiants: no fer cas al profe, xerrar en veu alta, no escoltar, anar per lliure, fer manetes,...

Com ens tornem!
Publica un comentari a l'entrada