Noces de plata

El dia 9 de març de 1981, poc després dels famós 23F, la aleshores acabada de restaurar Gencat em va fer un contractre com a interí per anar a una escola d'adults per fer-hi de mestre. Ha plogut bastant en aquests 25 anys, tota una vida laboral, però avui dia encara estic en una escola d'adults i m'agradaria acabar, d'aqui a deu o onze anys, també en una escola d'aults.

M'agrada l'ensenyament d'adults. Mai no he fet altra cosa i és perquè sempre ha representat un repte. Ja sabeu els que em llegiu que m'agraden els reptes i aquesta feina ho és. Sempre m'ha semblat fàcil ensenyar a qui no té altra feina que aprendre, és a dir, a la canalla. Però ensenyar, o facilitar que aprengui, una persona adulta que té altres feines (a casa amb la familia, a la feina, en la societat) , això sí que te mèrit. I per això m'agrada.

Res a veure la primera feina amb la que faig ara. Vaig començar alfabetitzant població d'ètnia gitana al desparegut barri de La Perona, actualment Ronda de Sant Martí, al costat de la futura estació de l'AVE a la Sagrera. Allà ja vaig començar a sentir el cuquet de la innovació i juntament amb l'Àngel Marzo vam crear uns materials d'alfabetització propis.

Després, i a mesura que el barri desapareixia, vàrem canviar l'oferta formativa i ens obrirem a la població del barri de La Verneda i, més endavant, Poble Nou. Aquí va començar l'aventura tecnològica amb l'adquisició dels primers Spectrum i les classes de Basic. Després continuarem amb l'ús de l'aula d'ordinadors, pionera a l'època, del CP. Els Horts i començà el treball en equip amb Trini Rovira, que encara mantenim dins del possible.

Més endavant canviarem al barri del Besòs i engegàrem el projecte Martinet de Nit que encara ara continua. Amb el canvi de temps vingueren noves tecnologies i cap al 1988 ens donaren compte a Xtec, dels primers que es lliuraven a adults. I allò fou EL canvi: l'entrada a la xarxa, un nou món per descobrir que, encara ara, no m'acabo.

Al 2000 vaig aprovar les opos de secundària i darrera del projecte de secundària a distància vaig deixar l'escola. Però com que una cosa són els desitjos i una altra les realitats el projecte no tirà endavant i em vaig passar dos cursos portant la pàgina web del centre de recursos el 1000enari i fent una pila de cursos de formació de professorat amb un entorn virtual d'ensenyamenyt i aprenentatge fet "a mà" que encara podeu trobar en aquesta web. Treballar amb la Trini i fer això va ser molt enriquidor i en vaig aprendre molt.

Però com que la cosa no donava per més vaig dir de plegar i m'oferiren un lloc en stand-by. Durant 4 mesos vaig dedicar-me a aprendre les darreres tendències de la web: blogs, php, pàgines web dinàmiques, Bazaar (un primer pas cap a Moodle). Després m'oferiren la direcció del CFA Palau de Mar per tal de fer-hi secundària a distància i vaig dir que sí: era la única manera de fer el que feia tant de temps perseguia, és a dir, la secundària per a adults a distància.

I aquí hi he estat 3 anys, fent una feina molt interessant, domesticant Moodle i coneixent gent tan intressant com na Catina o l'Olga sense el suport incondicional de les quals no me n'hagués sortit pas. Perquè han estat 3 anys molt interessants però desafiants alhora. Vam partir de quasi bé no res i hem acabat amb un programa que funciona al 99% i amb un ajut institucional de l'1% restant. I com que funciona algú se'l carregarà: és la força del destí (la forza del destino)

I el futur? Ara mateix el veig molt negre tot i que hi ha ullades de sol. Veig possibilitats, no les que tenia coll avall que hi hauria, sinó altres de noves.

I és que la vida és un canvi constant. No ens podem pensar que les coses són immutables, tot canvia, i cada cop canvia més ràpid. Qui m'havia de dir ara fa 25 anys que ara faria la meva feina davant la pantalla (plana des d'ahir) d'un ordinador? Que els meus estudiants estarien seguint els cursos des de casa seva, vés a saber on?

La única cosa que trobo que ha estat immutable en tot aquest temps és la estupidesa i ignorància d'algunes persones prepotents que l'únic que han fet, fan i faran és posar traves a la marxa inexorable dels temps. Però ja s'ho trobaran: la història els passarà factura.