Però Mahara és també un programa creat per Catalyst IT (on treballa en Martin Langhoff) i pagat amb els diners d'una sèrie d'institucions i universitats de Nova Zelanda; el producte és de codi lliure. Ja veieu de què viuen els programadors de PL: de la seva feina. Una altra cosa és que hi ha institucions públiques que, en lloc de malbaratar els diners dels impostos dels ciutadans, els dediquen a revertir a la comunitat global. Jo vull ser maorí.
Si seguiu aquest blog recordareu que en parlava ara fa un any quan anava darrera d'un programa d'eportfoli electrònic, però que no me'n vaig sortir.
Ha passat el temps (i les versions de Mahara) i ara compto amb l'expertesa de l'Albert que fa fàcil allò impossible. De manera que planificant una mica el meu temps vaig veure que era ara o mai, i divendres vaig instal·lar de nou Mahara al servidor experimental. Amb un parell de tocs va funcionar i ben aviat funcionarà encara millor.
Tornem-hi: què és Mahara? Tradueixo: és un complet portfoli electrònic de codi obert, blog, constructor de Currículums Vitae i sistema de xarxa social que connecta els usuaris i crea comunitats en línia. Mahara ha estat dissenyat per donar als usuaris les eines per demostrar a qui convingui el seu aprenentatge al llarg de la vida, les habilitats adquirides i el grau de desenvelupament. Ostres, és el que necessito!
Característiques:
- eportfoli: l'usuari controla què veuen els altres del seu portfoli, pot crear vistes.
- permet crear directoris i subdirectoris, gestionar-hi els fitxers i conèixer la quota de capacitat ocupada.
- un blog complet amb comentaris, notificacions, etc. per usuari.
- xarxa social: els usuaris poden afegir amics a la seva llista i crear, així, una xarxes.
- creació de CurriculumVitae.
- publicació de la informació del perfil d'usuari.
- metadades: cada artefacte pot anar acompanyat de les metadades que es vulgui.
- la mala notícia és que no està traduït al català (es parla poc a NZ ;-).
Mahara és potser el que estava buscant. Sembla que Elgg no tira prou bé i en canvi Mahara ha crescut prou com per ocupar el seu lloc. O potser no, potser em deixo arrossegar pel meu entusiasme per les coses noves.
Ja en tornaré a parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada