diumenge, 6 d’abril de 2008

Richard Stallman a Barcelona

Ahir vaig anar a veure en Richard Stallman pronunciar una conferència al CCCB en el marc d'un esdeveniment anomenat now, trobades al present contínu (web que no en diu res en concret, la trobada sembla un collage de coses disperses amb un nom).

Tot molt modern: una gran sala d'actes amb cadires i taules on llegir llibres relacionats amb el tema central de les trobades (quin?), cafès i tès, gent molt "cool", algun geek i poca gent de la meva edat. Al centre, més il·luminat, una cadira i una tauleta baixa per a l'orador.

A les 7 en punt va aparèixer en Richard Stallman i començà la seva conferència en un castellà tranquil, mesurat, sense estridències però amb un missatge ben clar: l'ús de software lliure té a veure amb la llibertad (i no tant amb qüestions tècniques)
Parla que el SL té 4 llibertats:
  • llibertat 0: executar-lo (o no executar-lo): és l'usuari qui decideix engegar-lo i no el programador.
  • llibertat 1: veure'n el codi i, si convé, modificar-lo per les necessitats de cadascú.
  • llibertat 2: fer-ne còpies i distribuir-les lliurement, sense por a ser detingut i/o multat.
  • llibertat 3: millorar i publicar els canvis que un ha fet en el programa.
Les idees sobre les que anà donant tombs tenien un eix central: la llibertat de l'individu. Ara mateix l'Stallman podríem dir que és un activista dels drets humans, potser el primer que ha pensat en incloure el tema de la tecnologia en aquests drets.

Algú havia de fer-ho, i qui millor que un programador de la mida d'ell, que ha creat entre d'altres peces el SO GNU i el programa emacs (pronunciat imax). Diu que la tecnologia està cada cop present en més àmbits de la nostra vida i es poden recollir un excés de dades personals que no cal tenir en determinats moments. Un dels exemples que posà va ser el del bicing: la targeta personalitzada permet saber on agafes la bici i on la deixes, quan, quantes vegades, etc. El que pot ser una facilitat en l'ús del servei pot esdevenir una eina de control malèvola. Inquietant.

Acabà la xerrada amb la seva broma sobre la prèdica, Sant IGNUtius i les altres "esglésies": vim, etc. Força divertit.

Aleshores vingueren les preguntes (tristes) i les respostes (agudes). Sembla estrany la buidor imperant al país. Moltes ulleres de pasta, molta roba de disseny, molta gent "guapa" però unes preguntes de p. pena: "De què viu un programador de SL?"

Ell va contestar: És impossible de saber, el que sé és que cap d'ells ha mort. Segurament qui ha fet la pregunta volia dir com guanya diners i no entenc perquè no ho ha preguntat així. Perquè hi ha moltes maneres de guanyar diners i el gran nombre de programadors de SL poden guanyar diners de moltes maneres: n'hi ha que són professors, estudiants, cuiners o programadors pagats per fer altres feines i que dediquen el temps lliure al SL. Hi ha tal varietat de situacions que no es pot contestar aquesta pregunta.

Molt bé.
Publica un comentari a l'entrada