Jornada Espiral 2007 (I)

Enguany la Jornada Espiral va començar el divendres a la tarda. Després d'un llarg i pesat matí fent els exàmens de GES, vaig despertar de cop quan en Xavi Belanche ens començà a parlar de Twitter. En un moment ens va posar al capdavant de la punta de llança de la web 2.0. Què fa Twitter? El mateix que nótame: en un espai de140 caràcters es tracta de respondre a la pregunta: “Què estàs fent?”. Això, que semblaria una tonteria sense interès, genera un moviment enorme i només en 6 mesos ha disparat les visites a la web del projecte. La translació casolana ha estat nótame, un apèndix de meneame de notable èxit entre nosaltres.

Després d'en Xavi vingué en Vicenç Martínez explicant una interessant experiència amb wikis per a la construcció de la web del centre i un reguitzell d'activitats didàctiques. S'allotja a wikispaces, però crec que a la part de pagament, perquè no hi havia rastres de publicitat. Tot i estar personalitzat, alguna coseta en anglès encara apareixia.

Va acabar en Bernat Orellana explicant algun dels mil i un programes per a persones discapacitades que té fets a la seva web. Es tracta d'un navegador especial que llegeix qualsevol text seleccionat i n'augmenta la mida fins al punt que l'usuari desitgi. Impressionant la capacitat de treball d'aquest home.

Després d'un curt berenar l'Abert Pérez ens presentà La prestatgeria, la traducció catalana de Myscrapbook que aquí promou l'Antonio Temprano, un espai basat en php i mysql on els centres hi poden penjar “llibres” elaborats per ells mateixos. El resultat és impressionant, el que no acabo de veure és com funciona: els estudiants fan els treballs col·laborativament, però després només el professorat pot penjar-los. Quina diferència hi ha amb la web 1.0? Vés que la por a forats imaginaris de seguretat no ens refreni.

Al final de les exposicions hi hagué un torn de preguntes al ponents i jo vaig demanar al Xavi sobre les aplicacions didàctiques del twiter. En proposà algunes, com ara el seguiment al moment d'esdeveniments que passen al moment en qualsevol punt del món o veure d'on provenen les intervencions que es fan a través de twittervision, un mashup de twitter i Googlemaps: lo más de lo más.

En acabat de la Jornada ens n'anàrem a fer una cerveseta amb en Xavi i en Jordi Vivancos. Va ser una estoneta curta, però intensa. En Jordi explicava com encara hi ha un 80% del professorat renuent a la introducció de les TIC a l'aula. Ens feu reflexionar sobre el fet que fa 100 anys que es coneix l'ensenyament per projectes, o l'escola Decroly i altres innovacions pedagògiques que han demostrat a bastament la seva superioritat sobre sistemes d'ensenyament “clàssics” (per no dir antediluvians). Però què és el que trobem amb més freqüència al nostre voltant? La causa? Una podria ser la llei del mínim esforç. Trist.