Skyline de grues

Una imatge que ens ha acompanyat aquesta setmanasanta al llarg del camí fins a Puerto de Mazarrón ha estat la de les grues. Des d'Ampolla fins a Mazarrón, passant per Marinador, Benidorm i molts altres pobles de la costa mediterrània les grues han estat sempre presents. Això vol dir dues coses íntimament lligades: construcció imparable i destrucció del paisatge.

És una espiral sense sentit. La gent es compren cases, pisos i apartaments a prop (o no tan a prop) de la costa per la bellesa del paisatge, però és que les pròpies contruccions espatllen i destrueixen aquest paisatge que, lluny de la bellesa natural, es converteix en un pasisatge urbà aberrant, com aquest de Benidorm:


Què s'hi va a buscar en un lloc com aquest? No ho sé, però sí sé el que s'hi troba: el mateix que a la ciutat de la qual fugim. Un trànsit espès i infernal per uns carrers pensats per a carros i animals, sense lloc on aparcar ni deixar el cotxe un moment, uns transports públics inexistents que t'obliguen a abusar del cotxe, uns habitatges fets a corre-cuita i amb un baix manteniment, uns serveis públics deficients i la natura lluny, molt lluny.

Però tot i això se segueix construint i venent o llogant (qui pot: abunden molt els anuncis de lloguer). Fins i tot als poblets del Parc Natural del Cabo de Gata s'hi ha construït molt:


Vam veure ploure al lloc més sec de la península, però: hi haurà aigua per a tanta gent i durant la resta de l'any? Ho dubto. Si els conreus tradicionals eren una agricultura de subsistència i una ramaderia de cabres, ara, al mateix lloc, amb les mateixes condicions no s'hi pot encabir deu vegades més gent, conreus d'horta sota el plàstic i la munió de turistes que hi estan de passada.

Això no s'aguanta i farà un pet com una aglà.