dimecres, 28 de juny de 2006

El cas "gloss" i Moodle 1.6

Per fi m'he decidit a entrar en l'apassionant món de la bibliografia a LaTeX, en concret en el programa BibTeX que permet, a partir d'un fitxer de dades bibliogràfiques (en format de text) anar "tibant" referències i fer-les aparèixer al final d'un document sota el títol de Bibliografia o Referències.

Vaig baixar-me un programet que permet editar còmodament els fitxers de bibliografia i vaig fer un parell de proves amb diferetns estils bibliogràfics (per nom d'autor, per número, etc). Tot plegat molt satisfactori.

A més, he plantejat un dubte a la llista es_TeX sobre quin tipus d'estil és el més adient per tenir web-bibliografies perquè el que més uso són URL més que no pas llibres o articles. Una persona ja ha contestat, tot i que no m'acaba de fer el pes la solució que dóna.

Seguint llegint més coses em vaig ensopegar amb el paquet gloss de'n Javier Bezos et al. que tot utilitzant la potència i filosofia de BibTeX permet fer glossaris, és a dir, definicions de termes en un document a partir d'una base de dades bibliogràfica en format especial per glossaris.

Vaig instal·lar-me el paquet a MiKTeX i vaig baixar la documentació i els exemples. Vaig començar processant un fitxer d'exemple però, oh desil·lusió, no va funcionar. Ho vaig provar amb un altre fitxer bib, un altre exemple, etc, però mai no funcionava. I aquí, deseperat em vaig posar a llegir la documentació. Algú més ordenat que jo diria: haver començat per aquí! Pe`ro jo sempre començo pel final i, si cal, torno a l principi. Així que vaig estar lleguint la documentació i no trobava l'esquerda, tot semblava estar bé però no funcionava.

Fins que, rumiant rumiant, i a la vista de les explicacions que donaven els autors sobre el procés seguit a Linux, vaig provar de fer el mateix però des de la línia de comandaments de DOS. No us recordeu, oi? Són aquelles finestretes negres que es poden cridar des d'Inicia -> Programes -> Accessoris -> Línia de comandaments on s'han d'escriure directament les ordres que donem al sistema. Els linuxaires ho tenen per la mà, però els que usem windows ho tenim molt rovellat.

Vaig fer el que deia la documentació i passant de MiKTeX: un cop latex, un cop bibtex i un parells més de cops pdflatex per acabar d'arrodonir les referències creuades. I bingo! Allò funcionava: vaig obtenir un bonic PDF amb el corresponent glossari al final. Donaré més detalls en un proper post a cataLaTeX.

Les bibliografies gestionades amb BibTeX dónen moltes possibilitats i molt de joc. Aquest estiu miraré a veure si m'hi entretinc.

I continuant amb el tema de la tossuderia, que sempre dóna bons resultats, vull explicar el final de la pel·lícula de Moodle 1.6 a phobos. Vaig plantejar el dubte a moodle.org en català i de seguida va sortir l'aclariment, que ja em temia: el PHP de phobos no dóna suport a Moodle 1.6.
Vaig tornar a pujar Moodle 1.6 abans de fer cap altre canvi, però vam seguir en les mateixes. Així que vaig esborrar-ho tot (Moodle i la BD) i vaig pujar la darrera estable de la 1.5.4+

Vaig fer córrer l'escript de configuració i va funcionar a la primera. Temps total 30 minuts. Si m'haguessin de pagar les hores que vaig dedicar a provar d'arrencar la 1.6 em podria comprar un portàtil. Després hi vaig pujar el backup d'un curs, el vaig restaurar i tot OK. I és que Moolde funciona. El que no funciona ja ho sabem, oi?

dissabte, 24 de juny de 2006

Moodle 1.6

Quan vaig llegir que havia sortit la versió estable de Moodle 1.6 ja vaig tenir ganes de baixar-me-la i provar-la. Així que, aprofitanmt l'avinentesa que he de deixar llest un lloc web amb Moodle, em vaig descarregar el fitxer. Dijous el vaig descomprimir, vaig esborrar la BD de dades velles i vaig deixar llest l'espai web al servidor phobos preparat per allotjar aquest nou Moodle. Aprofitant que tenia temps lliure de màquina vaig fer un FTP i vaig deixar pujant els escripts de Moodle al servidor. Li vaig demanar al Santi que, de tant en tant, li donés un cop d'ull i, quan vaig tornar, em va dir que només un fitxer s'havia resistit a pujar de forma automàtica i que l'havia pujat manualment. Perfecte, ho vaig deixar descansar.

Avui, dia de Sant Joan (gràcies per les felicitacions, en vida vostra) he pensat que tothom seria a la platja o dormint la ressaca de la verbena i que seria un bon moment per arrencar l'escript de configuració. No ha estat una bona pensada perquè phobos ha fet el que sol: el burro.

He estat quasi dues hores per fer córrer l'escript d'instal·lació, quan en condicions normals es triga encara no vint minuts. Es penjava, deixava de donar senyal i havia de refrescar constantment l'adreça i cridar la pàgina. Al final he aconseguit que anessin apareixent les pantalles amb els OK de les creacions de les taules i, amb molta paciència, m'ha aparegut la pàgina per crear el perfil de l'admin. Quan ho he tingut tot (o així m'ha semblat) he cridat la pàgina del lloc i, després, de trigar una eternitat apareix sense el full d'estils. És clar, en aquestes condicons no sé si és que hi manca algun escript per pujar, o potser es va trencar, o és alguna cosa més seriosa de la configuració. Sembla que tinc connexió amb la BD, però no aconsegueixo veure bé la pàgina. Davant d'aquesta situació he decidit esperar-me a dilluns per continuar perquè ara tot el que faci potser acaba espatllant el que s'hagi pogut crear bé.

Ara bé la meva reflexió: és vergonyós. És impresentable que un servidor dedicat a la promoció de la innovació educativa funcioni d'aquesta manera tan deficient. Algún responsable hauria de donar la cara i prendre una d'aquestes dues decisions:
  • Reconèixer el seu fracàs com a gestor i tancar phobos. Això obligaria al professorat amb ganes de provar pàgines web interactives a anar-se'n a servidors comercials que donen un molt bon servei, però pagant. I, això sí, tancar la boca i deixar-se de grans paraules en els mitjans de comunicació. Que digui simplement: els nostres interessos no van per aquí.
  • Donar un impuls a les pàgines web interactives consistent en dotar de màquines que responguin a les seves neessitats al professorat i als centres interessats. Si algú adduís manca de pressupost se li hauria de dir que ara tenim l'Estatut aprovat i competències plenes en educació. Una altra cosa és que s'assumeixin o no. Potser en lloc de dedicar partides milionàries a publicitat es podrien dedicar al servei del ciutadà, que és qui paga.
Ja n'hi ha prou de fer el ploricó. Senyores i senyors: som al 2006, estem immersos en la web 2.0 (no deuen saber ni què és) i la innovació educativa no passa per fer una animació en Flash (tot i que són molt útils en determinats moments) o un pouerpoin amb musiqueta i coloraines.

La innovació en TIC passa per tenir portals interactius on els nostres estudiants (que ens porten 3 pobles d'avançada) puguin dialogar entre ells, amb el professorat i, si convé, amb els pares, en un nivell d'igualtat.

La innovació en TIC passa per tenir eines col·laboratives perquè el professorat deixi de treballar en soledat i repeteixi mil vegades la mateixa feina: la creació dels mateixos materials. Si som capaços d'utilitzar les eines de treball col·laboratiu podem compartir el nostre treball, estalviar temps i esforços i dedicar-los a millorar el nostre treball quotidià. Els estudiants en sortirien beneficiats.

I a phobos tot això sóna a broma macabra.

divendres, 23 de juny de 2006

Final d'etapa

S'acosta un final d'etapa i espero que en la propera les coses siguin més tranquil·les. No es tracta que aquesta que ara es tanca no hagi estat interessant. Tot el contrari, ha estat una fase de la meva vida en què amb molta feina i dedicació he aconseguit allò que ja volia l'any 2000: ensenyar a través de l'ordinador, és a dir, fer ensenyament a distància.

L'altre dia remenant papers vells em va sortir el projecte de l'any 2000 on plantejava una manera de fer-ho. I ara, vist a la distància, encara el trobo força interessant i gens desencertat. Plantejava una organització distribuïda, en xarxa, on els ensenyants podien estar en qualsevol nus de la xarxa i atenien els estudiants fossin on fossin.

El que mancava en aquell projecte era la concreció tecnològica. Pressuposava que hi havia d'haver mitjans tecnològics que permetrien la comunicació, però sense entrar en detalls. La raó és ben senzilla: en aquell moment jo desconeixia totalment els entorns virtuals. De fet només n'havia vist un, i molt per sobre. Era WebCT que en aquells moments oferia un espai gratuït de demo per a crear-hi un curs.

Ara que conec Moodle (per cert anem per la 1.6 i en tinc un per configurar) ho veig tot molt més clar i amb una altra prespectiva. Puc concretar molt més com fer una determinada acció d'eLearning perquè tinc les eines a l'abast.

Crec que l'etapa que ara començarà serà tan rica o més que la que es tanca. I del que estic totalment segur és que sense l'anterior aquesta nova no seria possible. Seguiré treballant amb Moodle, no sé per quant temps i potser més endavant amb una altra plataforma, però el que he après fins ara no m'ho treurà ni m'ho qüestionarà ningú.

Enrera quedarà molta gent, uns coneguts més a fons que altres. Però el que crec que he aconseguit és un coneixment més profund de les persones i, sobretot, de mi mateix. Hi ha hagut moltes situacions que m'han posat al límit, en punts on mai hagués pensat que em trobaria. I me n'he sortit prou bé. Segur que m'he creat oponents (em nego a anomenar-los enemics) i he fet amics. Dels primers passo i als segons em comprometo a cuidar-los. No hi ha res comparable a l'amistat.

dimecres, 21 de juny de 2006

Lleialtat

Lleial: Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció.

A qui se li deu lleialtat? On és escrit? Què ens obliga a ser lleials? A qui devem lleialtat, a qui ens la demana, a qui la mereix o a ningú? És ètic mirar primer per un mateix (sobreviure, recordeu?) i, després, mantenir la lleialtat?

Si el que ens mou són les recompenses, què hi guanyem en ser lleials? No ens surt més a compte mirar per nosaltres mateixos i deixar de banda la lleialtat "deguda" als altres? Qui diu a qui se li deu lleialtat? La lleialtat és un "valor" que no té ja massa valor? O bé, no tenim dret a exigir lleialtat als altres?

Massa preguntes al voltant d'una simple qüestió: potser no tenim dret a reclamar lleialtat de ningú que no sigui amic. De la resta podem esperar servitud (servilisme fins i tot) i poca cosa més.

Quina merda! Recordeu la meva frase?: Com més conec la gent, més m'agrada l'ordinador. O com deia l'altre: hi havia molta gent, però poques persones.

dilluns, 19 de juny de 2006

Meme

L'altre dia llegia en la bitàcola de l'Aníbal de la Torre que li havia arribat un meme sobre el que considera esencial per a la integració de les TIC a l'aula. Ell dóna aquesta resposta: ordinadors amb Internet. Sembla allò que en castellà diuen una perogrullada, però no. És la base. Si no hi ha ordinadors, la resta està de més. Perquè, quan ens hem pogut plantejar aquesta pregunta? Quan hi ha hagut ordinadors a l'aula, no abans.

Doncs bé, avui m'ha arribat a mi aquest meme. M'ha recordat allò de les 10 cartes amb la moneda i "no rompas la cadena, porque Fulanita la rompió y terminó enun importante cargo en la administración pública". Pobre Fulanita!

La pregunta és la mateixa. I la meva resposta no és massa diferent de la de l'Aníbal. Però jo hi afegiria alguna cosa més.

Diria que, a més d'ordinadors, caldria que el/la profe tingui amplitud de mires i capacitat de reflexió. No coneixments informàtics en TIC ni en res, no. Només que sàpiga aixecar la vista del melic, que sigui capaç de donar un cop d'ull al seu voltant, en especial als seus estudiants, i que es plantegi la pregunta: Si la societat és diferent a la de la meva infantesa, per què ensenyo de la mateixa manera amb que em van ensenyar a mi?

Passo el meme a qui vulgui continuar. És tard, estic encostipat (a l'estiu només em pot passar a mi) i estic molt cansat.

diumenge, 18 de juny de 2006

Experiments amb Linux

Els ordinadors són màquines imprevisibles i sorprenents. Divendres em vaig baixar l'Edubuntu per mirar-me'l. Havia llegit que, a part de poder-se instal·lar al disc, es podia provar com a cd-live. Així que em vaig engrescar, me'l vaig baixar i vaig gravar-lo en un cd. Tot content provo el Cd en una màquina i, oh desil·lusió!, mostrava un missatge d'error que impedia continuar. Ho vaig provar en una altra màquina i el mateix error: no va haver-hi manera.

Però, en lloc de llençar el cd pensant que estava mal gravat, me'l vaig guardar i avui l'he provat en una tercera màquina: ha funcionat a la primera. Ha trigat el que sol ser normal de carregar un live-cd, però ha anat com una seda. El problema segueix estant en la connexió wifi que no detecta. Em troba la placa de xarxa, però l'adaptador USB no. I és el que em preocupa: no vull instal·lar-me linux al meu ordinador si no puc connectar-me a Internet. I és que si no et connectes no ets ningú. Ni pots navegar ni actualitzar programari. Quin sentit té?

I ara la mala notícia: dissabte em vaig comprar la revista Todo Linux que venia amb un cd de Mandriva One, un live cd des d'on es pot instal·lar Mandriva al disc dur. Havia pensat que, després dels desenganys amb Ubuntu, Mandriva seria més estable i m'estalviaria feina.

Però, oh sorpresa, vaig provar el cd en dues màquines i se'm quedava penjat en les dues. No sé si és problema de disc o d'alguna cosa en la configuració dels pcs. Encara em queda la possibilitat de provar-ho en una tercera màquina abans d'arraconar-lo.

dissabte, 17 de juny de 2006

eXe

El passat 28 de maig vaig fer un post sobre l'Scorm. Explicava (pels mandrosos que no volen seguir l'enllaç) que m'havia descarregat una eina d'autor, un programet anomenat eXe eLearning XHTML editor, que permet des de crear pàgines web força atractives sense saber res d'HTML fins a desar-les en format Scorm. Vaig fer una prova i vaig crear aquesta col·lecció de pàgines web i aquest Scorm.

Em queixava que no m'havia funcionat en cap dels Moodles que tinc corrent "pels puestus" i encoratjava als lectors (crec que són 2 ;-) ) d'aquest blog a provar-lo. I en Carles, un dels 2 lectors, va instal·lar-se'l al seu Moodle 1.6 i li va funcionar!

Per tant no he descartat l'eXe, sinó que hi he continuat treballant. Però ara en la traducció catalana. Vaig estar tafanejant el lloc web del projecte i vaig acostar-me fins la pàgina de traducció. Et duu a un programa de traducció de projectes que funciona sota un servidor Pootle i permet, un cop identificat, participar en els projectes de traducció.

M'hi vaig registrar, però com que no trobava el projecte de traducció catalana d'eXe em vaig adreçar per correu a l'equip d'eXe (que, com les pomes que he comprat avui, són de Nova Zelanda) i els vaig exposar el cas. Em van contestar tot seguint obrint un projecte de traducció catalana d'eXe que podeu veure fent clic aquí.

Si algú té poca feina i s'hi vol apuntar no té més que registrar-se a la web i entrar. Hi ha feina per tothom, avui tinc 8 de 611 cadenes traduïdes.

dijous, 15 de juny de 2006

Mascletà

Aquesta tarda he vist unes adolescents que, jugant jugant, cremaven uns apunts. He suposat que avui devia ser el darrer dia de classe, que havien aprovat aquella assignatura i ara, tot rient, se'n volien desempallegar per sempre més.

El gest m'ha semblat, si més no, curiós. Mai se m'hagués acudit de cremar un llibre o uns apunts, a mi. Però he pensat que darrera aquella broma de col·legials hi havia alguna cosa més seriosa. Hi havia una fallada terible, probablement per part del professorat.

On era l'error? L'assignatura més plom, l'àrea més complexa, complicada i difícil, deixa de ser-ho si el professorat que la imparteix te la fa agradable. No es tracta de fer-ho fàcil ni de fer-se el gaciós amb els estudiants. No. Es tracta de fer-te veure les coses d'aquella manera especial, que entusiasma i et fa entendre-ho i seguir.

Probablement, si el professor o professora d'aquelles noies els hagués fet amena l'assignatura de la qual cremaven els apunts, aquest fet no s'hagués produit. I ara, en un calaix, hi hauria uns bons apunts que un dia o altre aquella persona consultaria amb enyorança i respecte. Encara li serien útils. Però no és el cas. Llàstima (pel profe, la canalla s'ho passaven d'allò més bé.)

dimarts, 13 de juny de 2006

Ja soc persona, neng

Sí, avui he aconseguit instal·lar un Ubuntu, Linux per a éssers humans, i que funcioni. Ha estat en un vell ordinador sense tocar l'altre sistema operatiu, cosa que fa que quan l'arrenques et demani amb quin SO vols treballar. El grub és, m'hi he d'entretenir una mica més.

On m'hauré d'entretenir bastant serà en la configuració de les dades per què es connecti a Internet i, el que seria ideal, entrés a la xarxa. Li he posat una IP i les dades d'una altra màquina que normalment entra, però no s'ha connectat a Internet ni, encara menys, a la xarxa. Suposo que falla alguna coseta, tot i que reconeix la targeta de xarxa i té la IP correcta com a identificador.

No és que acabi treballant amb normalitat amb aquesta màquina, la idea original era que fés de conillet d'Índies per si m'animo a instal·lar-me'l a casa. No vull perdre el bon funcionament a què he arribat amb els programes sota windows, però em faria gràcia conèixer-ne de nous sota Linux. En conret, veure com treballa LaTeX sota Linux, el seu hàbitat natural. M'han dit que cap problema i que els PDF es poden veure perfectament, així que quan ho tingui més segur ho provaré.

El que més por em fa és que no em pugui connectar a Internet sota Linux. Tinc una wifi de telefònica amb adaptadors USB i un dia vaig provar un live-cd amb linux i no els reconeixia, suposo que perquè no tenia els drivers. Però m'estranya que no siguin més habituals, amb la gent que hi ha que fa servir linux i té aquesta connexió.

diumenge, 11 de juny de 2006

Jornada Espiral 2006

A l'espera d'una valoració una mica més elaborada i detallada vet aquí les primeres impressions sobre la Jornada Espiral 2006 d'ahir.
  1. molt interessant, tant per les ponències presentades, amb projectes innovadors i prometedors que demostren que el professorat d'aquest país té moltes ganes de treballar i de tirar endavant (a diferència dels amos de les vaques) com pels assistents/tes.
  2. cal destacar que molts dels asssitents aguantaren com lleons fins al final de la jornada, moment en què es produí un debat curt, però força interessant, sobre el futur de les TIC a l'educació.
  3. també dir que en aquestes jornades a vegades val més els contactes humans que s'hi estableixen que les ponències en sí. Les ponències ens les llegim després amb calma i podem visitar els enllaços i els llocs originals. Com que no estem massa acostumats a parlar en públic (tot i que ens fem farts de fer classes), la nostra oratòria no és prou captivadora i, a vegades, perdem el fil de les explicacions. Però el contacte de tu a tu amb persones que la resta de l'any només llegeixes, o en sents a parlar, és força interessant.
  4. en l'aspecte relacional vull destacar el gran nombre de persones que se m'ha acostat donant-me les gràcies pel treball a moodle.org o en l'elaboració dels materials. Realment això és l'únic que compensa les horetes que un hi dedica.
  5. si el primer any que hi vaig assitir, el 2004, vaig tenir 5 minuts per parlar de Moodle i l'any passat el quart d'hora de rigor, enguany ni calia presentar Moodle: tothom el coneix i molta gent hi treballa. De fet, 5 de 14 ponències tractaven directament de treball amb Moodle, mentre que d'altres el citaven.
  6. a destacar la ponència de la Mariona: impressionant. Curta, sintètica, ben presentada, amena, aclaridora i real, sense motos a vendre. Va ser molt aplaudida i s'ho mereixia.
  7. coses que m'hagués agradat de fer: sentir la Bea parlar més sobre la seva experiència amb blogs. Parlar amb calma amb en Josep Maria Fontana que s'hi va estar tot lo sant dia. Comentar amb molts dels participants el treball amb Moodle. I fer una pila de contactes més. Tanmateix sempre ens queda el correu electrònic.
  8. NB: pensar en la Wikimarató. Molt bona idea dedicar esforços a potenciar aquesta eina.
Però el temps passa i el dia s'escolà amb una rapidesa sorprenent. I és que un dissabte tampoc dóna per més.

diumenge, 4 de juny de 2006

Google Notebook

Google no para d'innovar. Dins del món empresarial representa un trencament amb l'estretor de mires dels empresaris tipus Sr. Esteve o botiguer que no hi veu més enllà de la porta de la botiga. Deu fer els duros a cabassos perquè és una de les empreses més ben situades a la borsa americana gràcies a la publicitat subtil i específica que insereix en els resultats de les cerques o al seu correu web gmail.

Però avui vull parlar d'un servei que he descobert de la mà d'en Xavier i que em penso que pot donar molt de sí. Es tracta del Notebook, un Bloc de notes que és a Internet i que es pot consultar a partir de les dades del compte de correu. Treballant amb Firefox (a qui dóna suport Google) un es pot descarregar una extensió que fa aparèixer una noteta a la part inferior dreta del navegador i, amb un sol clic, podem entrar-hi.

Tenir un bloc de notes a la web ens permet escriure-hi notes des de qualsevol màquina i llegir-les des de qualsevol altra. Per exemple, podem estar a la feina i fer-hi una anotació que, en acabat, recuperem des de casa. A més, al seleccionar una part d'una pàgina web (text + imatges + enllaços) fent clic amb el botó dret del ratolí podem copiar-ho directament al bloc; és l'opció Note this (Google Notebook).

Hi podem fer seccions que agrupin les notes per categories i, el que és més trencador, podem tenir en un mateix compte diferents Blocs de notes i uns poden ser privats, només el titular del compte hi té accés, però altres poden ser públics, com ara aquest que he fet per cataLaTeX

Amb el Google Calendar la cosa funciona d'una manera similar. Podem tenir diferents calendaris i publicar-los o no. I s'entén. Però un Bloc de notes no se m'havia acudit, tot i que ara trobo la idea ben interessant.

Google no ens tanca a casa, al contrari, ens ofereix eines per publicar i compartir la nostra informació. Un exemple més del que pot arribar a ser la web en el futur: una xarxa absolutament descentralitzada on els protagonistes som tots i cadascun de nosaltres que hi entrem i afegim informació. És la web 2.0.

dissabte, 3 de juny de 2006

Notepad++

Notepad++ és un editor de text de codi lliure traduït (parcialment, només el més important, vaja) al català que permet editar tota mena de fitxers font: de marques, programació, etc. Podríem citar l'HTML, tex i l'XML com els que probablement utilitzi.

És un programa molt lleuger basat en el motor Scintilla, el mateix que fa córrer SciTE, un altre editor de codi font. Sembla, però que Notepad++ té més prestacions. D'entrada permet editar en diferents codificacions (iso, utf-8, recordeu?) la qual cosa promet. A més, quan edites codi font, com ara xml, et mostra l'estructura en arbre de les etiquetes, cosa que facilita enormement el treball.

També té una interfícicie i les icones molt agradables i destaca la sintaxi amb colors per no predre-s'hi. Penso que pot arribar a substituir altres editors més pobres però que, per defecte, venen amb window$ perquè, a diferència del Bloc de notes o SciTE, Notepad++ sí identifica les extensions dels fitxers i apareix en el menú contextual que es desplega quan cliques amb el botó dret del ratolí.

dijous, 1 de juny de 2006

La ràdula

Continuem amb les lapes, aquests moluscs que s'arrosseguen sobre l'estòmac, gasteròpodes que en diem. Perquè avui toca parlar de la ràdula, aquest petit òrgan quitinós que tenen a la boca tots els moluscs gasteròpodes i que els serveix per llepar, rascar i dur-se l'aliment, que troben al seu voltant, fins a l'aparell digestiu.

Algú podria dir que és ben trista la vida d'un ésser viu que ha de passar-se l'existència llepant per dur-se un bocí d'aliment a la boca. Però la natura, amb la seva immensa saviesa, ens demostra que és una estratègia força reeixida. Fa milions d'anys que funciona i permet alimentar-se, i de valent, a tot un gran nombre i varietat de moluscs.

llimac


Topt i això no cal remuntar-se al passat per trobar mostres de l'èxit d'aquesta estratègia de supervivència. Només cal mirar al nostre voltant per trobar força exemples d'animals que tiren de ràdula: lapes, cargols terrestres i marins i llimacs.