divendres, 23 de juny de 2006

Final d'etapa

S'acosta un final d'etapa i espero que en la propera les coses siguin més tranquil·les. No es tracta que aquesta que ara es tanca no hagi estat interessant. Tot el contrari, ha estat una fase de la meva vida en què amb molta feina i dedicació he aconseguit allò que ja volia l'any 2000: ensenyar a través de l'ordinador, és a dir, fer ensenyament a distància.

L'altre dia remenant papers vells em va sortir el projecte de l'any 2000 on plantejava una manera de fer-ho. I ara, vist a la distància, encara el trobo força interessant i gens desencertat. Plantejava una organització distribuïda, en xarxa, on els ensenyants podien estar en qualsevol nus de la xarxa i atenien els estudiants fossin on fossin.

El que mancava en aquell projecte era la concreció tecnològica. Pressuposava que hi havia d'haver mitjans tecnològics que permetrien la comunicació, però sense entrar en detalls. La raó és ben senzilla: en aquell moment jo desconeixia totalment els entorns virtuals. De fet només n'havia vist un, i molt per sobre. Era WebCT que en aquells moments oferia un espai gratuït de demo per a crear-hi un curs.

Ara que conec Moodle (per cert anem per la 1.6 i en tinc un per configurar) ho veig tot molt més clar i amb una altra prespectiva. Puc concretar molt més com fer una determinada acció d'eLearning perquè tinc les eines a l'abast.

Crec que l'etapa que ara començarà serà tan rica o més que la que es tanca. I del que estic totalment segur és que sense l'anterior aquesta nova no seria possible. Seguiré treballant amb Moodle, no sé per quant temps i potser més endavant amb una altra plataforma, però el que he après fins ara no m'ho treurà ni m'ho qüestionarà ningú.

Enrera quedarà molta gent, uns coneguts més a fons que altres. Però el que crec que he aconseguit és un coneixment més profund de les persones i, sobretot, de mi mateix. Hi ha hagut moltes situacions que m'han posat al límit, en punts on mai hagués pensat que em trobaria. I me n'he sortit prou bé. Segur que m'he creat oponents (em nego a anomenar-los enemics) i he fet amics. Dels primers passo i als segons em comprometo a cuidar-los. No hi ha res comparable a l'amistat.
Publica un comentari a l'entrada