dijous, 15 de juny de 2006

Mascletà

Aquesta tarda he vist unes adolescents que, jugant jugant, cremaven uns apunts. He suposat que avui devia ser el darrer dia de classe, que havien aprovat aquella assignatura i ara, tot rient, se'n volien desempallegar per sempre més.

El gest m'ha semblat, si més no, curiós. Mai se m'hagués acudit de cremar un llibre o uns apunts, a mi. Però he pensat que darrera aquella broma de col·legials hi havia alguna cosa més seriosa. Hi havia una fallada terible, probablement per part del professorat.

On era l'error? L'assignatura més plom, l'àrea més complexa, complicada i difícil, deixa de ser-ho si el professorat que la imparteix te la fa agradable. No es tracta de fer-ho fàcil ni de fer-se el gaciós amb els estudiants. No. Es tracta de fer-te veure les coses d'aquella manera especial, que entusiasma i et fa entendre-ho i seguir.

Probablement, si el professor o professora d'aquelles noies els hagués fet amena l'assignatura de la qual cremaven els apunts, aquest fet no s'hagués produit. I ara, en un calaix, hi hauria uns bons apunts que un dia o altre aquella persona consultaria amb enyorança i respecte. Encara li serien útils. Però no és el cas. Llàstima (pel profe, la canalla s'ho passaven d'allò més bé.)
Publica un comentari a l'entrada