Moodlemoot 11

Enguany, i després d'una atzarosa situació que quasi ens deixa sense, s'ha celebrat la Moodlemoot Spain 2011 a Donosti els dies 14 i 15 de desembre.

En aquesta ocasió sí que hi vaig presentar una proposta de Taller, que es va fer el dimecres 14 després de l'acte inaugural, sobre la Tasca amb revisió per parells. L'organització havia instal·lat el mòdul en un Moodle 1.9, però sembla ser que els diferents mòduls instal·lats interaccionaven negativament entre ells de manera que no acabaven de funcionar del tot bé. El mateix els va passar als companys d'Xtec que presentaven el mòdul per geogebra (@raulf, @davidobrador, @sara_arjona,...). En resum, que el taller va funcionar fins a l'entrada com a profes per veure què hi ha de fer. Llàstima, perquè anava força bé i les valoracions dels assistents van ser, malgrat tot, força positives. Una activitat de coavaluació senzilla com aquesta sempre atrau força. Tanmateix tinc les meves reserves sobre la continuïtat a Moodle 2.0. El desenvelupador té ara més feina (és el coordinador de programadors de moodle.org) i no ho deu tenir en les seves prioritats. Bé, llàstima, però és només una eina i si cal en trobarem una altra (el taller?) que faci coses semblants.

Mootes11: Presentacion Tarea con revisión por compañeros (Peer Review Task)

View more presentations from Joan Queralt

El company David Pinyol @davidpi9  va tenir el seu temps dins la presentació genèrica anomenada Encuentro de PBL: Aprendizaje basado en problemas... amb gran èxit de públic i crítica. Encara ressonen els crits d'alegria de l'audiència quan va explicar com fer els condicionals a les fórmules de qualificació (substituint a l'IF...THEN) i els oh! i ah! en veure com es poden lligar treballs en grups amb fòrums i qüestionaris.





Bé, anem per ordre, comencem per l'acte inaugural a càrrec de Juan José Calderon (@eraser). Va començar molt fort amb una presentació original que va agafar a l'audiència freda i desprevinguda. Llàstima perquè feta de calent amb calent hagués estat molt més productiva. Tot i això se'n va sortir prou bé. La idea era presentar diferents maneres d'entendre el futur de l'aprenentatge a través de la tecnologia amb els nous dispositius (tablets, smartfons,...).

Després de dinar vaig assistir El portafolio electrònico en el aula de secundària (Qué aporta Mahara a Moodle) una presentació d'en Juan Ezeiza on explicava com fan el treballs en grups a Mahara al seu institut. Juan Ezeiza és traductor de Mahara a l'euskera i té una visió del futur d'aquest programa força interessant. Molt interessant i viu va ser també el debat que es produí després de la presentació on els participants presentaven pros i contres dels portafolis (és una feina extra, no està centrada en l'estudiant perquè aquest es busca eines alternatives, és el profe que s'ho pensa, Mahara és lleig i poc amigable, etc).

L'endemà, després d'assistir a un taller sense massa interès, vam anar a la videoconferència d'en Martin Dougiamas on ens explicà els seus plans per Moodle. Sembla que ha trobat un soci que li injectarà prou recursos com per poder treure una subversió de la 2 cada 6 mesos. Ara acaba de sortir la 2.2, al juny del 2012 sortirà la 2.3 i així successivament. Les novetats ja no seran tan radicals com en el canvi de 1.9 a 2 sinó que seran millores ens les diferents activitats i el propi funcionament.

En acabat del cafè, on la vaig poder saludar personalment, vingué la conferència de la Joyce Seltzinger (@catspyjamasnz) anomenada Moodle & us: incorporating social presence into your course design. Va presentar la idea que als cursos de moodle cal incorporar-hi la nostra petjada digital, en nostre PLE. Va presentar la seva feina i com anar introduint altres espais digitals on ens movem (blogs, fòrums, twitter, fb,...) a l'entorn d'aprenetatge. Una sala d'actes només mig plena per escoltar les idees més novedoses que es van sentir en tota la moot. Una llàstima, suposo que hi deuria haver problemes per quadrar agendes, però valia la pena escoltar el que la Joyce ens explicava. Va faltar temps, tot i que encara vaig poder plantejar-li una pregunta sobre la content curation, la darrera novetat en el tema.

La darrera presentació a la que vaig poder assistir va ser la dels companys i homòlegs andalusos de l'IEDA on en @pekechis en directe i l'Anna des de Sevilla  presentaven el treball fet en tutoria i el que aconsegueixen que facin els seus estudiants. Va ser força interessant perquè després de conèixer el que tenien al febrer d'enguany quan en Luisra Villalta  @luisra78 ens ho explicà a l'IOC, ara vaig constatar que segueixen un camí força productiu, de millora del servei cap a l'estudiant i que en molts punts convergeix amb el que seguim nosaltres. Una feina excel·lent de l'equip que des de la Consejería coordina l'Anibal de la Torre (@anibaldelatorre ) i dirigeix sobre el terreny en Manuel P. Báñez  (@ManuElpielRoja).

Abans d'agafar el tren, però, en Josi Sierra va fer una sèrie de vídeos amb entrevistes als assistents per al seu lloc conocity.eu, una de les quals va ser la que em va fer en Jordi Adell (@jordi_a) parlant sobre Mahara i portafolis. Aquest projecte d'en Josi,  conocity.eu, és força interessant perquè amb vídeos molt curtets presenta un panorama del que s'està fent ara mateix en educació força interessant. Un gran descobriment!

Si em demanéssiu que resumís en poques paraules aquestes hores tan intenses diria que, per una banda, Moodle està més viu que mai, que som nosaltres, les institucions que el fem servir, les que anem endarrerides (ben bé un any) sobre el que ens proposa i que Moodle pot anar perfectament acompanyat amb altres programes (Mahara) i mòduls (goegebra, peer review task serien exemples). I tot això per a què? Perquè els estudiants facin uns aprenentatges reals, treballant individualment o en grup, relacionant-se entre ells i amb altres que formen part de les seves xarxes socials. En resum, que Moodle està més viu que mai i que li queda encara molta feina per endavant.

No vull acabar sense parlar de l'organització. La Mertxe Badiola (@mertxejbadiola), l'Ainhoa Ezeiza (@ainhoaeus) i l'Iñaki Arenaza (@iarenaza), entre d'altres, han fet un treball enorme perquè aquesta Moot tirés endavant. Estic segur que s'han endut més d'un disgust, però ningú pot posar en dubte que al final se n'han sortit i han muntat un esdeveniment per sobre de l'alçada d'altres amb més mitjans. Eskerrik asko!

L'especialització del professorat

Acabo de llegir l'article Los profesores que no existen que tracta sobre com el professorat dels instituts de la comunitat de Madrid ha de impartir assignatures d'especialitats que no són la seva. La causa són les retallades de professorat i l'augment d'hores lectives imposades per la consejera del ram, seguint les ordres del seu govern, i que no són més que el tast del que se'ns acosta.

Al voltant d'això hi ha una qüestió que m'ha fet pensar. A veure si em sé explicar perquè no vull ferir cap sensibilitat, al contrari. Per una banda estem veient que el professor de mates ha de fer la visual i plàstica perquè li encanta la fotografia. Lògicament no podrà fer unes activitats tan enriquidores en aquesta àrea com les faria un especialista, però permeteu-me que deixi anar un pensament: Cal estar molt especialitzat en un àrea per impartir-la a la ESO? En aquest exemple potser el salt és molt gran, però que el professorat d'anglès faci llengua potser no ho és tant. O que un professor de ciències faci mates o química no ho veig tan complicat.

Afortunadament en el meu ram, la formació d'adults, no tenim tanta compartimentació d'especialitats i hi ha 3 àmbits: el de la Comunicació (que inclou totes les llengües) el Científic (amb les mates, totes les ciències i la tecnologia) i el Social (amb les diferents àrees de ciències socials i visual i plàstica). Un professor ha de poder impartir tot un àmbit, i així succeeix en la pràctica. Estic segur que en l'especialitat del professorat és on més profit se'n treu, però no dubto de la suficiència dels seus estudiants en les altres àrees de l'àmbit.

A més, hi ha el tema de les competències. En les reunions del meu centre està emergint constantment no tant la paraula com el concepte. Una professora de química està més preocupada perquè els seus estudiants acabin expressant-se bé i entenent el que llegeixen que no pas en què sàpiguen les fórmules dels compostos. I ho comparteixo plenament, crec que pels nostres estudiants adults assolir la competència en expressió i comprensió escrites els serà més útil que llegir H₂SO₄.

Potser, per sobreviure a aquestes retallades tan bèsties, el professorat dels centres ens replantegem què podem fer i com ho podem fer. Una de les conclusions que segur que en traurem serà aquesta que avanço: no hem estat formats en com ensenyar sinó en què ensenyar. I en aquest nou context als profes ens calen més recursos per ensenyar que no pas coneixements. Moltes vegades ho he dit: si tingués més recursos per crear activitats motivadores no tindria cap inconvenient en fer cap àrea de la ESO (llengua, socials, música...) tot i que la meva formació és científica. Al cap i a la fi el nivell final de la ESO és el mínim que es necessita  per sobreviure en el nostre temps, oi? I bé que sobrevivim.

Una altra conclusió a la que probablement arribem és que cal un canvi en el que ensenyem. Potser diguem prou als compartiments estancs, potser podem començar a plantejar-nos fer treballs més transversals, més basats en projectes, estudiant casos, fent activitats reals i avaluant l'adquisició de les competències (adéu 4'8!!). Estem parlant de la ESO, un nivell que només ha de formar bons ciutadans i no especialistes en enginyeria genètica inversa.

Il·lusió òptica

He aconseguit un Galaxy Tab 10.1, sí aquell que no es pot vendre a Alemanya:

Per uns és un telèfon amb connexió a Internet, de fet porta un targeta SIM d'una coneguda companyia telefònica. Per altres és un tablet amb multitud de prestacions, entre elles wifi, 3G i trucades de telèfon.

Qui té raó? Tothom. Aquest aparell és com aquelles il·lusions òptiques que no saps si és la cara d'una noia o un ikebana:

El sistema operatiu és l'Android Honeycomb i és notablement més ràpid i potent que el que tinc al meu telèfon.

L'aparell és còmode de llegir i fer anar, encertes sempre a la primera la tecla o el lloc de la pantalla on vols picar (amb els meus dits com botifarrons a vegades se'm fa difícil encertar amb mòbil). La pantalla és gran (7 polzades), no és pesat (mig quilo) i té les mides i pes d'un lector de llibres electrònics (m'hi instal·laré Aldiko).

Només necessito una mica de temps per anar-li trobant el punt, però em sembla que té poca cosa a envejar al parent un xic més gran de la casa de la poma ;-)

Com reiniciar un curs de Moodle amb profes però sense estudiants

Avui m'han plantejat aquesta pregunta: s'ha acabat el curs i volem que el facin estudiants nous. Però és un curs on entren molts profes no editors i no tenim ganes de tornar-los a introduir un a un.

La solució que he donat (ni bona ni dolenta, però que funciona) és aquesta:

1. Fem còpia de seguretat completa (amb usuaris però sense fitxers d'usuari) del curs antic.
2. Un cop fet restaurem el backup en un curs nou però desmarcant les dades d'usuari en les activitats. Clar, qui fa les activitats? els estudiants, per tant no apareixeran al curs restaurat. En canvi els profes, que no han realitzat les tasques ni han respost els qüestionaris, són restaurats i amb el rol que tenien en un principi.

Un llarg viatge en l'educació de persones adultes

Arran de la meva visita llampec al IEDA de Sevilla aquest febrer passat l'Aníbal de la Torre en va encarregar la redacció d'un article sobre formació d'adults a distancia. Així que aprofitant que al març va fer 30 anys de professió vaig redactar-lo i ara, finalment, ha estat publicat en la secció En clave personal del nº 72 de la revista digital Andalucía Educativa sota el títol de Un largo viaje en la educación de personas adultas.

Espero que us agradi perquè és el guió de les meves memòries ;-)

Impressions de la visita a Holanda

• Hi ha molta gent jove treballant tant com a dependents, cambrers, etc. com a oficis més clàssics: lampistes, mecànics,...
• A tots els tramvies hi ha cobrador/a que ven bitllets i bonus.
• Tothom, és a dir, tothom, parla amb fluïdesa un anglès correctíssim. Potser hi ajuda que moltes pelis o sèries de tv són parlades en anglès i subtitulades en holandès.
• Hi ha carrils bici a tots els carrers (si cal per la voravia) i un carril fora de les carreteres. Així tothom pot fer és de la bici, el cotxe no té preferència.
• Consideren les motos petites com bicis i poden circular pels carrils bici sense casc.
• Molts ifons. QR codes per tot arreu.
• Hi ha grans fàbriques químiques al costat d'espais naturals no contaminats.
• Les autopistes (laberíntiques) són amples, et duen a tot arreu i són lliures de peatge. El que s'ha de pagar és l'aparcament, fins i tot al racó de poble més petit.
• Amsterdam és una ciutat enorme i habitable. Moltes persones amb discapacitat hi circulen amb cadires de rodes motoritzades (pel carril bici, és clar).
• Hi ha flors per tot arreu, els agraden força.
• La restauració és molt cara, el menjar en sí no tant.
• El cost de la vida supera força el nostre. Però els guanyem en clima ;-)

El futur de Moodle

S'està parlant força del futur de Moodle i quin paper, si n'ha de tenir algun, serà el de Moodle en tot això que tant es parla i que és la web 2.0, el futur de la web.

Alguns visionaris casolans diuen, tot cofois, que Moodle és mort i que el seu lloc l'ocuparan no-sé-quantes aplicacions web que faran per separat el que Moodle fa de cop. Altres, defugint les seves atribucions,  el voldrien veure mort per no haver de tenir feina a mantenir servidors on allotjar-lo. Però, quina visió es té fora d'aquest nostre petit cul de món que ens en sembla el melic?

Fa uns dies s'ha celebrat la Moodlemoot 11 de Nova Zelanda i l'irlandès Gavin Henrik hi va fer la presentació  Global Landscape of Moodle, El panorama global de Moodle, on parla de la seva visió  sobre el paper de Moodle en el futur més immediat.

Moodle global landscape Moodle Moot New Zealand 2011

View more presentations from Gavin Henrick

Observa que amb el pas del temps hi ha hagut un canvi en la posició de Moodle: des d'una instal·lació perifèrica, per a quatre frikis, s'ha passat a instal·lacions institucionals [vegeu l'article Què ens passa amb Moodle quan ens l'oficialitzen?]. Poques institucions educatives es poden permetre ara mateix el luxe  de no tenir un Moodle.

Però precisament l'aparició de noves eines amb el pas del temps ha fet que Moodle deixi d'estar al centre per passar a formar part de tot un divers ecosistema d'eines interrelacionades on cadascuna fa el que millor sap fer: Moodle gestiona els cursos i altres sistemes s'encarreguen del Portafolis, de la gestió de fitxers, del multimèdia, etc.

Resumint, podem dir que hem passat per diferents fases: des de l'experimental i voluntarista, fins a la institucional centrada en Moodle per donar ara pas a una on molt probablement Moodle trobarà el seu lloc formant part d'un ecosistema de diferents aplicacions on cadascuna farà bé allò pel que ha estat pensada. I el que Moodle fa molt bé és crear espais per l'ensenyament i l'aprenentatge.