I és que malgrat que un intenti transmetre les seves idees ben explicades i fonamentades, moltes vegades són percebudes com a imposicions burocràtiques que poden ser tergiversades, malinterpretades o, fins i tot, vistes com a resultat d'una voluntad malèvola que només busca excuses per donar feina al professorat.
Un exemple de malinterpretació? El concepte d'avaluació contínua punitiva que entronca amb un altre del que ja vaig parlar fa un temps: l'avaluació punitiva.
Partim de la base que l'avaluació ha de ser contínua, que com a profes hem de fer un seguiment del procés d'aprenentatge de l'estudiant i, si no va com hauria d'anar, proporcionar les indicacions per redreçar-lo. És cert que és molt difícil fer això cada dia, tot i que mentalment n'anem prenent nota. Per això establim uns punts del calendari on concretar-ho: l'estudiant lliura el resultat del seu treball, en fa una valoració i el professorat una altra. Com a conseqüència es dóna una retroacció, uns missatges d'alè i/o una proposta de millora, si fos el cas. L'estudiant revisa el seu treball a la llum de les noves indicacions i pot tornar a lliurar aquest treball que, finalment, és qualificat. I així una vegada rere l'altra. Senzill, oi?
Bé, senzill si combreguem amb aquest concepte d'avalaució com a revisió per partida doble (estudiant i professor) amb voluntad de millorar l'aprenentatge.
Però, què passa si som partidaris de l'avaluació punitiva? Recordem que en aquest cas l'únic que hem de fer és qualificar el treball sense possibilitat d'esmena. És allò de l'Ah! Se siente! Si ens veiem obligats/abocats a fer avaluació contínua, el que farem és traduir l'examen final a microexàmens, tants com punts d'avaluació contínua s'hagin establert, però amb la mateixa filosofia. No hi ha retroacció o aquesta es limita a dir He rebut el teu treball, espera a què publiqui les solucions. Però en cap cas hauríem de fer propostes de millora perquè els partidaris de l'avaluació punitiva pensen que els responsables que l'aprenentatge no s'hagi produït com ells esperaven és sempre l'estudiant, aquest ésser mesquí, que només fuig de la feina i se les empesca totes per aprovar amb el mínim esforç, copiant el treball d'altres si cal.
Si som partidaris de l'avaluació punitiva, arxivarem missatges com aquest:
He fet l'exercici per primera vegada, he tret de nota un tres, li he escrit al professor un missatge perquè hem deixi repetir l'activitat perquè encara queden 12 dies per dur a termini les activitats i hem diu que aixo no és possible.
M'he desanimat molt, perquè no puc repetir l'activitat tots estem aprenent, perquè no hem dona unaltre oportunitat?
1 comentari:
Y qué quieres que digamos...lo has clavado.
Es que hay profes que más que profes son jueces: la nota es su sentencia. El estudiante es un delincuente sin presunción de inocencia.
Aunque sinceramente yo lo de la segunda oportunidad...lo administro según el grado de interés del alumno. El que se limita al "copia y pega". Además, cuando tienes ciento y pico alumnos tampoco puedes "estirarte" mucho.
En cambio en los grupos de Griego I y II, como son pocos, no hay problema. Aquí lo que cuenta es hacer las cosas bien, no importa cuántas veces haya que intentarlo.
Publica un comentari a l'entrada