Intentaré analitzar els trets més destacables. En primer lloc trobem una cert estabilitat durant els 4 primers anys. Però al 2007 hi ha una caiguda considerable, coincidint amb la meva incorporació a l'IOC. Sembla que en lloc d'obrir-me a noves possibilitats i idees la feina diària m'hagués impedit fer res més. Això, però, arriba a nivells preocupants l'any 2009 amb una caiguda del nombre de publicacions realment important. Aquesta caiguda del 2009 és paral·lela a la caiguda en el nombre d'articles en el lloc germà cataLaTeX on en tot l'any només hi vaig fer 8 articles, dels quals 3 foren escrits i publicats durant les vacances de nadal.
Quina conclusió n'hem de treure? Doncs que no ens hem de deixar ofuscar per la feina, que hem de treballar per viure però no viure per treballar. I que no hem de deixar que allò urgent ens impedeixi fer allò important.
Propòsit pel 2010: recuperar els bons costums i seguir publicant entrades a la bitàcola i a cataLaTeX.
3 comentaris:
Em sembla que et deixes que també has començat a escriure en altres "medis", com a mínim a twitter .. ara que tinc el buzz m'entero de més coses
Ànims amb els nous proposits!!
PS Ja he canviat el reader :)
Llego a tu blog a partir de tu comentario en e-aprendizaje y me ha interesado mucho tu alusión al trabajo con e-portafolios. ¿Tienes publicado algo al respecto?. Ando dándole vueltas a cómo implementarlos en mi trabajo con alumnos de ESO. El año pasado lo ensayé con wikispaces.
Un saludo
Curiosamente, si hiciera una estadística de mis artículos en blogs, me pasaría algo así, sin haber cambiado de centro de trabajo. Creo que en mi caso al haber diversificado los formatos de publicación, (tengo 3 ó 4 blog, + twitter + reader+ ning+...) la frecuencia de publicación ha disminuido. En 2005-2007 tenía casi la disciplina de escribir los lunes un post. Ahora sólo escribo cuanto creo que realmente tengo algo nuevo que aportar: casi siempre tuiteo o comparto hallazgos porque lo que yo quisiera decir ya lo han dicho otros mejor que yo.
Y también valor más el tiempo para pasear, para la familia, para otras cosas...
¿Será la edad?
Publica un comentari a l'entrada