dimecres, 1 de juliol del 2009

3a Jornada IOC

Per a Mi, que per a mi no l'hagués fet.

Com cada final de curs des que la IOC és la IOC ahir dimarts 30/juny/09 se celebrà al Cosmocaixa la 3a Jornada IOC. Com tot en aquesta vida té clars i obscurs, però cal aprofitar les dues cares per aprendre'n i disfrutar.

Va obrir la Jornada el Director general, en Josep Francí, fent una mica de resum de com veu ell, des del seu lloc, l'evolució de l'IOC. Va destacar l'excel·lent feina feta i, això és d'agrair, la del professorat en general. Un creixement tan espectacular en tan poc temps per força ha de provocar tensions, com el provoca el creixement de les dents d'un nadó. Ara el que toca és mirar que tota aquesta feina, i tan ben feta, no es malmeti. I aquí el Departament hi té molt a dir i a fer.

A continuació parlà l'Imma Tubella, la rectora de la UOC. Va fer una interessant recull de dades i d'estudis sobre els que, malauradament, no vaig poder prendre apunts. És llàstima que una persona que representa una universitat que es dedica a l'eLearning no hagués preparat ni una mica de presentació en pantalla (a l'auditori n'hi ha 3 de pantalles) que hagués facilitat la visulaització d'aquestes dades tan interessants.

Després en Francesc Pedró, de la OCDE, ens va mostrar una sèrie de dades sobre la situació actual en connexió i ús d'internet. En aquest cas sí que hi havia representació gràfica, tot i que en molts casos no prou aclaridora del discurs. Tant ell com el següent ponent, en Gregorio Casamayor director acadèmic (ost!, com jo!) d'IL3, ja havíen vingut a la primera jornada, la del 2007, i els recordava més innovadors i amb un missatge més fresc. Potser és que enguany jo també vaig més cansat. En Casamayor, que va dir que acabava de publicar un llibre (jo no tinc ni temps pel blog), va fer una presentació amb més preguntes que respostes, amb un fil un xic vague i amb un tros de pel·lícula de la Júlia Roberts inclòs, que es podria resumir en una frase: profes, no us deixeu prendre el vostre paper (dels pocs que ens queden) de prendre les decisions sobre l'ensenyament que oferireu. El que vèiem a la pantalla podria ser un exemple pel llibre de text: Com no ha de ser una presentació en pantalla i, al final, el cansament del propi orador va fer que un missatge prou interessant quedés un xic diluït.

Dinar a peu dret amb excés de calories i colesterol i manca de vegetals i vitamines. El cafè prou bo, però.

En acabat de "dinar" va haver-hi l'actuació d'en Genís Roca (què dir d'ell que no se sàpiga!) on es consciencià que en molt poc temps hem passat d'una societat rurla a una molt tecnològica, i que no ens hem de sentir culpables per no saber-ho fer anar tot a la primera. Que prou pena tenim.
Molt interessant, ben presentada i ben representada que diu la meva mare de les pel·lícules referint-se al treball dels actors. Va mantenir l'atenció de tota l'audiència en una hora perillosa i tothom va celebrar les sortides i els detalls més curiosos. Molt bé.

La darrera presentació venia sota el nom de "taula rodona" però en realitat eren 3 minipresentacions sobre temes diferents i no massa connectats:
  • Pere Arcas de TV3 parlà sobre les realitats i desitjos del vídeo educatiu a la nostra, posant com a referent experiències britàniques, com ara les del Chanel 4
  • Pablo Lara, director d'innovació de la UOC ens passà un parell de vídeos que ja coneixia i quan anava a parlar del que m'interessava (va dir que la UOC passa d'un model centrat en l'estudiant a un centrat en l'activitat) va fer-ho de pressa i corrents i vaig quedar-me sense saber què vol dir això i què és el transfolio i què té a veure amb l'avaluació. També parlà que el campus UOC disposa de blog, wiki i portafoli i que han deixat Second Life per un desenvolupament propi que el supera. Però no vam veure res.
  • Francesc Pomés, el meu quefe, ho va fer molt bé, va dir coses molt interessants i el vam aplaudir moltíssim ;-) Va parlar de les dades recollides enguany sobre els nostres estudiants i llur satisfacció amb l'IOC. En resum: ens posen un 8, senyal que no ho fem malament del tot.
Va tancar la Jornada en Jordi Blanch resumint el que havíem vist i emplaçant-nos a continuar la nostra tasca.

Valoració molt personal: fluixeta. Els ponents, tret d'alguna notable excepció, no s'havien preparat la presentació al nivell que havia d'estar. L'IOC és un institut, però amb un nombre d'estudiants i nivell de servei al ciutadà que ja voldrien per a sí moltes institucions. No s'hi pot anar amb quatre notes, improvisar o fer segons què.

Si a la primera Jornada IOC la paraula clau va ser Moodle (i mireu on som ara) i a la segona web 2.0, la paraula d'aquesta tercera ha estat sens dubte twitter.

Alguns assistents vam crear allà mateix un hashtag informal de les jornades on molta gent que no van tenir la sort d'en Pedro Villarrubia, que pogué assistir-hi presencialment, ho varen poder fer via twitter. Espero que a les properes jornades es projectin els twits a les pantalles laterals de l'auditori del Cosmocaixa. Potser algun/a orador/a envermellirà en viu i en directe.