L'estat de la qüestió o una qüestió d'estat?

Ahir mateix es va presentar l'Informe-Anuari L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 de la Fundació Jaume Bofill. Tots reconeixerem la seriositat d'aquesta fundació a la que ningú pot acusar de partidista.

Doncs vet aquí alguna de les conclusions que en treu:

• Catalunya (60,3%) se situa en una posició cuera pel que fa al nivell de formació de la població jove, a més de 15 punts percentuals de distància de la mitjana de la UE (76,9%), i a més de vint punts de l’objectiu de la Unió Europea (85%) per al 2010.
• El 9,8% de la població catalana entre 25 i 64 anys desenvolupa algun tipus de formació (reglada o no reglada). Aquest percentatge se situa per sota de l’objectiu del 12,5% marcat per la UE per a l’horitzó 2010.
• El sistema educatiu català té cada cop més dificultats per garantir els nivells educatius considerats com a adequats per a la societat del coneixement de l’any 2010.
• El nivell de formació de la població s’incrementa però de manera molt lenta sense respondre a les necessitats formatives que requereixen les societats desenvolupades avui en dia. Pel que fa al grup de població de 18 a 24 anys, el nivell de formació s’ha reduït en els darrers anys, presentant un panorama de futur molt preocupant.
  Al mateix temps el baix nivell de formació requerit en una part significativa dels llocs de treball promou un mercat laboral poc qualificat, precari i, en conseqüència, fàcilment influenciable pels vaivens econòmics interns o externs del nostre país.

Aquest matí una persona ens explicava les novetats del nou currículum de Batxillerat. El missatge era tranquil·litzador: pocs canvis, res que no es pugui fer. Ha trigat 45 minuts en pronunciar "Cicles formatius" i 1 hora i 20 minuts en dir "competències".

Si seguim pensant que el sacrosant Batxillerat només serveix per entrar a la Universitat estem oblidant una part molt important de la seva funció: preparar als joves per al món del treball qualificat (cicles formatius i món del treball com a sortida immediata).

Si oblidem que a Primària, Secundària obligatòria i a Universitats s'està programant en termes de competències, no entenc com no es prioritza més al Batxillerat. Em temo que encara es pensa en el Batxillerat com en una mini-universitat amb mini-estudiants universitaris i mini-professors universitaris. I no ha de ser això.

No anem bé.