divendres, 26 de maig de 2006

Supervivència

Quan acabava la carrera de Biologia volíem fer, amb un company, un estudi sobre lapes que ens pogués servir com a tesina. Vam anar alguns cops a l'espigó de Cunit, on l'aigua era més neta, per mesurar closques i mirar de treure alguna conclusió. No el vam arribar a acabar, però ens ho pasàrem bé allà a la platja.




Una cosa, però, vaig aprendre: fins i tot en les condicions més difícils hi ha éssers vius capaços de sobreviure. L'estratègia que empren és senzilla: s'inclinen al pas del corrent majoritari i s'arrapen amb totes les seves forces al substrat.

Avui n'he vist una altre cas paradigmàtic. De com algú pot inclinar-se segons ve el corrent i dir blanc amb el mateix convenciment amb què ahir et deia negre. De com s'arrapa al substrat per tal de pasar desapercebut als depredadors i seguir amb allò que ha fet tota la vida: sobreviure.

Em maravella la natura (humana).
Publica un comentari a l'entrada