Cansament

Avui, quan tornava cap a casa, em preguntava: què és el que em cansa més? La quantitat d'hores treballades? El fet de saber el volum de feina que em resta per fer? La tensió? O tot plegat a parts proporcionals?

Fa dues setmanes que tinc al pensament de reintentar la instal·lació d'Ubuntu. Doncs no hi ha manera de trobar un foradet i fer-ho. S'acumulen les coses, els problemes no resolts i no hi ha manera de sortir-se'n. I a sobre la feina extra, aquella que et senta com un tret de fer però que has de fer. Quan després de passar-te tot una jornada posant-te al dia de correu i assumptes pendents descobreixes que encara et queda per fer el més important el desànim creix. Veus que el temps passa inexorablement i no tires endevant.

A vegades penso que hauria de ser fuster. Primer perquè el treball de la fusta m'agrada (és un material més agraït que el ferro) i segon perquè quan acabaes una peça et queda la satisfacció de la feina fet. Li pots trobar defectes però veus que l'has fet tu a partir del no res.

En aquest coi de feina no en queda res del que fas. Tot és efímer i dura mentre dura. Després s'esvaeix. I no em refereixo únicament a pàgines web. M'estic referint a la major part d'accions que fem: només existeixen en el nostre cap però mai no es podran tocar. I això és molt insatisfactori.