Els èxits dels passats sistemes educatius

Per la meva avançada edat em va tocar cursar el Batxillerat del Pla del 64 . Es distingia de l'anterior -que va cursar mon germà i del qual no vaig poder aprofitar massa llibres, vés per on- en la introducció d'allò que en deien la "Matemàtica moderna" que consistia en explicar a nens de 10 anys la teoria de conjunts. Teoria que vaig entendre i fruir quan cursava COU amb 18, però no abans. Recordo que els títols en castellà dels llibres de mates eren  Grupo o Cuerpo i després he entès que feien referència a l'estructura dels conjunts respecte a les operacions que s'hi poden definir.

Que t'expliquessin les fraccions no com a trossets de pastís, que és el més habitual, sinó com a classes d'equivalència no ajudava massa a entendre-les, però què hi havíem de fer. Vivíem en la darrera dècada del franquisme i poc s'hi podia dir. Rectifico: vivíem en la dècada anterior a la mort del dictador, que el franquisme encara dura.

Aquell Batxillerat es caracteritzava, entre moltes altres desgràcies curriculars, per l'existència de dos exàmens anomenats de Revàlida que es feien un cop superats el 4t i el 6è curs. Així, jo tinc el 6è de Batxillerat i revàlida. Gran cosa.

Ara no faré una llista exhaustiva de les diferents lleis d'educació que han vingut després, però les que més han durat o han donat més tema de conversa han estat la Llei General d'Educació, que va introduir l'EGB i el BUP, i la LOGSE que va elevar als 16 anys l'escolaritat obligatòria amb l'ESO. La darrera, però, és la LOMQE, la llei Wert vaja, que com a màxima novetat retorna als exàmens de revàlida, a la memorització, a la religió catòlica avaluable (perquè no l'hinduisme?) i a la segregació per aptituds.

És a dir, tornem al passat. I amb quins criteris ens poden vendre aquest retorn? A veure, si els actuals dirigents del país tenen la meva edat o són un pèl més vells vol dir que van passar pel vell Batxillerat del què parlava a l'inici, el de les revàlides. Doncs si aquests senyors només poden exhibir com a èxit propi haver enfonsat caixes d'estalvi, empobrit un país, cobrir-se de corrupció i augmentar les ganes de marxar-ne, com podem dir que els seus estudis sí que formaven i els posteriors no? Que els que ells van cursar eren bons i els que van venir després espatllaven les criatures? Com poden dir-nos que amb el retorn de les revàlides els estudiants estaran més formats. Per fer què? El mateix que ells?

No vull establir una correlació directa entre exàmens de revàlida i ineptitud política, però potser algun matemàtic serà capaç de fer-ho.